5.27.2010

Daurat

Hem comprat un saxo! Sí, per casa, però que el farà servir (de moment) la nena... És de segona mà, però està impecable, el seu daurat brilla com de nou; tenim saxo per temps! Això va passar fa uns quants anys; ara, amb alguna rascadeta, i que no hi és aquí la meva filla, el fa servir el noi, el pare, jo... només el toco de tant en tant.
Encara ric quan penso en la reacció de certa persona que va dir: "I per a què vol l'Andrea un saxo? I a més a més de segona mà..."
Je je je, quan la meva filla va fer 18 anys i es va treure el carnet de conduir, vam comprar un segon cotxe, un "Citroën saxo" de color daurat, era per a tots, però normalment sempre ho ha portat ella; ara serveix pels que quedem; be, jo només el "toco", literalment! Conduir no és un verb que m'agradi conjugar en primera persona.
I a aquestes alçades com m'ha vingut al cap tot plegat? I jo què sé! De moment m'he renovat el carnet de nou, qui sap si en un futur no gaire llunyà el necessitaré per anar a la feina... Podria ser que sí.

5.24.2010

Ets un solete!

El que estan donant de sí aquests quatre dies! Però si hagués de triar-ne un, seria ahir diumenge, molt farcit i ben aprofitat, sí senyor!
Començava de bon matí amb el meu passeig matinal per la sorra, no gaire gent... a dos quarts i mig de nou ja era a casa, seria per l'hora?
Al tornar a casa calia "emperi-follarse", com va dir una amiga twittera, je je je. Em sembla que em vaig quedar a la meitat... Bé; el motiu, la inauguració del Parc de Rocafonda- El Palau- Excorxador, ha quedat magnífic! Un nou espai de convivència per aquests barris, per a tota la ciutat i, que hem de conservar entre tots i totes. El dia va acompanyar i el Parc, es va omplir de ciutadans i ciutadanes a l'event.
Després cap a casa, esperant l'arribada de les visites, vam fer un vermutet amb la Teresa, mà a mà... mentre ella es menjava una oliva jo dos, mentre ella agafava una patata jo tres i un got d'aigua; mare meva!
La visita eren els meus nebots, diferents coses per celebrar, si els acomiadaments es poden celebrar... però com que és un "fins aviat"... diguem-ne que el Regne Unit acapara part de la meva petita família. Sort noies! Vam dinar a un restaurant cèntric de la ciutat, per tant vam anar caminant, trepitjant carrer; a la sortida vam pujar Riera amunt, ensenyant les diferents coses que anàvem veient. A l'arribar a casa una mica de descans i descarregar fotos pel Facebook, amb tota la paciència del món; l'USB dels c... em posa dels nervis!
Al vespre-nit, vam anar a la Fira; quina gentada! Hi havia cues... amb raó deien els firaires que no li tenien por a la crisi, sinó a la pluja; com que va fer un dia fantàstic amb un sol espatarrant, la nit també era bona. Per cert, em vaig trobar amb dues amigues, una ja havia sopat, l'altra estava esperant torn ;)
Total, que vaig caure al llit rodona, i tot gràcies a tu sol; ets un solete! Res hagués estat igual amb un dia de pluja, res!
Avui tot i ser dilluns, m'ho agafaré com un "plácido domingo", però no pensis... ja he tornat del meu passeig matinal!

5.21.2010

Ok!

Avui era el dia. Amb un cap de setmana molt llarg per endavant, vaig decidir que era el moment de tornar a fer una activitat que des de temps enrera no en feia...
M'he llevat d'hora i, he anat al lloc decidida, amb energia i, amb certa curiositat... com estarà? Està canviat! Ha "plogut molt" des de l'última vegada que vaig estar...
Hi havia gent, no gaire, donat l'hora i que per a la gran majoria és dia laboral; ningú es fixava en mi, bé!
D'entrada només m'he tret els pantalons, la "cosa" encara no estava prou calenta, i he deixat tan sols que em toqués els peus; a poc a poc, els turmells, les cuixes. Tampoc era qüestió de còrrer... M'he anat escalfant i ja m'he tret la samarreta, he tancat els ulls i he tirat el cap enrera amb un ample somriure; he deixat que m'acaronés la cara, el coll, els braços, les cames, el cos... Ummm, quin plaer!
Avui ha estat el meu primer dia de passeig per la platja; banys de sorra, d'ones salades, de brisa marina, de sol! Aquest sol que ja escalfa...
Mataró, ciutat mediterrània, m'encanta!!!
(Dedicat a blocaires que de tant en tant o sovint, fan posts picarons o amb dobe sentit)

5.18.2010

"Corte y confección"

Amb l'anunci de retallades per part del Govern Central, tothom es mira les seves butxaques...
Doncs potser és un bon moment per a aprendre "corte y confección", trec una miqueta d'aquí, ho afegeixo allà... Jo sastressa i tu modisto!
Per què serà que no estic gens espantada? Potser perquè "aquí" la retallada va arribar fa un temps i... sobrevivim, encara ens queda per compartir.
La Nit de la Solidaritat, vaig escoltar unes paraules més o menys que: deien "Nosaltres no som més rics que ells, només som més rics en diners; doncs compartim el que tenim"
Cert, que han de "retallar" o "congelar"a qui més té, a qui més cobra. Però hem de posar tots i totes una mica de la nostra part.

5.13.2010

Fer el llit

D'un temps ençà, vinc escoltant una frase força sovint: "fer el llit", abans només l'havia escoltat volent dir el que significa literalment; per a mi fins aleshores, fer el llit, era posar un llençol a sobre d'un matalàs, després un altre, el cobre-llit, el coixí... De fet, vaig anar descobrint el doble significat (sense dir que no el sabia) tot deduint-ho dins de la conversa que es portava a terme.
Mai l'havia buscat a "Sant Google" fins avui, diu així entre altres significats: "Fer el llit és també una expressió col·loquial que significa enganyar a algú per obtenir algun profit". Resulta que no era ben bé el que jo pensava... Quines coses!
Llegint aquest llibre, et familiaritzes amb paraules com poder, diners, concorxa, filtracions, traicions i, també surt la frase feta... fer el llit.
El món i l'estreta relació existent entre polítics i periodistes, mare meva!!!

5.08.2010

Canvia alguna cosa?

I si és veritat, què? Deixarien de cop de ser bons cantants??? A mi un m'agrada, l'altre no, com sempre.
I si és veritat, què? Ja no seran bon jugadors??? Jo ni entenc de futbol, ni m'agrada, però canviaria alguna cosa?
I si així és com es sent, què? Deixarà de ser la persona que era fins al canvi de sexe?
Deixem a la gent en paus, ens ocupem dels nostres problemes, que ja en tenim prous!!!

5.07.2010

La importancia de la ortografía

Hace mal a los ojos ¿Verdad? Y encima puede tener consecuencias peligrosas...


..."Al cierre de esta edición, no estaba claro cómo se produjeron los errores en la negociación. Sin embargo, la cadena de televisión CNBC apuntaba que podría haberse tratado de un error meramente tipográfico (fat finger, o dedo gordo, según la expresión en inglés). La misma cadena especuló con la posibilidad de que un operador hubiese pulsado por error en el teclado la letra b de billions (miles de millones) en lugar de la m de millions (millones)..."
Y eso que en este caso era un error de pulsar la tecla...
Una intenta no dar patadas a las lenguas, aunque alguna falta se escapa; pero hay escritos que a veces hasta cuesta entenderlos y descifrarlos...
Como todo, con un poco de voluntad... ¿Lo intentamos?

5.02.2010

Fetes o desfetes?

Les frases fetes (o desfetes, com diu aquest blocaire) són molt populars i socorrides per tots nosaltres, tot i que no sempre sabem l'origen. Avui he trobat un llistat i, he fet una tria.
Crisi:
"Estar a dos velas
Se usa para referirse a carecer de dinero y de recursos en general. Son muchas las explicaciones que se le dan a esta frase. Se oye decir que es un símil marinero que como "A todo trapo" o "A palo seco" ha calado en nuestro lenguaje, significando en este caso que la embarcación navega tan solo con dos velas y no utiliza la totalidad de sus recursos. Pero no parece convincente. También se dice que procede del gesto que se hace para demostrar que no se tiene dinero y que consiste en meter las manos en los bolsillos y estirar de los forros hacia fuera volviendolos del revés. Por la forma triangular que representan y por el color blanco se les compararía con las velas de una embarcación. Es más posible que aluda al juego y al hecho de que antiguamente en las timbas de naipes, el que hacía de banca tenia una vela a cada lado para poder contar el dinero. En tal caso dejarle a dos velas, significaría dejarle sin dinero, en bancarrota. También se relaciona con los mocos de los niños, niños sólos y abandonados que por no tener, no tienen ni quien les limpie los mocos. A este claro ejemplo, suele ir acompañado del gesto de pasar los dedos indice y corazón por la nariz de arriba a abajo, uno por cada lado de la nariz."
Anti-crisi:
"Atar los perros con longaniza
Este dicho nos remonta a los principios del siglo XIX, más precisamente al pueblo salmantino de Candelario, cercano a la ciudad de Béjar, famoso por la calidad de sus embutidos, en el que vivía un afamado elaborador de chorizos llamado Constantino Rico, alias el choricero, cuya figura sería inmortalizada por el artista Bayeu en un famoso tapiz que hoy se exhibe en el Palacio del Pardo. Este buen hombre tenia instalada la factoría en la que trabajaban varias obreras en los bajos de su propia casa y en una oportunidad, una de éstas, apremiada por las circunstancias, tuvo la peregrina idea de atar un perrito faldero a la pata de un banco, usando a manera de soga, una ristra de longanizas. La expresión, no hace falta decirlo, tuvo inmediata aceptación en el pueblo y desde entonces, se hizo sinónimo de exageración en la demostración de la opulencia y el derroche."
Solució a la crisi?:
"No hay tu tía
Expresión que se emplea para recalcar que algo carece de solución. Tiene su origen en un ungüento medicinal que en épocas pasadas se aplicaba como remedio para todos los males: la "atutía" o "tuthía". Mezcla de óxido de cinc y otras sales metálicas, la atutía fue empezada a utilizar por los árabes con fines oftalmológicos. El dicho "no hay tu tía", derivación de "no hay atutía" se empleaba para indicar que una enfermedad no tenia remedio ni aplicando el citado preparado."
I com que ja estem farts de crisi, jo li dic:
"Vete a hacer puñetas
La usamos cuando queremos despedir a alguien con desconsideración. Las puñetas son las bocamangas (la parte más cercana de la manga) realizadas con bordados y puntillas, que adornaban algunas togas. Estos adornos eran realizados a mano con hilo, formando un tejido calado con flores y figuras. Era una labor muy delicada que implicaba la inversion de mucha paciencia, tiempo y dinero."
Apali!
"Despedirse a la francesa
Durante el siglo XVIII había entre las personas de la alta sociedad francesa una moda que consistía en retirarse de un lugar sin despedirse, sin siquiera saludar a los anfitriones. Llegó a tal punto este hábito, que era considerado un rasgo de mala educación saludar a alguien cuando partía. Esta costumbre, en Francia dio origen al dicho sans adieu (sin adiós) que el lenguaje coloquial español acuñó en la forma "despedirse a la francesa" pero en este caso como equivalente de reprobación del comportamiento de alguien que, sin despedida ni saludo alguno, se retira de una reunión."