10.02.2009

Una serp a la meva habitació


Aquesta setmana he estat desconectada... d'Internet, vull dir. Per un canvi (forçat) de companyia; una ens van donar de baixa, mentre l'altra, i em sembla que perquè ens vam espabilar, ha trigat cinc dies en donar-nos d'alta, si no, igual passa un mes, jo què sé! Bé, d'aixo parlaré un altre dia, que té dallonsis la cosa! Degut a aquesta desconexió i, a que volia uns dies de calma, he llegit força a les tardes; al llibre "La reina en el palacio de las corrientes de aire" li he donat una bona empenta; el "Blomkvist de los cojones" i la "Figuerola", s'han enrollat... quanta química! Molt interessant! Bé, doncs després de fer alguna coseta per casa, la tarda en qüestió, vaig seure al sofà del menjador a llegir, abans de posar-me a preparar el sopar. El meu home va arribar del seu passeig i, va anar a posar-se còmode, d'estar per casa. En aquestes que ve a mig canviar i em diu: Que l'Edgar té una serp? Jo, tot pensant en el seu recent aniversari i, arran d'haver llegit pel facebook "el regalet que li volia fer un amic", i d'una petita conversa amb ell... Li vaig preguntar: Que l'has vist?
- Que si l'he vist! I tant!
- Que on és?
- A l'habitació!
- A l'habitació de qui?
- A la nostra!!!
- Arg!!!

- La mato!

- No, espera que li truco... Edgar, que tens una serp?
- Sí, què on és...?
- Ah! ja se t'havia escapat alguna vegada?

- No, però vaig veure que volia sortir d'on la tenia... (després he sabut que un dia se la va trobar a costat del seu ordinador enroscadeta)

- El teu pare diu que la mata.

- No, que no la mati!
- Doncs et "matarà" a tu...
Al final la va agafar l'Evarist (si em surt estant jo sola a casa em moro també), i la va posar a sota d'un (dels tants) trasto que té el noi pels bitxos. Al principi estava molt estressada, buscava com sortir, però a poc a poc es va anar adaptant a la seva nova situació, fins que va arribar l'amo...
Després es va quedar adormida tota enroscada. No m'extranya, s'havia recorregut el llarg passadís des del seu hàbitat a l'habitació del noi, fins a la meva...
A totes les cases els passaran coses tan extravagants? Normalment la gent té de mascotes, gossos, gats, ocells... El meu fill té serps, llangardaixos, gripaus... Però, a la meva habitació? Quina osadia, la bitxa!

8 comentaris:

Joana ha dit...

A casa meva no viuria, t'ho ben asseguro!
Pànic és poc.
Re benvinguda.

Glòria ha dit...

La serp o el fill??? Ai senyor!!! Quina paciència hem de tenir...
Gràcies, Joana; ja era hora!

TERESA ha dit...

Vigila Gloria a mi no m'agradavent els gats; i ara soc la dueña de una parelleta que senten que soc la seva mare ja que sempre estan al meu darrera;potser les serps no son tant ....... a casa de un altre

Glòria ha dit...

De moment ho porto bé, però cadascuna al seu lloc, je je je.
Em pensava que em faria més fàstic, i això que la vaig veure a la mà del meu fill...

Arare ha dit...

argggggggggggg, quin iuiu!!!! jo en tinc ben bé prou amb la Taca, el Xat i les aranyes que viuen a la finestra del meu estudi!

Glòria ha dit...

Jo també en tindria prou, i a més hi ha un però... El que menja aquest bestià... mosquetes, grills i... ratolins! Em va venir amb dos ratolins per a la serp!!!
Ja estem apanyats!

pepi ha dit...

Crec que em moro del susto!

Glòria ha dit...

Doncs miro, encara flipo de lo bé que m'ho vaig prendre, l'Evarist estava més enfadat... molt enfadat!