1.31.2009

Sólo tienes que darte la vuelta.

Cuentan de un sabio que un día
tan pobre y mísero estaba,
que sólo se sustentaba
de unas hierbas que cogía.
¿Habrá otro, entre sí decía,
más pobre y triste que yo?;
y cuando el rostro volvió
halló la respuesta, viendo
que otro sabio iba cogiendo
las hierbas que él arrojó.
Quejoso de mi fortuna
yo en este mundo vivía,
y cuando entre mí decía:
¿habrá otra persona alguna
de suerte más importuna?
Piadoso me has respondido.
Pues, volviendo a mi sentido,
hallo que las penas mías,
para hacerlas tú alegrías,
las hubieras recogido.
Rima de Pedro Calderón de la Barca
Fragmento de La vida es un sueño.

1.29.2009

Doble dificultat.

De vegades les dones ens queixem per tonteries: que si he augmentat una talla, que si aquest tall i aquest color de cabell no m'afavoreix, que... Quan pel fet de ser dona i discapacitada a segons quins països, és una doble dificultat.
Llegint el post d'aquest bloc te n'adones que les prioritats d'aquesta dona són unes altres, afrontant les adversitats amb un somriure d'orella a orella; però, per aconseguir la plena igualtat... encara queda molt per caminar!

1.28.2009

No n'hi ha prou!

El meu fill m'ha fet arribar aquest vídeo de Les Santes 2007 (caram, quina troballa any i mig després...)
Va ser una nit molt maca, amb els amics de Badalona i l'amiga de Saragossa, a més a més de tots els que t'anaves trobant...
Vivint Les Santes. Fent ciutat.

1.27.2009

Pregunta-Respuesta.

Ayer una masina tuvo su momento de gloria en TV, y ¡de qué manera! Haciendo una importante pregunta al Presidente José Luis Rodríguez Zapatero, pregunta que fue contestada ampliamente.
Felicidades, Reyes. Felicidades, José Luis

Canals i... "canalillos".






Ejem... Alguna reconeix el seu...? Tots són de dones que conec!

1.26.2009

De virus i altres incidents.

Després de moltes hores de treball i, d'un munt d'informació acumulada, l'ordinador principal de la casa es va fer un tip, i va dir, fins aquí he arribat!
Estava ple de virus, que fins i tot al pen drive de l'amo li van arribar tres "troyanos", el fill va començar a vuidar l'ordinador per què no es perdés res i, dissabte a la tarde un amic seu, estudiant d'Ingenieria Informàtica va venir a veure què es podia fer. Han instal.lat un nou sistema operatiu: Linux, res a veure amb el Windows xp que teníem... Va bé: puc entrar al correu, a Facebook, al bloc, buscar informació i imatges al Google... però no té messenger, ni hi ha "mis documentos", on està la carpeta Glòria amb cosetes meves... tampoc puc escanejar perquè no sé on l'he de guardar. Diu el noi que instal.larà també el Windows xp, però de moment, ahí estem!
Sort del portàtil que va i ve a Llavaneres! Ara s'ha quedat per un temps al Palau, a la Plaça del Turó de Mata, a l'habitació on va viure fins fa uns mesos, gràcies guapo!
Mentre, dissabte al matí ni vaig sortir, sentia el vent i m'assabentava de totes les destrosses de la ciutat, així com de la tragèdia de Sant Boi, que anava fent la seva força; em van portar la compra a casa i, entre altres coses, preparava una escudella per a cinc, els tres joves es van posar les botes!!!
A la tarda, de 21 botons, vaig anar a L'Havana, al Camí Ral, a visitar "la meva coixeta preferida", està amb les molèsties del postoperatori però bé; potser una mica atabalada per la situació i servidora, amb l'empatia que la caracteritza, ja es començava a atabalar també. Així que vam canviar de conversa i van passar una tarde explèndida; després un viatge ràpid a Llavaneres, perquè els cotxes també s'averien... Ai, senyor!
Diumenge al matí vam anar a fer un volt fins el Port, molta gent... jo pensava que la mica de vent que encara cuejava els hi faria quedar a casa, i un bé negre! Un ambient fantàstic. Per dinar altra vegada érem cinc, van canviar dos joves pels avis... I la tarda, més o menys com sempre: planxa, preparar les coses pel dilluns i, poc més.
I això és el que he fet el cap de setmana (al menys el que es pot dir...)

1.25.2009

¡Sin egoismos por favor!



"Una joven esperaba el embarque en un gran aeropuerto...

Como tenía una larga espera ante sí, decidió comprarse un libro, y también se compró un paquete de galletas.

Se sentó lo más cómodamente que pudo y se puso tranquilamente a leer, dispuesta a pasar un buen rato de descanso.

Al lado de su asiento donde se encontraba el paquete de galletas, un hombre abrió una revista y se puso a leer.

Cuando ella cogió la primera galleta, el hombre también cogió una. Ella se sintió irritada por este comportamiento, pero no dijo nada, contentándose con pensar: ¡Qué cara dura!

Cada vez que ella cogía una galleta, el hombre hacía lo mismo. Ella se iba enfadando cada vez más, pero no quería hacer un espectáculo.

Cuando sólo quedaba una galleta, pensó: ¿Y ahora qué va a hacer este imbécil? El hombre cogió la última galleta, la partió en dos y le dio la mitad.

Bueno, esto ya era demasiado... Estaba muy enfadada. En un arranque de genio, cogió su libro y sus cosas, y salió disparada hacia la sala de embarque.

Cuando se sentó en su asiento del avión, abrió el bolso y... con gran sorpresa descubrió su paquete de galletas intacto y cerrado ¡Se sintió tan mal! No comprendía cómo se había podido equivocar...

Había olvidado que guardó su paquete de galletas en su bolso. El hombre había compartido con ella sus galletas sin ningún problema, sin rencor, sin explicaciones de ningún tipo..

... Mientras, ella se había enfadado tanto, pensando que había tenido que compartir sus galletas con él... Y ahora no tenía ninguna posibilidad de explicarse ni de pedir excusas.

Hay cuatro cosas que no podremos recuperar nunca:

Una piedra... después de haberla tirado.

Una palabra... después de haberla dicho.

Una ocasión... después de haberla perdido.

El tiempo... cuando ya ha pasado..."

1.22.2009

Si ell ho diu...

Si cliquem a sobre de la imatge es pot llegir sense lupa...
Segons aquest noi del meu poble, per a les persones en atur, tot són avantatges! A mi m'ha fet gràcia la seva ironia.
És El Masino de desembre, però encara no està penjat en la web, i he escanejat l'edició de paper.
Doncs això, que si ell ho diu... El què no sé pas és si aquesta situació tan "idíl.lica" la viu en primera persona...

1.21.2009

Per tot això.. i més, volem la igualtat!

He fet un tria de respostes que va donar la Ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, als lectors de la revista 20minuts.es; les que (al meu parer) defineixen millor el perquè de la nostra lluita per la igualtat. A mi m'han arribat a través de notícies de dones de la web del partit
"¿Cree que los padres están en desventaja en un proceso de separación frente a las madres? ¿O sería necesario algún tipo de reforma? DavidVG
Con la reforma del código civil en el año 2005 se ha conseguido que el divorcio sea una cuestión mucho menos traumática y costosa. Pero sobre todo, se ha introducido una cuestión muy importante referente a la corresponsabilidad en el cuidado de los hijos/as. Se contempla la custodia compartida que es la situación idónea, siempre que haya acuerdo entre las partes o a solicitud de una de ellas siempre que haya informe favorable del Ministerio Fiscal y que así lo aconseje el bien superior del menor.
¿Por qué "violencia machista" y no "violencia de genero" o "violencia doméstica"? Un ministerio que se denomina "de igualdad" no puede utilizar términos no igualitarios. ¿No cree? DavidVG
El término contemplado en la ley integral es violencia de género, que es la violencia que los hombres ejercen sobre las mujeres por el hecho de ser mujeres. La dominación, el sometimiento, el creerse superior están en la base de este tipo de violencia. Es la muestra más clara de desigualdad y uno de los peores exponentes del machismo. De ahí que a veces se utilice violencia machista. Violencia doméstica es un término más amplio.
Si un hombre es maltratado por su esposa y este la denuncia ¿se trata de igual modo que con una mujer maltratada? ¿Existe igualdad en esta condición? Dice ser: Gilgamesh
Cualquier tipo de violencia está castigada por nuestro sistema penal. Vivimos en un país de derechos. Ahora bien, el problema de la violencia contra las mujeres tiene tales dimensiones y un componente social y cultural diferente que ha hecho necesario la aprobación de una ley específica para abordarlo.
A la hora de opositar, cuando se intenta acceder a un puesto en el que más del 60% de los trabajadores suele cubrirlo un hombre, se le da preferencia a una mujer. ¿Por qué no se le da preferencia a un hombre cuando ese tipo de puesto está cubierto en más de un 60% por mujeres? DavidVG
El criterio en la función pública es el del mérito y la capacidad. Entran quienes sacan mejores resultados en las pruebas... será que las mujeres están estudiando más.
El machismo existe en muchas mujeres de mediana edad, creen que la sumisión es la labor de la mujer. Tengo escuchado varias veces eso de "las mujeres de ahora...". ¿Qué se puede hacer con ese pensamiento que tiene gente que está educando a nietos y nietas?Dice ser: moe
Las abuelas están jugando un papel social fundamental. Gracias a ellas muchas familias pueden "conciliar". Y eso hay que reconocerselo siempre. Respecto al machismo que sigue pesando en nuestra sociedad, no podemos perder de vista que son siglos de desigualdad y que en el cambio de este modelo nos tenemos que implicar todos como sociedad, cada uno en su ámbito: abuelos, abuelas, padres, madres, medios de comunicación, colegios... El cambio sólo lo podemos hacer entre todos.
No llego a comprender las competencias de su Ministerio. La ultima gran medida que anunció fue la relacionada con la ley del Aborto; no comprendo qué tiene que ver esto con la igualdad. Francamente, y viendo las medidas que han ido tomando hasta ahora, creo que el suyo es simplemente un ministerio feminista. Pero mi pregunta es ¿Cuándo se van a tomar medidas REALES de igualdad: que el voto de un castellanomanchego valga lo mismo que el voto de alguien que vota en el País Vasco, que se garantice el bilingüismo en las comunidades multilingüe, que los estudiantes estudien en igualdad de condiciones en cuanto a un temario homogéneo y becas para todos, que todos tengamos las mismas facilidades para el acceso a la cultura, etc, etc, etc? Dice ser: Ser de otro planeta
Efectivamente no entiende cuáles son nuestras competencias. Las últimas medidas adoptadas han sido la aprobación de un plan contra la explotación sexual, de otro para la atención de mujeres inmigrantes víctimas de violencia de género, la puesta en marcha de la mesa de igualdad en el seno del diálogo social y la aprobación de un plan de empleo para mujeres víctimas de violencia, entre otras. Nuestro objetivo es buscar la igualdad entre mujeres y hombres y luchar contra la discriminiación por motivos de raza, etnia, religión, discapacidad, edad y orientación sexual, para ello estamos trabajando en la elaboración de una ley de igualdad de trato. Esta es la parte que me toca, y te aseguro que no es poco.
¿Cree que ha mejorado la situación de la mujer desde la creación de su ministerio? por libre
Creo que estamos sentando las bases para avanzar en igualdad, y con ello construir una sociedad más justa y más eficiente donde contemos con el talento y la capacidad de mujeres y hombres. Una sociedad donde las dos miradas se tengan en cuenta."

1.20.2009

Proverbios.

"- El gran arquitecto del Universo hizo al hombre con dos orejas y una boca; para que escuchara el doble de lo que habla. (Chino)
- La luna y el amor cunado no crecen, disminuyen. (Portugués)
- Con una mentira suele irse muy lejos, pero sin esperanzas de volver. (Indio)
- Quien no comprende un mirada, tampoco entenderá una larga explicación. (Árabe)
- Aquel cuya sonrisa le embellece es bueno; aquel cuya sonrisa le desfigura es malo. (Húngaro)
- La paciencia es un árbol de raíz amarga pero de frutos muy dulces. (Persa)
- Excava el pozo antesde que tengas sed. (Chino)
- No hay médico para el miedo. (Escocés)
- Antes de juzgar a una persona, camina tres lunas con sus mocasines. (Indio)
- Antes de iniciar la labor de cambiar el mundo, da tres vueltas por tu propia casa. (Chino)
- Lo pasado ha huído, lo que esperas está ausente, pero el presente es tuyo. (Árabe)"

1.18.2009

Rugbi Mataró.

Amb aquest, ja és el tercer post que parlo de rugbi; un esport que comença a engrescar els joves de Mataró. Potser ara no és el millor moment, fa fred, han d'anar a Badalona a jugar (a Mataró només entrenen). Es considera un esport per a tothom, ja que el gran nombre de posicions de joc que hi ha al camp permeten que hi jugui gent amb constitucions físiques molt diverses, tot i que a la gent que no el coneix prou li sembla que és només per a persones molt fortes.
Però encara no tenen els ajuts que tenen altres esports, el camp d'entrenament és de terra, el terreny irregular, no disposa de vestuaris, ni dutxes i, allunyat de la ciutat...

No fa gaire temps vam anar a veure un partit a Badalona (l'equip amb que juguen actualment), em sembla que vaig escriure alguna cosa, però no la trobo, en el que deia que m'havia agradat i m'havia familiaritzat amb el vocabulari (melés, placatges, assajos...) així com una mica amb la tècnica del joc..
Ahir van jugar amb el Barcelona i tot i que van perdre, va venir content, perquè havien fet molt bones jugades.
Us hi animeu???

1.17.2009

L'accent.

Els últims dies hem sentit parlar molt de l'accent que cadascú té a l'hora de parlar, influenciat, obviament, per la llengua mare.
Mai he fet burleta de cap, a tots els hi trobo el seu encant. Jo mateixa no puc negar d'on sóc, d'on vinc; ara potser no tant, però m'han preguntat moltes vegades: Què ets de la franja? El meu català, amb accent "maño" o, "masino", que també és característic! Tinc una amiga que és extremenya que li agrada com pronuncio el castellà, em diu que no em "menjo" les lletres; no, allà tenim un vocabulari molt peculiar, però diem totes les lletres.
Explicaré una anècdota sobre aquest tema; fa uns anys vam coincidir amb una dona uruguaia fent un curs, i m'encantava el seu accent, encara estem en contacte, ella va i ve a l'Uruguai. Ens escribim e-mails, ens trobem pel messenger... un dia parlàvem de feina i així i, de cop i volta em surten a la pantalla unes inicials "C.S." Jo tota innocent pensant que s'havia deixat la "I" (C.S.I.), li pregunto que què volien dir aquestes inicials i m'escriu tota ofesa: "Cervicios Sociales" boba!!!! Després quan es va aclarar qui, en tot cas seria la boba, es va disculpar. Ella tot ho pronuncia igual "c" i "s" i, escriu el que li surt en aquell moment... És molt maca, eh!
Ara em ve al cap això de canviar lletres que sonen igual, però s'escriuen diferent, i que no té res a veure amb l'accent... per exemple "b" i "v", amb "h" o sense "h"; un dia li vaig preguntar a la meva sogra que per què escribia la mateixa paraula a vegades d'una manera i a vegades d'altra i el què em va contestar em va fer gràcia: "ah, cuando me canso de escribir un rato con "b", lo hago otro rato con "v"... És bona, oi?

1.16.2009

Olores.



Hoy he leído un titular que me ha llamado la atención: El olor del mundo. Y sí, hay muchos olores, no digo hedores, todo y que a la pija Victoria Beckham España le olia a ajo...

Algunos por ahí irán oliendo a hamburguesa, que tampoco debe ser muy glamuroso, al menos para mí.

Yo prefiero el olor del pino, del romero, del tomillo, del bebé, y sobre todo el olor de las rosas rojas. (como véis he vuelto a poner más o menos los mismos olores que hace tiempo)

¡Cuándo se pueda oler por internet ,ya serà la pera!!!

1.15.2009

Què mires?

Quina mirada més profunda! Què deuria passar pel meu caparró? Quan encara, per a mi, el món era el meu poble... Em veig maca, i amb el vestidet de festes!!! Gana tampoc passava, oi?
Era el dia de la Primera Comunió de la meva germana i, evindentment no tinc cap record, només els fotogràfics, per tant, tan sols de les persones que surten a les fotos. La meva mare, la meva tieta, la meva cosina, la meva germana i la Glorieta... només quedo jo de testimoni, perquè el meu pare i el meu tiet (tot i que no surten a les fotos, hi serien) tampoc estan ja aquí i, les meves cosines bessones encara no havien nascut.
Ara, de tant en tant, també tinc aquesta mirada i no només a les fotos, potser em sobren els motius...

1.14.2009

V d lltrs.

Ptsr rslta na mka xagrat l mstge d l imtg k e psat pl pst davui, xo s frça ral; ns stm akstmnt, fns i tot ls grns a mnjans ls lltrs kuan skribm SMS o d vgds tmb ls e-mls i pl mssngr.
A m svint m ksta dsxfrar l kntingt s tn kodfikt sta, tot i k prktko kuan pk veure l kunkrs de TV3 Bocamoll, deu n'h d laglitt mntal k tnen lguns knkrsnts!
Ar h h n prgrm a l = kdna x a jovs k j l titl h diu tt: Oik mentns?
= me mnjat mssa lltres!!!

1.13.2009

Dos actes, una causa.


Dos actes per a una bona causa: la presentació d'un llibre divendres i, un concert de gospel diumenge.

"Pata mala o mala pata"?


A un d'aquests quatre genolls l'intervendran avui quirúrgicament; nena, el cirurgià serà una eminencia com a traumatòleg, però operar-te un dimarts 13... amb la de temps que fa que està programada l'operació... Jo per si de cas em menjaré el donut tal com vaig dir-te ahir! És broma, ja veuràs com tot sortirà fantàstic.
Bé, ja ens informaràs i anirem a veure't, tot i que ja penses en tenir el portàtil a l'habitació de l'hospital; d'una manera o una altra conectades tot el dia, sí?
Endevineu de qui és el genoll?

1.11.2009

Una mica de tot.


Després de 18 dies de vacances, fent ben poca cosa; van venir dijous i divendres molt intensos de feina i una nit entremig de poc descans, el divendres al vespre ja no tirava i em vaig anar al llit tan d'hora que ni ho dic... però vaig estar estirada com 10 hores, dissabte em vaig llevar descansada, relaxada... i amb els ulls inflats de tant dormir, ja es desinflaran, vaig pensar!
El matí, Déu n'hi do! Tampoc vaig parar i, havent dinat tots cinc, quan ja no em necessita ningú com dic jo, me'n vaig anar a fer un esport que feia dies no practicava, ho faig tan de tant en tant que em surten agulletes (ja sé que es diuen tiretes), m'aconsellen grans practicants d'aquesta disciplina que ho de fer més sovint, i així no em passaria... però no sempre es té la motivació.
A la tarda vam anar amb la meva filla a un parell de botigues del Centre, hi havia un bon ambient, sí senyor!
I al vespre me'n vaig adonar a l'entrar al panel del meu bloc, que tenia un seguidor!!! Ostres, després de dos anys, qui serà? Je je je. Doncs mira, no sé si serà per això, pel post que vaig publicar del meu amic camioner o per tot plegat, però que es va notar moltíssim en les visites; un dia parlarem d'aquest tema amb el meu seguidor... Havent sopat, com que em distreuen poques coses, una mica de lectura i a apagar llums, nanit...
Avui m'he llevat molt d'hora, podem dir que quan uns s'han anat al llit, m'he llevat jo.
Ainss!!! Quin "revoltillo"!!! A veure si avui diumenge em centro una mica...

1.10.2009

Diario de un transportista 2.

Mi amigo transportista esta semana lo ha tenido crudo, me ha envíado unas fotos hechas con el móvil (sólo pongo una, la que más representa el escrito) de su viaje para ganarse la judía, que no por placer... con algún comentario, que hasta eso aprovecho, je je je.

¡Judía con mucho frío!
"Las fotos no son nada buenas, las hice con el móvil y alguna desde dentro del camión, son casi 40 Km. de curvas, y unos 2000 m. de altura pasando por La Molina.
La ida no fue mal, no nevó, aunque había que ir con mucha precaución, por el posible hielo.
La vuelta eran sobre las dos y media, veía que el cielo empezaba a ponerse feo, pero era la collada, o dar una vuelta de cojones y pagando 25 € por el túnel del Cadí. Así que intente darme prisa, a los cinco Km de iniciada la collada de Tossa, empezaron a caer los primeros copos, yo hacía como que no los veía, intentando hacer realidad el dicho, "lo que no se ve, no existe", si este dicho no existe y valga la "rebuznancia" ¡yo lo invento! No me sirvió de nada, la cosa iba a más, en las zonas más umbrías la carretera ya empezó a coger un grueso de tres dedos ¡lo mismo que mi estres!! Llamé a un amigo para que me distrajera con la charla pero fue peor, tuve que colgar, a veinte por hora el camión se me deslizaba, no pasaba nadie, la nieve se me empezaba a acumular en el limpia, aquello era el fin del mundo, pero no dejaba de tener su encanto, !la naturaleza y yo... !
Empezaron a verse las primeras casas de Ribes de Freser y la nieve había dejado de caer".

Y esta foto de mi amiga y compañera, Pepi; el lago de Puigcerdá congelado...

1.08.2009

Dones, en lluita!


No entenc la revolta que s'ha format per la manera de vestir de la Carme Chacón, si volem la igualtat, ha de ser en el sentit més ampli de la paraula, o no?

1.07.2009

De rebaixes?

Fa una estona que he arribat de les Rebaixes... No acostumo a fer aquestes coses, no m'agrada comprar per comprar; però enguany ha estat un excepció i, ja el colmo ha estat, fer-ho el primer dia! Com m'ha dit un company que li he comentat, he pagat la novatada.
La culpa de tot l'han tingut els Reis d'Orient que em van dir com als porquets de l'acudit (un altre dia ho explico): té,aquí tens i, et compres el que vulguis... Així que avui de bon matí he anat al Centre amb una idea (sempre vaig així), fins a la quarta botiga no he vist el que de veritat em feia el pes; m'ho emprovo, i em veia mona; doncs per a mi!
Vaig a pagar que ni m'havia fixat en els preus i al dir-me la noia el total li dic: això amb el descompte? I em diu amb la roba a la mà, indecisa si m'ho posava a la bossa o no: és que "tot això no està de rebaixes, és de temporada", la mare que em va ... senzilla però amb morro fino que diuen allà.
Però com que una pertany al Grup de Facebook (DMGLLQTC), o sigui: Dones Molt Guapes i Llestes Que T'hi Cagues... M'he dit, endavant!!! I tinc un conjunt de tres peces moníssim: faldilla, jersei i rebeca. I és que triar faldilla sempre em resulta feixuc, si vaig portar pantalons fins i tot per a casar-me...
Moltes gràcies, estimats Reis d'Orient!

1.05.2009

Carta als Reis.


Estimats Reis d'Orient,
Aquest any he estat una bona nena: he anat al cole cada dia, he fet tots els deures sempre que m'han posat, m'ho he menjat tot, tot i tot! I... no m'he fet pipi al llit cap nit!!!
Per això espero algun regalet, no gaire exagerat, ja sabeu que em conformo amb ben poca cosa; només saber que us enrecodeu de mi. Jo aquest vespre, aniré com cada any a la Riera davant l'Ajuntament i us veuré passar, igual d'il.lusionada i emocionada que tots els nens i nenes de la ciutat; vosaltres, majestàtics a dalt de les vostres reials carrosses.
Segur que em coneixereu, sóc jo!

1.04.2009

Mas Mataró.


He hecho una visita relámpago a mi pueblo, básicamente despedir el año 2008 y dar la bienvenida al 2009 con amigos y amigas de la peña; este año, por eso, con mucha más compañía, la inauguración del nuevo local dio pie a que se acercaran gente de otras peñas y, hubo baile hasta altas horas, así com sana armonía.
Por la tarde, en los preparativos de la cena y los últimos toques a la gran mesa, llovieron las alusiones al blog glorieta, a destacar un nuevo lector: José, un valencià de Cinctorres que llegó al pueblo de Guardia Civil hace como 30 años, se enamoró de la Pili y se quedó. Ahora que ha dado por finalizada su relación con el Cuerpo y, con más tiempo libre, ha incluído en sus ratos de ocio navegar por Internet, así llegó al blog. Me recibió diciéndome que le había engañado bien, esperaba verme rubia y con mechas... ¡ Ay, que no leyó el añadido del día después!
Por cierto José, como ya te dije, sí, la que escribe en catalán soy yo y no me lo corrige nadie, lo publico tal cual; si al repasar veo alguna falta garrafal la corrijo, otras me pasarán por alto.
También salió en la conversación que les gustaba más como quedaba el blog con la anterior foto, yo no quería entrar en explicaciones, tampoco era el día ni el momento, pero hoy hablando con mi hijo (que también le gusta más con la otra...), le he razonado los motivos y lo ha entendido perfectamente, él ha sido el que me ha animado a "desvelar el secreto".
Fa més o menys el mateix temps que visc a Mataró que el que vaig viure al poble, la balança fins fa poc es decantava a favor del Mas de las Matas, però ha anat canviant i... em trobo molt bé aquí. Els temes dels meus somnis, que sempre eren una barreja de gent pels carrers d'allà, ara surt també barreja pels carrers i places d'aquí.
Per això volia canviar la imatge del bloc i posar una que representés la meva ciutat, igual que l'anterior representava el meu poble. La foto que he posat m'encanta des de fa temps i la trobo molt adient, Mataró: ciutat mediterrània, marinera, amb línia ferroviaria (el primer tren de la Península Barcelona-Mataró l'any 1848; l'impulsor, el mataroní Miquel Biada), també el color de la fotografia anava molt bé amb la resta del bloc.
Per tot això i més: Mas Mataró!

1.03.2009

Similituds.

Foto: Q. M.

Article molt interessant que m'ha fet arribar el meu fill.
"La franja de Gaza: el Maresme palestí.
La franja de Gaza és un territori llarg i estret. Un mirall del Maresme, la mateixa superfície, a l'altre cantó del Mediterrani. Mataró seria la ciutat de Gaza i Rafah, l'equivalent de Malgrat.
La platja també és estreta i llarga, amb un talús de dos o tres metres d'altura que separa el mar de la terra ferma. Calcades als dos llocs. El clima és temperat i a la gent, afable i xerraire, li agrada passejar per la riba al capvespre. Els pescadors claven les canyes a la vora de l'aigua i, asseguts a la sorra, esperen que els peixos piquin.
Però també hi ha diferències. Moltes i pronunciades. El que aquí és la serralada prelitoral allà és un mur de ciment i de ferro, tanques de metall electrificades, un perímetre d'exclusió militar de mig quilòmetre d'amplada. No hi ha tren costaner. Les carreteres són estretes i plenes de sots. Com aquí, hi ha horts i gent que li agrada treballar-los, aigua no n'hi ha, se la queden a l'altre cantó de la frontera, Israel els hi roba per fer el miracle que meravella el conseller Huguet, el desert es converteix en camps. Com al Maresme, també hi ha hivernacles de ferro i de plàstic, però estan destruïts, tombats a terra, va ser l'últim que van fer els colons israelians abans d'abandonar la franja l'any 2005.
A Gaza, la majoria de la gent viu amb menys de dos euros al dia. Les fronteres estan segellades. No es pot sortir ni a Egipte ni a Israel. No hi entren mercaderies de cap mena. No es pot construir per manca de materials. No es poden canviar els vidres quan es trenquen. No hi ha gas per cuinar. No hi ha benzina per als taxis. No hi ha llum elèctrica perquè ja fa tres anys que els avions van destruir els generadors que la produïen. Als hospitals no hi ha medecines, ni material quirúrgic, ni gases esterilitzades, però sí molts malalts, ferits, gent que necessita assistència. No hi ha feina i sí moltes mans una damunt de l'altra. No hi ha periodistes estrangers, Israel els hi prohibeix l'entrada.
Al Maresme els desastres són naturals. Com aquesta setmana, solen venir del mar. Les llevantades, els trons i els llampecs que ens arriben del cel són fenòmens atmosfèrics. A Gaza no. Quan el cel trona són avions de combat, bombarders israelians que hi van a deixar la seva càrrega mortífera de bombes i metralla. Són helicòpters fabricats als EUA per Boeing que hi van a llançar míssils. El trànsit pesant no són els camions que passen per l'autopista, són els tancs Merkhaba, que passen per sobre de les cases, les escoles, els camps acabats de sembrar, o les excavadores Caterpillar, que hi van a destrossar l'aeroport construït al sud de Gaza per l'Estat espanyol, finançat amb diners dels contribuents. Els nostres governants, catalans o espanyols, mai han demanat explicacions a Israel sobre aquesta destrossa.
Les més de quatre-centes persones assassinades i el miler llarg de persones ferides; les cases, les casernes, les mesquites i escoles destruïdes des de dissabte passat, les haurem d'afegir als crims de guerra que l'estat d'Israel acumula des de la seva fundació, el 1948.
Algun dia, els responsables, a Israel i als EUA, pagaran pels seus crims. Fins que arribi aquest dia hem de continuar lluitant i recordant, perquè l'oblit i la impunitat no guanyin la batalla a la dignitat i la justícia. La pau del món necessita una pau justa a Palestina. La dignitat del món necessita el respecte als drets humans i la dignitat dels palestins.
Les persones que moren assassinades a Gaza tenen nom i cognom".