7.12.2009

Al pa pa, i al vi vi.


Hola Terenci, no és la primera vegada que escric coses de tu en aquest humil bloc. M'agradava moltíssim el teu estil desenfadat , amb un vocabulari tan ric... en definitiva una bona ploma i, que consti que no parlo de la teva homosexualitat, a mi no m'importa gens ni mica; t'he de dir que com a home no em despertaves interés, com crec que jo no seria del teu gust, però em fa l'efecte, que d'haver-nos conegut... Ens haguéssim entès.
Fa uns dies he acabat de llegir un llibre d'una amiga teva, ho va escriure després de la vostra mort, d'en Manuel Váquez Montalbán i la teva; dos amics de la Maruja Torres, i veïns de petits del Raval, amb el títol d' "Esperadme en el cielo". He de confesar que la Maruja com a escriptora no m'acaba de fer el pes, però la meva bona amiga que me'l va deixar, em va dir: "aquest és diferent"...cert, és diferent, si més no, el nus del llibre és original. A més a més vaig pensar, m'ajudarà a conèixer una mica més a en Terenci.
Una frase teva, segons el llibre de la Maruja, i que si em permets la faré meva: "Los que no podemos construir catedrales, hacemos mesas", genial! Aquí jo em considero del gremi dels fusters! Bé, dir-te que gràcies a ella he tornat a reviure sensacions i pensaments on tu ets el protagonista. Perquè tu ets dels que li deien al pa pa, i al vi vi! I pel que diu la Maruja, a la "mujer mujera".
A mi m'esperes on vulguis, no sé pas si aniré al cel; ja saps allò que les noies bones van al cel... les dolentes, on volem! Si tu ets al cel, fes-te una volteta per la resta de llocs i si em veus (ja et diré com sóc) farem petar la xerrada, segur!
Glorieta, mujera.

2 comentaris:

TERESA ha dit...

Veus aqui hi ha un punt que no coincidim, a mi el Terenci dels seus primers llibres m'agradabe, despres no tant, en canvi sento una admiracio total per la Maruja Torres, sobre tot quant fa de comentarista en els diaris, tambe personalment i la majoria del seus llibres, aquest no le lleguit espero poder.lo comentar aviat el que penso de ell

Glòria ha dit...

I en algú més no coincidirem ,dona; ara mateix em venen al cap...
I la Mruja, serà que no m'ha tirat mai i ja no he aprofundit en la seva obra, ho sento. Tampoc aquest llibre m'ha semblat "res de l'altre món",he entrecomillat l'última frase pels que ja heu llegit el llibre...
Gràcies, Teresa.