8.05.2009

Notícies de dones

Famílies monoparentals.
Amb un parell...
Ull!!!

7 comentaris:

TERESA ha dit...

Saps fa pensar, el ideal es ser dos per un fill, pero es veuent tantes coses tanta gent irrespnsable,que per ells el fills son moneda per fer mal a els altres que cal fer un pensament pero es molt dur negar directament a un nen el tenir pare;jo no seria res sense el meu pare el seu exsemple i el seu amor.Ja molt que pensar

Glòria ha dit...

Sí, Teresa, decisions ,espero, que molt meditades...
Un petó.

garbi24 ha dit...

Es fotut suposo , no tenir pare , pero també es fotut veure com els pares es barallen davant dels fills i els fan servir d'escut . Ho estic visquen amb amics propers i es una pena el que l'esser humà pot fer per diners.
Per tant no se que es millor , potser al final serà alló de: si vols ser ben servit fes-te tu mateix el llit.

Glòria ha dit...

L'altre dia a una obra de teatre, éren un home i una dona a l'escenari, i diu ella: vinga, farem com que som una parella, i ell es posa a soltar improperis, tu madre, no sé què... Apa! Això no! diu ella. Ell: no és això el que fan le parelles...???
Potser ve a dir semblant al teu comentari.

Anònim ha dit...

Es diu que els infanticidis, probablement, superen el numero de victimes per VG, sembla que >70% dels infanticidis els ocasiona la mare. Si sumen els homes morts per les seves parelles... Si sumem el numero d'homes suïcidats a partir de la seva separació (diuen que la principal raó de mort masculina entre el 28 i els 45 anys, es el suïcidi... Dona que pensar? Quina deologia amaga aquets números? Amb quina intenció?

Joana ha dit...

I doncs? què més podem fer?
Aixó sí, accepto monoparental, mai de mai, desestructurada, m'ofén molt aquesta definició.

Glòria ha dit...

Res, anar fent...