6.02.2009

Tarda de fira.


Ahir a la tarda vaig anar a la fira... A Mataró estem de fira i, tot i que ja no tinc cap criatura per acompanyar, doncs mira, a veure l'ambientillo.
No som una família molt d'aquestes coses, els nanos de petits, més aviat els hi anàvem engrescant que pugessin a les atraccions; no eren d'emocions fortes. Recordo una vegada que vam anar a Port Aventura i, va venir una amiga de la meva filla; ella volia pujar al Dragon Kan, però cap dels altres no... A qui li va tocar pujar per no deixar sola a las Júlia? Buf, què malament ho vaig passar! Quan allò ja estava en marxa i veia que no podia fer-me enrera pensava que em donava un infart, després vaig tancar els ulls i vaig pensar: que sigui el que Déu vulgui, un moment els vaig obrir i el món estava a l'inrevés, així que els vaig tornar a tancar fins que vaig trepitjar terra ferma.
Bé, tornant a la fira; una vegada, allò que et trobes amb coneguts, van dir de pujar al Pop... Jo feia la rialleta, però no m'atreia gens ni mica la idea. Vam pujar tres noies (parlo de fa uns 20 anys) i mai en la vida se m'ha fet tan llarg un viatge; quan deia la animadora: les mans enlaire... i un c...! Jo ben agafada pensant en quan acabaria allò, i la tia dient: voleu més? Tothom: sííí. Una altra volta! Ara cap enrera, amunt, avall... Quin suplici, mai a la vida he tornat a pujar al Pop, ni a res amb tentàcles!
El que sí em va agradar ahir a la tarda va ser l'ambient; quina gentada! Es veu que com el dia d'abans va caure un bon xàfec i a més d'un se l'aigualiria la fira, ahir van aprofitar. Quines cues per pujar... Les tòmboles (apa que si et toca una serp d'aquestes que hi ha penjades... ho pensava i reia sola), les paradetes de menjar típics de fira amb molta concurrència (núvols de cotó, pomes caramelitzades, patates fregides, coco...); trobades amb coneguts i conegudes... Al final ja estava marejada, només de veure la moguda, del soroll, les olors...
Vaig tornar a casa i havent sopat, semblava que el meu cos tornava a la normalitat; per a mi, el pop... A la gallega!

7 comentaris:

garbi24 ha dit...

Doncs jo si que m,hi he divertit a les fires i reconec que m'agrada la velocitat , el que passa que ara ja no em diu res i em fa mandra perque en poc temps els petis no seran tan petits i els haure d'acompanyar , però vaja crec que encara ho suportaré . Jo també em vaig decantant cap al pop a la gallega ........i un ribeiro ben fresquet

Glòria ha dit...

A veure quan fem una trobada "bloguera" i ens cruspim el pop... i el que sigui, sí?
Vinga, una abraçada.

TERESA ha dit...

Noia a mi m'ha passat cosses semblans a casa habia una guerrera i dingu que voles pujar i ja em tens a mi amb el pop;estic amb vosaltres el pop a la gallega i el que faci falta

Joana ha dit...

Uff jo hi vaig, miro, gaudeixo de com disfrutes els altres, però no pujo pas enlloc!
També ens semblem amb això!

Glòria ha dit...

Hola Teresa, hola Joana. Com que nosaltres ja tenim l'adrenalina pujada, no calen més emocions fortes, oi?
Un dia ja explicaré una experiència a la Noria... fa anys.
Bon dia a totes dues.

pepi ha dit...

A mi lo que me gusta es el pulpo a la gallega porque este de la feria es para vomitar!

Glòria ha dit...

Pues mira, lo de la noria iba por ahí...
Ya veo que la gallega y su pulpo tienen éxito.