6.22.2009

Tot queda enrera.

Des de dalt del tren obres la finestra
mires el poble sembla encara més petit.
És massa aviat, a casa tots dormen
i quan es llevin tu ja no seràs allí.
Tot queda enrera
vas a la ciutat
el que et lligava
t’ho has tret del davant.
Allà et quedaran els amics de sempre
rera les persianes els cors amagats
els carrers estrets, el bar i l’església
i el racó on tant el vas estimar.
Tot queda enrera,
vas a la ciutat
tot el que volies
ho tens al davant.
Estàs tremolant potser t’equivoques
però ho vols intentar i t’ha arribat l’hora
plores, saps que estàs sola.
El tren ha parat tanques la finestra
a la mà l’adreça que algú et va donar
tot és ple de gent, no pots amb la bossa
però somrius perquè saps amb certesa que mai tornaràs.
Tot queda enrera
vas a la ciutat
el cor et batega, (tan fort)
perquè ara ja saps que mai tornaràs.
Ara ets a la ciutat
i saps que mai més tornaràs.
uuu ....
camines contenta entre el fum...
ara ets a la ciutat
camines contenta entre el fum...
ara ets a la ciutat
camines contenta entre el fum...
entre el fum..

Genial Nina!!!


4 comentaris:

Joana ha dit...

Molt Maca!
Bon dia reina

Glòria ha dit...

Quina lletra!!! Bon dia, Joana.
Un petó.

Montse/Arare ha dit...

Glorieta, vinc a desitjar-te una bona revetlla per demà! Una abraçada des del Rhône!

Glòria ha dit...

Montse!!!! Quina alegria!!! Moltes gràcies, jo també te la desitjo a tu i, potser... brindaràs amb xampany francès...
Continuo seguint la vostra estela.