10.03.2009

El Comendador 09 (s'obre el teló i comença la funció)

"L'escribà" (i amic), Miguel Ángel Royo, creador i autor de las Charradicas i del Mañico del Masino, em va donar un títol!
Per un problema de coordinació entre companyies telefòniques (i això que no és que ens hem canviat, simplement s'han fusionat dues...), estic des de dilluns 28 al mati, sense ADSL ni telèfon fixe, sort del mòbil! Avui dijous matí, estic escrivint el resum del Comendador d'enguany, i no sé quan el podré publicar; ja veureu la data final. Sembla que ja no toca, però no ho he pogut fer abans i, paga la pena!
Divendres 25 de setembre: Comença el dia amb alegria, durant tota la setmana, jo anava deixant les coses endreçades de cara el cap de setmana, sabia que no hi seria a casa fins diumenge al vespre. Com cada divendres vaig començar a l'escola a les 10:30 (són intensos els divendres) fins a les cinc de la tarda, m'esperarien a la porta per marxar sense passar per casa. Sorpresa! Al final va venir "la meva nena", no havia vist ni viscut mai El Comendador, aquest any va voler venir, el seu xicot ficat de ple a la seva nova feina, tenia una guàrdia diumenge; tot i que fins el final no sabia què fer, estava malaltona... A les set, ja van començar les trucades amb els de sempre de la colla: "¿Por dónde estáis? ¿A qué hora llegaréis?" Quan ja estàvem a prop del poble ens van dir que estaven muntant la paradeta, allà que vam anar a parar; eren dos quarts de nou. Després de saludar la penya, vam fer un volt pels carrers del poble, l'Andrea es va quedar al.lucinada! I això que només era un tastet... Vam anar a sopar i, a la nit l'Andrea es va quedar amb els seus avis, aquest era un altre objectiu del viatge, feia uns quants mesos que no els hi veia. Nosaltres amb els/les de la colla, a organitzar la feina: els torns pels dies següents a la parada, posar preus als productes, tasques encomenades per la comissió de la festa (cada penya té la seva), tema dinars... quan tot va estar més o menys concretat a dormir, havia estat un dia molt llarg per a mi. He de dir, que aquí les i els que porten la càrrega més forta són els que viuen al poble: fan el sabó quan fa falta (sabó cassolà), les pastes (les tortes de "chichorres" tenen molt d'exit), comprar tot el que es necessita, preparar els dinars, i un llarg etc.


No em digueu que no sembla l'ambient de fa tres segles...
Dissabte 26: havíem quedat a les 11 a la parada; nosaltres vam sortir d'Aiguaviva vestits del Segle XXI, i a l'hora convinguda érem a la plaça del Mas amb la guisa del Segle XVIII. El poble ja bullia, vam anar a passejar i a fer alguna foto, després a vendre a la nostra parada, tot i que no em tocava fins diumenge al matí, m'agrada! El dinar: "judías con morro, oreja, chorizo..." de règim! Però estaven boníssimes, les havia preparat l'amiga Julia; unes amanides, uns préssecs i... a xuflar a la via! A les cinc començaven els actes en honor al Comendador, així que vam anar a buscar a la meva filla, sense sortir del cotxe... si al poble veí, tot i que saben que es fa aquesta festa, ens veuen amb les robes que portàvem, com que no pegava! Les persones que anem vestides d'epoca tenim més protagonisme (del poble ens vestim la gran majoria), sempre llocs de preferència, es passa genial. També vam tenir una visita molt agradable, ja havíem parlat amb una amiga que va a La Fresneda els caps de setmana de venir a veure'ns, però va ser aquella tarda mateixa que ho va confirmar: que anem!!! Així que l'Antonio i l'Encarna ens van tornar la visita que nosaltres els hi vam fer a l'agost, Em sembla que els hi va agradar, ella a la seva salsa, fent fotos a tort i dret... Una "tonteria", quan m'ensenyava dins de la càmera les fotos que havia anat fent, em vaig veure a una com "poc agraciada", li dic: aquesta l'esborres, que estic molt lletja... I em diu: doncs nena, ets tu! Touchée! A la nit vaig fer servir aquesta frase quan una altra amiga em va dir que esborrés una que havia sortit "gorda". Tot és de bon rotllo! El sopar va estar fantàstic, tant l'ambient com el menjar; requisit per assistir-hi: anar vestits d'epoca, crec que amb la roba, ja et poses al paper, s'obre el teló i comença la funció. Quan van acabar els correfocs, jo ja no sabia si els peus eren meus o de qui, estava esgotada; així que sense el ball dels "gentilhombres" a dormir. L'endemà prometia també!


Exhibició d'esgrima, i després classes pels més agosarats.
Diumenge 27: La quedada tornava a ser a les 11 a la plaça, la nostra tasca dins l'organigrama de la festa era tenir acordonada la zona de l'exhibició d'esgrima, així com durant l'acomiadament del Comendador a la sortida de la missa barroca; no havia estat mai tant a prop del Comendador... portava una punta de la corda... Mentre altres portaven l'estandart a la desfilada, i l'Evarist sol (pobret), a la parada venent dolços i sabó. Faltaven mans, què hi farem! El dinar molt bo, les noies havien fet escabetxats de pollastre i conill, m'encanta. Amanides i préssecs (és la temporada, i tenim a en Ramon, agricultor; bon agricultor!) Amb el regust del cafè ens vam anar a canviar una altra vegada amb la roba del Segle XXI; recollir, anar a acomiadar-nos dels avis i a les cinc cap a Mataró. A dos quarts de nou érem a la porta de casa. Pensàvem que tindríem cues pel pont de la Mercè, però no, ens va costar el mateix temps anar que tornar. Una altra vegada, són els i les del poble que els toca recollir tota l'escampada i guardar pel proper any, gràcies!

6 comentaris:

Joana ha dit...

Ja veig que ho vares pasar molt bé!
Guapo el que signa eehhh :)

Glòria ha dit...

Doncs sí, va estar bé. El que signa a més a més és eixerit... Tenim bona relació... i té una dona i uns fills encantadors!

TERESA ha dit...

Ja li pots dir al teu amic,lo molt apreciat que es per aqui, sera la roba? te he de dir que tu tambe estas molt atractiva en las fotografias

Glòria ha dit...

Gràcies, Teresa. Jo saps com em veig jo...
Sí, el noi no està gens de malament.

garbi24 ha dit...

Benvinguda tu i l'adsl......jejeje, sembla que la festa va valer molt al pena....
Potser algun any m'hi acosto

Glòria ha dit...

Hola Garbí, je je je. Ja veus, per aquí de nou, tot i que no al 100%, encara queda alguna petita cosa pendent.
Doncs, fins ara, cap any m'ha decepcionat El Comendador, sempre hi ha algun element nou, dins dels actes programats. Ja saps on és, tu mateix!