9.03.2010

El pati del darrera

Es troben dues conegudes, una d'elles amb una gran bossa de brossa cap el contenidor del rebuig.

- Vaig a llençar la brossa noia
- Que no reclicleu?
- Buf, no; és una llauna, ja paguem impostos a l'Ajuntament! Ja s'ho faran!
- Bé, si que tens la galeria plena de cubells o bosses per a separar, però és acostumar-se. A casa es van conscienciar els nanos des de petits i seguim
- A mi això de perdre temps per anar triant... I a més a més que tinc els contenidors molt lluny!
- Ah! Si tinguessis els contenidors davant de casa, sí que reciclaries?
- Potser sí; bé, davant la porta meva no, si de cas, davant la porta del veí...
Aquesta conversa tipus parlant tan innocentment del reciclatge responsable, podria servir per a qualsevol activitat diguem-ne "molesta"; tampoc cal posar exemples. L'altre dia vaig escoltar que fins i tot han posat (o ja el tenia) un nom a aquesta actitud: la síndrome del pati del darrera...
Volem que totes les nostres necessitats estiguin cobertes, però a certa distància... Com és el cas del què està passant ara a Mataró amb aquest
Centre de Menors.

8 comentaris:

Striper ha dit...

Jo reciclopero et puc dir que conec el tema i la gestio que fa l'administració es nefasta i no tot el que sparem es recicla i un sector que vivia de recuperar a passar a viure de subencions.
De vegades amb centres com el de menors que dius la gent oblida que hi han persones.

Glòria ha dit...

Potser els meus coneixements no van tan lluny, però pel que sé, em convenç força, si més no el de la meva ciutat, Striper.
Ara que ho dius sí que podria ser, que hi hagi que oblida que els menors són persones...
Bon divendres i bon cap de setmana :)

garbi24 ha dit...

cal reciclar però i ho fem però necessiteriem una mica més d'empenta de les administracions en forma de premi, si no ningú fa res per res.
Jo el pati del darrera procuro tenir-lo ordenat....

Glòria ha dit...

Així m'agrada, Garbí! Les dues coses.
Bon dia!

Arare ha dit...

Ui, sobre el reciclatge, no tinc res a dir: nosaltres reciclem.

Però del pati del darrere en tinc una de bona:

Quan vaig muntar el meu Centre psicopedagògic, vaig fer-ho en una casa nova, adossada. Es veu que una família que havia d'anar-hi a viure, quan es van assabentar que havien de ser veïns d'algú que regentava, segons ells "un centro de subnormales" (sic) no van voler comprar la casa.

Anys més tard, m'ho va confessar la que sí que es va comprar la casa, que ha viscut deu anys molt tranquil·la, fins ara, que hi aniran a viure el meu fill, la seva dona, el gos i el gat, amb els dos "retoños", hehehe... ara si que no estarà tan tranquil·la!

però ja veus, tu, com ens hem de veure i el que ens hem de sentir!

Glòria ha dit...

Veus? Un altre dels exemples que deia... Gràcies Arare per la visita i pel comentari.
Bon cap de setmana.

Joana ha dit...

Una vergonya tot plegat, per un grapat de vot poden fer tot aquest merder.
Pobre canalla noia...

Glòria ha dit...

Tens raó Joana, al cap i a la fi tot es fa pel bé de les criatures.
Ai els prejudicis!!!
Un petó.