1.29.2010

De la realitat al surrealisme

Foto: Enkartist

Ahir va ser un d'aquells dies on el protagonista va ser el mòbil, entre d'altres coses.
Començava de bon matí amb un SMS, seguit de alguna que altra trucada. A la feina només agafo de la família o de persones conegudes que saben on sóc i si es posen en contacte amb mi, és per algun motiu especial; doncs ahir, d'aquestes trucades, dues... També vaig tenir mentre, dues més de "número privado" que em toquen tant el nassos!
A l'arribar a casa i llegir el correu urgent, vaig haver de tornar a sortir, no sense haver fet unes trucades; pel camí vaig rebre una d'una dona que tot i què havíem parlat en comptades ocasions per telèfon, mai ho havia fet ella... faig els encàrrecs i, quan estava en mig d'una conversa altra vegada em sona el mòbil, no era número conegut, però com que no era al meu lloc de treball, la vaig agafar; vaig conèixer la veu de la persona, però no entenia res del què em deia, surrealista total!
Abans d'anar a casa, encara havia de fer una altra parada pel centre de la ciutat, no sense fer la trucada de reglament, ja veurem la factura a final de mes...
Havent sopat encara rebia una de "enmascarada" i un SMS que em fa l'efecte que no era per a mi, on deia que tot havia anat molt bé i que bona nit... Bona nit!
Fa uns dies algú em deia: d'aquí al 12 de febrer només has de tenir al cap una cosa, li vaig contestar: només tinc al cap això, però no és cert; també tinc al cap rendir a la meva feina al 100%, no em puc permetre badar, ara per ara, de casa sóc l'única que treballa (tot i que no m'havia de queixar).
A partir del 13... qui sap el què tindré al cap?

Ja veieu, dies entre la realitat i el surrealisme.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Doncs de cegades els dies son realment surrealistes jo tampoc agafo els telefons amb numero privat.

Joana ha dit...

Doncs ja saben el teu horari i no és tan "lliure" com el de segons qui.
El mòbil... espero que enviís la factura.
I aquests que et diuen que només has de tenir una cosa al cap, si fessin una mica més de feina i ajudessin, potser no estaries tan agobiada no creus?.
Vinga guapa! Ja queda menys!
Petons rodons.

garbi24 ha dit...

si tens mono de trucades....hem passes el numero i et vaig trucant...per recordar-te la feina que tens d¡aqui al dia 12...;)

Glòria ha dit...

Els meus incondicionals...
Gràcies per ser-hi sempre ahí!

Arare ha dit...

ui,ui, a mi també em pots donar el tel., que, com el garbi24, t'aniré trucant!

Glòria ha dit...

Je je je, Arare, que t'has fet famosa!!!
Bon cap de setmana, guapa.