11.25.2010

Quan no calen les paraules

Foto: PSC Partit dels Socialistes de Catalunya

Acte avui al vespre 25 de novembre a Barcelona,
de recolzament a la candidatura d'en José Montilla com a President de la Generalitat de Catalunya. Un Palau Sant Jordi ple de gom a gom de socialistes que el proper diumenge 28 ho ratificaran a les urnes.

11.20.2010

Teixint un món sense violència


Sota aquest títol, "Teixint un món sense violència", les vocalies de dones del Consell Municipal per a la Igualtat d'Oportunitats de les Dones, han organitzat per a aquesta tarda a la Plaça Santa Anna de Mataró un acte públic conjunt amb totes les entitats i grups que formen dit Consell. A la foto, un moment de la representació teatral que ha posat els pèls de punta a més d'un i una. Pancartes i cartells portats per homes i dones de diferents cultures; per cert, jo portava un cartell amb una frase en castellà que m'ha encantat: "No calles".



També s'han penjat papallones pintades per tothom que ha volgut, i amb frases relacionades amb la violénica envers les dones escrites al darrera; el significat de les papallones seria la metamorfosi que pateixen aplicat a la dona maltractada: un dia surt, obre les seves ales al món, i comença a volar. S'han llegit unes quantes frases, la meva que era un desig, no pas una utopia, l'ha llegit un home, fantàstic! I venia a dir: " Perquè aquest sigui l'últim acte que celebrem. Prou de violència masclista!" Tant de bo, oi?

Aquesta segona imatge correspon a un altre acte que va tenir lloc ahir, organitzat per l'AV del Palau, el meu barri. Una xerrada de la Dra. Ester Limón amb el nom "La dona curadora avui dia", que va crear un llarg i profitós debat.
Encara queden més actes, xerrades i tallers per a commemorar a la ciutat, com cada any, el 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones ... I jo em pregunto, fins a quan?

Fotos: Roser Martínez Montaner


11.17.2010

Tolerància zero!





Imatges... quina d'elles més esgarrifosa; totes un punt en comú: la violència masclista. Dones atemorides que no són capaces de parlar, de defensar-se, de denunciar....
Ante els maltractaments, tolerància zero!!!
Dona, no et callis ni permetis que et callin amb un petó, denuncia!!!
Les diferents entitats, vocalies i grups de dones de Mataró, han programat actes al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista. (entreu a veure el programa)

11.13.2010

El 28 de novembre, vota!

Si no t'agrada que decideixin per tu, el 28 de novembre tens una cita a les urnes, ves-hi a votar!


11.08.2010

Tierra ¡Trágame!

Aviso a todos mis contactos de correo electrónico; me han comunicado que están recibiendo e-mails de mi cuenta de correo de contenido subido de tono. Lo siento, no soy yo ¡No los abráis!!! Será un virus.
Porqué... "aunque parezca mentira, me pongo colorada..."
Mil disculpas.

11.05.2010

Buscant el costat positiu


Quin divendres més tràgic! Començo amb la visita digital dels matins als diaris, i, al primer ja em quedo parada, mentalment repaso i em dic que una quantitat important de persones han perdut la vida, unes ara, altres ja fa un temps; dos accidents aèris, dues catàstrofes naturals, i una altra que no té ni nom...
Un accident d'avió ha succeït a Cuba.
Altre a Pakistan.
Temporal de pluges a Costa Rica.
L'erupció d'un volcà a Indonèsia.
L'última, víctimes de la repressió franquista.
Costa tenir optimisme amb aquestes notícies, per més que mires no trobes d'agradables i boniques, però mira, he trobat aquesta que algú/na se n'alegrarà... oooeeee!!!! I no ens enganyem, un pas més endavant cap a la igualtat!!!

11.04.2010

Un any més!

Ja tinc un any més, i per molts (i bons, com em van dir en una felicitació) que ho pugui celebrar!
Sí, el dia dos de novembre vaig fer anys; felicitacions de tota mena i moltíssimes: per telèfon, per mòbil, per Facebook, enguany per Twitter, en directe, públics, privats... però si em permeteu, les felicitacions més emotives les que em van fer a l'escola els nens i nenes, i les companyes de l'equip del mig dia.
El regal m'ho van fer guanyar, vaig suar la cansalada! El primer de tot un partit de Boccia, però amb les mateixes dificultats que tenen ells i elles; havia d'anar dient a la meva assistent mitjançant signes si volia la canaleta amunt, avall, a dreta o esquerra, així com dir prou quan la tenia col·locada i demanar pilota per a tirar... obviament vaig perdre, són uns/es cracks!!!
Després vam ballar una rumba, toma!!! I servidora disfressada; per a acabar, baixar pel tobogan de cap, per anar pel pati amb l'arrossegador... ben protegida, això sí, amb la "chichonera" ben posada. Ja veieu tenen imaginació per fer les proves a l'adult, i jo encantada de passar una bona estona tots plegats.
El regal ja el veieu, me'l van encertar de ple! Un llibre de Labordeta, gairebé a la carta. El punt, fet de puntes de coixí i personalitzat amb la inicial del meu nom, me'l va portar la Pepi de Brujas, ella sempre tan detallista... I un de molt especial que m'arriba directament al cor m'ho comunicaven ahir: la meva nena ve el dia 12 a passar tres dies!!!! Des de Les Santes que no ens veiem. Qui vol més?
Quan em preguntaven al llarg del dia: quants anys fas? Jo anava dient, un quatre i un cinc, els que em coneixen bé ja saben l'edat, però ho deixava així a l'aire. L'endemà, després de l'hora intensa de pati, el meu petit cos em deia: Glorieta, que ahir vas fer 54, i... cap problema!