10.17.2010

Vides de lluita, tenacitat i compromís


Ahir dissabte, 16 d'octubre; a més a més de ser l'aniversari del meu estimat nebot Diego (és una d'aquelles dates que portes gravades al cervell), els socialistes de Mataró vam celebrar amb un sopar l'inici del curs polític. Acte amb el que també es va donar la benvinguda als nous companys i companyes afliats i, es va retre homenatge a quatres més, tres de veterans: Pedro Palacios, Encarna Siles i Joan Planas i, un de recen finat: Joan Bellavista. Quatre vides de lluita, tenacitat i compromís.
L'acte va ser molt emotiu, per diferents raons i sempre amb el mateix denominador comú, el socialisme, les quatre persones homenatjades ens van despertar sentiments de vegades adormits. Les més de 100 persones entre companys i companyes que ens trobàvem allà vam viure un nit especial.
Extractes del llibret editat en homentage a aquests companys i companya.
Pedro Palacios: "... Ara treballa en la Sectorial de la Gent Gran del Maresme i a nivell nacional del PSC. M'explica els projectes i les reivindicacions amb els seus companys de militància i generació. Perquè cal dir que a Pedro li agrada xerrar, i quan explica segons què s'emociona, potser és la passió d'una generació en constant transició sumat a les inquietuds que neixen de dins, i penso que està bé que ens emocionem, vol dir que respirem la vida..." (Consol Prados)
Encarna Siles: "... Encarna es un ejemplo de superación personal y de compromiso social para todos nosotros. Un ejemplo de constancia e ilusión que nos ha de animar a seguir avanzando en la mejora de nuestro projecto colectivo. Gracias, Encarna... (Montse López)
Joan Planas: "... El dia de la meva arribada al món segons consta en els arxius de la Maternitat del barri de Les Corts de Barcelona, va ser un 31 de juliol de l'any 1910, i el número de registre en aquest centre és el 368. Així comença la història de la meva vida, el meu calvari particular, sent només un número dins els fitxers de nens abandonats..."
Joan Bellavista: "... Els socialistes de Mataró, els teus amics -que es compten per centenars- i les persones que realment et coneixien et recordarem sempre per la teva peculiar forma de ser. Quan començàvem a estructurar aquest llibret que teniu a les mans i poc abans d'entrar a la impremta, no ens imaginàvem que unes pàgines de l'opuscle haurien d'estar dedicades precissament a la teva persona, amb caràcter pòstum. però els fets són irreversibles. En qualsevol cas, acepta el nostre sincer record i el nostre sentit homentge. Descansa en pau, Joan..." (Ramon Salicrú)
Bé, pels comentaris dels comensals que m'envoltaven, el sopar era molt bo i abundant, però jo no vaig sopar gaire, tenia un nus a l'estòmac que m'ho impedia... Emocions i llàgrimes en una nit d'homenatges, i, no vaig ser pas l'única.

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

Llàstima que els d'ara no lluitin amb la mateixa convicció

Glòria ha dit...

N'hi ha de tot, Garbí. Qui lluita per aconseguir el poder, i n'hi ha que només ho fan (ho fem)pels ideals.

TERESA ha dit...

Va una nit molt maca i emocionant, potser per que aquesta vegada els coneixio i habia compartit moltes coses amb ells, no ser a mi em toca la fibra i no vaig ser la unica;sobre tot hem feia molta il.lusio per L'Encarna i quant vaig se alli hem vaig emocionar amb tots;

Striper ha dit...

Estic amb el Garbi, ja no exsitexen ideals nomes interssos.

Glòria ha dit...

Cert Teresa, tots especials, però la companya Encarna ens toca molt de prop. Gràcies pel suport.

Glòria ha dit...

Respecto tant la teva opinió com la d'en garbí, Striper, però no la comparteixo. No tinc cap interés personal, només tinc "l'interés" d'aturar la dreta.