7.13.2009

Vocabulari- Vocabulario.

Avui, fent el meu passeig solitari per la platja i, tot pensant en una conversa que vam tenir recentment amb un grup de persones sobre castellans i catalans, castellà i català, se'm va ocòrrer fer aquest post; ja veurem què em surt...
De tots és sabut que vinc d'una terra molt afí a Catalunya, vaig estar bressolada per la meva mare amb cançonetes en català... per tant de sempre he conegut paraules, frases fetes etc. en català. De fet, jo sempre dic que al meu poble no hi ha "lagartijas", hi ha sargantanes; el "hacha" és l'"estral" (molt més similar el so al català), i d'altres paraules que ara no em venen al cap, però que n'hi ha. Anys més tard, em van ser molt útils als meus examens d'aquesta llengua.
Jo no sabia pas què volia dir literalment, per exemple, l'expressió "iunbenegre" o, "haces caradepomasagras", com als àpats quan em deia la meva mare: "siempre te dejas el rabuch" (ho escric tal com em sonava). Més o menys, dins del context i a força de sentir-ho dir, et fas una idea del què vol dir. Però no va ser fins que vaig aprendre el català al venir a viure a Catalunya que ho vaig entendre i donar sentit a allò que havia escoltat de sempre a casa.
A l'arribar et diuen, si és molt fàcil el català; algunes paraules són iguals, d'altres només l'has de treure l'última lletra... I jo pensava: call, bocadill, piern... I t'assabentes que "pierna" es diu cama... Fins aleshores, per a mi, "la cama" havia estat una cosa ben diferent.
El que sí em va sorprendre, és que havia moltes persones vingudes abans que jo a Catalunya, que no feien servir el català, només introduïen alguna paraula catalana, per exemple "rachola", "moncheta", (em sonava amb ch) "musclos" (una vegada vaig escoltar "músculos" i vaig tenir feina per a disimular el riure...
En definitiva, que amb bona voluntat i, una mica d'esforç, tampoc cal gaire, pots entendre i parlar aquesta llengua tan bonica.
Jo encomano el català, i tu?