12.25.2009

Per una mirada

Tot mirant la foto del post anterior, vaig pensar en la meva Comunió; mai havia escrit d'això.
Va ser un mes de juny de l'any 1965, ha plogut! Les celebracions no eren com ara, al menys la meva: una "clocada" de nenes i nens, amb vestits la majoria de les nenes de monges (el què es portava), repartir recordatoris (que no en tinc cap, només un de gran que fins i tot la mare el tenia enmarcat), de regals pocs, encara conservo la tassa i el plat de l'esmorzar; alguna guardiola i dinerets... no gaires.... Només un dinar familiar i, anar a fer la foto a casa del fotògraf; aleshores no hi havia tantes càmeres com ara, és l'única que tinc com a record gràfic d'aquell dia.
Jo no hi vaig anar de monja (tampoc m'agradava, es veu que de monja en tenia ben poc), el vestit ja ho havia portat la meva germana uns anys abans i, potser fins i tot alguna cosineta, no ho recordo pas. Després la meva mare el va tallar i encara li va donar alguna utilitat, com veieu el reciclatge no és pas cap invent d'actualitat!
Com anècdota explicar que el mossèn ens va donar la Primera Comunió el dia d'abans, deia que l'endemà només s'estava pendent del vestit, de la família, dels regals... si veiés el què es fa ara?
Doncs això, que mirant la foto del post anterior he pensat en la foto de la meva "segona" Comunió, un 29 de juny. I és què hi ha mirades... que no enganyen!

7 comentaris:

garbi24 ha dit...

Tens raó...en aquesta mirada es veu...que de monja res.

Striper ha dit...

Ostres estas molt jovenil i guapa a la foto.

Glòria ha dit...

Estava cansada! Tot el dia amunt i avall pel poble...
I tan juvenil, igual tenia vuit anys...
Bon Nadal Joanes!

Joana ha dit...

Doncs jo segueixo veient una mira de bona minyona...
No? :)

Glòria ha dit...

Sí!!! Sóc molt bona minyona... Però a què la mirada del que porta la cabra en braços recorda la de la glorieta vestida de comunió?
Anava per aquí la cosa...

teresa ha dit...

Ara ho entenc m'he pasat una estona pensant que tenia que veure una cosa amb l'altre;ja la mirade entesos per fi, bones festes

Glòria ha dit...

Ja? Bé, estem espeses, eh!!! Tanta festa... je je je.
Un petonàs, Teresa.