7.10.2010

Entre el somni i la realitat

Acabo de tenir un somni i, semblava tan real!
Érem a l'escola unes quantes companyes parlant de les vacances, que si jo aniré aquí, jo allà... Servidora va dir que enguany només aniria al poble, i la Pepi, tan conyera ella, com sempre, em diu: " I per què no et portes al poble uns quants nens? Allà, com si estiguéssiu a una casa rural de colònies..." No recordo que en cap moment aceptés la proposta...
Bé, ja sóc al poble i em dic d'anar a la perruqueria a pentinar-me (clar, amb el "new look"). No sé on "coñe" s'havia ficat la perruquera, però portava una hora de rellotge esperant i no he sabut quina cara tenia, amb la ràbia que em fa esperar! Així que he marxat cap a casa dient: total pel què dura el pentinat, a la mínima fas una suada del quinze i t'has de tornar a dutxar, apa, això que m'estalvio!
Començo a pujar escales i havia una tendida de colxonetes pel terra i caparrons que asomaven entre llençols, jo ni m'he immutat. Arribo a la cuina i assegudeta davant la taula havia una nena de l'escola (com ha arribat? he pensat), la princeseta Isis que m'ha rebut amb un ample somriure, i he pensat: que duri! Aquesta nena passa del riure al plor en un tres i no res! Es veu que tenia gana, tenia un crostó de pa al davant i anava agafant engrunetes de la taula. Què li preparo? Em sonava que la mare m'havia dit que a la motxilla tenia telèfons per si de cas, bolquers... però menjar? Al final l'he preparat una xocolata desfeta (ves per on, ha aparegut la xocolata desfeta!), he trobat que era el més semblat a un bol de llet amb cereals, els altres mengen sencer, masteguen he pensat; perquè en aquell moment ja m'ha vingut al cap quins eren els altres "okupes" de la casa. M'he dit: després ja faré canvis de bloquers i control d'esfínters...
Tot bufant la xocolata que cremava, m'he despertat. La que em venia a sobre! Avorrides les vacances?
Suposo que haurà estat el subcoscient, com sempre barrejant la realitat; perquè, no recordo pas amb qui, ahir al matí vaig estar parlant del mes d'agost.

5 comentaris:

teresa ha dit...

No ser entendra els somnis;es una barreja molt interesan de vacances i feina..... qui lo sa!!!!! potser vol dir que les dues coses t'agradan???? bon finde Glorieta

garbi24 ha dit...

Això és que inconscientment et portes la feina a casa...si no t'has preocupat vol dir que la feina t'agrada!!!!
Desconecta una miqueta i somia amb altres coses......que si no no descansaras

Glòria ha dit...

Deu ser això, que m'agrada la feina.
Desperta ja somnio altres coses...
Un petó a tots dos.

Joana ha dit...

Doncs crec que has de "deixar" la feina a Mataró i gaudir del descàns que t'has guanyat.
Jo no penso ni recordar el tf de la feina!! (je je)

Glòria ha dit...

Tens molta raó, però barrejo...
El d'avui, tela! ja t'ho explicaré, si pot ser, en persona.