11.01.2009

Amb pèls i senyals

Ahir a la tarda havíem quedat per anar al centre a comprar unes sabates, però al vespre, l'altre persona havia d'anar primer a un altre lloc; mentre jo veia una pel·lícula. Cap a les set ja estava arreglada davant la tele i fent encreuats, fent temps...
Va arribar a tres quarts de vuit, vaig anar a l'habitació i sense encendre llums em vaig posar les sabates, era l'únic que em faltava i, amb bon ritme degut a l'hora vam baixar cap a la Riera, allà a l'aparador d'una sabateria hi havien les sabates que volíem comprar. Vam entrar i quan ens va tocar per atendre'ns, diem les sabates que ens fan els pes: model, color, preu... Seiem, i no vam estar gaire, les sabates que ens agraden, no tenen el número que necessitem. Enfilem el carrer Barcelona, aquí a una sabateria ens parem a un aparador, molt maques les sabates, l'únic que no ens agrada són els preus, continuem endavant, veiem unes altres a una altra botiga i, de seguida ens atenen, mentre jo sec, hi ha alguna cosa que ens molesta els peus, no estic cansada, però tinc quelcom; em poso una cama a sobre de l'altra i m'arreglo un mitjó que sortia el reforç de la punta per la sabata...
Aquí el model que ens agrada tampoc tenen el número, però hi havia un altre que era molt similar, que sí; el preu no era cap ganga, tot i que no arribava ni de bon tros als preus del segon lloc que vam mirar. Feriem! Paguem i ja decidim tornar a casa passant per davant del bar de la Selva, amb la terrassa plena, Santa Maria i pujar al barri, per l'hora més que res i també perquè jo continuava tenint molèsties als peus. El centre estava molt concorregut, com cada dissabte, i al ser vigília de Tots Sants, potser més i tot; la gent anava amb la paperina de castanyes, l'envoltori de panellets, rams de flors...
Arribem a casa que encara no eren les nou, en poc més d'una hora vam fer tot, i vaig anar directa a canviar-me, quin mal de peus! Com pot ser si estic acostumada a caminar? Em trec les sabates i...el que mai m'havia passat, portava una de cada manera! No només de model; de color, d'alçada de taló... Amb raó em trobava tan extranya! Encara no m'ho crec, clar! Les sabates que vam comprar, no eren per a mi! Tot i així, segur que alguna dependenta es va adonar, vam anar a sabateries!!! O pensarien que anava mig disfressada per la festa que es celebrava?
Veieu com avui pagava la pena fer el relat amb pèls i senyals?
Us han passat anècdotes d'aquestes alguna vegada? I no cola que em digueu "són coses de l'edat", no va estar cap despistament, va ser per no encendre llums; i com diu la cançó: "de noche, todos los gatos son pardos".

13 comentaris:

Joana ha dit...

Doncs no m'ha pasat mai... la veritat.
Va... no diré que ets més gran que jo... je je :)
Jo també vaig "ramblejar" ahir, amb les dues "joves", la filla i el nèt, vaig acabar esgotada i al vespre em varen "arrossegar" al cinema!!
Però em va encantar, un dia super familiar!

garbi24 ha dit...

Si es que en aquesta vida tot s'ha de fer amb almenys una mica de llum....si no ja veus el que pasa que poses coses fora de lloc o equivocades. Suposo que no seria una de vermella i una de blanca?

Glòria ha dit...

Ostres, Joana! És fort, oi? Una mica més gran... ji ji ji. No m'estranya que estiguessis encantada!
Garbí, no; una era marró i l'altra negra... el model semblant.. Si és que em falten llums!
Bon diumenge a tots dos.

Striper ha dit...

Dona a mi mai m'ha pàsat res semblant, be algun cop he marxat amb les sabates de la feina a casa.
( Respecte a el teu comentari al meu post, evidenmnt no tots els militants del partis son iguals, jo he sigut militant delñ mateix partit de tu i defet no ho sdoc per un despiste, i sapds perfectament qure hi qui curra per un ideal i una il.lusió i ha qui copa carrecs , responsabilitats temps i temps, amb aixo vull dir que no volia ofendret com a militanyt de un partir ni molt menys una abraçada.

Glòria ha dit...

Si és que amb l'edat que tinc, és la primera vegada, Striper! je je je.
I no m'has ofés!!! Et volia dir el que has escrit tu aquí, que no tothom som iguals.
Una altra per a tu.

pepi ha dit...

Això és molt fort. Potser és l'edat...

Feliç aniversari maca.


Petonicos

Glòria ha dit...

Ja ja ja, serà l'edat...
Gràcies, Pepi, demà ens veiem a primera hora.

Gaia ha dit...

Jo un dia marxava amb espardenyes de casa però a l'obrir la porta del garatge em vaig adonar. Quina fila feia, mare meva!

Glòria ha dit...

Sí, allò de sortir de casa ja m'havia passat, però adonar-me a la tornada... mai!
Bon dia, Gaia; gràcies.

mi.pinos ha dit...

NO SE SI ES LA EDAD PERO ANDAR NO ANDAS BIEN Y NO PRECISAMENTE DE LOS PIES BESOS Y ME IMAGINO QUE AYER PASASTE UN BUEN DIA.

Glòria ha dit...

Oye mi pinos, que somos de la misma quinta! No ando mal de la azotea...
Lo pasé genial ayer.
Besos, también para mMribel.

Arare ha dit...

jajajajaaajjajaaaaaaaaaa!

aix, quines coses et passen! A mi amb les sabates no m'ha passat mai, però no fa gaire vaig "perdre" les calces... ehem... a la piscina, em vaig canviar, vaig fer mitja horeta de natació i tal i quan vaig anar a vestir-me, les calces no eren enlloc: ni a la taquilla, ni a la bossa, ni al terra del vestuari, ni a la bossa... on eren les meves calces?

doncs es van esfumar, com els mitjons aquells que deuen viure en algun planeta ple de mitjons perduts per la rentadora :)

Quan les trobi t'ho dic!

Glòria ha dit...

Nena!!! Perdre les calces.... juas, juas!!!
Sí, sí, vull que m'ho expliquis amb pèls i senyals...