12.22.2010

No ha pogut ser

La meva filla està treballant a Tiffany a Londres, amb un contracte que acaba el set de gener. Havia la possibilitat de tornar a presentar CV per a optar a dues places indefinides, es van presentar molts companys i companyes, ella també...
A l'entrevista ja va veure "que no estaven especialment interessats en ella", però encara l'havien de donar resposta, va ser ahir que li van dir que no; han agafat pesonal alemany i italià, d'espanyols no els calien, aquests ja suplien les necessitats de francès i altres llengües. Ja veieu, amb cinc idiomes (i una llicenciatura), encara no és prou per anar pel món!
Però, després del primer moment de decepció, ahir al vespre la nostra conversa va anar per altres camins (camins vora les estrelles), quan va veure per les notícies que li van arribar de Mataró, el fatal desenllaç del company Oriol Batista; era un dels que ella coneixia, i em diu: "Mama, no em diguis que ha mort en Batista! Aquestes coses fan que el tema de Tiffany em sembli insignificant"... Només li vaig poder contestar: Doncs sí, t'estimo, filla!
Altres feines i oportunitats vindran, ella no és de les que esperen que els caigui el "mannà del cel"; l'Oriol, ja no tornarà, ens queda el record i la seva petjada del pas per aquesta curta vida...

10 comentaris:

Eli ha dit...

Totalmennte cierto, Gloria. Muchas veces la vida nos deja grandes decepciones de las que nos cuesta salir. Pero ante la muerte, el dolor o la enfermedad de una persona que todavía tiene mucho que vivir, todo lo demás parece menos importante.
Un abrazo fuerte para ti y otro para tu hija.

Glòria ha dit...

Moltes gràcies Eli! Ummm, i a mi que em sona aquest "perfil"... Un "mardepalabras" i molt boniques! Ens llegim!

TERESA ha dit...

Potser per la teva filla es una oportonitat que en aquets moment no sabem veure;ja veures com si.En quant a la mort de una persona tant jove i amb tant que donar encara es molt dur..ahir va ser un dia dificil per a molts.

Glòria ha dit...

Bon dia, Teresa, esperem!
També ho serà avui de dur...

garbi24 ha dit...

qui sap si això serà una sort per ella...no sabem mai que és el que ens espera. Que no s'enfonsi...hi han més oportunitats per les trempades com ella.
Sap greu que se'n vagin nois tant joves, però és el que hi ha.
Bones festes...guapa

Glòria ha dit...

No, no s'esfonsa pas! Ja està enviant CV des de fa temps.
Gràcies Garbí. Bones Festes!

Montse ha dit...

Seguríssim que troba una feina millor! la vida ens va marcant el camí, encara que no sempre ens resulti agradable de fer. Hi ha pedres, hi ha fang, però l'important és arribar.

Avui he llegit la necrològica de l'Oriol a La Vanguàrdia i he pensat en tu i en la Joana... descansi en pau.

Glòria ha dit...

Moltes gràcies, Montse, per tot. Encara no ens hem pogut fer una abraçada amb la Joana, ja tinc ganes!
Ens ha deixat un bon polític, una bona persona.

Joana ha dit...

La teva filla val molt, veuràs com troba algo ben aviat.
Algunes coses queden petites amb aquesta terrible notícia...

Glòria ha dit...

Gràcies Joana, saps que ella no es queda de braços creuats...
Com ho saps que queden de ben petites, ahir al vespre em vaig quedar amb les ganes d'abraçar-te.
Bon dia.