1.10.2010

Ahir, va ser la pera!


Ahir va ser un dissabte diferent dels que acostumo. Començava al matí amb NO anar a comprar; vaig deixar la llista feta perquè el pare de família ho fes, i servidora se'n va anar de passeig després de posar el rentaplats i la rentadora que anessin fent.
Vaig fer una passejada amb companys i companyes i m'ho vaig passar pipa repartint alegria, repartint optimisme, repartint el què teníem a les mans en un dia tan fred que millor ens hagués anat tenir unes castanyes calentes... Com m'agrada! Quina feina deuria de tenir jo en la meva vida anterior?
A l'arribar a casa les dues màquines havien acabat la seva feina , la compra al seu lloc, i, jo volia comprovar com anava el "joc" que seguia des del dia abans pel Facebook, convidada per una amiga, funcionava! Totes anaven posant color a la vida...
Per dinar érem cinc i vaig fer un macarrons, una amanida i fruita; vaig obrir una ampolla de vi de taula que em va regalar un bon amic, estava bo, gràcies, guapo!

Abans de marxar ja s'apreciava una certa curiositat al Facebook per part de les persones que no sabien de què anava el "joc"
A la tarda teníem una cita al Condal a BCN per anar a veure una obra de teatre: La doble vida d'en John. Va venir el noi que també havia quedat amb amics, i va ser xulo, feia temps que no anàvem així junts a Barcelona, fins i tot ho va dir ell: "com en els vells temps"... de camí, l'amiga i companyera, la ràdio; només recordo una canço que comença amb unes notes de música celta amb una veu melanconiosa i que em va arribar en aquell moment.
A la porta del teatre ens vam unir a les dues reines que ens van fer aquest regal: una tarda al teatre; mira que el teatre és gran, doncs estava ple! I com reia la gent, com rèiem! A la sortida una picadeta a un bar dels voltants i cap a casa.
Com que al cotxe ja vaig fer una becaineta, a l'arribar, encara volia donar una última ullada al "joc"... Quin tip de riure! L'home de l'amiga que em va convidar, el fan mataroní número 1 dels Beatles, va posar on corresponia un color, i, per si de cas el mateix que la seva dona... sense saber de què anava, els comentaris no es van fer esperar i el noi al final ja estava morat! No sé si després li treuria "allò" que el color tenia el mateix nom que un animal i un abric...
Ja ben tard per a mi, vaig marxar al llit, perquè ahir NO vaig fer migdiada com acostumo.
I per acabar transcric el començament de la presentació en paper del director de l'obra, l'Àngel Llàcer: "Una de les màximes que em recordo a mi mateix i em proposo complir cada matí quan em llevo és riure almenys tres cops al dia". Crec que ahir jo el vaig superar...
I segur que hi ha més d'una persona i més de dos que ha lligat quina relació té tot plegat per a arribar a dir que ahir, va ser la pera!

12 comentaris:

Joana ha dit...

No cal buscar massa!
M'agrada que ho passesis així.
Petonet

Glòria ha dit...

Je je je, tu ho tens fàcil, punyetera!!! Sí, va estar molt bé.
Idem, Joana.

teresa ha dit...

Si m'alegro que ho passis tant be;lo del color es tot un exit, i el teatre ho recomanes oi? veurem si soc a temps, bon diumengue Gloria

Glòria ha dit...

Sí, ho vaig passar bé; mira, hi ha dies que no surts de casa i d'altres no hi entres.
Bon diumenge, Teresa.

Striper ha dit...

Ets la repera i ho vas passar clar estar pera.

Glòria ha dit...

Je je je, sí, Striper, va estar bé, gràcies i bon diumenge.

garbi24 ha dit...

No descuidis mai el propòsit...tres cops al dia, de somriure.
Celebro que ho passesis bé

Glòria ha dit...

Je je je, gràcies, Garbí ;)

Ivan Pera ha dit...

de res pel vi!
i celebro que t'ho passessis tant bé al teatre! d'això es tracta!!
:)

Glòria ha dit...

Bon dia, Ivan! Va ser un bon dissabte.
El "papa" genial!
Gràcies per la visita i pel comentari ;) Ens veiem.

Xevi ha dit...

Genial!!!això és molt bo!!cal gaudir de aquests moments d'alegria!!
I es veritat, allò de els colors..jejeje la que s'ha "liat"!!!jejeje..potser avui m'agradaria veure-ho de color Rosa...que l'amor si possa!!
ai!, sort que encara tinc una espurna d'humor!!..
Una forta abraçada!!

Glòria ha dit...

I que no falti ,mai, Xevi.
Una abraçada a tots dos.