4.27.2010

La flaire de la terra

Ahir al vespre mentre preparava el sopar, entrava i sortia a la galeria; una de les vegades em va venir una flaire que m'agrada, l'olor de terra humida... És un dels privilegis de viure davant de Les Cinc Sènies.
Aquesta flaire em porta sempre als meus orígens, a la meva infantesa, a la meva terra; quan darrera les primeres gotes d'un tempesta t'impregnaves d'ella.
Seria aquesta la flaire del grapat de terra que el jove brigadista internacional de "Tierra y Libertad" va posar dins un mocador vermell?
Ja veieu, una cosa em porta a l'altra: pluja, terra, olors, pel·lícula, records, sentiments, ideals...
(gairebé es pot veure la pel·lícula sencera si aneu clicant els diferents enllaços que hi ha)

6 comentaris:

Arare ha dit...

I que no es perdin mai, ni els records, ni -sobre tot- els ideals! Bon dia, reina!

Joana ha dit...

Ves per on, tan que m'agrada quan plou i aquesta olor en concret no m'agrada gens...
Ideals... no els perdem, si us plau!

garbi24 ha dit...

Una espurna ens transporta a qualsevol lloc o record......
n'haurien de fer un perfum, o de toilete terra mullada...

Glòria ha dit...

Bon dia a tots tres!
Olors, records, ideals...

pepi ha dit...

A mi també m'agrada l'olor a terra humida, el que pasa que ara està massa humida!

Glòria ha dit...

Sí, Pepi; ara fa olor a fang... arggg!!!!