7.29.2010

Requisits de Festa Major

Quan encara ressona a les meves oïdes el "No n'hi ha prou", i després d'haver fet una ullada a la premsa digital, aquí estic, tot esperant que es faci una mica més de dia per anar al meu passeig matinal.
Dic que encara ressona perquè no fa gaire estona que ho estava escoltant, i això que he marxat abans d'acabar; moltes hores ja dansant...
Les Santes, Festa Major de Mataró, està tocant a la seva fi, avui acaba; han estat dies molt intensos amb actes per a tota mena de públic, i la nit del 28 té per a mi un encant especial.
Havíem quedat abans un grupet d'amics i amigues a una hora i un lloc, com cada any, que pot variar, però no gaire, per anar al Ball de Requisits, des que el vaig descobrir no m'ho perdo mai. Com que no hi havia tauleta on acostumem a posar-nos, vam fer-ho a un altre lloc, va costar més retrobar-nos tot el grup, però al final bé, menys una amiga que va trucar que estava cansada.
Ballar, no vaig ballar tot i que tenía el meu ram, totes dones de la taula teníem el nostre ram!
Al llarg de la nit vam passar i em vaig acostar a saludar la tira de gent: amics/gues, companys/es...
Tampoc vull posar noms, no cal; sí donar les gràcies a en JAB per la seva convidada.
28 de juliol, nit de Requisits de Les Santes de Mataró, i de No n'hi ha prou, on les figures i la gent diuen: enguany estan a punt d'acabar, però esperem les de l'any vinent amb moltes ganes.
Glòria a Les Santes!

7.19.2010

Anuncis amb poc glamour


Ahir a la tarda em vaig dir: a veure de què va la peli... Així que vaig llegir Richard Gere i vaig veure les primeres imatge vaig dir: "Otoño en Nueva York"!!! Oh, la veuré...
És una pel·lícula més aviat trist, no el què necessitava, però em seduïa veure i escoltar a en Gere, la veu que li dobla; l'autèntica no m'agrada. He de dir que en algun moment va asomar la llagrimeta, sentiments a flor de pell, però vaig aguantar el tipus fins el final.
Mentre feien la publicitat anava i venia, però un bloc me'l vaig empassar gairebé sencer i... em vaig fer un tip de riure! Mare meva, quins anuncis estiuencs! Res a veure amb el glamour dels perfums de Nadal amb aquells cossos esculturals i seductors...
No recordo pas l'ordre, però sí quins eren:
Vaginesil: per a tenir unes relacions sexuals de pel·lícula, uau!!! (això igual és tot l'any)
Compreses per a la pèrdua d'orina, no recordo pas la marca (no les necessito, je je je). Vaig pensar: anem bé!
Per a la coïssor a l'entrecuix també hi ha un remei! (pel frec, la suor...). Jo aquí ja em pixava, literalment! (no trobo cap enllaç políticament correcte que parli d'això).
Un altre efecte secundari de l'estiu són els fongs als peus: calor, aigua... Doncs també hi ha un producte que si ho pateixes t'aliviarà! Per l'olor no van dir res...
I ja vaig esclatar a riure dient: només falta el Trombocid per a les varius i l'Hemoal per allò que es pateix en silenci!
Visca l'estiu! Què caram, les cases comercials d'aquests productes també tenen dret a fer l'agost!!!

7.16.2010

Platja nudista?

Avui una curiositat. Tot fent el meu passeig a la vora de la mar, he vist una imatge, si més no curiosa.
Quan era a l'alçada de la platja nudista... no us penseu pas que està a la quinta forca, després de l'últim "xiringuito" ja es veuen els cossos daurats per tot arreu... Hi havia dues joves magrebines dins l'aigua: amb pantalons llargs, una d'elles amb màniga llarga i totes dues mocador al cap; al costat dues "sirenes" sortien de l'aigua cap a la sorra tal com van venir al món -amb alguna petita diferència- El contrast era digne de fotografia, però, no portava la càmera...
Jo, que només de passar amb banyador i la motxilla a l'esquena per allà em sembla que tothom em mira, imagineu l'escena!
Això m'ha portat a pensar: en endavant, serà platja nudista? Platja de "vestits"? Aceptaran els primers l'arribada dels segons? La convivència serà efectiva? Temps al temps!

7.14.2010

Tempesta

Ahir a la nit vaig tenir l'oportunitat de veure l'adaptació de "Tempête", obra de Shakespeare, on es poden veure, viure i sentir la fúria dels elements; obra amb que s'ha iniciat el Festival a Mataró, .
El marc fantàstic, l'Hort del Campaner -Basílica Santa Maria- ; una nit d'estiu càlida, on a més a més de l'aire dels ventalls, ens refrescava la magistral i divertida actuació dels actors i actriu.
Què he de dir? Em va encantar! Mai havia vist una obra d'aquestes característiques: a l'aire lliure, en francès i... anar llegint la traducció al panel digital, perquè tot tot no ho agafava. Enguany, s'han alineat tot els astres (com diu un blocaire) perquè hagi pogut ser.
Ahir va ser-hi, el somni d'una nit d'estiu.

7.10.2010

Entre el somni i la realitat

Acabo de tenir un somni i, semblava tan real!
Érem a l'escola unes quantes companyes parlant de les vacances, que si jo aniré aquí, jo allà... Servidora va dir que enguany només aniria al poble, i la Pepi, tan conyera ella, com sempre, em diu: " I per què no et portes al poble uns quants nens? Allà, com si estiguéssiu a una casa rural de colònies..." No recordo que en cap moment aceptés la proposta...
Bé, ja sóc al poble i em dic d'anar a la perruqueria a pentinar-me (clar, amb el "new look"). No sé on "coñe" s'havia ficat la perruquera, però portava una hora de rellotge esperant i no he sabut quina cara tenia, amb la ràbia que em fa esperar! Així que he marxat cap a casa dient: total pel què dura el pentinat, a la mínima fas una suada del quinze i t'has de tornar a dutxar, apa, això que m'estalvio!
Començo a pujar escales i havia una tendida de colxonetes pel terra i caparrons que asomaven entre llençols, jo ni m'he immutat. Arribo a la cuina i assegudeta davant la taula havia una nena de l'escola (com ha arribat? he pensat), la princeseta Isis que m'ha rebut amb un ample somriure, i he pensat: que duri! Aquesta nena passa del riure al plor en un tres i no res! Es veu que tenia gana, tenia un crostó de pa al davant i anava agafant engrunetes de la taula. Què li preparo? Em sonava que la mare m'havia dit que a la motxilla tenia telèfons per si de cas, bolquers... però menjar? Al final l'he preparat una xocolata desfeta (ves per on, ha aparegut la xocolata desfeta!), he trobat que era el més semblat a un bol de llet amb cereals, els altres mengen sencer, masteguen he pensat; perquè en aquell moment ja m'ha vingut al cap quins eren els altres "okupes" de la casa. M'he dit: després ja faré canvis de bloquers i control d'esfínters...
Tot bufant la xocolata que cremava, m'he despertat. La que em venia a sobre! Avorrides les vacances?
Suposo que haurà estat el subcoscient, com sempre barrejant la realitat; perquè, no recordo pas amb qui, ahir al matí vaig estar parlant del mes d'agost.

7.08.2010

Còctel d'estiu

Aquest estiu el que es porta de debó a totes les terrasses i "xiringuitos" per a combatre la intensa calor, és prendre aquest còctel: trencador, refrescant i amb un puntet de bogeria.
Posarem a la coctelera l'ingredient de més "rabiosa" actualitat, afegirem d'altres per a potenciar el sabor, com aquest, aquest, o aquest.
Ho remenarem amb energia, i ja està llest per beure'l! Ho servirem amb una mica de...
A tot plegat, jo li posaria com a toc final, molt d'enteniment, si us plau!!!
Que tingueu un bon estiu!!!

7.07.2010

Passió vermella

Aquest fenomen es dóna any rera any cada sis de juliol a les 12 del mig dia. "El Chupinazo"; amb que comencen les festes de Pamplona: "Los Sanfermines". Els mitjans de comunicació acostumen a dir "la marea roja", jo li diria passió vermella; això és una veritable passió!
Avui, set de juliol, primer "encierro"; els mítics carrers pamplonesos es vestiran de blanc impol·lut, el blanc dels mossos i mossas que corren al davant, al darrera, al costat... dels braus, molts d'ells d'un negre atzabeja preciós.
Mossos i mosses que estimen la seva festa, arrelats a una terra ferma amb marcada identitat.
Una pena que últimament també hi ha gent (normalment estrangers estrambòtics) que tot i estar atrets pel color de la festa, no la coneixen ni la poden sentir com a pròpia, si a sobre van passats de "tragos"... passa el que passa.
A casa ens agraden "Los Sanfermines", només "el encierro" de sempre, res de places ni toreros. El jove de la casa, un any més, ha anat a "Iruña" a viure la festa, a la bossa no han faltat els famosos pantalons blancs, així com samarretes blanques, i mocadors i faixes vermelles, que tornarà tot negre...
Servidora els veurà davant la tele, puntual a les vuit del matí.
Pamplona aquests dies: blanc, vermell i negre.
Post ideat en una habitació lila, on es veu tot negre (per estar fosc), després d'una mitja nit en blanc

7.05.2010

Cuina tradicional


La Glorieta no és de cuina sofisticada, és de menjars senzills i cassolans.
Per exemple la truita de patates i ceba triomfa molt a casa, quan ensumen la flaire ja van de "rastre"... He de dir una vegada més que no ens hem de refiar de les aparences, oi que no fa molt bona pinta (d'altres vegades em queda més maca), doncs està boníssima! Mare meva, les que et presenten pels bars i restaurants que semblen de disseny, dient que són truites de patates...
Si en voleu un tros, ja sabeu.

7.02.2010

M'han tret punts...

Ostres! I sense cap intervenció quirúrgica, de cop quatre...
M'acaba d'arribar un certificat de l'Ajuntament de la meva ciutat, l'obro i... sorpresa! Multa de 200€ (que es queden en 100€), i quatre puntos menys al carnet de conduir; per cert, també sense portar el cotxe jo... ni dia, ni lloc, ni hora. Però clar, va a nom meu...
Ai aquest nano! Uns dies sense paga!
Mira tu, m'ha fet mal, com si me'ls haguessin tret d'una part del meu cos.

7.01.2010

Amb juliol...


Ja estem a juliol, comencem les vacances amb nova imatge. (A veure si m'acostumo quan em vegi a mirall a no espantar-me).


Apali!