7.16.2009

Recordant a en Tristany.

Foto: Santi Fontbona (sortida a Elna juny 2008)

Fa poca estona he vingut d'un funeral, el funeral de tot un personatge, en Francesc Tristany. Militant socialista i membre de la UGT. Altres companys que han tingut la sort de compartir amb ell molts més moments agradables, no tan agradables, èxits, derrotes, lluites... que no pas jo, n'han escrit.
L'hem dit adéu familiars, amics, companys... en una cerimònia de comiat no religiosa molt emotiva, moltíssim; que començava amb la cançó d'Ítaca i acabava coreant tota la sala La Internacional Socialista, passant pel Cant del ocells.
Jo, però, l'he conegut fa pocs anys, l'apreciava, ens quèim bé i, pensant en quin moment voldria tornar a reviure amb ell, he pensat en la sortida a Elna que vam fer l'any passat. Quin viatge! Encara va agafar el micro a la tornada i ens explicava tot el què va passar durant la guerra i la posguerra. L'Assumpta al.lucinava, li deia que haurien de parlar, (amb en Bellavista també) no sé pas si ho van fer... Segur que ella també sentirà la seva mort, com tots el que l'hem conegut, tot un referent dels valors del socialisme.
He triat aquesta foto davant del Museu de l'Exili de La Jonquera; ell, en mig de companys i companyes, amics i amigues... segur que a l'Assumpta Montellà també li agradarà.
Descansi en pau.

6 comentaris:

GAIA ha dit...

Emotiva cerimònia pel que dius. Personatges així deixen empremta.

Glòria ha dit...

No tinguis cap dubte, Gaia!
Gràcies per la visita i pel comentari.

Joana ha dit...

En "Fransiscu".... sempre em deia "Juane", es feia estimar molt, no em veig en cor d'escriure sobre ell...
Ha estat molt emotiu, ni que m'ha sobrat alguna cosa...

Glòria ha dit...

T'entenc perfectament, tu tenies un tracte especial amb ell; no et forcis a escriure, quan hi hagi temps pel mig i estiguis preparada, et sortirà, sense més...
Una rosa socialista molt vermella i amb molta fragància ens ha deixat, però el seu llegat seguirà entre nosaltres.
Un petonàs, Joana, que tinguis un bon dia.

TERESA ha dit...

Jo potser soc de les persones que menys tractaren a en Tristany, pero vaig coincidir amb ells en la sortida a Elna i en guardo un molt bon record i un recull d'anecdotes que recordare molt.Som un exemple per tuthom

Glòria ha dit...

Veus? potser nosaltres no hem tingut l'ocasió de tractar molt amb ell, però veus com també tens la teva història. Sempre recordaré aquell dia d'Elna, tan content que estava (en Bellavista també)em deien: mai s'havia fet des del partit això... Hauríem de fer més sortides!