10.18.2010

Danys colaterals


D'aquesta foto han passat ja uns quants anys, i volia fer una mica de repàs. Érem la colla d'aquí, és a dir: Argentona i Mataró, podria dir que vaig anar al casament de tots ells i d'altres que no hi són a la foto, però... Com han anat les coses d'ençà?
D'entrada diré que dos nois ja no es troben entre nosaltres, ens van deixar joves. De la resta, no de tots i totes, ni diré noms, faré una repassada per sobre.
Dos nois són cosins germans.
Dues noies estaven embarassades...
El noi d'una de les parelles va tenir un accident greu de cotxe fa temps, ara està relativament bé, té tot al cap, una mica embolicat, però ho té!
Una de les parelles es va separar aviat; ell va augmentar la seva prole amb la cangur dels seus primers fills, ara no sé si va per la tercera o la quarta parella.
Una altra parella (que no és a la foto) s'ha separat no fa gaire; encara recordo quan vam anar a la festa sorpresa pels 25 anys de casats que li va regalar el seu home juntament amb la seva millor amiga (que sí està a la foto). Actualment ell i la millor amiga d'ella estan junts... Un dia d'aquest estiu em va explicar ella que el seu fill també s'havia separat al set mesos de casat, que de tres que eren a casa cadascú vivia en un habitatge i que amb prou feiens tots tres tiraven endavant i, que continuava treballant al negoci del seu ex, ara amb la categoria de secretària, abans sense sou, era la dona de l'amo...
Els que quedem ens podem trobar de tant en tant passejant per la ciutat, quan al principi fèiem sovint trobades, i, ens expliquem les batalletes.
Una colla jove que amb el temps ha patit i pateix danys colaterals, fruit del deteriorament de la convivència i del pas dels anys.

8 comentaris:

TERESA ha dit...

Jo tambe tinc alguna foto semblant de la meva colla de soltera i de la colla ja casada el tenir una diferecia amb l'edat del pare dels meus fills va tebir aixo,amb la
colla de quant estaba soltera segueixent mes o menys be,algunes separacións etc..pero l'altre no m'atreveixo a mirar.les falten molts, els mes joves casualment,separacions traumatiques i altres coses, el pas dels anys han fwt molt mal, jo quant vaig a Mollet sort que sols vaig a veure al joves que no saben es dels demes.Una curiositat sols segueixent junt casats dues parellas les que menys s'estimaben i las que no s'entenian;casualitat o que?

Glòria ha dit...

Potser casualitats o, com acostuma a passar amb les persones que sempre tenen alguna dolència i es fan centenàries; en canvi, persones sanes, de cop i volta, se'n van...
Ai, senyor!

Arare ha dit...

Nena, ara que s'ha acabat Ventdelpla podries enviar-li la història als guionistes, segur que cobres drets d'autor, hehehe!

el que sap més greu són les morts prematures. Lo altre, mira, és la vida!

bon dilluns, guapa!

Glòria ha dit...

Ah! Ha acabat "Vent del pal", com diu una amiga? Doncs igual m'ho penso i els hi envio el guió d'un culebrot... perquè encara em callo...
I tens raó, el pitjor, les morts prematures, Arare.

garbi24 ha dit...

Sap greu les morts prematures i el patiment que això aporta, per la resta si són feliços així ben fet que fan.
Jo sempre felicito a qui és separa, doncs és llavors quan ha deixat de perdre el temps amb qui no li corresponia.

Glòria ha dit...

Estem d'acord, tot té un remei a la vida menys la mort. Gràcies Garbí. Bona setmnaa

Joana ha dit...

Això passa a les millor famílies! Estàs molt guapa.

Glòria ha dit...

Bon dia, Joana; cert...
Sí, aquel dia estava radiant, i això que no es podia cantar: "blanca i radiante va la novia".
Bon dimarts!!!