4.30.2009

La reina de la casa.

Ahir em va venir al cap una cançó de la meva joventut reivindicativa. És de La Bullonera, un grup de música aragonesa, jo anava als concerts que feien amb labordeta, Joaquín Carbonell... I encara tinc els dics de vinilo a casa.
Aquesta cançó era una crítica a la situació de la dona, que si potser sí, ha canviat en aquests 30 anys que han passat, encara queda alguna escletxa de ments retrògrades que impideixen a la dona avançar i realitzar-se.
I com molt bé diu la cançó al final: "lo mismo valen huevos que tetas".

Reina Perola

Reina Perola,
sabes barrer,
lavar la ropa
y obedecer.
Desde pequeña,
por ser mujer,
bien pocas cosas
te dejan ser.
Reina Perola,
recién casada,
te sientes libre
y afortunada;
tú eres la santa,
la dulce esposa,
tú eres la esclava
más orgullosa.
Tu abuela bailó la polca
y tu madre los boleros,
tú ahora bailas rocanroles
entre escobas y pucheros.
Reina Perola,
vas apañada,
cuando no pares
estás preñada;
siempre en el nido
con tus polluelos,
verás la calle
desde el aledo.
Reina Perola,
si fueses lela
no te pondrían
tanta tutela,
que es peligroso
tener ideas,
salen arrugas
y te estropeas.
Tu abuela...
Reina Perola,
que mal te ves,
nadie te pide
tu parecer;
el hombre mide
y el hombre pesa,
y es quien decide
si te interesa.
Reina Perola,
sobre este asunto
ricos y pobres
van siempre juntos,
que el hombre rico
manda en la rica,
y el pobrecico
en la pobrecica:
Tu abuela...
Reina Perola,
la bien casada,
tiene la vida
solucionada,

mientras que siga
la cosa así,
quien te mantenga
mandará en ti.
Reina Perola,
serás más fuerte
si por ti sola
podrás valerte,
que en este mundo,
a fin de cuentas,
lo mismo valen
huevos que tetas.
Tu abuela...



4.29.2009

Querido diario...

Desde siempre hemos conocido personas, tanto reales como de ficción, que han dejado escrito en su diario personal, sentimientos, vivencias, pensamientos... Secretos íntimos, tristes, dolorosos, amorosos...
Ana Frank nos conmovió con el relato de cuando estaba escondida con su familia de los nazis.
El diario de Bridget Jones, tanto el libro como la película me dejaron un buen recuerdo.
Este
diario que no deja indiferente a nadie...
Y desde hace pocos dias he descubierto en el blog de la hija de unos amigos de la peña, José Antonio y Loli, un diario muy especial: Diario de un hospital. Allí va explicando el parte mèdico de su novio Marcos.
¡Ánimos, Silvia!

4.28.2009

4.26.2009

Família política...

Cosines polítiques: amb la Montse del Mas i la Lidón de Penyíscola.

Ahir va ser un dia totalment dedicat a la família; es va casar al poble la meva cosineta Figuerola per part de pare, la Mari Carmen. Ho vaig passar molt bé, tot i que es un dia per recordar persones que ja no es troben entre nosaltres.
Mentre esperàvem que els nuvis vinguessin de fer-se les fotos pel record vaig estar una bona estona parlant amb dos cosins Figuerola polítics... de política; l'un, fa uns anys a Penyíscola i, l'altre actualment a Alcorisa, han fet i fan coses pels seus municipis. De diferents colors, deixem-ho així; el segon del meu... Em vaig sentir molt bé!
Després, al dinar vaig estar envoltada de cosines polítiques... je je je, dones de cosins germans... Amb les quals també vaig tenir una bona conversa, no pas de política.

Cosina Mari Carmen, la núvia.

La núvia estava radiant, igual que el sol que lluïa al matí, a la tarda la cosa es va complicar i va caure el xàfec de rigor.

Em va cridar l'atenció que amb la quantitat de caramels (es pot apreciar a la imatge) que els hi van llançar, no havia gairebé cap nen ni nena recollint!!! Amb les empentes que ens donàvem quan havia un casament els de la meva generació... Com ha canviat tot!
Ja veieu, família política i, molt política!

4.24.2009

Amigas.

"Mujer:
El tiempo pasa.
La vida vuela.
Las distancias separan.
Los hijos crecen.
Los trabajos van y vienen.
La pasión disminuye.
Los hombres no siempre son lo que se supone deberían ser.
El corazón se rompe.
Los padres mueren.
Los colegas olvidan los favores recibidos.
Las carreras o profesiones llegan a su fin.
Pero...
Las amigas están ahí, no importa cuánto tiempo haya pasado y cuánta distancia física exista.
Una amiga nunca está demasiado lejos para llegar a ella cuando la necesitas... nueve números.
Comparte este mensaje con todas la mujeres que contribuyen a darle significado a tu vida.
¡Yo acabo de hacerlo!"

4.23.2009

Lectura i roses.

Foto: Pepi.
Feliç dia de Sant Jordi!!! I felicitats, Jordis i Jordines!

4.22.2009

Jo decideixo!

Ahir al vespre, dins d'una reunió de dones, entre altres temes va sortir la Nova Llei d'Avortament que fa unes setmanes tant va escandalitzar a un sector de la societat.
Mai havia dit el meu parer obertament, sí que es podia endivinar per a quin cantó em decantava... Avui ho faré.
Afortunadament, mai he hagut de prendre aquesta decisió, dic afortunadament perquè no és plat de bon gust per a cap dona; vagi això per endavant. Però si que vaig conèixer una dona que va haver de passar per aquest tràngol (fa més de 20 anys), va ser molt dolorós, pitjor hagués estat que l'embaràs hagués seguit el seu curs...
Va demanar ajut a qui calia i, a les vuit setmanes de gestació li van interrompre un embaràs que mai s'hagués hagut de produir, perquè, sempre pensem en la inconsciència del jovent, quan en les relacions de parella sabem que hi ha violacions (apart d'altres situacions); quan una dona diu no, és NO!
Aquesta dona que em va confiar el seu secret, va haver de sortir de la seva Comunitat Autònoma, allà es va trobar amb dones que estaven en la mateixa situació que ella, es va donar la circumstància que dues de la capital de la seva província, es coneixien entre elles. L'endemà no creieu pas que saltava d'alegria perquè el seu ja ventre estava buit... I mai vam tornar a parlar del tema.
És evident que abans de tot s'han d'evitar els embarassos no desitjats amb els diferents mètodes anticonceptius que hi ha. Mai ens cansarem d'informar i divulgar, per una vida sexual sana.
L'avortament és un dret de la dona, no pas una obligació!
Bé, sóc dona i no vull que ningú decideixi per mi el que he de fer davant una situació com aquesta. Tinc el dret. Jo decideixo!!!

Article d'avui a La Vanguardia.

4.21.2009

El mundo de las aves...

Pluma de oro...

Un piquito...

Patas de gallo...

Culito de pato...

Y... mucha pluma...

4.20.2009

Buen Karma.

"Instrucciones para una vida:
- Ten en cuenta que los grandes amores y logros entrañan un gran riesgo.
- No permitas que una pequeña discusión empañe una gran relación.
- Pasa algún tiempo solo todos los días.
- Abre los brazos al cambio, pero no abandones tus valores.
- Recuerda que, a veces, el silencio es la mejor respuesta.
- Sé bueno con la Madre Tierra.
- Una vez al año, acude a un lugar al que nunca hayas ido antes.
- Ama y cocina con absoluto derroche.
- Si pierdes, no pierdas la lección".
Dalai lama

4.19.2009

Tarda de dissabte maca.

Ahir va ser un dissabte força complet; em vaig llevar ben d'hora perquè l'agenda estava programada des del matí, i a més a més havia d'atendre les necessitats de casa. Quan vaig arribar, després d'una jornada molt enriquidora i participativa que la Secretaria de Ciutadania del PSC de Mataró tenia programada; eren les dues del migdia i tenia quatre persones esperant que els hi posés el dinar a taula... Com que una és previsora, en un plis plas va estar sol.lucionat el tema.
Havia quedat per anar amb la Joana (de bon matí, entre dutxa i dutxa; oi Joana?) a l'acte que tenien el col.lectiu EPMA a les sis de la tarda, per donar a conèixer el seguiment del projecte "Salvando el nido", em va encantar! És curiós, era la primera vegada que anava al local, a molts ni els coneixia, altres sí; però em van fer sentir bé tots, els uns i els altres, moltes gràcies.
Vam sortir amb molta informació de primera mà de la feina que fan amb els joves més desfavorits del barri Boris-Vega d'Estilí a Nicaragua. Encisades de la música i la veu dolça que ens va oferir un jove de Matagalpa amb la seva guitarra (i de les seves paraules, emocionants per a una ploranera com jo). Obsequiades amb un berenar prou consistent per tornar al nostre barri caminant... I amb dos testos per cadascuna amb flors dels mateix color que la roba que portàvem, totes dues igual, toma!!! Sort que de seguida ens va sortir al pas un jovenet que ens va donar una mà, perquè com anàvem amb el cotxet i tot plegat...
Bé, va estar una tarda de dissabte molt maca, veurem com és la del diumenge; igual em passa com a l'Eva d'Amaral i és "Tarde de domingo rara"...

4.18.2009

¡Y yo con estos pelos!

"VIVIR DESPEINADA

Todos deberíamos atender esta frase con intensidad, sin poses, disfrutando cada momento, cada experiencia, cada afecto. Sin lugar a dudas, seríamos mucho más felices.
Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine, por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad… El mundo está loco. Definitivamente loco… Lo rico, engorda. Lo lindo, sale caro. El sol que ilumina tu rostro, arruga. Y lo realmente bueno de esta vida, despeina…

- Hacer el amor, despeina.
- Reírte a carcajadas, despeina.
- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina.
- Quitarte la ropa, despeina.
- Besar a la persona que amas, despeina.
- Jugar, despeina.
- Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible…
Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado…
Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera. El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria…
Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que debo ser. Por eso mi recomendación a todas las mujeres:
Entrégate, come rico, besa, abraza, haz el amor, baila, enamórate, relájate, viaja, salta, acuéstate tarde, levántate temprano, corre, vuela, canta, ponte linda, ponte cómoda, admira el paisaje, disfruta, y sobre todo... Deja que la vida te despeine!!!!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar".

4.16.2009

Los 22 calaveras.

Aquí estamos los 22 miembros actuales de la peña "Los Calaveras" de Mas de las Matas, Teruel, je je je. Por orden de nacimiento del mes, no del año...

Y aquí estamos los mismos; pero con más años, más canas, más kilos, más arrugas, más calvos...
En cualquier caso, masinos y masinas: de nacimiento, residentes, ausentes, simpatizantes... y "apegaos".
¿Alguien relaciona los de arriba con los de abajo?
Las fotos me las ha envíado Mari Carmen, gracias.

4.13.2009

"El Mas, pueblo de vacaciones, dígame".

Ja he tornat de les vacances de Setmana Santa; d'allò més mogudes i variades... Pocs dies, però he fet gairebé tot el que tenia programat.
Dijous vam arribar al poble cap el migdia (afegiria que també amb els sogres... je je je) i, havent dinat vam anar a la penya, que els homes estaven pintant; ha quedat xula! A la nit vam sopar a casa de "Los Pinos" una bona colla, no vam fer gaire tard perquè divendres al matí volíem sortir d'hora.
Divendres Sant, em sembla que es poden comptar amb els dits d'una mà les vegades que he estat en aquest dia fora de la província de Terol, enguany ha estat un d'ells... De bon matí sortíem amb l'amiga de Saragossa cap a la província de Castelló, concretament a visitar uns nebots seus que eren uns dies a Oropesa de Mar... Sí, sí, vaig estar a "Marina d'Or Ciudad de vacaciones, dígame..." Que és allà on tenen l'apartament la parella.
Perquè en toqués la loteria, sigui del tipus que fos, s'haurien de donar moltes circumstànscies, la principal que comprés... però, si per aquelles casualitats de la vida em toqués... tranquils, mai em compraria res a "la ciudad de vacaciones". Quin negoci van montar... Diuen que l'Aznar i en Julio Iglesias també hi tenien alguna cosa a veure, jo no ho sé pas; sí que sabia que abans la famíla Aznar-Botella estiuejaven allà. Quan sortíem d'Oropesa cap a les sis de la tarda va començar a ploure, arribàvem al poble i encara plovia, pel camí fins i tot queia aiguaneu, l'endemà continuava plovent i... va nevar!!! Dins del casc urbà no va cuallar, però les muntanyes van quedar enfarinades i "Palomita" la muntanya més alta del voltant, avui que per fi hem vist el sol, encara es veia ben emblanquinada.
Dissabte al matí compres, a la tarda després d'una bona migdiada, com que el dia no acompanyava per a molta cosa més, una altra vegada a la penya, a preparar el sopar, abans, però, unes partides de cartes; jugem al rabino...
Diumenge teníem una convidada, l'amic José, ja ha acabat la seva relació amb la Guàrdia Civil i ho volia celebrar; com bon valencià ens va fer una paella per llepar-se els dits (acompanyat de la Pili, la seva dona) érem 42 persones, no penseu que és tan senzill sense ser cuiners professionals i a sobre que estigui perfecte! Felicitats i molts anys per gaudir. Vam estar amb la sobretaula, cantant i ballant fins el vespre. També era diumenge de glòria i vaig rebre moltes felicitacions "in situ"; en R. que no s'oblida mai... vaig rebre el seu SMS cap el migdia, conexió amb la ciutat, gràcies!
Avui ja hem dinat a casa!!!! I demà a l'escola, torna la normalitat!

4.07.2009

"Cuando la lluvia cae"...

Avui ens hem llevat amb la notícia de que la cantautora Mari Trini ens ha deixat. Potser el més joves no la recordin pas, però va marcar un estil, i, tot un referente pels de la meva generació.
Cançons com "Yo no soy esa", "Amores", "Una estrella en mi jardín", "Cuando la lluvia cae"...
El meu homenatge en una tarda trista i plujosa a una dona senzilla que, a la meva adolescència i joventut em va emocionar amb la seva poesia i la seva veu.


Niño...

...Que eso no se dice...

...Que eso no se hace...

...Que eso no se toca...

4.06.2009

La Caputxeta vermella... en versió actualitzada.



Amb els nous temps, fins i tot s'han actualtzat els contes... Aquí teniu dos imatges relacionades amb el de la Caputxeta vermella: hipoteca i moguda juvenil.
He recordat una versió actualitzada oral del mateix conte, diu així:
- On vas, Caputxeta?
- A rentar-me el ... al rierol (cadascú que posi la paraula que li vingui de gust).
- "Joer", com ha canviat aquest conte!!!



4.05.2009

I ara, uns minuts de publicitat...

Avui, ja de matinada he tingut un somni molt llarg, em sortien persones que he tractat en diferents etapes de la meva vida, però ja cap al final (ho dic per què m'he despertat i ja no m'he pogut tornar a dormir), ha estat del tot surrealista.
Jo estava a casa i com faig habitualment, la televisió, només l'escolto; mentre faig altres coses, i en la publicitat d'algun programa, vaig sentir la veu en "off" de la mestra de l'escola de la classe de tortugues que parlava amb una nena i li donava instruccions de que anés a la classe del costat, peixos. En aquell moment miro la pantalla i veig per televisió, en comptes de l'aula, una cuina que t'hi cagues, on normalment estan els ordinadors, hi havia un forn que deuria ser una meravella; aleshores estavan la mestra i la noia que li fa el suport a les tardes (cap nen ni nena) amb el posat dels anys 60 i pentinades amb monyo... Diu una tot mirant-se el forn: Ohhh!!! Quina passada!!! I contesta l'altra: Oi què és fantàstic???
Fi del somni, al menys del que recordo...

4.04.2009

Estic llegint...

..."Los hombres que no amaban a las mujeres" de Stieg Larsson.
Me'l va deixar una amiga, juntament amb un altre; no sé per què vaig triar aquest per llegir el primer i, em té totalment enganxada: misteri, intriga... i la figura d'una investigadora gens convencional que em va agradar des de l'inici (les aparences enganyen...).
Ja vaig per la meitat el llibre, segur que ara que estic de vacances ho acabo de seguida.
Al poble, dijous, m'enduré l'altre, tot i que m'ha sortit "feina" per un tubo... Igual ni paro a casa!
Ja us explicaré.

4.03.2009

Collons de català...!!!

"LA RIQUESA DEL CATALÀ
Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com pot ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.
- Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).
- El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
- El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).
- Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).
- Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).
- El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).
- La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
-La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm .: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
- L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!
- Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.
- Son signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!"
Aquest escrit em va agradar força i, jo, catalana d'adopció amb coneixement de la llengua per propia iniciativa (mai me l'han imposat), vull fer un reconeixement a la paraula que primer s'apren a l'arribar a Catalunya... Collons! És cert o no?

4.02.2009

Leyes inexorables.

" Cuando necesites abrir una puerta con la única mano libre, la llave estará en el bolsillo opuesto"
(Ley de Mecago Enlamar)
"El seguro lo cubre todo. Menos lo que te sucedió"
(Ley de Esoco Rede Sucuenta)

"Todo cuerpo sumergido en una bañera hará sonar el teléfono"
(Ley de Mevi Amatar)
"Si sólo hay dos programas en la tele que valgan la pena ver, serán a la misma hora"
(Ley de Queco Jones Tienen)
"Todo cuerpo sentado en el inodoro hará sonar el timbre de la puerta"
(Ley de Nicagar Puedeuno)
"Cuando tras años de haber guardado una cosa sin usarla decides tirarla, no pasará más de una semana sin que la necesites de verdad"
(Ley de Lama Dreque Loparió)

4.01.2009

Mejor callado...



" El mes pasado iba de viaje por una carretera y paré en una área de servicio a echar gasolina.

Entonces aproveché para entrar al baño. En el váter de al lado había otro viajero.

- ¿Qué tal? ¿Cómo estás?

No acostumbro a hablar con desconocidos y menos en el baño, pero mi calidad de viajero incógnito me animó a contestar.

- Pues... Yo bien, muchas gracias...

- ¿Qué andas haciendo?

Y a éste qué le pasa, me pregunté. Me pareció estúpido pero igual le respondí:

- Pues, creo que lo mismo que tu... Voy de viaje.

- ¿Y se puede saber de qué se trata?

Me estaba sintiendo muy incómodo y contesté un poco forzado:

- Sí, claro. Voy a Asturias y después a Galicia.

- Supongo que andas detrás de algún buen negocio.

Totalmente arrepentido de haber dado pie a esta conversación, contesté de mala gana:

- Sí, bueno... Eso espero, ya que las posibilidades de negocio son positivas.

- ¿Sabes qué...? Te llamo después; se le está acabando la batería a mi móvil y además aquí al lado hay un gilipollas que responde a todo lo que te pregunto.

¡¿!?

Moraleja:

Limítese a hacer lo que corresponde de acuerdo al lugar donde está.

Si va a la Iglesia... rece...

Si va a una fiesta... deviértase...

Si va a un restaurante, coma...

Si va a la cama, duerma o lo que cuadre.

Pero si va al baño...¡Callado!"