8.29.2009

L'emprempta dels maquis

Aquesta, ha estat una altra visita de tarda d'estiu a llocs que formen (o han format) part de la meva vida; aquí, concretament, vaig estar de nena, la masia on vivien els meus avis materns a uns quatre quilòmetres del meu poble. Ara, està feta pols... Però té història, la por que he arribat a passar dins de les seves parets! A casa aquesta història la coneixen, tot i que mai ens havíem acostat, enguany el meu fill sentia curiositat i em va dir: mare, ensenya'm on va passar lo dels maquis...
També volia que li expliqués coses; on tenien el ramat, les gallines, l'hort...

Dins d'aquesta casa va haver-hi una matança; una família sencera menys el fill petit que va escapar (sempre segons el que m'explicava la meva àvia) va morir a mans d'una guerrilla de maquis, encapçalada per La Pastora: El maqui hermafrodita. M'ensenyava a les parets de la cuina els forats de les armes de foc i em deia: aquí al mig estaven tots un a sobre de l'altre... buf!!! Encara sento calfreds! Tot tan fosc, tan, tan... Els motius, no els sé pas!
Anys després, vaig llegir el llibre de La Pastora, volia saber una mica més, i, fins i tot la meva filla porta el nom pel llibre, d'un personatge femení del mateix.


Aquí a la sèquia és on bebia el bestiar, i al fons de la imatge, on la iaia rentava els plats i la roba.

El rellotge de sol a la façana tot fet malbé, però encara déu de marcar les hores... Queia la tarda.

A la porta, queda l'emprempta de la metralla...
Pastora, Florencio... sempre a les històries hi ha de cert i d'errat.

2 comentaris:

garbi24 ha dit...

Les barbaritats que es varen arribar a fer per res .....moltes vides segades ordenades per uns homes amb sed de poder.......com sempre .
Per el mateix motiu mai he conegut el meu avi .

Glòria ha dit...

Tu també tens records d'històries, oi?