2.20.2010

Amistat, home dona


Fa un dies vaig arribar a un bloc, que per cert, ara no recordo ni trobo... des d'aquí demano disculpes a l'autor o autora, on feia una reflexió sobre l'amistat entre home i dona, què estic força d'acord. Era un post molt ben treballat sobre aquest fet.
Venia a dir que l'amistat entre un home i una dona, l'amistat ferma, sòlida; no pas la d'amics de colla, companys, coincidents laborals... Amistat d'explicar-se coses, neguits, compartir alegries, penes, alegrar-se pels seus èxits i plorar pels seus dolors, etc.
Bé, doncs aquesta amistat només es pot donar en dos casos: quan l'atracció és mutua, o quan no existeix cap atracció; en la resta de convinacions el fracàs de l'amistat, és important.
Penseu-hi i digueu la vostra!

15 comentaris:

teresa ha dit...

AYY m'has fet pensar molt per que jo ting 3 amigs homes que no m'han deixat mai, al contrari de algunes dones, pero primer vam ser amigs,despres amants amb diferencia, un i dia, el altre 6 mesos i el altre 8 anys, pero som amigs i puc contar amb ells sempre(lo de amants es dintre de una epoca, anys 70 diferent)i el de tants anys, l'atraccio existia pero teniem familia; i vam tardar 20 anys a .....poder trobar.nos

Glòria ha dit...

O sigui, que estàs d'acord amb aquesta reflexió.
Bon cap de setmana, Teresa.

Striper ha dit...

Jo fa temps vaig fer un post sobre el tema mira;
http://dhistories.blogspot.com/2007/11/amistat.html

Glòria ha dit...

Tens raó, aleshores em sembla que "encara" no et deixava comentaris, tot i que ja, potser visitava el teu bloc.
Gràcies, Striper.

garbi24 ha dit...

Esclar, el roce hace el cariño...i es clar passa el que passa, es pot ser amic i prou però no passa gaires vegades el dia a dia fa molta feina i uno no es de piedra.

Glòria ha dit...

Ok, m'ha quedat clar;)
Gràcies, garbí.

GAIA ha dit...

Els amics que tinc del sexe masculí podria dir-te que no m'han fallat mai. Tot el contrari de l'amistat femenina.

Glòria ha dit...

Gaia, bones; gràcies per la teva aportació.
Bon cap de setmana.

Joana ha dit...

Doncs jo sempre he defensat, encara ho faig, que es pot ser "només" amics, íntims i molt, però amics.
El problema és quan una de les dues parts busca altra cosa.
Jo tinc 3 amics super íntims, però mai he pensat més enllà amb ells...

Glòria ha dit...

Cert, aquest és un dels dos casos; quan no hi ha cap tipus d'atracció per ambdues parts. I tant què es pot ser amics!
Bon diumenge, Joana!

Arare ha dit...

després torno per comentr-te...

ara vinc a dir-te que tens un meme al meu blog!

Arare ha dit...

has VIST "CUANDO HARRY ENCONTRÓ A SALLY"? (UN CLÀSSIC SOBRE EL TEMA)

ostres, se m'han disparat les majúscules i no me n'he adonat, perdona, no volia cridar :)

jo he tingut un amic d'aquests només amic, però confesso que en algun moment hi va haver un altre tipus d'atracció. No va anar a parar enlloc, però hi va ser, per ambdues parts. Ningú va patir, no era ni enamorament, només certa atracció. Continuem sent amics!

Glòria ha dit...

Ostres Arare, doncs no he vist la peli, però com em sonava molt el títol, he anat a mirar de què va...
Me n'alegro per tu i el teu amic!
El même ja ho faré quan estigui més inspirada... avui no tinc res de favorit.
Un petó.

Elena ha dit...

la relació amb tots els homes importants de la meva vida s'ha vist fortament mediatitzada per les dones que han escollit com a parella, m'enteneu? és a dir, jo sé com li caic a la dona d'un amic pel canvi en la relació amb mi que té aquell amic quan comença a sortir amb ella.

Anònim ha dit...

creo que tienes muy poco trabajo...