7.22.2009

De tant en tant la vida...

Foto: Joan (Garbí24)

Sí, de tant en tant la vida et dóna sorpreses agradables. Actualment amb internet, ja és la pera!
Fa uns dies em va sortir de suggeriments per a afegir amistats al Facebook un nom (d'altres no en faig ni cas) que vaig pensar: caram, fa temps que no sé res d'ella, mira la convido. Passat uns dies més acepta, però no ens diem res... Un altre dia veig que està conectada al xat (què cosa estar de vacances, oi?) i li parlo, no contesta, no passa res; penso que igual ni s'enrecorda de mi. Li envio un missatge intern on li explico qui sóc i on ens vam conèixer, sent professora la de gent que haurà passat per davant seu! L'endemà rebo la resposta, sí que s'enrecorda de mi! I a més a més rica en paraules, com la recordo.
Em diu coses molt agradables que transcriuré algunes, també ens agrada sentir coses boniques de nosaltres, que punyalades "traperas" ja en rebem prou!
"Si, te recuerdo aunque no he visto la luz hasta hace un par de horas... estos dias he reabierto mi solitaria alta de facebook y al encontrar tu propuesta te confundí con otra persona y estaba desconcertada. por eso no te escrbí..."
La persona és de BCN i només ens diferencia el segon cognom...
"...Me alegro de saber de tí y de verte tan dinámica, tan llena de vida, tan activa y tan telemática. Espero te sigas dedicando a este ámbito, que a veces es duro y muchas veces peca de injusto, pero tenias un potencial increible..."
Bé, li torno a contestar i al cap d'una estona m'arriba un missatge que ocupa mitja pantalla. Em pregunta per companyes del curs; perquè no ho he dit però em va donar classes a l'IMPEM, no recordava de què, ella m'ho va dir: tècniques sociolaborals.
Més explicacions de la confusió de nom i cognom...
"Si, tanto por la mia como por la tuya han pasado montones de gentes y aunque me precio de recordar aquellas con las que he tratado, trabajado o atendido, reconozco que tengo un gen gamberro que me hace olvidar a aquellos que no me aportan nada o que directamente no me interesan. No es tu caso... en la foto y por las referencias a Mataro..."
"... además te llamas igual que una jerifante del ajto de Barcelona con la que yo no he trabajado directamente porque marchó un poco antes de que yo me incoporara, pero que sigue en la casa y siempre tuvo mucha relación con el distrito en el que yo he estado trabajando casi todos estos años. Los amigos del partido ayudaron a hacer más convincente mi confusión, claro..."
Què petit és el món, oi? També va tenir paraules d'elogi pel curs en sí de l'IMPEM de Mataró...
"... Pasado el tiempo te he recordado muchas veces cuando he visto salir plazas para trabajadoras sociales en Ayuntamientos del Maresme y pensaba que ya estarías trabajando en alguno, precisamente por tu dinamismo. En BCN nunca se han creado plazas de esos perfiles y lo peor es que la gente que se contrata está muy mal preparada. Los últimos 4 años he trabajado en Servicios Sociales y puedo decirlo con conocimiento de causa. Tal vez por eso os he recordado tanto como alumnas y como profesionales. Creo sinceramente que se trataba de un taller ocupacional muy completo (incluso las prácticas estaban muy bien pensadas) y allí habíais personas formandoos de una calidad humana y profesional que a veces es muy dificil de conseguir en esta selva de lo social..."
Veieu com de tant en tant la vida et dóna petites sorpreses molt agradables?
Perquè per a sobre del gel, hi ha un Arc de Sant Martí!

8 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

És molt gratificant saber que els antics alumnes es recorden de tu. I que antics professors també.

Una vegada em vaig trobar un professor de la Normal a un restaurant de Blanes. Ja era un vellet-vellet (ara ja és mort)... i vaig tenir una agradable sorpresa quan em va dir: Usted es Montserrat Medalla Cufí. Et juro que encara flipo ara. Havíen passat més de vint anys!!!

Un post molt emotiu, Glorieta. I una foto preciosa. Bon dimarts!!!

Glòria ha dit...

Bon dimarts, Arare!!! A mí m'emociona molt poder posar-me en contacte amb persones que han estat positives per a la meva vida. Veig que tu també.
Gràcies guapa, la foto saps de qui és, oi?
Encara per La France?

garbi24 ha dit...

Has trobat el teu petit tresor i potser sense saber-ho ho has ilustrat amb una foto de Gullfoss que vol dir : cascada del or .
Un orgull veure aquesta foto aquí i gaudeix de la teva troballa virtual recuperant antigues amistats .

Glòria ha dit...

Ja et vaig dir que m'agradava la foto i que te l'agafaria prestada, no sabia el lloc que era (sí Islàndia)ni on m'aniria bé; avui ha estat perfecte!
Gràcies Joan, el reportatge total de la vostra estada vacacional és genial.

TERESA ha dit...

Amen, que tinguis rao,en el arc de Sant Martí, jo espero el meu un día de aquest

Glòria ha dit...

Segur que déu estar a punt de sortir, Teresa, segur!!!

GAIA ha dit...

És molt gratificant sentir paraules d'elogi.

Glòria ha dit...

Sí, i més d'algú que va formar part de la teva vida d'un passat (no gaire llunyà), i ara després del temps torna a aparèixer i t'explica amb total la naturalitat el judici que s'havia format d'una... Està bé!