11.29.2009

... Fet un embolic

Quan en una nit de dissabte, algunes persones encara no s'han anat al llit, la glorieta ja no pot dormir...
He tingut somnis d'aquells que et desperten amb regust amargant, extrany, i que en aquell moment els hi vius com si fossin realitat.
Al primer anava conduint a tota pastilla, a la dreta hi havia un cotxe aparcat i una parella drets, de cop la noia va sortir al mig de la carretera, jo que no trobava el fre, quan estava a dos pams d'ella es va agafar el cap i es va agenollar al terra; jo vaig passar per sobre, després he mirat pel retrovisor i no hi era, ni sencera ni partida... jo he seguit cap endavant i ja el meu cor no podia aguantar més pressió i m'he despertat.
Fa la tira de temps que ni condueixo, tinc la sort de poder anar a la feina a peu, no sé si serà per l'acte de dijous passat, o per una conversa que vaig tenir ahir al vespre on vam parlar de coses d'aquestes, perquè, mai he tingut un accident amb resultat de víctimes, com que no m'agrada conduir, només em falten somnis d'aquests!
El segon va ser més bonic, posava les meves mans a sobre del meu ventre i notava moviments, com quan creixien els meus fills dins meu, què maco! Com m'agradava sentir que una vida creixia al meu cos. Jo estava encantada... era això o... gasos... perquè crèixer ara una vida dins meu seria un miracle! Si llegiu el post d'ahir ja veureu que divendres també vaig tenir converses i, vaig escoltar testimonis relacionats amb el tema de l'avortament, serà això, que ho tinc tot al cap, però embolicat... Mai he hagut de prendre la difícil decisió d'avortar, els meus fills són buscats i desitjats, la noia es va fer de rogar uns mesos, el noi a la primera va dir: allà que hi vaig!
Ahir va ser un dia ple de sorpreses agradables i no tant, de sentiments, emocions, trobades amb gent, retrobades, converses pendents importants, reflexions... I ara em surt tot de cop.
Per acabar vull diriger-me a tu, persona que fa com dues setmanes que visites el meu bloc; si es per a fer comentaris tan poc afortunats com el de divendres, millor t'estalvies la visita i el comentari, no ets ben rebuda. Que valentes (per a mi covardes) sou quan us escudeu darrera d'un anònim! M'agradaria veure "tu cara bonita"!
Bon diumenge a tothom!

11.28.2009

Dos actes: xerrada i sopar

Foto: Facebook Anna Barrera, Regidora de la Dona de Mataró.

Ahir vam tenir dos actes a Mataró amb motiu del Dia Internacional contra la Violència envers les Dones: Una xerrada a càrrec de la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montse Tura i, un sopar de dones socialistes del Maresme.
La conferència va anar molt bé, entre 60 i 70 persones vam escoltar a la Consellera com ens donava dades de l'Atenció a la Víctima en casos de maltractaments; sentencies dures pels maltractadors, però que sembla que encara no són prou dures, els maltractadors són reincidents... preguntes de les persones assistents molt ben formulades i respostes entenedores per a tothom.
Vam fer una bona pensada al portar al nostre acte de la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró a la Consellera Montse Tura per a parlar de violència masclista!

Foto: facebook Consol Prados, Diputada al Parlament de Catalunya.

El sopar organitzat per la Secretaria d'Igualtat del PSC del Maresme magnífic, de "pongo", és el que al meu poble diem "de cazuelica"; aquí no ho havia fet mai i l'experiència va ser molt positiva, 22 dones (si no vaig comptar malament) de la comarca: de Malgrat de Mar, de Sant Vicenç de Montalt, de Cabrera de Mar, d'Argentona, d' Arenys de Munt, d'Arenys de Mar... I sis del nostre grup de Mataró.
Un sopar variat, boníssim i barat (que també és important) amb tertulia molt enriquidora; al principi, havent sopat es sentia molt de xivarri, però la conversa es va anar reconduint cap a un debat polític relacionat amb la dona: maltractaments, Llei d'Interrupció voluntària de l'embaràs... debat que no haguéssim pogut fer de cap de les maneres en un local públic. Genial!
Només em queda donar les gràcies pel soport rebut, va ser un dia fantàstic!

11.25.2009

25 de Noviembre

Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer.
Mujer: Si tienes miedo, si estás sufriendo... Tienes que gritar y salir corriendo.


11.23.2009

Llibre o pel·lícula?

Aquesta pregunta sorgeix sovint quan hi ha la versió cinematogràfica d'un bon llibre a l'abast del públic (de vegades també en teatre) Què t'ha agradat més, el llibre o la pel·lícula?
Ahir a la tarda vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure la projecció de: Els homes que no estimaven les dones. És un dels actes que les entitats de la meva ciutat té programats amb motiu del Dia contra la Violència envers les Dones. He de dir que jo sóc més de lectura que no pas de cinema, però un diumenge a la tarda no trencava molt l'agenda; a més a més, persones properes a mi, me l'havien recomanat. Com que la meva filla tampoc l'havia vist i, tenia també bones referències, vam anar totes dues xino-xano.
No faré cap crítica, no entenc ni vull. Sí diré el meu punt de vista.
La pel·lícula em va agradar, cert que una té molta imaginació i amb els llibres la deixa anar: la Lisbeth Salander me la imaginava més esquifida (tal com la descriuen al llibre) i el Mikael Blomkvist me l'havia fet al meu gust, res a veure amb el que vaig veure a la pantalla. La trama és la mateixa, no s'aparta gaire, potser algun detall més exhastiu o en profunditat al llibre; però bé, s'entenia.
Amb la lectura vas llegint les vides paral·les i vas descobrint coses que al cine no t'assabentes fins el final. O és perquè jo ja m'he llegit tots els tres llibres i em sé la vida i miracles d'aquesta parella de pe a pa.
Total: llibre i pel·lícula, per què no les dues coses?
Per cert, molt encertada pel dia que es commemora: Dia contra la violència masclista; com diria aquell del Polònia: Què cabrons!!!

11.22.2009

En su justa medida

Cerca de casa hay una sala de fiestas cuya actividad principal (o única) son las despedidas de solter@s: El Barco, se llama así, pero es que es un barco, anclado en tierra firme. Aún recuerdo los comentarios de mi padre cuando lo veía montar...
Para la ciudad es un referente ¿Quién no conoce El Barco de Mataró? Como muchos negocios tuvo su subidón y su bajada, con el tiempo se ha ido manteniendo.
Las noches de los sábados se escuchan los cantos de los jóvenes, y es curioso como sábado, tras sábado, se repite una canción; no falla, allá cuando llevan un rato de reunión empiezan los coros (que parecen siempre de las mismas personas): alcohol, alcohol, alcohol... A mi me parecía que era una canción de charanga de las fiestas de los pueblos, y buscando en Internet veo que es una canción de un Grupo, que por cierto no me gusta ni el nombre: Los Inhumanos...
Es pésima la letra, pésimo el vídeo, y pésimo el mensaje de toda la canción.
Pocas veces escribo en tono de crítica, me gusta más ensalzar lo que me gusta, que juzgar lo que no me gusta, pienso que de alguna manera al nombrarlo también le das publicidad, me recuerda a alguien que dijo: que hablen de uno aunque hablen mal... Pero hoy no me he podido aguantar.
Alcohol, sí... ¡En su justa medida!

11.21.2009

Ve la calma?

Bé, sembla que ve la calma, sembla... Després de tres setmanes (i dos dies de la quarta) a la feina fent 13 hores i mitja més de les del meu horari habitual setmanal, dilluns torna la normalitat! Buf!!! Una feina de molta implicació, i tot i que m'agrada força no deixen de ser moltes hores; per alguna cosa les jornades escolars són de sis hores...
Les tardes de feina a casa; un parell de visites de "doctor" a una amiga que han operat a l'hospital (ara ja és a casa) i la presentació del nou llibre de l'Assumpta Montellà. He de dir que he deixat d'anar a coses importants, ho sento, no dono pas més de mi...
Dilluns torna la normalitat laboral, però ve la calma? Aquesta setmana es presenta amb molta activitat extra laboral, tampoc sé si podré recolzar a totes les entitats, ho intentaré, si més no.
Ja heu vist que fins el bloc s'ha resentit, les actualitzacions aquest mes han estat escases i fluixetes... El cap en molts llocs alhora! I mira que m'agrada!!!

11.19.2009

"And the wiiner is..."


N'hi ha que la "caguen" o la "caguem" sovint, però, ara per ara, el "caganer" més gran que trobo és aquest de la imatge.
Premi pel cavaller!

11.17.2009

Se nota que ya llega

Foto: casera.
Se nota que ya llega la Navidad, por lo menos yo lo noto...
Por los paisajes nevados, por los escaparates adornados (¡madre mía!), en algún sitio que otro ya lucen las luces (...) apagadas, pero que no tardarán mucho en encender, oyes hablar de regalos, de amigos invisibles y de visibles, de lotería, las películas de TV, típico el debate de cada año...
Por
el culebrón que da tanto de sí (no importa la estación) y por algun@s que arman el belén todo el año...
¿Y tú? ¿En qué notas que se acerca la Navidad? ¿Tienes espíritu navideño?

11.15.2009

Un dissabte a la Cerdanya

Bon dia a Bolvir, amb la serralada del Cadí al fons.

A Puigcerdà, recen començat el recorregut dels "Contrabandistes de la llibertat", amb l'Assumpta Montellà explicant-nos la història.

Com es pot apreciar hi havia gent al grup de totes les edats...

La tarda a Bolvir, mentre mandrejàvem... quines vistes!

El vespre a Bolvir, Alp i la Masella al fons; tot plegat serien les sis; encara vàrem fer un volt pel centre de Puigcerdà, i vam tornar a sopar a casa.

A la nit vam asar castanyes i boniatos a la llar de foc. Bona nit a Bolvir.
Li dediquem el post a la Joana, ella també hauria de ser aquí.

11.11.2009

Tercer aniversari


Avui, 11 de novembre, el bloc glorieta fa anys. Tres anys dient coses: opinions, pensaments, alegries, il·lusions, neguits... tres anys compartint informació amb els altres.
De moment el balanç és positiu, i continua; quan altres blocs que van veure la llum més o menys com aquest ja no estan en actiu, quan veus que estan guanyant terreny altres tipus de xarxes socials, quan no sempre es trobesnnotícies o idees atractives, quan... però glorieta es troba còmoda entre els blocaires que queden.
Ha fet amics i amigues, persones que comparteixen el mateix plaer per la escriptura i la lectura, que amb algunes es coneixen, amb altres s'ha conegut arran del bloc, i potser n'hi ha que mai es coneixeran, però quedarà un bon record: la complicitat del post i els comentaris.
Per molts anys, glorieta!

11.08.2009

Alicia, al país de les meravelles?

Doncs sí, ahir al vespre vam anar amb la Joana al teatre a Granollers, a veure l'obra Alicia ja no viu aquí, la nova obra de la companyia Projecte Galilei; tot un detall per part de dita companyia, ens van convidar... Més endavant ja diré el perquè.
Jo ja m'havia informat de què anava: del rol de la dona al franquisme, ambientat a l'època i amb cançons i vestit d'aquells anys. Comença amb l'Alçament del 18 de juliol de 1936 i acaba la nit del 23-F.
Quin repàs, quins records... que si a les tardes a l'escola tocava costura... que si a cantar el caralsol... els tabús del sexe... els pecats... els maltractaments dins de la parella... En definitiva, la pèrdua de la totalitat dels drets conquerits per les dones durant la República...
Tot amb puntets d'humor, vaig riure i somriure i, com no, en algun moment també em vaig emocionar, no només pels textos, també les interpretacions, fantàstiques! Set dones joves amb talent per actuar, per cantar, que et transmitien, t'arribava allò que es va viure a la dictadura franquista. Molt bé tot plegat!
Les cançons en català, en castellà i en anglès, ja voldrien alguns que han passat per "Operación Triunfo" tenir la veu i el saber estar en escena com tenen elles!
També ens va anar bé a la Joana i a mi per relaxar-nos una mica, parlar amb les nostres respectives filles, i... vam ser molllttt boneeess, a l'arribar a Mataró... A dormir...

11.07.2009

¡Vaya semanita!

Y con este título no me refiero precisamente al programa de humor de Euskal Televista...
Una semana movidita y de faena como para no aburrirme. En la escuela, además de mi horario, tres horas más diarias (viernes una y media), supliendo a una compañera; ayer un amigo con mucha guasa me decía: ganarás mucha pasta... Ya ves ¡Cómo soy tan consumista! Además, si ahora no tengo tiempo ni de ir a gastar... Voy cuando me digo: necesito...
Por las tardes compromisos extra laborales también me han tenido entretenida, muy entretenida...

Total que acabo por las noches rendida y me duermo rápido, sin tener ganas ni de leer, así como me meto en la cama. Anoche eran las 11 que ya no podía ni tener los ojos abiertos; cuando me parecía que llevaba un rato durmiendo me despierto, alargo el brazo izquierdo palpando el lado que no ocupo de la cama, no hay nadie, pienso: debe de ser pronto, aún no ha venido a dormir... No acabo de coger el sueño y al final me levanto, miro la hora y eran... las cinco de la mañana ¡De un tirón! Una vez con la cabeza despejada y situándome, me acuerdo que estamos en temporada de caza y que "el jefe" un finde más está en su salsa.
Ya la mañana será un no parar, comida con los jóvenes, tarde de plancha y, por fin, una distracción: me voy al teatro... con una amiga... fuera de Mataró... es un regalo...
Un buen regalo de cumpleaños, porque esta semana también ha pasado eso, he cumplido un año más.
¡Que vaya bien el finde!

11.05.2009

Quines coses!

Llegint aquest estudi australià m'he quedat pensant...
Jo sóc de les que un dia gris em posa malenconiosa i, un dia assolellat em posa alegre. Sovint, també estic... emprenyada.
Tu en quin grup t'ubiques? Persona feliç, rondinaire, malenconiosa... Ets persona creativa? Tens lideratge? Reflexiva? O depen del temps que fa?
Mira, m'ha agradat l'estudi!

11.04.2009

Visc al Palau!

Avda: Amèrica, això també és El Palau.

Aquests dies m'han arribat notícies gens positives del meu barri, o d'accions que porten a terme gent del meu barri... Si que hi ha problemes a resoldre (com a tots els barris), sempre hi ha alguna cosa que s'ha de sol·lucionar, però per la via del diàleg, no pas per actuacions a títol individual creant mala maror i, que després es busquen el recolzament de la gent que els interessa per a dur a terme aquestes accions i protestes.
Jo sóc veïna del Palau i membre de l' Associació de Veïns, col·laboro quan m'ho demanen, en canvi, d'aquest fet me'n vaig assabentar de rebot (cert que algun membre de l'AV després em va fer cinc cèntims).
Ara dic, si tal com diu l'article del Capgros, va haver-hi una reunió amb representants de l'Ajuntament divendres passat... no s'hauria d'esperar a veure resultats?
Jo, NO dono suport a aquesta inciativa!

11.01.2009

Amb pèls i senyals

Ahir a la tarda havíem quedat per anar al centre a comprar unes sabates, però al vespre, l'altre persona havia d'anar primer a un altre lloc; mentre jo veia una pel·lícula. Cap a les set ja estava arreglada davant la tele i fent encreuats, fent temps...
Va arribar a tres quarts de vuit, vaig anar a l'habitació i sense encendre llums em vaig posar les sabates, era l'únic que em faltava i, amb bon ritme degut a l'hora vam baixar cap a la Riera, allà a l'aparador d'una sabateria hi havien les sabates que volíem comprar. Vam entrar i quan ens va tocar per atendre'ns, diem les sabates que ens fan els pes: model, color, preu... Seiem, i no vam estar gaire, les sabates que ens agraden, no tenen el número que necessitem. Enfilem el carrer Barcelona, aquí a una sabateria ens parem a un aparador, molt maques les sabates, l'únic que no ens agrada són els preus, continuem endavant, veiem unes altres a una altra botiga i, de seguida ens atenen, mentre jo sec, hi ha alguna cosa que ens molesta els peus, no estic cansada, però tinc quelcom; em poso una cama a sobre de l'altra i m'arreglo un mitjó que sortia el reforç de la punta per la sabata...
Aquí el model que ens agrada tampoc tenen el número, però hi havia un altre que era molt similar, que sí; el preu no era cap ganga, tot i que no arribava ni de bon tros als preus del segon lloc que vam mirar. Feriem! Paguem i ja decidim tornar a casa passant per davant del bar de la Selva, amb la terrassa plena, Santa Maria i pujar al barri, per l'hora més que res i també perquè jo continuava tenint molèsties als peus. El centre estava molt concorregut, com cada dissabte, i al ser vigília de Tots Sants, potser més i tot; la gent anava amb la paperina de castanyes, l'envoltori de panellets, rams de flors...
Arribem a casa que encara no eren les nou, en poc més d'una hora vam fer tot, i vaig anar directa a canviar-me, quin mal de peus! Com pot ser si estic acostumada a caminar? Em trec les sabates i...el que mai m'havia passat, portava una de cada manera! No només de model; de color, d'alçada de taló... Amb raó em trobava tan extranya! Encara no m'ho crec, clar! Les sabates que vam comprar, no eren per a mi! Tot i així, segur que alguna dependenta es va adonar, vam anar a sabateries!!! O pensarien que anava mig disfressada per la festa que es celebrava?
Veieu com avui pagava la pena fer el relat amb pèls i senyals?
Us han passat anècdotes d'aquestes alguna vegada? I no cola que em digueu "són coses de l'edat", no va estar cap despistament, va ser per no encendre llums; i com diu la cançó: "de noche, todos los gatos son pardos".