7.31.2009

Hidratació estiuenca

Umm!!! Quina bona pinta!!!
Sempre s'ha de tenir la pell i l'organisme hidratat, a l'estiu, però, amb més motiu; amb la pujada de les temperatures el nostre cos necessita líquids per a contrarrestar la pèrdua amb la suor.
"Joer"! Com m'he embolicat! Total per a parlar de begudes refrescants, estiuenques...
Jo tinc un petit problema a l'estiu; n'hi ha les típiques que no m'agraden gens ni mica. Amb l'orxata no puc, la cervesa mai m'ha agradat, per tant ni les seves variants: clara, "mojada" (que diuen al meu poble), el cafè amb gel el trobo aigualit, el gel dels granizats em va directament entre cella i cella i em fa molt de mal... Les begudes amb gas no em cauen bé. Per tant bec gairebé tot l'any el mateix: aigua, llet, cafè amb llet, suc de pinya, alguna copeta de vi, cava en celebracions... - Aigua de l'aixeta a qualsevol hora, natural; tot i que després la sorreta va als ronyons... Diu la meva filla que no coneix a ningú que begui tanta aigua com jo-.
Bé, igual igual tampoc... Aquestes Santes ja he debutat amb els meus gintònics; es necessiten unes condicions especials per això: nits d'estiu, festeta, música, amics... i ganes de continuar, perquè beure un gintònic contrarellotge per anar dormir... Clar, després em trobo a altes hores amb el meu fill; que si al No n'hi ha prou, que si escoltant i veient Tràfic (per a mi són altes hores). "Què mama, que no tens soneta"?
A l'agost vindran les festes del poble i es quan em "destapo" amb algun cubatilla nocturn, però es poden comptar amb els dits d'una mà!

7.28.2009

Luciérnaga


"Cuenta la leyenda que, una vez, una serpiente empezó a perseguir a una luciérnaga.
Esta huía rápido, con miedo de la feroz depredadora, y la serpiente no pensaba desistir.

Huyó un día, y la serpiente no desistía... Dos días y nada...

Ya en el tercer día, y sin fuerzas, la Luciérnaga paró y dijo a la serpiente:

-¿Puedo hacerte tres preguntas?

-No acostumbro dar este último deseo a nadie pero como te voy a devorar, puedes preguntar...

-¿Pertenezco a tu cadena alimenticia?

-No

-¿Yo te hice algún mal?

-No

-Entonces... ¿Por qué quieres acabar conmigo?

-Porque no soporto verte brillar...
Muchos de nosotros nos hemos visto envueltos en situaciones donde nos preguntamos: ¿Por qué me pasa, no he hecho nada malo, ni daño a nadie?
Sencillo es de responder... ¡¡¡¡Porque no soportan verte brillar...!!!!
Cuando esto pase, no dejes de brillar, continúa siendo tú mismo/a, continúa y sigue dando lo mejor de ti, sigue haciendo lo mejor, no permitas que te lastimen, no permitas que te hieran, sigue brillando y no podrán tocarte... porque tu luz seguirá intacta.
Tu esencia permanecerá, pase lo que pase...

¡¡ Sé siempre auténtico/a, aunque tu luz moleste a los predadores !!"

7.27.2009

"Es mi vida, no quiero cambiar..."

Per fi, ahir el dia esperat! Miguel Bosé actuava en concert a Les Santes, la Festa Major de Mataró!!!!
Un grupet de sis persones érem a les vuit del vespre fent cua (no poso foto perquè la càmera no va fer justícia...) a les portes de l'espai L'Arquera. Vam agafar lloc força endavant (relativament), però a poc a poc ens quedàvem amb un espai molt reduit, quatre van marxar més endarrera, era una mica angoixant, el jovenet i jo vam estar colze a colze més de mig concert aguantant allà com dos campions!
Després de veure a la Bimba Bosé com s'anava treient roba fins a quedar nua (feia calor... però portava trampa...) la veu no em deia molt; estava desitjant veure i escoltar a un artista que té la virtut de que després de 30 anys a dalt d'un escenari, encara té coses a dir, i com les diu!!!
Per a tots i totes que no apostaven per en Bosé... que si està vell, que si té panxa... que si està caduc... Toma! Ja voldrien molts i moltes estar , el saber estar davant d'un públic com està ell.
Segur que al llarg del dia llegireu cròniques de l'actuació, jo he llegit la del Capgros i estic totalment d'acord. Però aquest és el meu petit homenatge al que diu: "todos poetas los del 56..."
Bosé, 30 anys de "Don Diablo haciendo el Bandido"!
Arribava a casa a la una de la nit, esgotada, però contenta. Bosé, bé es mereix que el 26 de juliol del 2009, li regalés cinc hores de la meva vida. Com lletres com aquesta... Ahir, em va emocionar.
Vídeo de l'actuació al bloc de Joan Salicrú.

7.26.2009

Mal de molts...

Avui vull escriure sobre un tema delicat, i, no m'agradaria pas que ningú pensés que ho tracto amb frivolitat ni molt menys; és una realitat que aquests dies surt a la premsa i em dóna què pensar.
Al meu poble hi ha moltes paraules que tenen més similitud amb el so català que no pas amb el castellà, en altres ocasions ja he fet referència; avui diré alguna més: els animals no mengen "alfalfa", mengen "alfalz", que antigament es segava amb la "falz", en comptes de amb la "hoz". Bé, doncs a l'epidèmia li diem "pasia". Un exemple: "Mal de muchos... ( no es diu: consuelo de tontos, mucho menos epidemia) ja es diu directament "pasia".
A què ve tota aquest aclaració lingüística? Doncs a fets com aquest... Sí que fa calor i que potser els joves "van calents" però ostres! Que es baixin la calentura amb altres mètodes més manuals...
Bé, si hi ha "passa" d'aquesta malaltia, potser s'els hauria de vacunar, directament a la part de l'anatomia que diu el nen de la imatge: a la "colita". Perquè parlar de trastorns de conducta més profunds no goso, això ho hauria de valorar una persona llicenciada en psicologia.

7.25.2009

Ahir, rosa lila

El dia d'ahir, 24 de juliol, inici de Les Santes de Mataró, concluïa per a aquesta dona, la Glorieta, després d'una intensa tarda de feina; amb un sopar extraordinari a la fresca, acaronada per la brisa marina.
28 persones en harmonia unides per un partit polític, o per alguna persona relacionada amb la política, o per una rosa vermella... o pel color lila... o per una dona!

Moltíssimes gràcies a tos i a totes els que vau venir, també als que no podent fer-ho físicament, estaven amb el cor. No em cansaré de dir-ho, jo estava molt contenta i crec que ho transmitia. Gràcies!
Aquest és el detallet que vam regalar (és que no faltava de res), dins de la targeta es podia llegir:
L'orgull de ser dona!
Una flama ardent i viva.
La llum que dóna claror a la nit, a l'ombra, als dies de boira...

Foto: Joana
Felicitats a tos els Santis i Jaumes!!!

7.24.2009

Transparències...


Transparència a l'aigua...

Transparència a la roba...

Transparència a l'Ajuntament!

7.23.2009

¡Un regalito!

Ya me perdonaréis por la osadía, no es mi estilo; pero hoy no me puedo aguantar de "enviarle" un regalito a una persona que le gusta recibirlos...
¡Tendrá morro la tía! ¡Pues, ala, para ti con cariño, no hace falta que me lo devuelvas... Santa Rita, Rita, lo que se da...
De nada...

7.22.2009

De tant en tant la vida...

Foto: Joan (Garbí24)

Sí, de tant en tant la vida et dóna sorpreses agradables. Actualment amb internet, ja és la pera!
Fa uns dies em va sortir de suggeriments per a afegir amistats al Facebook un nom (d'altres no en faig ni cas) que vaig pensar: caram, fa temps que no sé res d'ella, mira la convido. Passat uns dies més acepta, però no ens diem res... Un altre dia veig que està conectada al xat (què cosa estar de vacances, oi?) i li parlo, no contesta, no passa res; penso que igual ni s'enrecorda de mi. Li envio un missatge intern on li explico qui sóc i on ens vam conèixer, sent professora la de gent que haurà passat per davant seu! L'endemà rebo la resposta, sí que s'enrecorda de mi! I a més a més rica en paraules, com la recordo.
Em diu coses molt agradables que transcriuré algunes, també ens agrada sentir coses boniques de nosaltres, que punyalades "traperas" ja en rebem prou!
"Si, te recuerdo aunque no he visto la luz hasta hace un par de horas... estos dias he reabierto mi solitaria alta de facebook y al encontrar tu propuesta te confundí con otra persona y estaba desconcertada. por eso no te escrbí..."
La persona és de BCN i només ens diferencia el segon cognom...
"...Me alegro de saber de tí y de verte tan dinámica, tan llena de vida, tan activa y tan telemática. Espero te sigas dedicando a este ámbito, que a veces es duro y muchas veces peca de injusto, pero tenias un potencial increible..."
Bé, li torno a contestar i al cap d'una estona m'arriba un missatge que ocupa mitja pantalla. Em pregunta per companyes del curs; perquè no ho he dit però em va donar classes a l'IMPEM, no recordava de què, ella m'ho va dir: tècniques sociolaborals.
Més explicacions de la confusió de nom i cognom...
"Si, tanto por la mia como por la tuya han pasado montones de gentes y aunque me precio de recordar aquellas con las que he tratado, trabajado o atendido, reconozco que tengo un gen gamberro que me hace olvidar a aquellos que no me aportan nada o que directamente no me interesan. No es tu caso... en la foto y por las referencias a Mataro..."
"... además te llamas igual que una jerifante del ajto de Barcelona con la que yo no he trabajado directamente porque marchó un poco antes de que yo me incoporara, pero que sigue en la casa y siempre tuvo mucha relación con el distrito en el que yo he estado trabajando casi todos estos años. Los amigos del partido ayudaron a hacer más convincente mi confusión, claro..."
Què petit és el món, oi? També va tenir paraules d'elogi pel curs en sí de l'IMPEM de Mataró...
"... Pasado el tiempo te he recordado muchas veces cuando he visto salir plazas para trabajadoras sociales en Ayuntamientos del Maresme y pensaba que ya estarías trabajando en alguno, precisamente por tu dinamismo. En BCN nunca se han creado plazas de esos perfiles y lo peor es que la gente que se contrata está muy mal preparada. Los últimos 4 años he trabajado en Servicios Sociales y puedo decirlo con conocimiento de causa. Tal vez por eso os he recordado tanto como alumnas y como profesionales. Creo sinceramente que se trataba de un taller ocupacional muy completo (incluso las prácticas estaban muy bien pensadas) y allí habíais personas formandoos de una calidad humana y profesional que a veces es muy dificil de conseguir en esta selva de lo social..."
Veieu com de tant en tant la vida et dóna petites sorpreses molt agradables?
Perquè per a sobre del gel, hi ha un Arc de Sant Martí!

7.21.2009

Dues propostes, una decisió

Normalment per aquestes dades, ja tenim un pla de vacances, enguany, però, per diferents motius, fins ara no teníem decidit (encara no ho tenim del tot, de fet dissabte passat encara pensava anar a La Rioja) on passar la primera setmana d'agost, dins del total que som al poble.
La cosa va anar així, fa uns mesos vam dir d'anar al Paí Basc tots cinc, però la noia aquest estiu està a un camping, demostrant com es defensa amb l'anglès i el francès... per tant, no hi ha vacances d'estiu, pel seu xicot tampoc. Quedem tres, i, penso que pel noi no serà molt atractiu estar sol amb els pares; mentre, ni parlem de vacances.
Ara, s'ha presentat una altra proposta: una setmana de la segona quinzena per a anar a una casa rural al "Valle de Jerte", seria anar quatre parelles, uns amics i els amics dels meus amics... Tot està en marxa, només falta que prenguem la decisió nosaltres. Hi ha algun però...
Jo entenc que al pare de família li tiri Jerte, de sempre que ha dit que volia anar alguna vegada- tot i que ara els cirerers no seran en flor-, que serà tota una experiència la convivència vuit persones (espero avenir-me amb les quatre que no conec tant); el que li frena una mica és que ens perdem les festes del meu poble, per a mi això no és cap problema, és més, penso que m'aniria bé fer "vacances" de festes al menys un any.

El nano, però, prefereix anar passades Les Santes uns dies a Bilbao tots tres... i aquesta opció també em sedueix.
La resta, vol estar al poble en contacte amb la natura; anar al riu, a la muntanya, parlar "maño" i, gaudir de les festes del poble, (i dels pobles del voltant) és jove!!!

7.20.2009

Mecer la cuna o...

Hoy, leyendo este artículo en La Vanguardia sobre conciliación familiar, me doy cuenta que todo sigue más o menos lo mismo... Que nada está conseguido, que la mujer todavía ha de elegir entre "mecer la cuna o sacudir el sitema"(frase al final del artículo).
También he visto que la imagen de políticos "despistadillos"que yo utilicé hace un tiempo para un post pensando que "
buscaban respuestas para la crisis"... no, se ve que buscaban "la Igualdad"; que tampoco la encuentran...

7.19.2009

Visita a Can Pere Parera.

Foto Q.M.
Ahir al matí, un grup de persones del PSC de Mataró, dins de la Sectorial de Medi Ambient; vam anar a visitar el Centre de Teràpia Ocupacional Pere Parera a Argentona, és l'últim centre de dia que la Fundació Maresme ha obert per a cobrir les necessitats de la Comarca del Maresme en persones majors de 18 anys amb discapacitat física, psíquica i/o sensorial.
És el nou projecte d'Innovació Social i Medioambiental que ens va explicar i presentar la Gerenta de la Fundació, Maria Carme Maltas, quan fa gairebé un any que va entrar en funcionament.
Ens va encantar en les seves dues vessants: la social i l'ambiental.

Foto d'en R.B. amb la càmera de la Conxi...

7.16.2009

Recordant a en Tristany.

Foto: Santi Fontbona (sortida a Elna juny 2008)

Fa poca estona he vingut d'un funeral, el funeral de tot un personatge, en Francesc Tristany. Militant socialista i membre de la UGT. Altres companys que han tingut la sort de compartir amb ell molts més moments agradables, no tan agradables, èxits, derrotes, lluites... que no pas jo, n'han escrit.
L'hem dit adéu familiars, amics, companys... en una cerimònia de comiat no religiosa molt emotiva, moltíssim; que començava amb la cançó d'Ítaca i acabava coreant tota la sala La Internacional Socialista, passant pel Cant del ocells.
Jo, però, l'he conegut fa pocs anys, l'apreciava, ens quèim bé i, pensant en quin moment voldria tornar a reviure amb ell, he pensat en la sortida a Elna que vam fer l'any passat. Quin viatge! Encara va agafar el micro a la tornada i ens explicava tot el què va passar durant la guerra i la posguerra. L'Assumpta al.lucinava, li deia que haurien de parlar, (amb en Bellavista també) no sé pas si ho van fer... Segur que ella també sentirà la seva mort, com tots el que l'hem conegut, tot un referent dels valors del socialisme.
He triat aquesta foto davant del Museu de l'Exili de La Jonquera; ell, en mig de companys i companyes, amics i amigues... segur que a l'Assumpta Montellà també li agradarà.
Descansi en pau.

7.15.2009

Dilluns... de rebaixes.

Tot i que els em coneixeu, ja sabeu que no m'agrada comprar a la babalà, que no sóc d'aparadors, que bla bla bla, bla bla bla... Comprendreu, que de tant en tant he d'anar en busca d'alguna peça de roba... ja seleccciono, ja; però sempre no ho encerto.
Dilluns a la tarda vaig anar i, amb un resultat força positiu, com veureu, no vaig desequilibrar l'economía familiar:)
Polo d'home:12,99€
Brusa de dona (moníssima): 9.95€
Top de dona.: 3,95€
Seure a prendre un refresc en acabar, a la Riera de Mataró... no té preu!!!

Pecats?

Això és un rabino a quatre persones, amb espectador molt atent; jo havia obert amb escala i trio.

Al poble hi ha el costum de havent dinat, anar a "echar la partida" al bar, normalment es juga al "guiñote", però també n'hi ha que ho fan a altres jocs de cartes, com ara el poker, el rabino (n'hi ha que li diuen Remigio, per a mi en Remi, és un altre) ... He de dir que el meu poble és molt "guiñotero", les dones també.
Jo em centraré a les partides que fem a la penya, després de dinars, "merendolas" i sopars.
Els homes acostumen a jugar al "guiñote" i fan al menys dues taules ja que només es poden jugar com a màxim quatre persones, per parelles. Un joc on l'as i el tres són molt importants; es canten 20 amb sota i rei, i si són del pal, les 40 (em recorda que no fa gaire li vam cantar les 40 a un company d'aquí) i, es tracta de ... robar i matar... molt innocent tot plegat. Em sembla que juguen amb monedes tipus Monopoly... I de vegades alcen la veu, que si tu, que si jo, que si el de l'academia de Jaganta...
Mentre, les dones fem un rabino (em sembla que és el francès), es poden jugar fins a sis persones; la resta a mirar... je je je. S'ha d'obrir amb 51 punts, que els has hagut de fer amb escales o amb trios... després anar col.locant a les fileres que hagin obert les altres, completant l'escala o fer el quartet. La que tanca guanya i es van apuntant els punts que queden a la resta a la mà, si t'agafa amb més de cent (un "mono", que és el comodí, si et queda val 20 punts), has de pagar, si no, es van sumant i, sempre has de pagar a la que tanca. Nosaltres sí que juguem amb peles, a 10 cèntims per partida; en una mala nit igual perds 1€!!!
Bé, en els jocs de cartes com tot a la vida, saps les normes; però l'ull i l'estratègia... l'ha de posar u mateix, així com l'experiència.
Avui he escrit sobre pecats: joc, robar, matar, trios... però en aquest context... són venials, oi?
Per què hauré pensat jo en això? Serà perquè s'apropen les vacances???

7.13.2009

Vocabulari- Vocabulario.

Avui, fent el meu passeig solitari per la platja i, tot pensant en una conversa que vam tenir recentment amb un grup de persones sobre castellans i catalans, castellà i català, se'm va ocòrrer fer aquest post; ja veurem què em surt...
De tots és sabut que vinc d'una terra molt afí a Catalunya, vaig estar bressolada per la meva mare amb cançonetes en català... per tant de sempre he conegut paraules, frases fetes etc. en català. De fet, jo sempre dic que al meu poble no hi ha "lagartijas", hi ha sargantanes; el "hacha" és l'"estral" (molt més similar el so al català), i d'altres paraules que ara no em venen al cap, però que n'hi ha. Anys més tard, em van ser molt útils als meus examens d'aquesta llengua.
Jo no sabia pas què volia dir literalment, per exemple, l'expressió "iunbenegre" o, "haces caradepomasagras", com als àpats quan em deia la meva mare: "siempre te dejas el rabuch" (ho escric tal com em sonava). Més o menys, dins del context i a força de sentir-ho dir, et fas una idea del què vol dir. Però no va ser fins que vaig aprendre el català al venir a viure a Catalunya que ho vaig entendre i donar sentit a allò que havia escoltat de sempre a casa.
A l'arribar et diuen, si és molt fàcil el català; algunes paraules són iguals, d'altres només l'has de treure l'última lletra... I jo pensava: call, bocadill, piern... I t'assabentes que "pierna" es diu cama... Fins aleshores, per a mi, "la cama" havia estat una cosa ben diferent.
El que sí em va sorprendre, és que havia moltes persones vingudes abans que jo a Catalunya, que no feien servir el català, només introduïen alguna paraula catalana, per exemple "rachola", "moncheta", (em sonava amb ch) "musclos" (una vegada vaig escoltar "músculos" i vaig tenir feina per a disimular el riure...
En definitiva, que amb bona voluntat i, una mica d'esforç, tampoc cal gaire, pots entendre i parlar aquesta llengua tan bonica.
Jo encomano el català, i tu?

7.12.2009

Al pa pa, i al vi vi.


Hola Terenci, no és la primera vegada que escric coses de tu en aquest humil bloc. M'agradava moltíssim el teu estil desenfadat , amb un vocabulari tan ric... en definitiva una bona ploma i, que consti que no parlo de la teva homosexualitat, a mi no m'importa gens ni mica; t'he de dir que com a home no em despertaves interés, com crec que jo no seria del teu gust, però em fa l'efecte, que d'haver-nos conegut... Ens haguéssim entès.
Fa uns dies he acabat de llegir un llibre d'una amiga teva, ho va escriure després de la vostra mort, d'en Manuel Váquez Montalbán i la teva; dos amics de la Maruja Torres, i veïns de petits del Raval, amb el títol d' "Esperadme en el cielo". He de confesar que la Maruja com a escriptora no m'acaba de fer el pes, però la meva bona amiga que me'l va deixar, em va dir: "aquest és diferent"...cert, és diferent, si més no, el nus del llibre és original. A més a més vaig pensar, m'ajudarà a conèixer una mica més a en Terenci.
Una frase teva, segons el llibre de la Maruja, i que si em permets la faré meva: "Los que no podemos construir catedrales, hacemos mesas", genial! Aquí jo em considero del gremi dels fusters! Bé, dir-te que gràcies a ella he tornat a reviure sensacions i pensaments on tu ets el protagonista. Perquè tu ets dels que li deien al pa pa, i al vi vi! I pel que diu la Maruja, a la "mujer mujera".
A mi m'esperes on vulguis, no sé pas si aniré al cel; ja saps allò que les noies bones van al cel... les dolentes, on volem! Si tu ets al cel, fes-te una volteta per la resta de llocs i si em veus (ja et diré com sóc) farem petar la xerrada, segur!
Glorieta, mujera.

7.10.2009

Aquest sí.

Avui em ve de gust aquest "capuchino", l'altre, per molt que hagi fet una bona "faena" el torero amb ell a la plaça, tenia... molta mala llet!

7.08.2009

Va de bitxos.

Foto: El meu "projecte de veterinari". (aquestes, no hi són aquí).

Avui al llegir aquesta notícia, no m'he pogut estar de pensar en un bitxo que tinc a casa de fa poc.
Me'n vaig assabentar pel Facebook, veient fotos des de tots els cantons d'ell, com si d'un estrella del rock es tractés... Les havia penjat el meu fill... Jo li vaig posar en un comentari: "si aquest bitxo entra a casa, surto jo"! Però, ho vaig esborrar, res ja no tenia sentit quan em vaig adonar per la resta d'amics que li posaven comentaris, que en Gecko, ja hi era un membre més de la família. On era ? No ho sabia pas! Si m'arriba a asomar el cap pel mateix lloc que al veí d'Alacant... Em moro!!!
Ara ja me l'ha presentat, està dins d'un terrari (acuari habilitat per a ell) a la seva habitació, bé, vull dir a l'habitació del meu fill... En Gecko encara no en té de pròpia, je je je.
És mono; molt més que altres bitxos que campen per tota la casa...

7.06.2009

I anem cap el segon!

Primer Mataró camina per l'Alzheimer 2008.

Ahir a la tarda, tot mirant l'exposició de fotografies que ha preparat la Comissió de Festes de Rocafonda, Rocafonda anys enrera; vam coincidir amb el tècnic de so (en Ciller, je je je) de l'obra de teatre que es representava seguidament a càrrec del col.lectiu de teatre EPMA (al post d'ahir ja vaig fer referència).
Vam parlar de diferents cosetes, vaig disculpar a una amiga comuna que al final no va poder venir... em va fer cinc cèntims de Somnis (així es diu l'obra) i, vam parlar d'EPMA solidària, perquè no només fan teatre, que també, tenen importants projectes solidaris. Ahir concretament vam parlar de la 1ª Caminada per l'Alzheimer, (quin vídeo més emotiu, quantes cares amigues quanta gent estimada, fins i tot la Gisuca, la geganta de l'EEE l'Arboç "chupando cámara") que l'any passat va ser tot un èxit de participació i, que estan preparant la segona pel 27 de setembre. Segur que anirà tan bé com la primera!
Vaig passar una tarda entretinguda, l'obra era una estrena, en Ciller em va dir que més aviat era un assaig general i que ho tingués en compte si veia alguna coseta; la sala gran del Centre Cívic del barri estava de gom a gom! La primera part m'ho vaig passar genial, amb l'Ildefonso, ficat al seu paper, vaig riure de valent. Però a la segona part, jo que ja m'havia fet el desenllaç a la meva manera (amant de la intriga) no va resultar així, bé, ni així ni de cap manera; no ho vaig esbrinar. Jo pensava: glorieta, on tens el cap que no t'assabentes de res? Al sortir a la mitja part fora te l'has deixat, que per cert queia un bon xàfec...
A l'acabar li vaig preguntar a la Q... i em va respondre no sé què de física quàntica, que com tampoc sé el que és, em vaig quedar igual o pitjor. Dels que tenia al voltant, fèiem tots la mateixa cara, o disimulaven... També li vaig preguntar a un jove que normalment surt a les obres, ahir era espectador, em vaig dir: ell sabrà explicar-me de què va... I em va contestar: no ho sé ben bé, ho he de pensar. En fi, hauré d'anar-hi a una altra representació per agafar el truquillo. Tampoc diré res perquè seria fer joc brut, l'heu d'anar a veure!
EPMA, un col.lectiu que deixarà petjada a la ciutat de Mataró.

7.05.2009

T'agrada el teatre?

Organitza: Comissió de Festes de Rocafonda.
Col.labora: EPMA i Ajuntament de Mataró.

Si t'agrada el teatre i, aquesta tarda no tens clar on tirar el gorro... Et proposo venir al Centre Cívic de Rocafonda; el Col.lectiu de Teatre EPMA representarà l'obra de teatre: Somnis. Una de les actrius de repart, amb molt de pes dins de l'elenc, em va dir que serà una gran estrena.
Dins de la programació de la Festa Popular de Rocafonda, i com a aperitiu (el gruix de la festa serà al cap de setmana vinent) podrem passar una estona agradable entre amics.
Al programa posa que començarà a les 19 hores, al cartell que he escanejat posa a les 18:30... Per si de cas jo aniré d'hora, com acostumo a fer i, veuré l'exposició Rocafonda anys enrera, segur que també és força interessant.
T'agrada el teatre? Doncs aquesta tarda, tens una cita!

7.04.2009

Herbes i altres.

Avui escriuré sobre herbes, i no precissament de les que acostumen a tenir el jovent en un test al balcó... D'herbes, de verd, de verdura...
Se li diuen herbes en termes generals a les infusions per exemple, aquestes herbes no m'agraden gens; ara, ja de gran, quan he de prendre alguna per prescripció, he de fer un gran esforç.
Les herbes que sí m'agraden i em recorden la meva infància són la farigola, la sajolida (al meu poble "jadrea") que li posaven a casa a les olives verdes trencades... què bones! L'alfàbrega, m'encanta, potser per això també m'agrada la salsa al pesto... L'orenga ho he descobert més tard, perquè el meu fill jo sempre dic que la cigonya al deixar-ho anar per la xemeneia es va equivocar de casa, quin tio! Herbes i espècies!
La manera més sofisticada que cuinava jo el pollatre era "al ajillo", ara ha de ser amb orenga i curry... Té un camarada que es va casar amb una noia mexicana, per cert, seran pares en breu, i em diu ella: a l'Edgar li agrada molt el chile... Sí que li agrada, sí.
Hi ha que també li diu herbes a la verdura; l'altre dia pel mercat ens vam trobar amb una coneguda que té un bar aquí baix a la cantonada i, anava carregada amb dues bosses, em diu: noia vaig carregada com una tonta, i li dic: per què no agafes carro? I em contesta: no, si només volia quatre coses... si són herbes! Je je je, sí, asomaven per allà les bledes i l'api, però segur que alguna cosa verda de més pes hi hauria per sota.
Un amic de la penya molt trempat, quan preparem dinars i sopars, per la colla, diu que verdura poca, quan li seguim la veta i diem que si no engreixa, que si... contesta: que no engreixen les herbes? Mireu les vaques!!!
I un tiet del meu home, un socialista collonut que ja no hi és, que parlava che (el xapurriat, la parla d'Aiguaviva), quan fèiem dinars familiars i veia les plates d'amanida per la taula, deia: la verdura de corral.
Ja veieu si han donat de sí les herbes! I ara estava pensant, en qui estava pensant... ? I m'ha vingut al cap una dita en castellà: "mala hierba nunca muere".

7.02.2009

Abstemi?

Aquesta notícia m'ha fet somriure... Ostres tu, abstemi!!! O sigui que el vi que es veu a les misses (encara que sigui de tetrabrik...) es pensa que no és vi... O es creu que és "La sang de Crist," literalment?
Fa uns anys això ja li va passar a un mossen de Galícia, ho recordo pel rebombori i perquè va sortir a la Parodia Nacional una crítica.
Ai, senyor!!!

7.01.2009

Mirant cap el futur...

Quan vaig veure aquesta foto, una més entre un bon reportatge de cap de setmana esportiu a Sitges d'uns joves, em va encantar. Quina foto! I no parlo de si està ben feta, de qualitat... No sóc fotògrafa ni entenc de fotografia. Per a mi és el significat, el que em transmet la imatge (fins i tot porta missatge la bossa penjada a l'esquena...). Veig cinc joves amb projecte de futur, amb il.lusions, amb idees, amb roses, amb espines... Però un vida per endavant!
Ahir a la tarda vaig parlar amb una dona que divendres passat va estar al mateix indret que un d'aquests joves i, em va fer un comentari al respecte. Em va dir que una clienta, quan ell va marxar, li va dir que havia estat encantada d'haver parlat amb ell aquella estona, que s'havia oblidat fins i tot de llegir per passar l'estona (acostumem a llegir mentre esperem); que era tot un plaer parlar amb joves amb ideals i, que saben dir-ho, expresar-ho. Aquesta dona es mestra... No cal dir que em va agradar, i com!
Al trobar-me una mica més tard amb aquest noi tan enrollat li vaig preguntar: De què vau parlar divendres a la tarda amb... I em va contestar: De tot i de res!
No tot el jovent passa de la política! No tot el jovent passa de tot!