8.31.2010

Millorant la raça?

Pel títol d'aquest article ja sabia de què anava... "El circ romà de Gaddafi". Ahir al mig dia mentre trajinava per la cuina "escoltava" les notícies de la TV, no em pregunteu quina cadena, i em va cridar l'atenció paraules que m'arribaven: Berlusconi, Itàlia, Gaddafi, Islam, noies guapes... vaig girar els ulls i sense so les imatges haguessin passat per ser de models de pasarel·la o un concurs de misses. Volia pensar que no ho havia entès bé...
O sigui, que en Gadaffi convidava (pagant) "noies maques" per a convertir-les a l'Islam? I les menys afortunades per le Déa Afrodita? I d'homes, què va "sobrat"? Com diu l'article és una humiliant violació de la dignitat de les dones, en aquest cas de les italianes. D'altra banda poc poder de convicció, si de 487 noies, només es van convertir tres...
No sé què pensareu vosaltres, però jo ho trobo totalment denigrant; Gaddafi, no imposa el vel, o burka o el que sigui a la dona, que potser també; per a mi és simplement tipus Hitler: millorar la raça!
Tot plegat per a pensar...

8.27.2010

Semblo "la pupes"

Semblo "la pupes", tal com el nen de la imatge!
Vaig començar l'última setmana de juny i pensava que passaria aviat, amb mal de canell, que s'allarga d'una banda cap el dit gros i de l'altra em puja per la part interna del braç dret. A punt de tornar a la feina i no ha minvat gens ni mica, el diagnòstic m'ho farà la Doctora la setmana vinent, però la sabiduria popular em diu que si "tendinitis", podria ser, em recorda força al "colze de tenista" que vaig tenir fa un temps.
Una tarda després d'un forta tempesta vam anar a buscar cargols i, els mosquits es van recrear amb mi, fins i tot em van "mossegar" a la cara, quina osadia! Els senyals de les últimes encara cuejan...
M'agraden els "toros de fuego" del poble en festes, he de dir que no són de carn i ossos, és una estructura de ferro que porta a sobre un noi i, li posen un conjunt de petards i "borrachos", va correns per carrers del poble i la gent va davant, darrera, al costat o mitja hora de lluny; a la roba havia rebut alguna vegada espurnes, però al cos mai, doncs enguany, es veu que he arriscat més i una em va caure al cap, com picava! I que feia olor a cremat i tot! No ha estat res, només queda una costreta.
Tinc un blau al braç que per més que penso no recordo quan ni on em vaig donar el cop.
M'ha sortit una pansa al llavi guapa, guapa! No em surten sovint, però quan ho fan són d'un diàmetre considerable, tenen terreny per expandir-se... Suposo que serà fruit dels excessos estiuencs, ja estic en fase de depuració, per això...
Em vaig cremar la mà esquerra amb oli fent una truita, ja veus quin perill, fent una francesa!!!
I a sobre, la perruquera encara està de vacances, i... "yo con estos pelos"!!!
Res, que tot plegat em recorda la protagonista del llibre que estic llegint "Luna Nueva", la Bella que sembla que té imam pels incidents. Lectura per a joves, jo jo jo.

8.26.2010

Bona pregunta!

Mirant els titulars de la premsa sempre hi ha algú que pel que sigui et crida més l'atenció, avui, entre d'altres, m'he detingut a llegir això davant de la pregunta "¿Deben ser los padres "amigos" de sus hijos en la red social facebook?" Bona pregunta!
De vegades ha surgit el tema entre amics, i també entre els meus fills i jo... És una mica xafarder el Facebook, oi? Si t'agrada poc explicar coses teves, però si mirar el que diuen els altres, et poses les botes! Sort tinc que sóc de les que m'agrada compartir, si pot ser en positiu; xafardejar el més just, al Facebook i a tot arreu! Si els fills et comenten, perfecte. Si alguna vegada ho fas tu també, perfecte. Ara, cadascú respectant l'espai dels altres, sense invadir.
Per això per a mi la resposta seria la de sempre davant la pregunta de tota la vida, no només al Facebook: Poden ser amics els pares/mares dels fills? Pares/mares, fills, filles abans que amics/amigues, per molt que es digui "jo tinc molta confiança amb la meva mare, s'ho explico tot..." No és cert! Mai ho ha estat! Els pares i mares tenim un lloc (importantíssim), els amics i amigues tenen un altre...
I tu què opines? Ets amic/amiga dels teus fills/filles? O, pare/mare davant de tot?

8.25.2010

Mar i terra

(No sabia quina foto triar per a il·lustrar les meves vacances 2010; ha estat aquesta, amb el Naranjo de Bulnes de fons.)
De nou tornem a la normalitat. Unes setmanes de viatjar; de canviar d'aires, de paisatges, d'aigües, de menjars...
Enguany, han estat unes vacances marcades per la natura. Per fi he pogut veure els llacs de Covadonga: l'Enol i la Ercina, les dues visites anteriors a Astúries hi havia boira... Així com també he vist el Naranjo de Bulnes de ben a prop, el cim de "Los Picos de Europa" que va escalar Pérez de Tudela i que per poc li costa algun dit i el nas...
També he passejat per algunes platges del Cantàbric, tot i que ni em vaig mullar el peus. Ben curiós, l'única aigua que m'ha tocat el cos, la de la dutxa; ni platja, ni piscina, ni riu...
També vaig tenir una trobada del tot inesperada per ambdues parts, un bon company mataroní passava per allà, per la meva terra. Perquè la resta de vacances les he passat al meu poble, des d'on he fet sortidetes.
Unes vacances marcades, com no, per les tempestes, no havia fet servir tant mai el paraigües (i en alguna ocasió el vaig trobar a faltar) el mes d'agost, tot i que tret d'uns dies que feia fresqueta, tornava la calor; tempestes d'estiu.
I ja, per acabar, les festes!!! He gaudit els últims dies de la companyia de la meva gent, i he lluït la samarreta de la penya.
Ara a centrar-me una mica, després de tant de "lio", ja toca; de moment vaig a fer el meu passeig per la sorra, la resta, ja vindrà!

8.06.2010

26 ja!

Avui, sis d'agost, a les 13:40, la meva filla fa 26 anys! Que per què tanta precisió amb l'hora? Quan em van dir: "ja és aquí", vaig mirar el rellotge, (l'epidural t'ho permet) i... no s'oblida mai!
Una dona que és una bomba, potser no tan potent com la que va caure a Hirosima el sis d'agost de 1945, però, déu n'hi do!!! Forta, valenta, independent, treballadora, políglota, incansable, amb caràcter.. la meva psicòloga favorita!
Felicitats Andrea!
(no tinc internet a l'abast, aquest post el tenia programat per avui)

8.03.2010

On és la mosca?

Avui llegint aquesta important notícia, he pensat que va pagar la pena la història que tenim a casa amb la mosca de la fruita.
Fa ja una anys, quan la meva filla feia el Treball de Recerca del Batxillerat Científic, no va trobar cosa millor per a fer un seguiment que la mosca de la fruita... Recordo especialment el Nadal d'aquell any, aleshores anàvem al poble i ens quedàvem almenys fins Cap D'any, i l'Andrea tenia tota una col·lecció de gots grans de plàstic transparent (tipus beguda festes) amb mosques, tapats amb tovallons de paper o similar, una goma tipus lligar pollastres, i escrit amb bolígraf dates. Dins mosques: mascles, femelles, parelles, verges, prenyades, amb ulls vermells, recen nascudes... el menjar era una mena de farinetes especial que els hi va preparar, necessitaven una temperatura concreta etc. Ella anava apuntant les novetats que es produïen cada dia, per tant, per Nadal.... les mosques al poble!!!
Quan arribem allà amb allò tan poc agradable (altres porten regals ;)) una mica més i a la iaia li dóna un "soponcio"; no iaia, tranquil·la que les tindré a la meva habitació... més concretament a sobre del radiador de la calefacció, perquè tinguessin caloreta i no es trenqués "el bon rotllo". Bé al final de nota un notable alt, em sembla.
Doncs ja veieu, mentre d'altres tenen gossos, gats a casa; a la nostra ens agrada animals més "sofisticats", els més normalets que hem tingut: periquitos, tortuguetes i hamters, la resta... tela!!!
Aquest paio, de Treball de Recerca va construir un aquari de 300l. per a peixos tropicals d'aigua dolça, fins a piranyes va tenir a dins!
Però tornant a les mosques de la fruita, si el seu estudi contribueix per a la recerca de nous mètodes de diagnosticar i tractaments pel càncer; vinguin mosques a casa!!!
On és la mosca? Aquí, aquí...

8.01.2010

Déjame vivir con alegría

Hoy repasando la prensa digital, he entrado a leer este artículo. ¿Quién no recuerda "Con las manos en la masa"? Cabecera de un programa de cocina en televisión .
Recuerdo canciones de Vainica Doble, vagamente, pero quiero compartir ésta, que todo y la ironía la encuentro muy positiva. Os lo dice una, que más que "oscurita de pigmentación" es, como decía aquel. "bajita, fea y renegría".

Déjame que descanse un rato al sol,
déjame vivir con alegría,
si he pescado bastante para hoy,
mañana será otro día,
no faltará un caracol.
Yo no cambio tu ananás por mi limón,
yo no cambio tu salmón por mi salmonete,
mete la "Rolley-Flex" en un cajón,
agarra la puerta y vete,
no te quiero en mi rincón.
Y un higo chumbo y una aceituna,
tu nuevo mundo yo descubrí con Colón.
Y una aceituna y un higo chumbo,
vete a tu luna y déjame en mi rincón.
Oscurita es mi pigmentación,
y mi cuerpo es enjuto y resistente,
rubias gentes me tienen compasión
porque me falta algún diente
y entre dientes me río yo.
Con un dátil por alimentación,
con un dátil yo inventé la democracia,
con un dátil yo te gano el maratón,
no me hace ninguna gracia
que me tengas compasión.
Y un higo chumbo y una aceituna,
tu nuevo mundo yo descubrí con Colón.
Y una aceituna y un higo chumbo,
vete a tu luna y déjame en mi rincón.