2.28.2010

Una buena sugerencia


“ENCONTRAD UNA CURA ANTES DE QUE ME CREZCAN LAS TETAS"

2.27.2010

Sort que el febrer és curt...


Aquest mes, tot i ser el més curt de l'any, està donant molt de sí.
Hi ha hagut de tot: Llums i ombres, somriures i llàgrimes...
Ja havent-hi preliminars al gener, començàvem el febrer amb dues activitats simultànies: A l'escola es preparava una gran carpa de circ de cara Carnaval, on no va faltar de res; des de presentadors/res, passant per l'orquetra amb el seu director, fins arribar als pallassos. A la ciutat, una obra de teatre molt esperada, estava a punt de veure's representada, La Maternitat d'Elna. Diguem-ne que fins el dia 12, amb els preparatius vaig estar força "entretinguda".
Una obra de teatre, que per altra banda no va tenir ocasió d'assaborir les mels de l'èxit, l'endemà mateix saltava una notícia que va esborrar de cop tot l'encant del que vam gaudir les persones que vam veure la funció, un xàfec que encara cueja.
El cap de setmana llarg (a les escoles dilluns 15 vam tenir festa) el vaig compartir amb la meva filla, la seva primera visita des que s'ha instal·lat a UK; quan li vaig preguntar "¿y ezo qué é?" al llegir UK, al final d'una llarga adreça a la que una no està acostumada, em va contestar: United Kingdom, mama... Ah!!!! Està maca, li va bé el clima continental, i la dieta, tot i no ser la mediterrània...
El final de mes cada dia hi ha una cosa; tothom recordava el 23F de fa 29 anys, que el 24F teníem una altra d'important, el 25, i el 26... Doncs això, que sort que el febrer és curt, com es diu al meu poble "me ha cundido", perquè a tot això s'ha d'afegir que tinc una vida personal.
Esperem que el març sigui més amable i apacible, si més no, jo ho intentaré.

2.24.2010

Amb el mateix patró

Aquestes nines retallables ja les tenia quan jo era una nena; m'agradava, i en les pàgines de revistes els hi feia la casa on no faltava cap detall. Estic parlant de fa uns quants anys... Ara algú vol posar com exemple de la Dona aquests retallables...
"El taller es diu Les dones no perden el fil i té per subtítol Aprèn a dissenyar i confeccionar la teva roba. El cartell que anuncia l’activitat, que se celebrarà el mes vinent a Madrid, porta un dibuix d’una angelical nina retallable amb un petit llaç als cabells. Se li poden" afegir diversos models: botes, vestits, barrets, bates".
També es veu que és un exemple de la Dona (ja que només és per a dones) el ser tota una xef de cuina...
"Un dia després que comenci el taller, al mateix recinte –el centre municipal d’atenció social a dones María Zambrano, al barri de Chamberí–, se celebrarà un concurs de postres, que hauran de tenir un mínim de vuit peces. Les dos trobades, amb altres de diferent tipus, formen part d’una sèrie d’activitats al voltant del Dia Internacional de la Dona, el pròxim 8 de març. Només s’hi poden inscriure les dones".
Ja veieu, igualt total!
Aquí teniu l'article sencer.
I dic jo, que a algunes de les persones que es "molesten perdent el seu preciós temps", visitant aquest bloc, igual els hi agrada i tot, que les dones només estiguin per a cuinar, cosir, atendre l'amant espòs, obeir i callar...
Totes amb el mateix patró, el de fa com 50 anys! El de la dreta i la repressió franquista!

2.21.2010

Avui m'he firat!

Aprofitant el matí, tot pressentint que s'espatllaria el dia... avui he anat a la Fira de l'Arbre de Mataró. Feia una bona hora, ni fred ni calor, i l'ambient era fantàstic!
Abans, però, un amic del Facebook escrivia al seu estat que anava a la Fira a triar el roser més bonic, està fet tot un poeta! Jo els he mirat com molts altres articles del més variat, però, la glorieta sempre tan pragmàtica, ha acabat amb una cassola de fang a sota del braç, em feia falta d'una mida grossa, hi ha menjars que com a cassola de fang enlloc! I tenia previst algun dia anar a Breda, com que no he anat, Breda ha vingut a mi.
He fet un volt ben maco: escoltava explicar contes pels petits, veia bestiar català, ensumava flaires de dolços, de salats... He vist a una princeseta de l'escola tota tapadeta, que al dir-li hola, amb la seva mirada i el seu somriure m'ha dit tot, la veritat m'ha emocionat molt. I tot continuant amb el passeig, he acabat gaudint d'unes habaneres molt xules.
Després cap a casa a preparar el dinar, avui érem quatre; i ara ja veieu, torna a ploure, quina pena pels firants, però jo, avui... m'he firat!

2.20.2010

Amistat, home dona


Fa un dies vaig arribar a un bloc, que per cert, ara no recordo ni trobo... des d'aquí demano disculpes a l'autor o autora, on feia una reflexió sobre l'amistat entre home i dona, què estic força d'acord. Era un post molt ben treballat sobre aquest fet.
Venia a dir que l'amistat entre un home i una dona, l'amistat ferma, sòlida; no pas la d'amics de colla, companys, coincidents laborals... Amistat d'explicar-se coses, neguits, compartir alegries, penes, alegrar-se pels seus èxits i plorar pels seus dolors, etc.
Bé, doncs aquesta amistat només es pot donar en dos casos: quan l'atracció és mutua, o quan no existeix cap atracció; en la resta de convinacions el fracàs de l'amistat, és important.
Penseu-hi i digueu la vostra!

2.19.2010

¿Ordenador viene de ordenar?

Un ejemplo de dichas fotos...

Hay quien es "un manitas"; igual te plancha un huevo que te fríe una camisa... Y además con salero.
Pues el mozo en qüestión ayer por la noche tenía un ordenador "desmontao"; lo compró este verano pasado por internet, y, la placa madre le salió rana (no me preguntéis que es eso de la placa madre, no lo contestaré). Se pone en contacto con "la tienda", y le dicen que sí, que ya han tenido otras que han dado el mismo resultado, que mande toda la torre, o que lo desmonte y envíe la placa (y la madre que la p...). Opta por desmontarlo todo y enviar la pieza defectuosa, no sin antes hacer fotos, por si las moscas... Y queda a la espera de recibir una nueva, ha tardado más o menos, el mismo tiempo que el viaje de él con sus compañeros de universidad a Cuba. Ayer por la tarde llegó la nueva placa madre, y el hijo...
Por la noche, con los efectos de la "jet lag", se dispuso a montar todo de nuevo, recuerdo que su disciplina no es precisamente la informàtica, buf!!! Que una de cables... de vez en cuando venía a este ordenador y me decía: mama, déjame mirar las fotos...
Yo me fui a la cama, y esta mañana ya estaba todo en su sitio y en perfecto funcionamiento, bueno, todo no, el comedor parecía Los Encantes de Barcelona, entre el equipaje sin acabar de sacar, cajas, papeles con instrucciones, plásticos...
Bueno, pues lo dicho, es un crac en estos menesteres de ordenadores, ahora le falta ordenar, ser ordenado, globalmente....
Juro que no es un post de vacas, la tecla de la letra "eñe" está y funciona correctamente.

2.16.2010

I quan s'acaba l'amor?

No sé si era ahir o abans d'ahir vaig llegir un article d'una parella que s'havien enamorat perdudament... De moment no vaig fer gaire cas, però avui, encara està la noticia que la pots llegir sense buscar; cosa que no passa de vegades amb d'altres amb més "enjundia" i que l'endemà no trobes enlloc.
Tot plegat em porta a fer-me preguntes, ja que a dit escrit parlen de vida en comú, del fruit d'aquesta unió, de donar gelosia a... i a... I quan s'acabi l'amor? I si només era atracció, passió, desig...? Què queda quan s'acaba l'amor?
Em diuen que de vegades amistat, altres odi, indiferència, records (bons i no tan bons), venjances, en alguns casos fills, i... hipoteques.
Llarga vida en comú a aquesta parella!
Per què aquest post? Perquè aquest cap de setmana m'ha arribat la notícia d'una altra parella que se'ls ha acabat l'amor, i m'ha dolgut, molt!
I fins aquí puc escriure...

2.13.2010

Fer política

Diuen que tots els polítics són iguals... si això és així... No m'agrada la política, no m'agraden els polítics!
Vull pensar que no, aleshores, no m'agraden "alguns" polítics, o la política que fan.
La feina que jo faig, algunes persones em diuen que és fer política, per a altres dec ser una dona sense carisma, sense discurs, sense saber parlar, sense saber estar... m'és igual, si el que jo faig és política, aquesta és la que m'agrada i la que faré.
Mai faré un altre tipus de política, mai!
Reflexions de l'endemà.

2.12.2010

La Maternitat d'Elna


Un conjunt d’entitats de la ciutat ens hem implicat en portar l’obra de teatre La Maternitat d’Elna a Mataró, el camí ha estat llarg i gens fàcil, però ho hem aconseguit!
Fa poc més d'un any es va organitzar una sortida en autocar a Elna amb un bon nombre de gent de Mataró de diverses sensibilitats i ideologies per a veure la Maternitat, on també vam comptar amb l'Assumpta Montellà, mataronina de tota la vida, com a guia excepcional. Va ser una gran vivència, tan gran que en volíem més, volíem que la Maternitat vingués a Mataró.
Després d'un llarg any de gestions podrem gaudir de l'obra teatral La Maternitat d'Elna a la nostra ciutat.
Serà divendres 12 de febrer a dos quarts de deu del vespre a la Sala Cabañes.
Una història que ens toca molt de prop a molta gent de la ciutat: el camí de l'exili... Una història d'esperança en mig de l’horror, de la barbàrie, de la pèrdua... del dolor. Una història de vida!
Les entitats que ens hem sumat per portar l’obra a Mataró, volem compartir amb la ciutat aquesta vivència, volem sensibilitzar encara més als ciutadans i ciutadanes amb el camí de la Pau i volem apostar per l'optimisme.
A totes les entitats, moltes gràcies per la vostra col·laboració i pel vostre compromís amb la memòria històrica:


Associació Cultural i Recreativa del carrer Sant Ramon
Associació de la Gent Gran de la Gatassa
Associació de la Gent Gran de l'Havana
Vocalia de Dones de Vista Alegre
Vocalia de Dones de Pla d'en Boet

UGT
Unitat Cívica per la República
EPMA
AV de la Llàntia
JSC
Plataforma Alcalde Baron
Armats de Mataró
Grup tercer Món
Primavera per la Pau
Justícia i Pau
Centre Catòlic
Taller d'Idees
Fundació Maresme
Amics de la Ciutat
CCOO
Associació Sant Lluc per l'Art
PSC


2.11.2010

No toquem de peus a terra

Aquests dies els meus fills i jo, estem en l'aire; sí, sí...
Ahir el noi volava cap al Carib; els estudiants de cinquè de Veterinària de l'UAB han anat de final de carrera a Cuba! No sé si algú acabarà net, a aquest encara li quedarà una any, o... però mira tu, el viatge ja estarà fet i, a on ell volia, és un crac! Com s'ho ha fet? És politiquero...
La noia, avui fa un mes que va marxar a Londres a canviar d'aires un temps, ja està situada i treballant, té tres dies de festa i aprofita per venir dissabte a veure'ns; per cert, tot coincidint amb els tres meus, bé!
I la mare fent coses que no fa habitualment: ahir a Mataró Ràdio a explicar els oients el què veurem divendres al teatre amb La Maternitat d'Elna; i ves per on, una de les preguntes què em va fer la presentadora, és com vaig arribar fins aquí, i li vaig contestar, tot pels blocs, per un bloc en concret . T'enrecordes Joana? Després una cosa va portar a l'altra, fins aquí... Ara s'ha quedat amb ganes d'entrevistar a l'Assumpta i conèixer totes les seves obres, ja les posaré en contacte.
I avui a TV de Mataró, que tampoc freqüento amb assiduïtat que diguem... El motiu, el mateix: donar a conèixer l'obra adaptada del llibre de l'Assumpta Montellà, aquesta nit estarem juntes per a explicar de què va la història.
Així que ja veieu, aquests dies, tots tres, d'una manera o d'una altra, estem que no toquem de peus a terra!

2.07.2010

... I les què em queden per aprendre...

En aquesta vida:
He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.
He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa...
He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

2.05.2010

La Maternitat... a la butxaca

Ahir al vespre vaig assistir a una xerrada fantàstica, mil vegades que escolti parlar a l'Assumpta Montellà, mil vegades que m'emocionarà...
L'acte estava organitzat per l'Associació de Veïns de l'Havana i Rodalies, un barri mataroní que m'agrada molt. Cal dir, que aquesta entitat és una de les col·laboradores en el projecte de portar la Maternitat d'Elna a Mataró, i tot parlant és quan ens van dir que precissament des d'una de les seves activitats "La Tertúlia Literària", havien triat aquest llibre per a comentar i, havien convidat a l'Assumpta per a fer una conferència-col·loqui. I, allà que vam anar!
A l'arribar, veia llibres coneguts per mi de La Maternitat d'Elna, i, també veia uns altres de més petits que no em sonava ni la imatge, quan vaig tenir l'oportunitat de veure un de a prop ja me'n vaig adonar quin llibre tenia al davant, no coneixia pas ni lel format ni el color, genial! Tothom anava amb el seu llibre a la mà, l'edició de butxaca.
Quan va entrar l'Assumpta anava dient hola a tothom, i jo pensava, caram... Al llarg de la xerrada ja vaig entendre tot; l'Assumpta vivia allà abans de marxar de Mataró, estava davant dels seus veïns i les seves veïnes, els hi parlava de "la mare", perquè tothom coneixia la seva mare... Ah! I vaig descobrir una altra cosa que tenim en comú ella i jo, vam treballar a Can Gassol, un altre dia amb més temps, ja parlarem del nostre passat laboral, je je je.
Tot seguit, va començar a parlar de com va arribar a ser historiadora, escriptora, conferenciant... va començar a parlar de La Guerra Civil, de l'Exili, de Camps de Refugiats, de la Maternitat d'Elna, de l'Elisabeth Eidenbez... Vaig treure el mocador un parell de vegades, però ella també estava emocionada, fins i tot un veí sanglotava quan li va donar les gràcies per ajudar-nos a conèixer aquesta part de la història que, possiblement si no arriba a ser per ella no haguéssim conegut mai.
Mentre jo parava orella, escoltava parlar de l'obra de teatre a la Sala Cabañes... Jo ja tinc les entrades, jo les tinc encarregades, jo les encarregaré... I com estàvem entre amics, em vaig ficar en alguna conversa. Sí, avui divendres i demà dissabte de 20 a 21 hores, tot i no haver-hi ja Pastoretes, obren taquilla per La Maternitat d'Elna, aprofiteu! No espereu a última hora del dia 12! Que es pot formar molta cua... Una senyora va trucar en aquell moment i va dir que avui aniria a buscar-les; així m'agrada!
També m'arribava un SMS d'altra entitat col·laboradora: Glòria, nosaltres serem uns 20... guau!
Bé, com podeu veure, tenim la Maternitat d'Elna a la butxaca!!!
La mateixa Assumpta recomanava veure la representació teatral, i va dir el temps que fa que estem treballant perquè tinguéssim l'oportunitat de veure-la a Mataró, ella ho sap! Per fi ha arribat el dia.
Ens veiem divendres 12 a La Sala Cabañes a les 21:30 hores, no m'hi falleu, passaré llista. I recordeu, avui i demà podeu anar a buscar les entrades, tant si les teniu encarregades com si no.

2.04.2010

Una finestra oberta al món

Un/una blocaire diu "només el què vol que es sàpiga.
Un/una blocaire diu "allò" què vol que es sàpiga.
Hi ha blocaires que són famosos.
Hi ha blocs que són molt més humils, com ara, el què estàs visitant en aquest moment; el bloc glorieta.
Els blocs: una finestra oberta al món!