5.12.2009

T'agrada tocar?

A mi m'agradava de jove... ara no la toco gaire, només li poso la funda de tant en tant, le tinc estima pels anys d'estar juntes... Em refereixo a la guitarra espanyola, eh! La que vaig aprendre a tocar amb la llibreta de les lletres y les notes... els ritmes: "chicha y pan, chicha y pan", aquest és el del vals, je je je. Res, això no és saber tocar la guitarra!!!
Saber tocar, agradar tocar, és una altra cosa; és agafar un instrument i fer que soni, que faci música, això no ho sap fer tothom.
A casa, el "músic", és el nano; la noia a part de la flauta que tocava a l'escola quan feia primaria, em sembla que com jo. Ell sí, de tant en tant et ve amb un instrument a casa sota el braç, i li sona al paio! Fa música!
A més a més de la guitarra espanyola heretada de la seva mare (i molt ben conservada), té una elèctrica, una harmònica, una flauta boliviana... i la darrera adquisició: un Ukelele! Que va canviar per un violí a no sé qui, que havia tret de no sé on. És cert el que dic. Al seu pare el que de vegades li toca, és el que no sona.
Polític, veterinari, músic, jugador de rugbi... aquest o ens treu de pobres, o... de polleguera!!!
I a tu, t'agrada tocar?
Com deia el director de l'orquestra de Titànic: "Señores, ha sido un placer tocar con ustedes..." Però em torno a llit a veure si dormo una estona més!

Donada la bona acollida que ha tingut aquest post, l'enriquiré amb un acudit que potser avui en dia ja està una mica desfasat, és de la meva joventut.
"Están una pareja, y el novio le dice a la novia: María ¿me dejas tocarte la amapola? Y le contesta ella: no, cuando nos casemos. El novio iba insistiendo día tras día: va, déjame tocarte la amapola... con la misma negativa: haste ese día, nada...
Se casan y, en la noche de bodas el paciente, ya marido, le dice: hoy sí que me dejarás tocarte la amapola... Sí, hoy sí que me la puedes tocar. Todo contento coge la guitarra y... Amapola, lindísima amapola... "Je je je

10 comentaris:

nek ha dit...

En primer lugar , gracias por visitarme ,entiendo que no sepas que decir, pero solo con que hayas leido lo que he escrito me doy por reconfortada.Afortunadamente estoy en días buenos, gracias
Con respecto a la guitarra, yo hace 20 años que la tengo, me la regalo mi hermano, siempre me hizo ilusión, pero no la sé tocar, más que unos cuantos acordes.Tampoco es muy importante si no sabes tocarla, lo importante es hacer unos acordes, los que te sepas, para que no se muera la caja de resonancia, sino lo haces acabará sonando completamente hueca.

Glòria ha dit...

Intuía que habías estado con unos días malos y ahora estabas mejor, me alegro mucho y que dure.
Pues yo nada, para hacer música nada; la toca mi hijo, y te digo que suena a gloria.
Un beso Nek ¡Y ánimo!

garbi24 ha dit...

Sempre m'ha agradat molt la musica , però lo que es tocar-la .....no , no en se ......em conformo amb escoltarla i anar tocant altres coses ;)

Glòria ha dit...

Bé, cadascú toca el que pot, oi garbí?
Com va l'hort'

Joana ha dit...

Ni que adoro la música, saps que sempre vaig "conectada", estic del tot negada per "tocar"... música eehhh :)

Glòria ha dit...

Però saps apreciar la bona música, oi?
Gràcies per l'aclaració... je je je.

TERESA ha dit...

A casa tambe hi ha una guitarra; es de la meva filla que tenia una gran il.lusio pero, no la toc dingu a vegades la miro i penso i si..... no saps per aprendre hi ha una edat i n moment

pepi ha dit...

Hola Gloria:
Jo no l'he tocat mai, però una vegada vaig intentar aprendre anant a l'escola d'adults, però noia crec que no vaig aprendre res. Potser són d'aquelles coses que m'agradaria fer abans que sigui més iaia.
Petonicos

Montse/Arare ha dit...

la meva pobra guitarra està morta... (hueca, com diu neck) massa anys sense que ningú la toqui!
jo només sabia fer quatre o cinc acords, i amb aquests "ho tocava tot", hehehe :D

Glòria ha dit...

Teresa, Pepi, Montse... Ja veig que nosaltres de tocar altres coses, perquè la quitarra, com que no. I dedueixo que altres instruments musicals, tampoc!
Un petonet a totes tres.