8.31.2009

Coi de fotografia!

I no em refereixo precisament a aquesta imatge que he buscat al Google per a el.laborar el post d'avui, que també, no deixa de ser espectacular. Ho deixo així...
Ahir al vespre vam anar a fer un passeig fins el Port, una temperatura fantàstica, un ambient festiu i postvacacional. Vam trobar coneguts que segons la relació allargues la conversa o simplement dius adéu; amb una parella, on ell ha treballat la tira d'anys amb el meu home fins fa un any (ja sabeu) vam fer petar la xerrada, que si això, que si allò, les vacances, la (poca) feina, els fills... Aquí ja trobem un punt fort explicant la vida i miracles dels nostres respectius; ens diuen: el petit fa allò i el gran estudia Audiovisuals, però el que de veritat l'agrada és la fotografia... per cert, que l'han publicat una foto a El Periódico de Catalunya... Ah, sí? M'interesso jo. La mare em dóna detalls, i prometo que a l'arribar a casa la busco, faltaria més! A la glorieta li agrada tafanejar (en aquestes coses, en la vida privada de cada persona, no!)
Doncs bé, a l'arribar a casa no ho faig, primer perquè s'havia de preparar el sopar, i segon perquè un ordinador per a tres pretendents... toca el que toca i quan toca, però tan aviat com he pogut l'he buscat i l'he trobat; clar, comptava amb moltes pistes, je je je. Nom del diari, dia que va sortir la foto publicada, secció, nom de l'artista, lloc on està feta i, característiques de la mateixa, no és una fotografia qualsevol.
Bé, doncs si sou tafaners, us agradarà aquesta fotografia, feta per un jove mataroní a Can Xalant, Mataró.
Felicitats, Narcís!

8.29.2009

L'emprempta dels maquis

Aquesta, ha estat una altra visita de tarda d'estiu a llocs que formen (o han format) part de la meva vida; aquí, concretament, vaig estar de nena, la masia on vivien els meus avis materns a uns quatre quilòmetres del meu poble. Ara, està feta pols... Però té història, la por que he arribat a passar dins de les seves parets! A casa aquesta història la coneixen, tot i que mai ens havíem acostat, enguany el meu fill sentia curiositat i em va dir: mare, ensenya'm on va passar lo dels maquis...
També volia que li expliqués coses; on tenien el ramat, les gallines, l'hort...

Dins d'aquesta casa va haver-hi una matança; una família sencera menys el fill petit que va escapar (sempre segons el que m'explicava la meva àvia) va morir a mans d'una guerrilla de maquis, encapçalada per La Pastora: El maqui hermafrodita. M'ensenyava a les parets de la cuina els forats de les armes de foc i em deia: aquí al mig estaven tots un a sobre de l'altre... buf!!! Encara sento calfreds! Tot tan fosc, tan, tan... Els motius, no els sé pas!
Anys després, vaig llegir el llibre de La Pastora, volia saber una mica més, i, fins i tot la meva filla porta el nom pel llibre, d'un personatge femení del mateix.


Aquí a la sèquia és on bebia el bestiar, i al fons de la imatge, on la iaia rentava els plats i la roba.

El rellotge de sol a la façana tot fet malbé, però encara déu de marcar les hores... Queia la tarda.

A la porta, queda l'emprempta de la metralla...
Pastora, Florencio... sempre a les històries hi ha de cert i d'errat.

8.28.2009

L'anècdota

A la colla del poble ja fan broma i tot. Què Evarist? No t'han parat els Guàrdies avui? I és que cada any li paren (abans més) i moltes vegades demanant molt amablement si es vol sometre a la prova de l'alcohol...
Enguany no ha estat menys... La primera a Renteria, he de dir que aquell cap de setmana ETA havia atentat a Mallorca; era dilluns a la nit, havent deixat l'equipatge a l'hotel que era una mica a les afores, vam dir d'anar al poble a sopar. Vam veure de lluny com una parada militar important, ens fan l'alt, parem i s'acosta un Policia Nacional armat amb lot encès enfocant a tots tres i a cada racó del cotxe. Van començar les preguntes: D'on són? Què fan aquí? On van? On s'allotgen? Conduïa el pare i va anant responent a tot; com que va veure que érem gent de pau ens va dir bona nit i que seguéssim. La resta amb les metralletes a punt a certa distància, com cinc o sis i, amb cara de poca broma tots... Et quedes amb el cor encongit, però va dir el noi: mama, estem a Renteria...
La segona a la sortida del meu poble; havia la parella de la Guàrdia Civil, un tenia un cotxe parat, l'altre ens va fer l'alt. Parem i era un noi jove que estarà de pas pel poble, l'amic José que està a la "reserva activa", com diu ell, també diu que són "coincidents laborals" , el company de feina és quelcom més. També conduÏa el pare, li demana carnet de conduir i documentació del vehicle, mentre es va mirar el cotxe per davant i per darrera, torna i ens diu: On van? A Aiguaviva a dinar. On viuen? Vam dir a Catalunya... Com que el cotxe és de Barcelona i porten la enganxina de "Teruel existe"... Jo per fer-me la simpàtica, ja que a ell no li trobava cap gràcia per més que m'esforçava, vaig dir: som d'aquí, vivim a Catalunya i estem estiuejant. Segueixen les preguntes: On viuen de Catalunya? (per a mi que va veure ltambé on estava comprat el cotxe). A Mataró. Pregunto jo: Què coneixes la ciutat? I diu sí. Doncs vivim a Rocafonda- El Palau, diu ell: jo a Rocablanca... Bé, ara aquí. Ja van començar els somriures i que si "el mundo es un pañuelo" i coses d'aquestes, només va mirar el carnet, la documentació ja no va caldre. Que vagi de gust el dinar!!!
Després el vaig veure algun dia més, però no em va reconèixer. I és que les Forces de l'Ordre Públic són com tothom; darrera d'un uniforme, d'un càrrec, de qualsevol professió o feina... està la persona, amb una vida, una família, unes amistats.... I poden ser tan trempats com el que més.
Jordi, has aconseguit entrar a l'acadèmia per a formar-te com a Mosso d'Esquadra. Avui el post va per a tu!

8.27.2009

Imatges d'estiu

La Val de Foz amb la masia on es va criar el meu pare, a casa sempre li déiem per aquest nom. Actualment li diuen "Val de la Piedra".

La Penya de Foz Calanda, o la "Piedra". Es veu des de molts indrets dels voltants per la seva alçària.
"La Carrasca de Val de la Piedra", ubicada al mateix indret, amb un diàmetre de copa de 27 metres, una alçària de 13 metres i un perímetre de tronc de 4,40 metres.Un camp d'alfalç, la sèquia ben a prop...

Dos mascles de cabres monteses jugant.

Ovelles a vora la carretera pel País Basc.

Vaques Limousines de Jon de Beizama.

El caball d'Oier, el fill de Jon.

8.26.2009

La tornada

El Mas, amb Santa Bàrbara a l'esquerra i Santa Flora a la dreta.
Tan sols fa unes hores que he tornat de les vacances. Dimarts a les dues de la matinada i, amb samarreta de "calavera", encara era a les acaballes de les festes del meu poble veient dues fileres de tomaqueres al mig del ball, amb tomàquets madurs i tot... Una penya va tenir la genial idea de fer-ho de disfressa, segur que guanyarien el primer premi, ja no em vaig quedar a la traca de fi de festes.
A les nou del matí, sortíem amb el cotxe carregat cap a casa, on vam arribar al mig dia. Tota una tarda per reorganitzar... Costa, quan encara tens a la retina les imatges dels últims esdeveniments, dels últims moments de les vacances.
Un estiu on hi ha hagut de tot: viatges entre mig, excursions, sortides curtes, festes, fotografia (una nova afecció meva), però que encara no puc posar cap foto; la càmera, sense ser descarregada, ha sortit de marxa per la Costa aquesta nit amb altra dona...
Tornada a la normalitat, encara tinc una setmaneta per acabar d'ubicar-me abans de començar l'escola...
La rentadora, com sempre, ha fet de les seves i ha encongit la roba. Ai aquests mega sopars a la fresca!!!

8.08.2009

Malaguanyat espai!

Una...

O cap!
Aquest és el rendiment que si l'està donant al nou pàrquing de bicis...
I mira que hi ha un veí que ho denuncia (això ja està arreglat) tot!

8.06.2009

Per molts anys, filla!!!

Entre aquestes dues fotos han passat si fa o no fa uns 25 anys. Sí, avui sis d'agost, la meva nena en fa 25.
Mentre, moltes coses, un quart de segle
dóna per a molt!!!
T'estimo!

8.02.2009

Mi perfil de bloguera

Hoy leyendo un artículo en La Vanguardia sobre blogs, concretamente es un estudio; ahora se hacen estudios de todo, hasta de esto... He hecho mi propia conclusión de donde estoy ubicada en el mismo.
Pertenezco al 19 % de mujeres blogueras de habla hispana, (y cuando escribo en catalán entro en este estudio, porqué este blog es bilingüe), segunda lengua después del inglés ¡Toma! De Barcelona, la segunda ciudad más bloguera detrás de Madrid (supongo que contará toda la provincia). Que pertenezco al 20% que no está en la media de edad de 19 a 44 años... Y que mi blog es personal y autobiográfico.
En resumen: mi blog está escrito en catalán y castellano por una mujer de Barcelona de más de 44 años, en la categoría de blog personal y autobiográfico.
Según este otro estudio, mi perfil es de internauta que leo blogs, que leo y comento, que escribo...
También que soy de la décima parte que lleva menos de tres años escribiendo (leyendo y comentando más, leyendo sólo... aún más). Que soy de las tres cuartas partes que no uso anonimato y de un solo autor. Y del 70% de los blogueros que escriben una o más veces por semana. Curiosidades.
Otra curiosidad, y esta es de cosecha propia, hablando el otro día con una amiga bloguera muy activa y más veterana que yo; llegamos a la conclusión, que ha bajado mucho la actividad en los blogs... ¿Las vacaciones...? Yo creo que el principal enemigo es facebook, todo y que no tiene nada que ver una cosa con la otra, como ya he dicho
en otras ocasiones.
Si tienes algo que decir y no sabes dónde ¡Escribe en un blog!