4.30.2010

Per a gustos

La cosa es riure de qui sigui, no amb qui sigui...
Si és gras perquè és gras, si porta ulleres perquè porta ulleres, si és baixet...
Què importa si Sarkozy és bon polític o no!
De qui s'enamori a mi no m'importa el més mínim, d'altra banda, suposo que a la Bruni li posarà... Tot i ser model despampanant...

Pot agradar la taronja, o la llimona.

Ves per on, avui estic àcida!
Hi ha molta mala baba per ahí!!! (que ho amaguen sota el clàssic "no aceptes una broma").

4.27.2010

La flaire de la terra

Ahir al vespre mentre preparava el sopar, entrava i sortia a la galeria; una de les vegades em va venir una flaire que m'agrada, l'olor de terra humida... És un dels privilegis de viure davant de Les Cinc Sènies.
Aquesta flaire em porta sempre als meus orígens, a la meva infantesa, a la meva terra; quan darrera les primeres gotes d'un tempesta t'impregnaves d'ella.
Seria aquesta la flaire del grapat de terra que el jove brigadista internacional de "Tierra y Libertad" va posar dins un mocador vermell?
Ja veieu, una cosa em porta a l'altra: pluja, terra, olors, pel·lícula, records, sentiments, ideals...
(gairebé es pot veure la pel·lícula sencera si aneu clicant els diferents enllaços que hi ha)

4.24.2010

No s'hi val badar!

Fa uns dies un cotxe va atropellar a una veïna i el seu fill, al migdia, aquí, davant de casa.
Després de tot l'ensurt i dos dies ingressats mare i fill en observació, dijous a la tarda els hi van donar d'alta; casualment me'ls vaig trobar al sortir de la feina i m'explicaven el que va passar, o el que pensen que va passar; al acomiadar-nos el nano li deia a la mare:"hem de mirar tres vegades abans de passar"; però el conductor (segons em van dir) havia reconegut que va badar...
Ves per on que hi havia ben a prop un metge que els va atendre en els primers moments, quina sort! Tot i que de seguida van venir dues ambulàncies, policies... sempre va bé tenir mans expertes en casos així.
Quan van preguntar: "Qui ens ha atropellat"? El metge que els hi va fer els primers auxilis va contestar: "he estat jo".
No sempre el perfil de la persona causant d'un accident és el que tothom tenim en ment! Doncs això, que no s'hi val badar!
(no penseu que tracto aquest cas amb frivolitat, ni molt menys; és per treure una mica el ferro, ja que tot plegat, afortunadament, ha acabat bé)

4.23.2010

Una querencia tengo por tu acento


"Una querencia tengo por tu acento
una apetencia por tu compañía
y una dolencia de melancolía

por la ausencia del aire de tu viento.

Paciencia necesita mi tormento,

urgencia de tu garza galanía,

tu clemencia solar mi helado día,

tu asistencia la herida en que lo cuento.

¡Ay querencia, dolencia y apetencia!:
tus sustanciales besos, mi sustento,
me faltan y me muero sobre mayo.
Quiero que vengas, flor, desde tu ausencia.

a serenar la sien del pensamiento

que desahoga en mí su eterno rayo".
(de "El rayo que no cesa") Miguel Hernández.
¡Feliz día! Sant Jordi, San Jorge, Saint George.

4.21.2010

Olesa, la Passió

Diumenge passat ja tenia previst anar a Olesa de Monserrat, i més o menys el que faríem tots plegats, però hi havia una activitat que no podia imaginar...
Pel camí vaig rebre una trucada, dient que ens esperaven a la plaça del teatre; quan vam arribar ens van dir que estaven representant La Passió i que ja havia hagut en entreacte, i és que una no està acostumada a anar tard a dormir, cosa que havia fet el dia anterior... Voleu entrar? I tant! És el que té el tenir bons contactes.
Vam fer-ho per la porta petita que veieu entre els dos arbres, allà hi havia actors i actrius, així com "la burra", el projecte de veterinari li va fer un bon reconeixement, fins i tot a la dentadura, em sembla que va dir que era velleta... De seguida ens vam trobar amb les plataformes que pugen a l'escenari, plenes d'oliveres, columnes etc. I amb un Sanedrí que ens va donar la benvinguda. Voleu veure més? Volem veure més! Anàvem agafadets de la mà sense fer soroll, tot a fosques, tot en silenci. Vam veure entre bastidors part de l'escena de "La Última Cena", i quan va acabar, amb el teló abaixat, el públic ja veu una altra escena.
Voleu veure el que es veu dalt de l'escenari? Com podíem dir que no! Ens van portar per una entrada lateral i tot el més discretament possible ens vam quedar en un seients laterals, en aquell moment els Sanedrins estaven reunits, volien agafar a Jesús. Mare meva, quin teatre! Quin escenari! Mai havia vist una cosa tan gran, 1499 butaques! Hi havia molta gent, moltíssima, però clar, no es veia ple, ple; diumenge darrera diumenge omplir això...
Bé, amb molta emoció vam veure a en Judes traient a Jesús, com en Pedro negava al seu mestre per tres vegades, el Prendiment "al Monte de los Olivos", i com el mateix Judes es penja d'una olivera quan se n'adona del què ha fet... (va fer un paper impressionant)
Van encendre llums, era el segon entreacte, i vam sortir, ens esperaven més coses, s'havia d'aprofitar el dia, i vam sortir per la porta gran! Un vermutet al bar, i cap a casa a dinar, que a la tarde teníem una cita a Prats de Rei.
No havia tingut mai l'ocasió de veure La Passió, un altre any potser la veure sencera, són tres hores i mitja... però si algú/na esteu interessats en fer-ho enguany, encara sou a temps!

4.18.2010

Figuerola

Fa uns dies em va demanar amistat pel Facebook una persona que, després de comprovar que teníem amistats en comú, la vaig aceptar... Sense trigar gaire em va enviar un missatge privat dient: on treballes a l'Ajuntament de BCN? Et vaig veure en un tema de discapacitats; jo a...
Li vaig contestar que no, que era una altra Glòria amb el segon cognom diferent, que no treballo a BCN, ni a l'Ajuntament, i que no era la primera persona que m'ho preguntava, o em relacionava.
Després d'anar intercanviant missatges, resulta que em coneix d'aquí de Mataró, del partit, però li semblava que era la mateixa que la de Barcelona.
Quantes coincidències, oi? L'Anguera és aquesta.

4.15.2010

Somnis

Després d'estar una estona desvetllada a mitjanit, he caigut en un somni tranquil, ple de somnis dolços, i que recordo perfectament.
El primer relacionat amb la nova escola que tindrem aviat... Suposo que fruit de la visita que vam fer diumenge a la tarda, per a veure com van les obres, he de reconèixer que encara no havia anat fins allà, només havia vist les tanques des de lluny. Quina vista gaudirem entre d'altres coses! La Pepi m'anava dient: allà estarà el pati, s'entrarà per aquesta baixada... Per a mi l'única "pega" és que ja no estarà al centre de la ciutat com la que tenim ara, però, tot no es pot tenir.
El segon somni, només té una protagonista, la meva mare, que al juny farà 17 anys que falta, doncs encara... Érem a la saleta de casa, al poble, ella asseguda tenia un mòbil (Nokia) ben a prop; ha començat a sonar una melodia i ha agafat l'aparell, però no despenjava, el deixava sonar, al final ha despenjat i en comptes de contestar amb les paraules que acostumen a fer-ho, s'ha posat a cantar la cançoneta, tot seguint la lletra; per cert, en català... ha parlat poca estona i ha penjat. Al preguntar-li que qui era, m'ha respost un nom i gognom de dona desconegut per a mi, afegint: mai m'hagués imaginat que coneixeria tanta gent a les excursions... I ja m'he despertat de cop!
Ha estat un bon somni, parlàvem tranquil·les, relaxades; res a veure amb els que tenia els mesos seguits a la seva mort; aquest d'avui, suposo que serà arran del llibre que he acabat de llegir on la mort i, coses més enllà de la mort, et semblen realitats.

4.09.2010

Trilogia


- Padre, yo me acuso...
- De penitencia, 1000€...

Un gran golfista, un gran golfo...



Nos han "dejao" solos...

4.07.2010

Bob Esponja

Una està força perduda en temes infantils.
Els meus fills fa temps que ja no tenen edat de veure dibuixos animats, i de néts... encara no en tinc. Així que de personatges en conec ben pocs.
Quan van posar a l'aparador d'una pastisseria del costat de l'escola la Mona de Pasqua, vaig veure un ninot amb el cap quadrat de color groc, potser havia sentit parlar d'en Bob Esponja, però mai m'havia parat a pensar qui era.
Dimarts vaig assabentar-me que fins i tot té cançó, i aquí em teniu a veure si l'aprenc; igual entre "esponja i esponja" entra alguna culleradeta de menjar...


4.05.2010

Jo necessito sol


Avui ha sortit el sol, ja el trobava a faltar... ahir, dia de pluja.
Com podeu veure a la foto del Passeig Marítim, encara queden bassals d'aigua, però la gent té ganes de sol, de llum; té ganes de sortir al carrer. Encara que el sol es mostra tímid, s'està bé i
més després de la caminada fins al final de tot del port que hem fet.
Què voleu que us digui dels països que sempre plou, sí, macos per anar de visita, però jo... necessito el sol.