3.21.2010

Ramblejant per Barcelona

Per ahir a la tarda hi havia una trobada a Barcelona, convocada per en Xevi a través del Facebook. Em venia de gust la iniciativa, fa molts anys que no ramblejava, quan els nanos eren petits ho fèiem sovint, ara, ramblegem per Mataró sense nens.
Amb en Xevi fa molts anys que ens coneixem, amb l'Olga fa menys, encara ahir li vaig dir que el record primer que tinc d'ella és amb un mocador al cap... Una noia fantàstica!
Bé, la cita per ahir era a dos quarts de sis a la font de Canaletes a la Rambla de BCN, nosaltres, com sempre, vam arribar d'hora i vam passejar una mica amunt i avall, no sabíem qui venia, de fet, només coneixíem a ells dos i a la Núria virtualment; així que tot esperant veure cares conegudes vam veure del més variat que es pot veure per aquell indret, fins i tot aquest de la imatge que fa molt mala cara... no tenia pas un bon dia, je je je. Les converses que ens envoltaven poques eren en castellà o català.
De cop i volta, quan van aparèixer els convocants, ens vam reunir un bon grup, tots girant al món de la ràdio, o del facebook, dels Beatles i dels Capgrossos no es va parlar gaire, que són altres dues passions d'en Xevi. Vam fer fotos, vam caminar, anàvem esperant (ens perdíem de vista), i vam anar a prendre un refresc, continuant amb les converses, les fotos i els riures. Gent de Barcelona, d'Igualada, de Navàs, de Sant Quirze del Vallès, de Mataró... i potser d'algun altre lloc que no recordo. Ara espero amb ganes la sortida a Burriac per l'abril, també és un gran amant de la seva ciutat i la seva comarca.
Una tarda pel record, moltes gràcies Xevi i Olga, per compartir-ho amb nosaltres.

10 comentaris:

garbi24 ha dit...

Una bona "arramblada", sempre és una sort poder convertir la virtualitat a la realitat encara que sigui per uns moments.
Un mal de cap molt raro per el de la foto

Glòria ha dit...

Doncs sí, va estar força bé; a veure quan fem una trobada amb els de les terres gironines...
Estava ple de mims (entre altres coses), Garbí; jo, com deia el meu paisà Paco Martínez Soria... "la ciudad no es para mi", bé per una estona, però estic molt bé on estic!
Que vagi bé la calçotada!

Joana ha dit...

UNa magnífica iniciativa.
Has d'obrir nos camins...

Glòria ha dit...

Estic "en ello", t'hagués agradat, Joana!

Striper ha dit...

Aquestes trobades entre amics hi haa un lloc com les rambles emnpre deixen bin gust de boca.

Glòria ha dit...

Doncs sí, i mira que jo no sabia clarament el motiu de la trobada; tot i que intiuia que coneixeria gent nova. Vaig anar per la parella amiga meva.
Quan fem una trobada blocaire, facebookera, el què sigui? ;)

Xevi ha dit...

Moltes gràcies Glòria de tot cor!!! he de reconeixer que no he pogut evitar emocinar-me amb aquest escrit!!! Ja ho saps aqui tens-teniu, uns amics!!!

Glòria ha dit...

Xevi, només he dit el que és veritat, to és ben cert.
Un petó.

Olga ha dit...

Moltes gràcies Gloria!!
reconec que les teves paraules m'han emocionat...
Ara tenim que espera la propera trobada que serà la excursió a Burriac.
Petonets

Glòria ha dit...

Ets un bon exemple de dona, Olga.
Ho vam passar molt bé, veuràs com la sortida a Burriac serà igual.
Un petó.