2.28.2009

Vespre al teatre.


Ahir al vespre, 25 dones de la ciutat vam anar al teatre a Barcelona a veure La Maternitat d'Elna; la sortida estava organitzada i subvencionada pel Consell d'Igualtat de la Regiduria de la Dona de Mataró i, adreçada a les dones de les diferents vocalies, entitats i grups que treballem per la dona, les places, per això, eren limitades. Del nostre grup, la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró, érem quatre, a part de l'Anna Barrera que també forma part del grup, la Regidora; però a l'autocar ja féiem llaços de complicitat amb la resta de companyes.

A l'anada ens anàvem posant en situació del que veuríem i viuríem, plorarem...?

Vam estar en un lloc privilegiat; des de la segona fila, seient 20 del teatre Capitol, em disposava a gaudir d'una obra teatral força desitjada. Jo he llegit el llibre de l'Assumpta Montellà, he visitat en dues ocasions la Maternitat... sempre m'he emocionat i, com no, he plorat! I de ben a prop, sempre... una amiga!

L'obra està tractada perquè arribi el missatge, emocioni... però no perquè es passi un mal tràngol, hi ha algún moment puntual, que fins i tot l'actriu va aconseguir despertar-me un somriure. Com anècdota diré que al principi veia a la Rosa Galindo molt posada en el paper (que ho estava), o força emocionada, no parava de pujar "el moquillo" d'un nas ben vermell i sonar-se amb un mocador que es posava a la màniga, molt de l'època... però no, portava un bon costipat! Tot i així ens va deleitar amb la seva veu, a mi em va seduir amb les cançons en francès.

No vaig plorar en cap moment, això no vol dir que no m'agradés, ben al contrari. El que sí que potser és cert, és que per sobre del cinema i del teatre, que m'agraden; està la lectura on puc fer volar la meva imaginació. Fa molts i molts anys, havent llegit Tiburón i Alguien voló sobre el nido del cuco, per després veure-les a la gran pantalla, ja em va passar, esperava més...

Bé, una experiència més, moltes gràcies a qui ho ha fet possible, ja que, ho dic amb coneixement de causa, és força complicat poder veure l'obra a casa! Oi que m'enteneu...???

2.27.2009

Un tastet de la Maternitat d'Elna.


Una vegada més, un fort calfred ha recorregut el meu cos...

2.26.2009

Mega... què?



Potser amb el temps (no gaire si no es posa remei), en aquest reguitzell de senyals, veurem: Casino Gran Scala...

Ja vaig escriure sobre aquest tema quan vaig sentir per primer cop parlar del "projecte tan ambiciós", volia pensar que tot havia quedat en aigua de "borrajas", però no, segueixen...

Fins allà si que arribarà l'AVE??? Més valdria que l'acostessin al "Bajo Aragón" on la manca d'infraestructures és ben important!

2.25.2009

Moix, Terenci Moix.

L'altre dia, mirant el perfil del bloc d'una persona, vaig veure en lectura de llibres preferits, "El peso de la paja"... Sí que havia llegit opinions de crítics, d'escriptors... però mai (que recordi en aquest moment) havia coincidit amb algú que hagués llegit a en Terenci Moix i li agradés. Així que va ser tot un descobriment; quan ja fa un temps que no és entre nosaltres, li dedico el post d'avui. Terenci, gran amant del cine, d'Egipte i enamorat de la Marilyn Monroe.
Potser vaig arribar a ell de casualitat, durant molts anys era del "Círculo de lectores" i, segurament, buscant informació en les resenyes per comprar el llibre del mes, em va agradar de què anava aquesta trilogia, vaig començar amb el primer llibre fins que vaig tenir tots tres. Em va encantar, mai havia llegit res que parlés de sexualitat, d'homosexualitat, d'onanisme... com ell; així com un vocabulari molt ric i una descripció exhaustiva de persones i llocs. He de confessar que al principi em semblava que aniria de la importància de l'acte en sí... "El peso de la paja", onanisme... Però no, resulta que és el nom de la plaça del Raval de Barcelona més propera al carrer on va viure de petit en Terenci!
També vaig conèixer una mica millor Egipte i la Cleopatra a través de llibres com "No digas que fue un sueño", d'aquí ve la meva simpatia per l'última reina egipcia, d'aquest llibre em va agradar fins i tot el títol!
D'altres temes més canyís, una afecció seva més, no he llegit tant ni em va arribar com les seves memòries i el viatge per Alexandria i el Nil.

2.23.2009

Yo misma.

Siguiendo un "même" preguntón a través de la Joana, voy a responderlo, todo y ser bastante personal; per el mismo motivo que ella, porque me viene de gusto.
1.- ¿ Cómo es tu despertar por la mañana?
Según los días, normalmente al sentir la alarma del móvil de mi hijo; en cualquier caso super despejada y con chorros de energía. Cuando hablamos, él que está grogui, me dice: ei! baja el volumen!
2.- Estación favorita del año.
Sin dudar, la primavera.
3.- ¿En qué empleas tu tiempo libre?
Me gusta leer, escribir, hacer crucigramas, estar delante del ordenador, ver algo de tele, escuchar música... a veces hago dos o tres cosas a la vez...
4.- ¿Cúal es tu comida preferida?
Todo y que no soy mucho de potajes y pucheros, me gusta la comida sencilla, casera. La exótica me la miro como con recelo.
5.- ¿Cúal es tu color preferido?
Tengo unos cuantos que me gustan, pondré cuatro en orden de preferencia: negro, blanco, rojo, morado.
6.- ¿Qué día de la semana es mejor para ti?
Mejor, no lo sé, últimamente los viernes acabo agotada; pero sí... sigue siendo "mi día", el viernes.
7,- ¿Qué lugar te gustaría visitar alguna vez?
Tampoco es ningún imposible, ya he estado en algunas; pero islas del Mediterràneo, me gustaría conocer más.
8.- ¿A qué temes?
A una larga enfermedad por el dolor que genera, tanto al enfermo como a toda la familia ¡a toda!
9.- ¿Qué es para ti un blog?
Un descubrimiento que desde hace un tiempo me brinda la oportunidad de leer y escribir, sin el cual ahora no podría estar.
10.- ¿Te cuesta perdonar?
No, me cuesta olvidar.
11.- ¿ Qué extrañas?
20 centímetros... y no hablo de lo que parece, aunque... ya no seria la glorieta... Si decimos a quién extraño, sin lugar a dudas a mi querida hermana.
12.- ¿Cómo vives la Navidad?
Todo lo más sencillamente que puedo.
13.- ¿Quienes forman mi mejor concierto?
Podría decir que un trio... musical: mi familia, mi trabajo y mi partido político.
Se nota que estoy de fiesta ¿o no?

¡Yupi!!!

Los mundos de Yupi.


Los yupis en "su mundo".

2.22.2009

"Estos días azules y este sol de la infancia"

En un papel arrugado estaban escritas tres anotaciones, una era esta: "Estos días azules y este sol de la infancia" el último verso de su vida; José, el hermano de Antonio Machado lo encontró en un bolsillo del poeta unos días después de su fallecimiento, del que hoy hace 70 años.
Sirvan estas líneas para rendir homenaje en su honor.
P.D. Article d'avui dilluns a El Periódico.

2.21.2009

Criatures d'un altre planeta.

La Gina amb l'Elisabet, la seva mare

Després d'haver acabat de llegir Quiet ,i d'anar a la presentació del llibre Criatures d'un altre planeta, de l'Elisabet Pedrosa, em vaig quedar amb ganes de llegir-ho; fa uns dies que ja l'he començat.
A les persones que treballem amb nens i nenes "diferents", la lectura d'aquests llibres ens apropa al que viuen les famílies, al que senten els pares... Així com també veiem el que pensen ells de nosaltres, com ens veuen a les educadores dels seus "Llullus" o de les seves "Criatures d'un altre planeta": Jo com a tieta d'un noi "diferent", podria dir que conec les dues vessants.
Vull transcriure un fragment que he llegit aquesta tarda, tot referint-se a l'escola on va la nena; concretament a la comunicació família-escola de l'agenda:
" Dinar: molt bé.
Descans: ha dormit una hora.
Deposicions: sí.
Observacions del tutor:
La Gina ha estat una mica nerviosa al matí, però contenta.
Ha fet fisioteràpia amb en Jordi. Ha estat a l'estànding dreteta.
Després ha treballat la manipulació i exploració d'objectes, fent primer un massatge a les manetes i després, estimulació tàctil amb diferents textures intentant mantenir un objecte a les manetes. Després hem fet un massatge buco-facial que li ha agradat i jocs psicomotrius davant del mirall, i estava ben contenta.
A la tarda, ha participat en un taller de música".
Companyes, oi que us sona? Sembla ben bé l'agenda d'una criatura de les nostres; potser nosaltres encara posem més detalls i tot.
Ahir, a les agendes de l'escola de l'Arboç posava que havíem fet la rua de Carnestoltes com cada any, baixant per la Riera, fer-nos la foto davant l'Ajuntament i després anar a la Plaça Santa Maria a fer ballar la Gisuca; un bosc encantat amb arbres, follets, mussols, llops i fades, moltes fades que voldrien que als ulls i als llavis de les criatures d'un altre planeta, sempre, sempre, hi hagués un somriure!

Teràpia alternativa.

Em sembla una bona teràpia l'humor de La Trinca.
I com a mostra, un botó; la lletra de La patata.
Diu la teoria de l'evolució,
que venim dels micos,
quina aberració!I
És evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
Sembla estrafolària aquesta teoria,
però es funda en uns fets que veiem cada dia:
Hi ha moltes patates que estan mig grillades,
igual com els homes ho estan a vegades,
Quan veiem que un home té un nas que esparvera
tots diem: "refotre, quina patatera".
Les patates velles s'arruguen de pell,
igual que tot "cristo" quan es torna vell.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
Eh! Ah!
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
I és que la patata sempre ha sigut
ai ! un assumpte molt pelut.
Eh! Ah!
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Que ja Adam i Eva va ser una enredada,
que no era una poma, que era una patata ...
Eh! Ah!
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Pren una patata i així cara a cara
mira-la amb tendresa i digues-li, mare!
Que cada vegada que fem estofat
no ens donem compte de l'assassinat.
I és que la patata és el nostre sustén
la fècula, es veu, és un gran aliment.
Per això quan et moris...et dirà el mossèn...
In Fecula feculorum. Amén!
Eh!
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.

2.19.2009

¡Cómo está el curro!!!




A mal tiempo, buena cara. Lo trataremos con un poco de humor, un poco sólo.

2.18.2009

Terra amb història.

Ahir a la tarda vaig tenir una agradable sorpresa relacionada amb la meva terra. Va venir la mare d'un nen de la classe i, tot parlant, no em pregunteu com, vam arribar a que jo era de Terol...
De seguida es va interessar per on concret, quan comencen així, ja veig que coneixen la zona; i vaig dir, d'un poble a prop d'Alcanyís. Quin poble? Va preguntar. Caram, aquesta fila prim... de Mas de las Matas. Ah! El pare d'en... és de Calaceit!!! No em diguis!
Aleshores va entrar a la conversa la tercera dona de l'aula preguntant per tot plegat i nosaltres li explicàvem coses de la comarca, li parlàvem de la franja de ponent, de i les seves característiques... (Caradeaceite, que li deia la meva filla de molt petita quan passàvem per allà).
Acabada la visita vaig acompanyar la mama, per tancar la porta, i em diu tot diridint-se a un cotxe que hi havia a la placeta: mira, el de Calaceit... ja ens coneixíem de vista, però obviament mai havíem parlat dels nostres orígens; va sortir del cotxe i ens vam saludar. Vam començar a parlar, fa gràcia; i li diu a la seva dona: la Pili és de Mas de las Matas, es veu que una dona del meu poble hi viu allà, no vaig caure qui pot ser.
Però la sorpresa meva va ser quan li diu, així com que no era la primera vegada que parlaven del tema: Mas de las Matas és el poble dels papers de Salamanca, Catalunya els va demanar després... em vaig quedar flipant, amb uns ulls com plats. Sí senyor! I vam parlar de republicanisme i colectivitats (En la colectividad de Mas de las Matas y a propuesta de la CNT: «Se adaptaron las instalaciones de la bodega a la fabricación de alcohol de 96º, imprescindible para la medicina en los frentes. Se limitó igualmente la compra de vestidos, máquinas, etc., destinados al consumo de los colectivistas, pues esos recursos no debían ser para lujos sino para el frente) al Mas de las Matas.
Avui, buscant informació per fer el post, he caigut que el nano té un cognom conegut per mi a Calaceit, el que passa és que sempre l'havia pronunciat en castellà.
Amics del GEMA, ja ho veieu, us coneixen a tot arreu!!!

2.16.2009

Mami, on ets?


Mai havia escoltat aquesta versió flamenca del Mammy blue, avui, una companya de la feina a l'acabar els busos, m'ha dit: Glòria, vine que veuràs una cosa... jo mentre anava fent i em diu: no, seu i gaudeix! Era aquest vídeo...
Impressionant, pell de gallina!

Per a tu, mami..

2.15.2009

A ritme de swing, jazz i blues.

Ahir al vespre-nit, vaig assitir a un concert solidari al Monumental; hi havia una molt bona entrada, tot i que no sempre sembla prou quan parlem de solidaritat. Envoltada de cares amigues i conegudes, la meva butaca era en un lloc privilegiat, podia veure les perles de suor de la Gwen (autèntica!) i com se les anava eixugant discretament.
La vetllada va estar molt agradable, més de dues hores de música romàntica; primer en Dylan Suriñach i la seva orquestra Per-Versions ens van deleitar amb les seves cançons, em quedo amb Just a Gigoló, m'agrada i em va agradar com la van interpretar. El saxo genial, molt enrollat!
I de la Gwen Perry (quina veu i quin somriure!), que va cantar en anglès principalment, pero també una en castellà i altra en català, triaria la seva particular versió d'Unchained Melody, música de la pel.lícula Ghost de la que m'he declarat en diferents ocasions incondicional; la pianista em va tenir pendent de les seves mans i de les notes que sortien del piano.
Vaig pensar molt en certa persona, que per motius personals no va poder anar-hi i, en un acte de generositat va regalar l'entrada a una amiga. Per tant, solidària per partida doble!

2.14.2009

Póntelo, pónselo.



¿Cómo puede ocurrir esto? ¿No dicen que a los niños les das una pelota y se van corriendo tras ella? Pues este niño, además de a la pelota le gusta "jugar" a papás y a mamás, y tendría que haberle dicho a su chica ¡Pónmelo!

En fin, son actos que después pueden traer mucha cola, sí, estarà el derecho de los jóvenes padres de decidir, pero a la larga quienes pagan las consecuencias... son los abuelos. Y lo digo con conocimiento de causa; la adolescente de la que hablo, fue madre cuando aún hacía tercero de ESO y, tuvo que dejar la escuela, sus amigas, el salir... para estar con su bebé. Después resulta que esa relación no funcionó, ella sin formación ninguna (un año menos que mi hija), el niño (que ya debe de tener unos nueve años) vive con el padre... Cuando todo pasó, en casa se hablaba mucho y mi hija que tenía 15 años nos decía que no entendía como le había pasado, que en las escuelas e institutos les informaban, que cómo podía seguir adelante con el embarazo si le hipotecaba la vida... eso lo sabrá ella, porque su madre aún se lo pregunta.

Si les gusta jugar con los bebés, que jueguen con el de la vecina o con algún allegado; ser padres es mucho más que eso que se siente a veces cuando les preguntan a los jóvenes ¿Te gustaría tener hijos? Y contestan, sí, me gustan mucho los niños...

Bueno, ayer cuando vi la carita del jovencísimo padre por TV, me dio pena, qué queréis que os diga.

¿Amor? ¿Sexo? ¿Juego? ¿Procreación?

2.13.2009

Més de dones.

Una altra notícia de dones que m'ha xocat és aquesta; atreveix-te, dona!!! Ja veuràs què maco és, i si no, ja li direm a la nostra companya, l'Encarna Siles que et doni un cop de mà, ella és una mestra en això dels bolcs! Endavant, Encarna!

104!

Avui, des d'aquest humil bloc, vull retre homenatge a una dona, la Leocàdia Bellavista; una activa militant socialista que... ha fet 104 anys! Felicitats!!!

Tot un exemple per a nosaltres: dona, treballadora, lluitadora i d'esquerres!!!

2.12.2009

Acudit gràfic.



Parlant d'estudis, d'estadístiques, de percentatges...

2.10.2009

La meitat... Dones.

Dilluns em va donar un llibre la Joana i, em va dir: té, fes-li una ullada. L'he mirat així per sobre i, n'hi ha alguna dada, si més no, curiosa, per a tenir en compte, vaja.
Està editat per l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, és a dir, totalment fiable!
Per a compartir, m'he centrat en la cultura.
Hàbits de consum lecto-escriptors - 2006.
Escriure: 19,10% homes, 20,40% dones.
Llegir revistes: 72,80% homes, 75,60% dones.
Llegir diaris: 94,10% homes, 85,50% dones.
Llegir llibres: 72,70% homes, 75,30% dones.
Hàbits de consum audiovisulas - 2006.
Escoltar la ràdio: 79,30% homes, 73,50% dones
Mirar la televisió: 97,60% homes, 97,70% dones.
Pel que fa a les tecnologies de la informació, cal destacar que el 45% de les persones que les utilitzen són dones. El 52% de les dones utilitza l'ordinador, i el 56,2% fa ús d'Internet.
Percentatge de temes amb més presència de dones als informatius de televisió catalans -2004.
Cultura: 22%
Medi Ambient: 24,70%
Societat: 26,10%
Conflictes socials: 28,20%
Sanitat: 28,60%
Educació: 37%
Destaca l'absència de dones en les notícies associades al trànsit i que en l'àmbit dels esports només apareguin en l'1% de les intervencions.
Nivell d'instrucció curs 2005-2006.
Llicenciatura i Doctorat: 196.294 homes, 185.140 dones
Diplomatura: 152.453 homes, 199.224 dones
Batxillerat superior: 319.740 homes, 310.293 dones
FP Grau superior: 166.910 homes, 133.906 dones
FP de Grau mitjà: 163.487 homes, 145.810 dones
ESO, EGB o batxillerat elemental: 748.083 homes, 715.457 dones
Primer grau: 720.669 homes, 780.292 dones
Sense estudis: 286.269 homes, 370.394 dones
No saben llegir o escriure: 40.460 homes, 89.530 dones.

2.08.2009

Todos somos importantes.



La pregunta más importante.

Durante mi segundo semestre en la escuela de enfermería, nuestro profesor nos dio un examen sorpresa. Yo era un estudiante consciente y leí rápiamente todas las preguntas. Hasta que leí la última: "¿Cuál es el nombre de la mujer que limpia la escuela?"

Seguramente esto era algún tipo de broma. Yo había visto muchas veces a la mujer que limpiaba la escuela. Ella era alta, cabello oscuro, como de 50 años, pero, ¿Cómo iba yo a saber su nombre?

Entregué mi examen, dejando la última pregunta en blanco.

Antes de que terminara la clase, alguien le preguntó al profesor si la última pregunta contaría para la nota del examen. "Absolutamente", dijo el profesor. "En sus carreras ustedes conocerán muchas personas. Todas son importantes. Ellas merecen su atención y cuidado, aunque sólo les sonrían digan: ¡Hola!"

Nunca olvidé esa lección. También aprendí que su nombre era Dorothy.

Todos somos importantes.

2.07.2009

Hivern.

Foto: Q. Melero.
Aquest hivern se'm fa llarg, i no vull dir que no passi, perquè en realitat el temps em passa volant; sembla l'altre dia que vam començar el curs... Però des que visc a Mataró, mai havia durat tant, no sé, tens un dia de bo i dos o tres de no tan bons; aigua per un tubo! El cel aquest tan grisós no acaba de marxar.
Ahir per exemple, després de la feina i de fer alguna coseta per casa, vam anar a comprar, a un super que està relativament a prop de casa per anar a peu i com que no feia fred... a la sortida queia un xàfec; nosaltres carregats amb la compra i sense paraigües; aleshores em semblava que el "mercat" per a "dones" no el tenia tan a prop de casa, quina remullada!
Una altra cosa que acostuma a passar per aquestes dades són els viatges dels estudiants; han acabat els examens i se'n van a escampar la boira. Ells, d'alguna manera també pateixen la crisi... recordo que fa dos anys van anar a Berlin, l'any passat a Marrakech i enguany a Oporto, de seguir així, igual l'any vinent se'n van d'acampada al Montseny... A més a més el meu fill estrenarà el seu flamant carnet "d'alberguista" recen fet i, fins i tot volen estalviar en el viatge fins l'aeroport, ahir al vespre li va dir al seu pare: papa, ens portaràs demà a la tarda a Girona? És que ens surt molt car el viatge fins allà... Va, vinga, ja us porto.
Per la resta bé; els embassaments d'aigua segur que han pujat de nivell, les estacions d'esquí a ple rendiment, els fabricants de paraigües contents, l'atmosfera segur que està més neta que mai.
Per tant, mai plou a gust de tots!!!

2.05.2009

... i pa amb tomàquet.

Què us sugereix aquesta imatge? Si li preguntés al meu fill em sortiria amb granges de porcs, genètica, alimentació i producció porcina, triquinosi... Si li preguntés al seu pare, potser em parlaria d'un variant del porc: batudes de porcs senglars, rifles, balística, trajectòria de bales...
A mi, a part del meu estimat "jamón de Teruel", em ve al cap la cançó del grup aragonés Los Berzas "Yo amo el jamón". Diu: "Yo amo el jamón y el pan untadico con tomate, yo amo el jamón, es la hostia y el copón"... je je je. Jo també, però si n'hi ha un bon formatge...
Una altra cosa que em ve és l'acudit del ja desaparegut Eugenio, qui no s'enrecorda?


I a vosaltres, què us diu un bon plat de pernil?

2.04.2009

Valors en alça.


Ai!!! Quines coses!!! Com està de valorada la virginitat!!! Llegiu aquesta notícia...
La clau? Pagar la clau per.. un clau!

2.03.2009

El même del set.

Ja fa uns dies que la Joana em va passar el même del set; I la veritat m'ha costat agafar el fil i, encara no sé ben bé per on començar. Si més no, ho intentaré.
1.- El número set m'agrada, és un dels meus favorits.
2.- No tinc cap familiar molt proper que el seu aniversari sigui en set, ni cap dels que han marxat ho han fet en aquest dia de mes.
3.- Considero que en l'escala de valors el set és un número important, de l'u al 10, fantàstic! I en una llista, per exemple de l'u al 27, és una bona posició.
4.- Set lletres de cançons meves es van veure per TV a "La Parodia Nacional", tampoc cal repetir els títols i això, ja ho sabeu.
5.- Una cançó que em va agradar molt i que parla del set, "De Cudillero" de Victor Manuel i, més quan vaig conèixer el poble.
6.- Una altra canço, que parla del set i de vida: "Siete Vidas" de Antonio Flores, preciosa!
7.- I ja per acabar com no podia ser d'una altra manera amb el número set... "Siete de Julio San Fermín..." Data significativa des de sempre a la meva vida, per afinitat, per proximitat, pel que sigui!
Bé, ho he fet a la meva manera... diferent...
No ho passo a ningú, si a algú li ve de gust que ho faci.

2.01.2009

D'una cosa, a una altra.

El grafiti del post d'ahir, em va fer pensar en els molts que tenim a la nostra ciutat; alguns, autèntiques obres d'art.
Tot baixant cap al Passeig Marítim des de casa, hi ha unes tanques que encerclen uns solars ple d'ells, bé, ara no tanta tanca; dissabte passat amb el vent va caure un bon tros. I tot i que jo tampoc entenc d'art ni de grafitis, com sempre dic, sé el què m'agrada, el què m'arriba, el què em crida l'atenció. Si em pregunteu noms de grafiteros, en aquest moment només us podria dir "Mala" fins i tot en algun vaig veure que el seu nom complet és Mateo Lara. Per què el conec? Per la creativitat? Pel nom? Jo què sé! Però sé que existeix.
Sempre em preguntava, tindrà alguna cosa a veure amb en Lucas Lara? Un company encantador que vaig tenir l'oportunitat de conèixe'l fa uns anys, pocs: escultor, poeta... artista! Amb un cap molt ben moblat, recordo quan es va treure la cartera i em va ensenyar fotos de les escultures que tenia al seu poble, em va llegir una poesia; i s'exaltava parlant de política, dels senyoritos andalusos de la seva infantesa, de com havia deixat de banda l'Esglèsia. El seu somni: tenir una escultura seva a Mataró, em deia: és que la faré de franc...
Aquestes vacances de Nadal, en un dels esmorzars que faig amb la meva amiga, em va dir del fatal desenllaç d'en Lucas, feia un temps que no se'l veia en els llocs habituals d'abans i, un dia que vaig preguntar per ell, ja em van dir que estava amb la salut minvada. Malauradament, me'n vaig assabentar quan feia uns dies que tot havia passat, m'hagués agradat acomiadar-ho al seu moment.
Ha marxat sense que el seu somni es veiés complert.
Veieu com d'una cosa he anat a una altra? De grafitis a Mala, de Mala a Lucas Lara. Dos artistes amb el mateix cognom!