6.27.2010

El meu petit tresor

Aquesta és la meva actual (petita) col·lecció de ventalls. Fa uns dies una coneguda es ventava amb un que em va despertar la curiositat i, em va dir que li va portar el seu fill d'un viatge perquè es feia col·lecció: ah, sí? Et fas col·lecció? I quants tens? Li vaig preguntar, "bé, uns cinc o sis"... I vaig pensar: caram! Li guanyo!
N'hi ha que ja tenen uns anys (17), com ara el que li vaig regalar a la meva mare uns dies abans de morir, efectivament, després me'l vaig quedar jo; gairebé no el faig servir, ahí està com un record més.
Altres els vaig renovant com ara els de colors blanc i vermell, no falten mai al "meu fons d'armari", je je je. El blanc és poc sofert, i el vermell li faig treballar força...
També un d'ells me'l va portar una amiga de Ronda, gràcies Pepi, saps que m'agrada molt.
Un que vaig adquirir fa un parell d'anys i que només el faig servir en certes ocasions, com ara fa 15 dies...
Oh! Ara veig un que li van portar a la meva filla de la Xina i, ella veient que em quedava amb la copla, me'l va donar, era (és) preciós, ara el resguardo una mica, ja no surt de casa.
I l'últim me'l va regalar l'Andrea, la nina dels meus ulls; un quadre de Velázquez, el títol ja no cal que el posi, oi? M'encanta, està per estrenar.
Bé, ja veieu que tampoc són gaires, direu, un ventall es pot comprar a qualsevol lloc, en qualsevol moment; però uns tenen records, altres estima, ideals... en qualsevol cas, cap em fa nosa!
El meu petit tresor.

6.25.2010

Passen els anys, l'amistat perdura

Entre aquestes dues fotografies han passat uns quants anys; però, l'amistat, malgrat tot, perdura.


Quina il·lusió em va fer ahir quan el noi em va dir: mama, demà vindrà a passar el dia en "Carlos"; anirem a la platja i dinarem aquí.
Des de que vaig escriure aquest post, han passat més de dos anys; l'un ja és periodista, està emancipat, treballa... a l'altre encara li queda una mica (no gaire, mama... ains).
Han vingut amb bona gana i, mentre els acabava de preparar el dinar s'han refrescat al balcó.
Ara, el meu veterinari, està aprenent a tocar el piano, ja només li faltava aquest instrument, je je je.
Com m'agrada tot plegat!

6.21.2010

Fins les orelles!

Fins no fa gaires dies, aquest instrument, per a mi, era una mena de trompeta de plàstic que la gent tocava als partits de futbol. Ara m'he assabentat que es diu "vuvuzela"...
Estem de
"vuvuzelas" fins les orelles, fins el punt que ahir, persones a qui no ens agrada el futbol ens preguntàvem: Què és una vuvuzela? Jo definiria el so com una cosa molesta, un brunzit que dóna la tabarra; al meu poble a aquest so cansino produït per objectes (literalment) o persones (metafòricament) li dèiem "moscardón". En català podria ser corcó? Ve a ser el mateix...
Potser d'aquí el símil! A Mataró també tenim un personatge que es guanya a pols que li caigui aquest títol... Fins les orelles!

6.19.2010

Millor, no generar

Aquest matí notava fresquet i no em venia de gust anar a passejar per la platja, mira tu, per a tot s'han de tenir ganes; i temps no faltarà. Així que he anat a fer la compra, per unes coses o unes altres feia uns quants dissabtes que la delegava.
A l'arribar a la peixateria, m'he enrecordat que no havia portat la bossa pel peix, és una iniciativa per a incentivar l'us de l'envàs reciclable; sí, no han inventat la sopa d'all... Ja ho fan molts comerços i grans superfícies, però en aquesta botiga si portes la seva bossa et donen un numeret, i participes en el sorteig mensual d'un producte de la peixateria. Avui en Lauri m'ha dit: mira, l'Evarist no s'oblida mai... és cert, je je je. També ha afegit que la gent no s'acaba de conscienciar del fet de no consumir tant de plàstics. Què hi farem! Està molt bé reciclar, però estaria millor no generar tant.
I aquí em teniu fent publicitat de la Peixateria Lauri, la "meva" de tota la vida, des que vaig aterrar a Mataró; molt bon gènere, bona gent, i amb bones idees. Altre dia posaré fotos, no portava la càmera.

6.18.2010

Ets tu?

Fa ja un temps, parlant amb un conegut que me'l trobava moltes vegades passejant el gos... m'explicava els avantages de tenir-ne un; em va fer tot un reguitzel i al final em va dir: i es lliga!!! Jo vaig fer un somriure tot dient: vols dir? Ja ho crec, comences i pim pam, pim pam... Actualment no sé com li deu anar, ja no el veig ni amb gos ni sense.
No fa tant, parlant amb un grupet del Facebook, va dir una de les dones: i diuen que es lliga molt! Va afegir, ara, que tu i jo no lligarem gaire, comentem molt de política...
Si tens un gos, un perfil al Facebook i, passes de la política. Deu ser l'hòstia!!!

6.17.2010

Buit

Quan comença una relació hi ha molts de projectes: viure junts, tenir "niu" propi, anar personalitzant els espais... quan aquesta relació es trenca i, no només un habitatge, sinó també els cors es queden buits, on va a parar tot?
On van aquelles il·lusions, aquelles converses, aquells moments compartits, aquells viatges, aquells sentiments, aquelles fotografies??? Perquè les coses més materials, com ara mobles, electrodomèstics, etc. En principi tenen millor sortida, es posen a la venda al mercat de segona mà.
Però i el nus de la gola? I les llàgrimes al remoure tot de nou?
Un pis ha de quedar així en un mes, buit; i em dol, em dol molt!

6.15.2010

@Llegimipiulem

Tinc unes amigues al Twitter que fa uns dies parlaven d'un llibre, d'un escriptor i, de fer una tertúlia literària virtual... La portada del mateix la teniu a la imatge.
Jo anava llegint a una, a altre, m'entrava "el gusanillo"; fins que dissabte van fer una trobada a Barcelona, tot prenent una xocolata desfeta, i la @npini va fer un post que ja em va enganxar.
Avui ha entrat la Xocolata desfeta a casa! Mai havia llegit un llibre així, el mateix relat escrit de123 maneres diferents; tinc el llibre ple de punts... Cal estar atenta, i mira que m'agraden aquestes coses...
Una xocolata ben desfeta!!! La xocolateria @llegimipiulem.

6.12.2010

Per primer cop


Tot i que havia sentit parlar en edicions anteriors del Premis Blocs Catalunya, mai m'havia parat a pensar en participar; enguany, però, han coincidit diversos factors que al final m'han animat: publicitat pel Twitter, pel Facebook, per blocaires... i per una noia que m'enviava e-mails convidant-me a fer-ho. La Mireia es va posar contenta quan li vaig comunicar que sí, que m'havia inscrit, je je je.
També em va ajudar el fet de que l'entrega de premis de la Tercera Edició sigui a Mataró...
M'he apuntat a la categoria de Bloc Personal, el meu bloc és això, personal: actualitat, records, família, feina, ciutat, una mica de política...
Sé que no tinc cap possiblitat de guanyar, però estic molt contenta d'haver-me decidit a participar. Serà per això que vaig voler donar-li un nou aspecte al bloc? M'encanta com m'ha quedat, tot i que el contingut no variarà en res!

6.09.2010

Carta a un mosso

Estimat mosso,
Per fi has rebut el premi al teu esforç; després de la preparació per entrar a l'acadèmia per a formar-te, els examens, l'any ja dins de l'acadèmia, els nervis, els neguits... Ja ets Mosso d'Esquadra!
No saps com esperava el resultat, estava al cas que tu ho sabries dilluns, però jo fins ahir no em vaig assabentar.
Durant uns anys hem compartit moments del dia a dia, el centre i motor una personeta que ara físicament es lluny d'aquí. El destí, o vet a saber què, ha volgut que potser ja no ens veurem, tot i que continuarem sabent els uns dels altres.
Només felicitar-te i fer-te saber que l'enhorabona és de part de tota la família
Jordi IR, vagis on vagis, siguis on siguis; sempre ens recordarem de tu.
L'enhorabona i endavant, bon mosso!

6.06.2010

I tot, per unes sabates!

L'objectiu de la sortida al centre ahir a la tarda, era comprar unes sabates pel pare de família. Després de quedar anul·lada una trobada amb una amiga per causes més que justificades, vam anar xino xano mirant aparadors; com sempre, o no t'acaba de fer el pes el model, o el preu, o no queda del número que necessites...
A la primera botiga que vam entrar ja vam tenir la primera anècdota de la tarda, tot dient adéu al marxar, ens diu un noi que feia una estona que hi era: "adéu, i records a l'Andrea..." Ens vam girar de cop; ell es recordava de nosaltres, però no a la inversa, company de cole del Balmes i després de Freta, però els records vindran de quan l'acompanyàvem al primer, al segon ja anava ben soleta, je je je. Hem estat una estona posant-nos al dia i cadascú a seguir amb les seves fites.

Riera abaix i... unes cares conegudes... l'Andreu Buenafuente amb una noia, que normalment a la tele no surt amb la seva cara, però també l'hem reconeguda, neboda d'un amic; encara recordo quan ens deia: la Silvia vol ser actriu... Després una bona font via twitter, em va ampliar "info". Gràcies guapa!

Continuem amb la ronda per les sabateries mataronines i ens trobem amb una companya de la feina i la seva família, també a la compra de "menorquines" per a ell, ens desitgem sort i endavant.
Poc després ens trobem amb un amic de la colla del meu home de joves; han passat coses: s'ha separat, està amb la millor amiga de l'ex, l'ex és la seva secretaria, el fill es va casar i va durar la cosa escassament set mesos... ni el guió més rebuscat d'una pel·lícula!!! Però... en aquestes que passa l'ex per davant, jo que em costa posar-me vermella, em sembla que em vaig quedar morada, allò que no saps què fer, ni què dir, ni ni... En fi, molts podríem fer pel·lícules.
Quan ja ho deixàvem per impossible, tot tornant cap a casa, vam veure a un aparador un model que no estava malament, el preu raonable, estaria el número? Mentre, no quitava l'ull d'unes per a mi que m'agradaven... Entrem i... bingo! Vam firar tots dos. A la sortida ens tornem a trobar amb la companya de la feina que havien tingut menys sort; bé ell, perquè ella sí que va trobar ja ja ja, i sense idea de comprar, com jo.
Doncs ja veieu totes les coses que ens van passar ens un parell d'hores, i tot, per unes sabates!

6.05.2010

Siguis on siguis, vagis on vagis...

Avui per a fer el meu passeig per la sorra, m'he endut els auriculars del mòbil, es pot sintonitzar la ràdio; volia escoltar el programa d'en Xevi, però l'estic escoltant ara a casa... Ja veus Xevi, per Setmana Santa a Londres i avui (per poc) a la platja.
Mentre caminava han repetit un programa que tot i saber que existia, ni sabia quin dia ho emitien ni que el radiaven en diferit; L'Altaveu, és l'espai que el Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional de Mataró té a la ràdio local, m'ha agradat, així com l'entrevista al Regidor de Participació Ciutadana, en Carlos Fernández. Tothom sap que Mataró ha estat aportant l'1% dels Pressupostos Municipals a Cooperació Internacional uns quants anys? Enguany, degut a la crisi i a que a la ciutat també hi ha persones que necessiten ajut, s'ha reduït un 30%, però fent un esforç, s'ha pogut mantenir un 0,7%; un percentatge que si l'aportés tothom com l'Ajuntament de Mataró es resoldrien molts problemes d'aquest que diem el "Tercer Món".
En fi, el destí; la força del destí! Avui hi ha una Jornada d'Aquest Consell, i servidora és suplent del representant d'una de les entitats que el formen (una trentena llarga), el company Ramon Salicrú em va convidar, però avui no podia ser-hi. El destí ha volgut que d'alguna manera pogués aportar el meu granet de sorra, en aquest cas en forma de post, post solidari!
Per acabar aquest vídeo, és una de les cançons que han posat al programa...

6.03.2010

Ja són molts!

Equip vermell entrenant

Ahir al vespre vam anar a veure un partit del Rugbi Club Mataró (són més actius pel Facebook) a Cerdanyola, un barri mataroní en Festes. Havíem anat una vegada al camp del Badalona ja fa un temps i no havíem tornat a veure cap partit; al meu fill li feia il·lusió que els veiéssim en acció. Només era d'exhibició, ells contra ells, uns de vermell, altres de blanc. Com han crescut en nombre! Ja poden fer dos equips!


El partit ja ha començat

Aquí ja està la pilota en joc, les fotos pèsimes per diferents factors: la distància, el moviment (d'ells i elles); no entenia el perquè, però em sortien malament... Clar, ni tinc bon equip, ni sóc professional!
El rugbi és un esport per a tothom, en contra del que alguns es pensen, per a persones diferents: diferent alçada, diferent pes, diferent sexe...
Allà vam coincidir amb el Regidor d'Esports, l'Ivan Pera, que també va anar a donar-los recolzament (i un camp per entrenar, je je je), així com el company Ricis, tot un referent per l'esport d'aquell barri.

Escalfant "motors"

Tot i la cara de satisfacció (era abans de), a la mitja part que és quan vam tornar cap a casa, l'equip vermell perdia per 0-2, jo notava fresca, però ells suaven la samarreta igual o més que algun fitxatge de primera divisió de futbol, i avui algú s'ha llevat a les sis perquè a les nou té un examen força important...

Felicitats nois i noies! Ho esteu aconseguint!

6.01.2010

Sol fa

Un bon gelat! Re-la-mi-do si fa sol...