12.09.2009

Real com la vida mateixa...

Us heu quedat adormits al metro alguna vegada? Jo em sembla que no; primer perquè l'utilitzo poc (per no dir gens), segon que no m'agrada gaire i, vaig amb tots els sentits ben desperts.
Em diuen que una nit no molt llunyana hi viatjava un noi sol en metro, després de tot un dia de feina, d'anar amunt i avall; tan cansat estava que es va quedar fregit. Quan es va despertar (o el van despertar) s'havia passat de parada i dos o tres joves que hi eren al mateix vagó li van dir que mirés si li faltava quelcom, que un grup de magrebins (que consti que no ho dic en sentit pejoratiu) l'havien envoltat... El dormilega en qüestió va començar a mirar si li faltava alguna cosa; va veure que l'havien escorcollat la motxilla, però estava tot (no els interessava gaire el contingut), es va mirar la cartera i la portava... però, li van deixar la marca als pantalons... un bon tall fet amb una eina ben esmolada que semblava feta pel millor cirurgià del món! Un tall fet amb molta destressa, però es van quedar curts i es veu que no passava la cartera, més inflada per targes i documents varis, que no pas per diners, tot i que el que vol robar, què sap el que portem a la cartera...
La cosa és que només li va quedar un bon ensurt, perquè si tenien l'eina a mà ben podrien haver-la aprofitat per a despertar-lo... Què haguéssin fet els amics "de lo ajeno" si es desperta i els troba en plena feina? El ferm propòsit de no tornar a adormir-se en segons quins llocs, la reflexió de per què els que ho veuen no actuen... I el trau... El cos del delicte!

11 comentaris:

Arare ha dit...

quina por! val més no adormir-se als transports públics!
jo una vegzda em vaig adormir al tren i em van robar una bossa amb una jaqueta que acabava de comprar. Des de llavors, mai més he tancat els ulls al tren!

garbi24 ha dit...

A Girona es difícil dormir-se en el metro, pero encara que fos viable no ho feria, només m'adormo al costat de persones de confiança.
Home de principis

Glòria ha dit...

Arare, quina raó tens! I mira, dins de tot, si no et toquen...
Garbí, a Mataró de moment tampoc fem cues per pujar al metro... je je je. Està bé això de dormir només al costat de persones de confiança...

Striper ha dit...

Jo nomes em quedo adormit al ciostat de dones de bon veure.

Glòria ha dit...

Fas bé, Striper! Si més no, les tries tu, oi?

Gaia ha dit...

No m'he dormit mai ni al metro ni al tren. Recordo que esporàdicament ho he fet en algun trajecte llarg quan he anat amb autocar, però vaja al metro ni boja per la por de passar-me la parada

Glòria ha dit...

Je je je, a veure si li serveix de llicó! Jo crec que després pensant serenament, va veure que les hagués pogut passar ben magres... Sort que el contingut de la motxilla no era el que els hi venia de gust als lladres: carmanyoles buides, apunts de malalties infeccioses, parasitàries...
I a sobre es va passar de parada!!!

Joana ha dit...

Deunidor! de tot s'apren no?

Glòria ha dit...

I tant! Tot són experiències, unes de bones i altres de no tan bones.
Bon dia, Joana!

mi.pinos ha dit...

yo no me duermo nunca aunque las que tenga al lado sea de confianza pues es el momento de no dormirse.

Glòria ha dit...

¿Qué, Miguel; hablamos del metro o de qué?¡Ay!!!
Nos vemoa pronto, un beso a la Maribel.