9.25.2010

El cor dividit

El Comendador

II Mataró Camina per l'Alzheimer

Per tercer any consecutiu, el meu cor es divideix en aquestes dates.
Al meu poble es celebra El Comendador, festa instaurada recentment, però que ha cuallat amb força.
A Mataró es fa La Caminada per l'Alzheimer, enguany la tercera edició.
No tenen res a veure una cosa amb l'altra: d'una banda les arrels, de l'altra la solidaritat i el compromís.
Bé, doncs aquesta vegada ha guanyat la força de La Caminada, però amb el cor dividit, i el pensament anirà en molts moments dels dos dies cap al Mas de las Matas.
Que els temps acompanyi i els dos events tinguin molt d'èxit!

9.23.2010

"Porca misèria"!

" A un hombre de unos 70 años le está entrevistando un periodista.
El entrevistado se expresa del siguiente modo:
Soy hijo de exiliados. Hasta los 27 años y poco antes de la transición no pude volver a España por culpa de Franco. A mi padre, pobrecito, no sabíamos ni dónde enterrarlo. Mi madre estuvo muchos años en silla de ruedas. Ahora tengo 70 años. Hace meses me sacaron el 30 % de un pulmón. Mi mujer es inmigrante. Tengo tres hijos con ella. De los tres sólo trabaja una, la del medio,... pero no cobra nada. Todos, incluidos los nietos, viven de mi asignación. La mayor se acaba de divorciar. Mi yerno se daba a las drogas y al alcohol y la ha dejado con dos niños. El pequeño de mis hijos aún no se ha ido de casa y además se ha casado con una divorciada y la ha traído a vivir con nosotros. Esa señora antes trabajaba, tenía muy buen puesto, pero desde que vino a mi casa ya no hace nada. Ahora tienen dos niñas que también viven bajo nuestro techo. Y para colmo este año, con lo de la crisis, casi no nos hemos podido ir de vacaciones y si me apuras... ni he podido celebrar que España ha ganado el Mundial.
El periodista pone los ojos muy redondos y comenta:
Majestad, no creo que su situación sea tan mala.

Es fácil ser bueno; lo difícil es ser justo."

9.22.2010

Tardor

Foto: Laura Bosch

"El final, del verano, llegó..."
Encara que amb el sol espatarrant que fa avui, no ho sembli, ja estem a la tardor! Ara és el temps de veure pel carrer a la gent amb tota mena de roba; igual veus tirants, mànigues curtes i pantalons fins els genolls, que jaquetes cordades i roba d'abric de tota mena.
La tardor; temps de bolets, de paraigües, de fulles seques, de malenconies i, de caça... que tremolin els porcs senglars!!!

9.19.2010

"Regular, gracias a Dios"

Me acabo de enterar de la muerte de una persona de aquellas que te han dejado huella en la vida. Y lo ha hecho en un fin de semana que hablan como nunca de su tierra; de nuestra tierra.
No era familia ni nadie allegado, pero desde mi juventud me ha ido acompañando con su música, con sus letras, con sus canciones defendiendo Aragón... canción protesta aragonesa, que se decía entonces. La última vez que le vi actuar en directo, fue en un pequeño pueblo vecino de Mas de las Matas, en el verano de 1997, por cierto, me acompañaba mi hermana, el recuerdo de ambas cosas siempre va asociado.
Todo y saber de la enfermedad, siempre te sorprende el momento cuando alguien nos deja, hoy además de sorprenderme, lo he sentido, mucho; más de lo que hubiera podido pensar.
Como homenaje a su memoria podría poner muchas canciones, pero permitidme que me quede con ésta que la he escuchado con lágrimas en los ojos después de saber el fatal desenlace
¿Qué cómo estoy? "Regular, gracias a Dios".

9.18.2010

El noi fa anys!

Avui, 18 de setembre, el meu fill fa 23 anys; aquí una mostra de les principals facetes actuals de la seva vida.

Universitari.


Jugador de rugbi.

Activista polític.

Festero!
Per molts anys, Edgar!!!
P.D. Em vaig oblidar de la solidaritat; un exemple.

9.16.2010

Funciona!


Degut a canvis de mobles, de pisos i altres; teníem uns sofàs que ja no els farem servir.
La pregunta era: què fem amb això? La resposta fàcil, miro l'imam de la nevera on entre uns quants tinc un de l'Ajuntament de Mataró que ens convida al civisme. Truquem al telèfon indicat, tot dient que és un pis on ara mateix no hi viu ningú (només a l'hivern) i, ens donen dia i hora (aproximada) per tal de fer la recollida, dient que no ens preocupem que ho faran tot ells...
Avui era el dia, però clar, com que no sabíem l'hora exacta no era qûestió d'estar allà sense fer res, en un pis envoltada de mobles; aleshores han trucat els operaris dient que estaven a la porta trucant al pis... després de disculpar-me i explicar el perquè, he dit que en dos minuts hi érem.
Molt amables han fet la seva feina, tot i a més de tornar a disculpar-nos; encara han comentat les bones vistes i el sol que té el pis...
El Servei de Recollida de Voluminosos a domicili funciona! Per què la gent continua deixant els seus trastos vells al carrer?

9.09.2010

Una dama sempre sap quan se n'ha d'anar

Avui, per casualitat, ha arribat a mi aquest fragment de la pel·lícula "Tomates verdes fritos" el nom em sona i molt, però, si la vaig veure al seu moment, no ho recordo pas; o era que al 1991 encara no coneixia cap dona molt propera a mi que se n'havia d'anar...
En qualsevol cas m'ha emocionat, gràcies per compartir-ho, Martí.


9.05.2010

Que és una broma!

En aquesta imatge el bromista es deu de petar, però i el que rep? Com reaccionarà?

Moltes vegades, davant d'un gamberrada o més aviat d'una "putada", el bromista diu: Que és una broma! I es queda tan panxo... si tu no ets de les persones tan divertides en aquestes lides, et diuen que si tot t'ho prens a "la tremenda", que si ets avorrida, que si això, que si allò.
Amb el recurs de que és una broma es veu que ja tot es pot perdonar o passar per alt; per a mi, que ho fan servir sempre, quan només és que han ficat la pota fins a dalt de tot, també! Jo, com que sóc més aviat seriosa en això, quan en alguna ocasió he vist la reacció negativa del meu interlocutor/a, he volgut fet servir la "coletilla": és una broma, però... no em surt, per a mi que se'm nota.
I que consti que estava pensant en brometes de paraula, quan parlant pots dir alguna parida que pot caure malament a l'altra persona. Perquè si em fan aquesta putada, ja no responc dels meus actes!!!

9.03.2010

El pati del darrera

Es troben dues conegudes, una d'elles amb una gran bossa de brossa cap el contenidor del rebuig.

- Vaig a llençar la brossa noia
- Que no reclicleu?
- Buf, no; és una llauna, ja paguem impostos a l'Ajuntament! Ja s'ho faran!
- Bé, si que tens la galeria plena de cubells o bosses per a separar, però és acostumar-se. A casa es van conscienciar els nanos des de petits i seguim
- A mi això de perdre temps per anar triant... I a més a més que tinc els contenidors molt lluny!
- Ah! Si tinguessis els contenidors davant de casa, sí que reciclaries?
- Potser sí; bé, davant la porta meva no, si de cas, davant la porta del veí...
Aquesta conversa tipus parlant tan innocentment del reciclatge responsable, podria servir per a qualsevol activitat diguem-ne "molesta"; tampoc cal posar exemples. L'altre dia vaig escoltar que fins i tot han posat (o ja el tenia) un nom a aquesta actitud: la síndrome del pati del darrera...
Volem que totes les nostres necessitats estiguin cobertes, però a certa distància... Com és el cas del què està passant ara a Mataró amb aquest
Centre de Menors.