12.08.2010

La flaire del curri

El meu barri, com altres de la ciutat, i com molts altres d'altres ciutats, ha canviat de fesomia, No té res a veure amb el que era quan vaig arribar fa gairebé 28 anys, que em quedava embadalida darrera els vidres mirant com a "un pis" del davant uns senegalesos feien les seves oracions (per a mi era nou).
Ara, és normal estar esperant que es posi el semàfor en verd per a travessar un carrer, i que estiguis envoltada de gent molt diversa, així com ho és l'estar prenent un cafè a una granja i que passi per davant de la porta una dona a la que només se li poden veure els ulls. Dic jo: s'ha de tenir una mirada molt viva per a poder expressar tot el què es vol dir amb els ulls, oi?
També han canviat les aromes, resulta curiós el fet que vas caminant i així com vas passant davant dels blocs de pisos, et ve una flaire, la flaire del curri... Encara recordo que per a mi en "Curri" era el perico d'una amiga, no coneixia cap altre curri...
No m'agradaria que s'agafés aquest post en sentit pejoratiu, no dic que sigui ni bo ni dolent, simplement és així. De fet, a la cuina de casa meva, aquest ingredient també és present, cuina internacional, je je je. Avui: pollastre al curri! I si no es menja per falta de quòrum, per demà, que els dijous vaig de bòlid!

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

I ja li has preguntat al pollastre si li agrada el curry?
Quasi tot canvia......ens queda el quasi

Glòria ha dit...

Je je je, sí, tenen química, es piquen l'ullet ;-)
Ok, ens quedarem amb el quasi.

Joana ha dit...

Les olors... dieun tant.
Saps on vaig quedar impresionada de veres per les olors d'espècies?, a Istambul, és impactant!
El pollastre al curri aquí també ens agrada!

Glòria ha dit...

I tant que en diuen!
Jo no he estat mai en llocs així; del que si tinc records, és de Ceuta que vaig anar d'adolescent i les olors eren ben diferents que al meu poble.
Bon dia, Joana!