1.14.2010

Li agradarà "patinar"...


"Aquest és un article publicat el dijous 26 de novembre de 2009 al diari Avui i signat pel periodista Iu Forn. L´article "I si no ens agrada esquiar, què?" és una crítica injusta i barroera sobre la reforma del calendari escolar tan discutit aquests dies.


I si no ens agrada esquiar, què?

Iu Forn

Ja hem resolt el problema que teníem amb el calendari escolar. Resulta que la conselleria d'Ensenyament volia que el retorn de les vacances d'estiu es fes en unes dates homologables a la dels països civilitzats del planeta Terra, però als sindicats de mestres (i mestresses) no els sortia (ni els surt) d'allà mateix cedir cap dels seus privilegis de mariscals (i mariscales). Solució? Avançar una setmana el curs pel davant i posar a meitat del segon trimestre una setmana de vacances, no fos cas que a ses excel·lències se'ls herniés el morro per haver de pencar una setmana més. D'aquest bonic invent en diuen "la setmana blanca".
Això de la setmana blanca ho fan a l'Europa de París cap amunt, per entendre'ns geogràficament, on d'octubre a l'abril hi fot un fred que el óssos polars van amb bufanda. Allà existeix una cultura de la neu i al costat de casa tenen una pista (o dues) d'esquí i és normal que el seu calendari s'adapti a la seva realitat. Però aquí, que som a la mediterrània de les oliveres i els pins, l'única setmana blanca que coneixem és la que suposem quan llegim que l'Ebre és el riu amb més restes de cocaïna del món... no sé si m'explico.
Total, que per resoldre un problema d'una minoria inclinada a pencar tirant a poc, ens n’ hem d'anar tots a esquiar. Molt bé, ja estem marxant. Però, i si al meu fill (o a la meva filla) no li agrada esquiar, què? I si és al·lèrgic a la neu? I si, senzillament, no ens surt dels nassos anar a esquiar perquè ens ho digui un calendari? I si no tinc els diners per dur-l'hi? Doncs el nen (o la nena) es queda. A fer què? Diu que "activitats organitzades pels pares (i les mares)" i pagades, naturalment, per nosaltres. Tant d'interès en el tema, ja friso per llegir algun dia: "La reunió entre la conselleria d'Educació i Trineus i el sindicat USTEC-Pista Negra acaba amb 90 centímetres de neu pols".

Resposta a l´article signat el 26 de novembre pel Sr. Iu Forn i publicat al diari Avui en la seva contraportada amb el títol “I si no ens agrada esquiar, què?”

Apreciat Sr Forn,

Quatre ratlles per fer-li arribar el meu comentari, el d´una antiga admiradora i seguidora seva. I dic antiga perquè he decidit des d´ahir no ser-ho més.
Sempre l´havia considerat un periodista mordaç, agressiu i punyent, però just, correcte i gran professional per la seva fidelitat a la informació sempre al dia i contrastada, defensor de la justícia i la veritat.
Ara mateix i després d´haver llegit el seu article:”I si no ens agrada esquiar, què?”, sento una gran i profunda decepció. Li diré el perquè:
En primer lloc transmet un missatge que no és cert, no és veritat que la “setmana blanca” ens l´hàgim tret de la butxaca el col·lectiu de mestres (i mestresses). Calendaris i horaris no els decidim nosaltres, ningú ens ha demanat la nostra opinió en cap moment. Això vostè ja ho hauria de saber.
En segon lloc, permeti que li digui que m´he sentit molt ofesa al llegir que diu tan alegrement que “tenim privilegis de mariscals i mariscales”(no sé pas d´on ho treu això després d´haver contrastat els horaris reals, els sous i el munt de feina). També em dol que ens qualifiqui de dròpols i negligents quan ens escriu “no fos cas que se´ns herniés el morro per haver de pencar una setmana més”.
Li recordo que aquesta “minoria inclinada a pencar tirant a poc” està intentant educar una canalla que serà el futur del país, que això comporta, a part d´un gran compromís, un horari esgotador i un esforç de vegades titànic si tenim en compte les característiques de l´alumnat d´avui.
És cert que en tots els col·lectius hi ha de tot, no nego que hi hagi professors i mestres que siguin uns barruts, però un periodista com vostè no pot generalitzar injustament dient unes mentides tan inadmissibles com les que diu per exemple el Sr Jiménez Losantos, al que per cert, vostè ha criticat més d´una vegada. Vostè no Sr Forn, vostè no.
Vostè no pot ser un altre mediocre tirà que només es creu la seva veritat (cosa que només fa la gent de ment estreta). Vostè no es pot carregar la tasca, l´esforç i la dedicació de tots nosaltres només per continuar mantenint aquesta imatge de periodista original, càustic i provocador que adverteix i alliçona.
Sóc mestra de 5è i 6è de primària i li asseguro que el meu horari i la meva feina no acredita en absolut tots els atributs que vostè ens dedica. Ni tampoc els horaris ni la feina dels meus companys i companyes.
Tenir alumnes de primària al davant significa i comporta preparar, organitzar, idear, fer i donar activitats, excursions, representacions, murals, lectures, recomanacions, avaluacions i pre-avaluacions, informes, entrevistes amb alumnes i amb pares, jocs i manualitats, reunions de coordinació, trobades de cicle, buscar cançons, danses, celebracions, xerrades amb psicòlegs, vigilàncies de patis i menjadors, projectes de curs, correccions de mil exercicis, feines o controls...i moltes vegades repetit tantes vegades com nens tens a l´aula. I quedo curta Sr Forn.
Sí senyor, fem de mestres, també d´infermeres, de psicòlegs, de vigilants, de tutors, de consellers familiars, de terapeutes...
I cregui que no sóc única, perquè el meu cas és el cas de milersi milers de companys i companyes.
Estem ja una mica farts que sempre ens toqui pagar el beure.
Una mica de respecte i de reconeixement, si us plau, només demanem això, que se´ns valori més la nostra feina, aquesta feina que ens agrada i que és la nostra vocació.
Amb els millors desitjos,
Neus Parcé Serra
Ah, per cert, sàpiga que durant la “setmana blanca” jo tampoc aniré a esquiar, segurament me la passaré preparant les activitats dels Jocs Florals que farem a la meva escola i corregint els resultats del Projecte sobre l´Edat Mitjana que hauran acabat de fer els meus alumnes."

10 comentaris:

Arare ha dit...

uau que fort!

Glòria ha dit...

Hola Arare, jo no ho havia llegit pas; però una companya de la feina em va preguntar com podia des d'un e-mail passar-ho al Facebook, i com és llarg no li deixava. Així que vaig pensar en posar-ho al meu bloc, perquè anés al meu mur, i ella el pugués compartir (després pensava esborrar-ho, ja que no anava amb mi), però com dius tu, què fort! El deixo...

Joana ha dit...

Doncs deunidor, encara que no he decidit si em sembla bé, o no, aquesta setmana...

Glòria ha dit...

Evidentment sempre hi ha temes discutibles, però no faltar al respecte d'aquesta manera tan grollera els i les mestres.
Bon dia, Joana. No ens veiem gaire...

teresa ha dit...

Molt fort, trobo que es un escrit sense solta ni volta; i fora de la realitat.Es tindria que donar mes recorçalment als mestres

Glòria ha dit...

Sí, va patinar i relliscar, tot!
Gràcies, Teresa.

garbi24 ha dit...

Hi ha gent que no els calen els esquis per patinar.......

Glòria ha dit...

Ni patins!!!
Bones, Garbí.

Striper ha dit...

Realment es fort , pero el ensenyament esta força malament i tothom es treu les puces de sobre.

Glòria ha dit...

El què diu aquest periodista és injust, i les paraules totalment desafortunades, Joan.