10.31.2008

"Mobbing"

Com en moltes coses a la vida, sempre penses que passen als altres, fins que un dia les pateixes ben a prop, massa a prop!
Aquest és el cas d'una persona que ha patit assetjament laboral i moral durant gairebé tres mesos, fins el punt de deixar-li amb l'autoestima pel terra (aquí, la fase 0 de seducció, va ser impactant) i, sentir-se físicament malalta.
No ha estat per part dels companys/es, sino per part dels caps; uns tirans i feixistes com mai a la vida havíem pensat que existien. Doncs hi són, i en una empresa ubicada a Mataró...
Què es pensen, que aquesta persona està sola? Som molts que l'estimem i li fem costat!!!
Ànims, estem amb tu!

Pilar-Sofia, Sofia-Pilar.

Diuen que van estar molt a prop... però, no el suficient per arribar l'una amb l'altra, penso jo; els ha faltat complicitat.
El fruit, ha estat aquest llibre que portarà cua, i si no, temps al temps.
Em ve al cap una cançó que em cantava la meva mare de petita: "la reina vol corona, corona li darem"...

10.30.2008

Què tenen els homes al cap?

Rebo un pubicació puntualment a casa que es diu La Revista, hi ha molts temes que els passo per sobre, però, avui un m'ha cridat l'atenció sota el sugerent títol: Qué tenen els homes al cap?
Passaré a escriure "alguna" de les curiositats que diu.
"El futbol segueix sent el seu esport preferit i, el seu desig més gran és que li toqui la loteria per a recòrrer el món en 1001 viatges... però el cert és que si poguessis destapar aquest caparró seu, et sorprendries.
El seu dia perfecte comença amb una proposició amorosa de la seva parella..."S" de Sexe... i és que així el dia resulta més dolç.
El seu Kit de bellesa: El 54% declara que l'afaitat és un bàsic de la seva rutina de cura diària. A més a més, un 28% dels joves entre 18 i 24 anys... trien curosament la seva roba interior! uuuaaauuu!
Què farien per amor?: Un 78% dels homes espanyols estarien disposats a fer una munió de quilometres per a veure la seva parella i, un 30% estaria disposat a canviar les nits de futbol per veure una pel.lícula romàntica amb la seva xicota!
Amants "bandidos": El 65% dels espanyols aposten per un sopar romàntic i un vi exquisit com a camí cap a la seducció.
Pors... a la primera cita!: No som pas les úniques que desenvolupem hipocondries davant la primera cita... ells també! Un 63% dels homes espanyols declaren que el pitjor que els podria passar en una cita es fer pudor a suor, i un 14% no podrien suportar tenir menjar entre les dents!
Ull!: El 29% dels homes, sobre tot els més joves, lligarien amb la seva cap per a conseguir un ascens".

Curiositats.

Aquesta notícia la vaig trobat curiosíssima... Els hi falta reconèixer les emocions, entre altres coses.

10.29.2008

Rumiem-ho!

Mentre que al països... desenvolupats? Es parla d'obesitat infantil i, de llençar menjar a la brossa, a la resta del món, es moren de gana.
Rumiem-ho!

10.28.2008

¿Para... qué?

Estas podrían ser las imágenes de los próximos días, dan aguas en Cataluña. Paraguas para...
... Jóvenes pintores.


... Aficionados a la lectura.


...Fashions.

... Pies.


... Dos
... Animalitos.

... Internautas.

10.27.2008

Demà... tinc una cita!

Ja havia tingut unes quantes de cites, però les dues últimes són com un regal d'aniversari.
Quan s'acosta el novembre rebo una carta que em diu: Ep! Tal dia, a tal hora, a tal lloc... Sempre em poso una mica nerviosa, com la primera vegada, penso: t'has de despullar de cintura amunt, et veurà els pits, te'ls tocarà (amb delicadesa, això sí), després te'ls premerà més fort, fins un punt que et sembla que ja no pots aguantar més, és aleshores que la seva veu amable et dirà: ja està, ja et pots vestir... Són uns instants no gaire llargs, però intensos.... Buf!!!
Segur que tindré cara de satisfacció al final, sé que he fet una cosa que és bona per a mi, molt bona!
Demà em faran una mamografia de prevenció, evidentment, no faltaré a la cita!!!

10.26.2008

Diez mitos acerca de las mujeres maltratadas.


"Son muchas las creencias y mitos que utilizan las personas, consciente o inconscientemente, para justificar el maltrato que algunas mujeres reciben por parte de su pareja. A continuación algunos de ellos:
Más bien ley de muerte. También se podría decir lo mismo del maltrato de la mujer al hombre, que también existe, o del maltrato a niños o a ancianos. Está claro que maltratar jamás es ley de vida ni lo desea el dios en quién crea cada cual.
2-
Las personas son agresivas por naturaleza.
Agresivas sí, violentas no. Precisamente, los humanos mediante el uso de su inteligencia y educación pueden expresar su agresividad contenida de forma que no dañe ni a otras personas ni así misma. Ser violento es no poder controlar la agresividad ni saber como, cuando y donde expresarla sin dañar a persona alguna.
3-
Maltratar consiste en golpear o asesinar.
Existen varios tipos de maltrato, el físico es visible pero el psicológico apenas lo es. Ambos son peligrosos.
4-
Ellas provocan el maltrato.
La violencia no es justificable, JAMÁS hay motivo alguno para maltratar a otra persona.
5-
Los hombres que maltratan están enfermos.
Está demostrado que en menos de un 10% los maltratadores son psicópatas, en la mayoría de los casos son personas que carecen de valores humanos y sociales y sus conductas reflejan dicha carencia.
6-
El consumo de alcohol u otra droga son la causa del maltrato.
Incierto. Son pocos los hombres alcohólicos que son violentos con sus parejas, de hecho, quién maltrata a su pareja en la intimidad no se muestra violento en otros momentos o lugares donde también está ebrio. De igual modo, muchos maltratadores no consumen alcohol o drogas en exceso. Es más, su consumo tampoco justifica la violencia.
Dejar una relación no es fácil, aún menos para una mujer maltratada que está destruida psicológicamente y es amenazada con matar a sus familiares, hijos e incluso a ella misma en caso de separarse o finalizar la relación. Tampoco es masoquista y disfruta de ese maltrato, simplemente su indefensión aprendida es una barrera difícil de superar. Además, el maltrato no es continuo sino se produce cíclicamente, donde amor y violencia se dan paso el uno al otro: primero “te quiero”, luego te insulto, te humillo o te golpeo y, finalmente, te pido perdón.
8- Sólo son maltratadas las mujeres de clase social baja. No sólo no es cierto sino que el maltrato más difícil de erradicar es aquel que se producen en parejas de clases sociales altas. Si ya es difícil luchar contra el maltrato, aún más cuando el hombre tiene dinero y/o es de reconocido prestigio en su trabajo.
9- Sólo las mujeres débiles son maltratadas. Del mismo modo que no se roba a una persona pobre, no se maltrata a una débil. Las víctimas son fuertes y con muchas ganas de vivir. Es precisamente esta fuerza y vigor vital la que es sustraída gradualmente durante el maltrato.
Incierto. Quizá hay que subir a un tren a 200 mujeres maltratadas y que una red organizada formada por maltratadores infiltren a varios de ellos para que se hagan explosionar y asesinen a todas las mujeres y dejen el tren hecho añicos para que así, seamos conscientes de la gravedad de este tema.
Ni decir que estos mitos son unas veces fruto de creencias ya establecidas en nuestra sociedad
machista y en otras son extraídas de los medios de comunicación debido a lo poco y mal que informan acerca de la violencia de género.
Por último, en este artículo se ha tratado el maltrato en parejas heterosexuales donde la mujer es la víctima del mismo. También existe en
parejas homosexuales, tanto de hombres como de mujeres, y en heterosexuales donde la víctima del maltrato es el hombre. No lo olvidemos: nadie está libre de ser maltratado, NADIE".

10.25.2008

Diario de un transportista 1.

Un viejo y buen amigo me ha enviado este escrito donde plasma muy bien sus impresiones, sentimientos y sus pensamientos. Le he pedido permiso para publicarlo en mi blog, ya que me parece muy digno de compartir, la imagen también está elegida por él.

"O T O Ñ O:
Hoy como siempre que trabajo, me he levantado a la hora en que nada está puesto, mi trabajo como todo en la vida, tiene sus cosas buenas y sus cosas menos buenas, hoy me iba a dar una cosa buena, la ruta iba a ser larga; pero prometia ser tranquila y relajada:
Agramunt-Artesa de Segre-Tremp-Sort y La Seu D'Urgell, el Pallars Jussà y el Pallars Subirà; la montaña siempre me gustó y éstos eran sitios que de más joven había recorrido, cogí el chubasquero - habían anunciado lluvia- y algunos CDs de música, para acompañar.
A las siete y media, salía del puerto cargado hacia "Les Terres de Lleida".
El día fue transcurriendo lentamente, a medida que avanzaba iba ganando altura, durante gran parte del recorrido en estas primeras etapas me encontré con mucha niebla, sólo una vez reemprendido el camino hacia Tremp y al ir subiendo un pequeño puerto, pude contemplar una hermosa vista, a mis pies se extendía un inmenso e infinito manto de “algodón” el mundo había desaparecido bajo él y a mi, me bañaban unos intensos, claros y limpios rayos de sol, bajo un cielo azul recién puesto, continué el camino disfrutando del paisaje, del sol, del otoño, del olor y del fresco aire en la cara, no tenia prisa iba bien de tiempo y si me faltaba algo, me iban a esperar, las gentes de la montaña son diferentes.
Al llegar a Sort pasé por “La Bruixa d'Or”, el cliente lo tenia al lado de este -lotero- que tanto ha ganado vendiendo sueños, en un momento pensé en comprar alguno para Navidad, cuando me di cuenta que no llevaba bastante dinero, el día anterior un cajero se me había tragado la tarjeta, -aún no la había podido recuperar- al fin y al cabo no dejaba de ser una tontería, si ha de tocar lo mismo toca en un sitio que en otro, entregué y emprendiendo los 50 Km. y la subida al Port de Cantó, que me separaban de La Seu, salía de Sort. Los 50 Km. se hacen largos, es una carretera muy sinuosa y en la que no puedes correr, ésta no era mi intención -la de correr- lo que me rodeaba no me dejaba, era demasiado hermoso, el otoño salpicaba con su ancestral insistencia el predominante verde del paisaje, el otoño reclamaba su efímero instante, su momento mágico, la vegetación caducifolia adquiría esos tonos ocres y rojizos, los olmos y las hayas destacaban, los olmos se elevaban orgullosos señalando al cielo, como siendo conscientes de que no existe en el mundo espectáculo mas hermoso que el que ellos nos ofrecen, según como incidía el sol en sus hojas parecía como si de sus ramas colgasen diamantes en vez de hojas. Los hayedos, con su bosque limpio, su silencio, su manto dorado parecían querer protegerte , !ven que aquí no has de temer nada, aquí solo existe las paz y la belleza!, el aire fresco me seguía dando en la cara y el olor, el olor a otoño...
No sé porqué una imagen se me vino a la mente, era la imagen de mi madre en sus últimos momentos, seguramente a ella le hubiera gustado irse contemplando este hermoso espectáculo, a mi si me gustaría, el otoño es un buen momento para irse.
Al salir de la Seu, camino de casa, me di cuenta que aún no había puesto ninguno de los CDs de los que cogí para acompañarme, no hicieron falta, la compañía que tuve fue infinitamente mejor".

10.24.2008

Vida i amors de Cleo...



Si ja no podia competir amb aquesta Cleopatra...
Com puc fer-ho amb aquesta...?

10.23.2008

"Ikea-cemos"???

Tinc gairebé "tot", com nou de trinca (i no precissament de l'Ikea); després de la flamant rentadora i, de la reparació d'algun dels desperfectes, he dit d'alguns, al balcó encara tinc dos "bollicaos" passejant-se i fent cops... un parell de vegades vaig haver de dutxar-me amb aigua freda i, estic planxant amb la planxa de la sogra fins que compri una altra... la meva ha dit que ja n'hi ha prou! Doncs mira, l'ordinador també em donava la tabarra, ara sí, ara no; negra, estic negra!!! Sembla que era tema del ratolí, tocaré fusta.
Doncs, això, que he llegit una notícia relacionada amb la crisi, d'una empresa que no està en crisi, i m'ha fet gràcia, aquí la teniu.
Per cert, els pisos "Ikea" són una monada, dono fe!

10.22.2008

10.20.2008

"Cuéntame al oido..."

Dissabte a la tarda vaig ser una de les persones que vam tenir l'oportunitat d'escoltar a Antoni Gutíerrez-Rubí, parlant-nos de les eleccions americanes. Fantàstica xerrada!
Tot fullejant articles d'ell en referència a aquestes eleccions, em vaig fixar en un, que només el nom ja em va cridar l'atenció: "El hombre que susurraba a los electores", dins vaig trobar frases importants: "Si la semana próxima Barack Obama se proclama candidato del Partido Demócrata para competir en las presidenciales norteamericanas del próximo noviembre será, fundamentalmente, por sus palabras y por su relato político. Pero también por su “voz”. No exagero. Sus palabras “son” diferentes, sí; pero sobre todo se “escuchan” y se “sienten” diferentes".
Una que valora la veu i les emocions, no pot obviar aquestes altres: "Barak Obama ha llegado al corazón de los norteamericanos proponiéndoles una esperanza. Es un político pero, sobre todo, es un líder emocional".
I parlant de la campanya d'Obama, entre altres molts recursos té el Facebook, amb grup propi; L'afegiria com a amic, de moment m'he fet partidària.
Trobareu l'article sencer de l'Antoni Gutíerrez-Rubí aquí.
Una magnífica jornada pel socialisme comarcal i un gran colofó entre tasses de cafè, xancletes i caretes de Halloween.

10.18.2008

Para entender...


"...El valor de cuatro o cinco años, pregúntale a un recién graduado.
...El valor de un año, pregúntale a un estudiante que fracasó en su examen final.
...El valor de nueve meses, pregúntale a una madre que acaba de dar a luz.
...El valor de un mes, pregúntale a una madre que acaba de dar a luz un bebé prematuro.
...El valor de una semana, pregúntale a un editor de un periódico semanal.
...El valor de un minuto, pregúntale a alguien que ha perdido el avión, el autobús o el tren.
...El valor de un segundo, pregúntale a alguien que ha sobrevivido en un accidente.
...El valor de una hermana, pregúntale a alguien que no tiene una.
...Para entender el valor de un amigo o de un ser querido, basta con perderlo".

10.17.2008

"You got it"

Aquesta cançó de Roy Orbison em va agradar molt al seu moment, encara m'agrada; tinc bons records d'aquella època.
Com que de'anglès "ni flowers", m'atreia la veu i la música, més tard, vaig saber el que deia,
Per si la voleu escoltar, aquí teniu el video. Ho tens?

10.16.2008

Mana el cor.

Estic d'acord en dues afirmacions que fa la Reina Sofia; al marge de Monarquia o República, crec que és una gran dona, amb la que potser només comparteixo el dia d'aniversari...
Quan acaba la relació d'una persona estimada amb la seva parella, deixes d'estimar a la que fins aleshores ha format part de la teva família? Hi ha menys "roce", això és obvi, però els sentiments no canvien pas d'un dia per l'altre!
D'altra banda, és cert que no paga la pena enfadar-se quan algú et fa mal, perquè en realitat et fas mal a tu mateix i, els altres s'alegren... Això que sembla tan senzill dit així, costa de portar-lo a la pràctica.

10.13.2008

... i rock and roll!

Un bon amic em va enviar aquesta notícia, dient-me: a veure què se t'acudeix escriure...
Doncs noi, escriure, ben poc; l'article ho diu tot! Sembla que la crisi financera no afecta a tothom per igual; ara, pel cap em passen moltes idees.
Com que hi ha problemes amb el servidor de la notícia i, unes vegades es pot llegir i altres no; tot i que és una mica llarga, faig un copiar i enganxar per si de cas, paga la pena!.

12. Economia: Amb magnificència
Enviat el Dimecres, 08 octubre a les 21:13:09 per cacho
Els directius d'una asseguradora rescatada del desastre amb diners públics d'EEUU, ho van celebrar amb una tabola on es van gastar més de 400.000 dòlars
inSurGente.-
Diversos executius de l'asseguradora AIG, salvada pel govern d'EEUU amb diners públics per a evitar una fallida total del sistema financer, van gaudir d'una setmana de vacances en un luxós hotel de Califòrnia on van gastar 440.000 dòlars, poc després que el Govern nord-americà sortís al rescat de la companyia, segons van assegurar fonts legislatives del la Càmera de Representants d'EEUU. Les habitacions costaven 1.000 dòlars per nit i els directius no es van privar de res a càrrec dels contribuents.
Agències/ inSurGente.-
El president del Comitè de Supervisió i de Reformes del Govern de la Càmera de Representants, el demòcrata Henry Waxman, ho va denunciar en el segon dia d'audiències sobre la crisi financera internacional. El congressista va mostrar una fotografia d'un hotel de Monarch Beach (Califòrnia), en el qual les habitacions costen fins a 1.000 dòlars per nit, i va explicar que les factures evidencien que els executius de AIG es van gastar més de 440.000 dòlars.
Els executius de l'asseguradora, que va ser rescatada pel passat 16 de setembre amb un pla valorat en 85.000 milions de dòlars, van desemborsar durant la seva estada d'una setmana en l'hotel gairebé 200.000 dòlars en les habitacions, més de 150.000 en menjars i 23.000 en tractaments del balneari de l'hotel, segons les dades Waxman.
Indignació dels demòcrates
El congressista no va ocultar el seu malestar pel fet que tot just una setmana després que els contribuents rescatessin a AIG, els executius de la companyia estiguessin "bevent i sopant en un dels hotels més exclusiu del país".
Un altre dels diputats, el demòcrata Elijah Cummings, es va mostrar indignat pel comportament dels executius de AIG. "S'han fet la manicura, rebut tractaments facials, pedicuras i massatges mentre els nord-americans estaven corrent amb les despeses", va afirmar en l'audiència.
AIG es va defensar de les acusacions amb l'argument que el viatge havia estat organitzat un any abans, com recompensa als executius de venda del negoci d'assegurances de vida de la companyia."És tan bàsic com el salari, ja que suposa recompensar el treball", va explicar el portaveu de AIG Nicholas Ashoo a l'agència de notícies Bloomberg.
Bonificacions salarials
Com pas previ a l'audiència en el Congrés, el Comitè de Supervisió ha revisat "desenes de milers" de documents de AIG, que, d'acord amb Waxman, fan pensar si les generoses bonificacions per als executius estan justificades a la vista de les pèrdues que registrava l'asseguradora a partir de 2007 .
AIG va perdre més de 5.000 milions de dòlars en l'últim trimestre de 2007, pèrdua atribuïble a la divisió de productes financers, però el conseller delegat de llavors, Martin Sullivan, va rebre una bonificació en efectiu de més de cinc milions de dòlars.
El Consell d'Administració de l'asseguradora també va aprovar un nou contracte de compensació para Sullivan que li va proporcionar un "paracaigudes d'or" per a una possible sortida de la companyia de 15 milions de dòlars, segons va explicar el diputat Waxman.
Per la seva banda, Joseph Cassano, el responsable de la divisió de Productes Financers, va rebre més de 280 milions de dòlars durant els últims vuit anys. Fins i tot després d'haver caigut en desgràcia en la companyia per la falta de resultats, l'executiu va seguir contant amb un salari d'un milió de dòlars al mes.

10.10.2008

Aprenent a ser homes.

Si tu m'ensenyes... jo t'ensenyo.

Amb les noves tecnologies...

Mira papa, jo també en sé!

Si tu llegeixes, jo llegeixo...

Quin "bibi" més fosquet...

Classe pràctica.

Grans pintors de murals: grafittis, frescos...

10.09.2008

Un país sense somriures.

Ahir al vespre vaig assistir a la reunió d'un grup de persones sensibilitzades per les desigualtats, aquest grup està coordinat pel company, Ramon Salicrú, que juntament amb la Rita Baumann (dos del quatre integrants del viatge), ens van fer una bona exposició del que van veure i viure aquest estiu a Guinea Equatorial. Anaven de turistes,convidats per un amic equatoguineà, en aquest punt he de dir, que es veu que la gent no es creia que només anaven de visita; allà només van empresaris, capellans o monges...
L'objectiu no era altre que saber i donar a conèixer la realitat d'aquel país.
Només arribar ja es van adonar de la corrupció que hi ha a tots els nivells i, que el causant és el tipus de Govern, una dictadura amb un cap al davant: Teodor Obiang, un tirà que té al seu poble enfonsat en la misèria, mentre ell i la seva (gran) família ho tenen tot a cop de taló i suborns.
De tot el que vam escoltar molt atentament va surgir la gran pregunta: Què podem fer nosaltres? Quan la Rita ens va dir que la Unesco podria crear un premi per a Obiang (segurament pagat per ell mateix) i, que havia rebut una carta dels sindicats pronunciant-se contra la possible creació d'aquest premi, no vaig dubtar en de quina manera podia jo contribuir a que es conegués aquesta Tirania; mitjantçant el meu humil bloc; a la nit vaig rebre la informació, moltes gràcies, Rita.
No podem permetre un país on els nens i nenes a l'escola no tenen ni llibres, on no hi ha aigua a les cases, on només hi ha electricitat en certs moments, on només riuen els nens (i els Obiang, suposo)... Un país gris, trist, sense esperances i que quan els pregunten: com esteu? Contesten: De salut bé, gràcies.

10.08.2008

El temps és or?

Al Magazine de La Vanguardia de fa uns dies, vaig llegir la frase en lletres grans d'un article que em va convidar a continuar llegint , impacientment, la resta de frases en tamany mitjà; amb més calma ja vaig anar llegint fins i tot la lletra petita... Vaig arribar a una conclusió: sóc impacient! No és nou per a mi, que jo recordi de petita ja patia epidodis d'impaciencia, tot havia de ser per "ahir"! Ja no em mossego les ungles, per això.
Posaré alguna de les frases del article per si algú de vosaltres us reconegueu també com a impacients:
Com suportes fer cua? Prems molt el clàxon quan hi ha caravanes? Consultes més de dues vegades al dia l'e-mail...? Només contestant a aquestes tres preguntes, tot que sí, es veu que ja et consideren una persona amb poca espera.
Diu l'article, que l'impacient és individualista, prefereix treballar en solitari, en la malaltia està ansiós per a curar-se ràpidament i... no aguanta la gent lenta (buf, aquí sí que m'ho han clavat!).
Bé, només dir per acabar, que, si més no, he après a controlar aquesta impaciencia, en algunes ocasions em costa; ara, puc assegurar que sóc capaç de treballar en equip, i tant que ho sóc!

10.07.2008

Yo consumo, tu consumes...


"Preparaos desde ya, para el año que viene, porque... Según los más reconocidos expertos en economía, "marketing" y tendencias del consumidor, el 2009 serà el año del... C O N S U M I S M O.
Cada ciudadano tendrá que quedarse:
consu-mismo coche
consu-mismo sueldo
consu-mismo techo
consu-mismo vestuario
consu-mismo par de zapatos
y sólo si Dios quiere... consu-mismo trabajo.


Ahora con un poco más de seriedad...
"Las cuatro "erres" contra el consumismo:
Reducir los objetos de consumo.
Reutilizar los que ya se han utilizado.
Reciclar los productos dándoles otra finalidad.
Rechazar lo que el "marketing", descarada y sutilmente, nos empuja a consumir".

10.06.2008

Sola... con el sol y el mar.

Foto: Pepi.
Sola en el olvido
sola con su espíritu
sola en el olvido
sola con su espíritu.
Ella despidió a su amor
el partió en un barco
en el muelle de San Blas.
El juró que volvería
y empapada en llanto
ella juró que esperaría.
Miles de lunas pasaron
y siempre estaba en el muelle
esperando
muchas tardes se anidaron
se anidaron en su pelo
y en sus labios.
Llevaba el mismo vestido
y por si él volviera
no se fuera a equivocar.
Los cangrejos le mordían
su ropaje, su tristeza
y su ilusión
y el tiempo se escurrió
y sus ojos se le llenaron
de amaneceres.
Y del mar se enamoró
y su cuerpo se enraizó
en el muelle.
Sola...sola en el olvido
sola... sola con su espíritu
sola... con su amor el mar
sola... en el muelle de San Blas.
Su cabello se blanqueó
pero ningún barco
a su amor le devolvía
y en el pueblo le decían
le decían la loca
del muelle de San Blas.
Y una tarde de abril
la intentaron trasladar
al manicomio
nadie la pudo arrancar
y del mar nunca jamás
la separaron.
Sola.. sola en el olvido
sola... sola con su espíritu
sola... con su amor el mar
sola... en el muelle de san blás
se quedó, se quedó sola,
sola se quedó, se quedó
con el sol y el mar
se quedó ahí.
Se quedó hasta el fin
se quedó ahí se quedó
en el muelle de San Blas
oh....sola, sola se quedó
sola sola.

En el muelle de San Blas, Maná.

¿San... Toral?

"- San Frasquito de Sales, patrono de los farmacéuticos.
- Santa Tecla, patrona de los pianistas.
- San Ramón Novato, patrono de los parvulitos.
- Santa Rita, patrona de los donantes de sangre.
- San Gimnasio de Loyola, patrón de los deportistas.
- Santo Domingo de Silosenovengo, patrón de los desubicados.
- San Serenín del Monte, patrón de los ¿cazadores? o de los ¿alpinistas?.
- San Carlos BorromBorromeo, patrón de los motociclistas.
- San José de Calisay, patrón de las bebidas digestivas.
- San Bisonte Ferrer, patrón de los fumadores.
- San Bonifashion, santo patrono de los modistas y diseñadores.
- Santa Cerecita del Niño Jesus, patrona de los fruteros.
- San Fumán, patrón de los desatascadores.
- San Pascual Bailón, patron de los discotequeros.
- San Enriquecido, patrón de los yogures de danone azucarados.
- San Turrón, patrón de los dulces.
- San Guinario, patrón de los asesinos.
- San Connery, patrón de los actores.
- San Miguel, patrón de la cerveza.
- San Germain, patrón del fútbol francés.
- San Fermín, patrón de las corridas.
- San Jacobo, patrón de Findus.
- San Patrón, patrón de los patrones.
- Santa Jista, patrona de los extorsionadores.
- San José de Arrimatematea, patrón de los enamorados.
- San Fecundo, patrón de los espermatozoides.
- San Padrón, patrón de los pimientos.
- San Frenando, patrón de los conductores.
- San San San, patrón de los tartamudos".
- Santo Tomás de Aquí no, patrón de los apátridas.
- San Potrao, patrón de los accidentados.
- San Zacarías, San Meterías y Nuestra Señora de los Dólares, patrones de los banqueros.
- Santo Tomé y San Francisco de Anís, patrones de los borrachines.
- San Bernardo, patrón de los perros.
- Santiago de Compistola, patrón de los pistoleros.
- San Simeón y San Tolomeo, patrones de los meones.
- San Calisto, patrón de los empollones".

10.05.2008

"Azúuuucarrr"

Avui li dedico els post a la Teresa, que diu que l'aniria bé un any a Cuba... entre "mojitos" i cubans... Teresa, vols dir que no quedaries tipa? Les rutines cansen!!!
He fet una cosa nova per a tu: primer, la preciosa cançó de Pablo Milanés, "Amo esta isla", després, la lletra d'un parodia que vaig escriure al seu moment (i que no va estar seleccionada... només reconeguda i, al meu arxiu), on parla del viatge del Papa Wojtyla a Cuba; evidentment la vaig escriure amb la música d'aquesta cançó.
Teresa, amb molta estimació per a tu, espero que t'agradi.
"Amo esta isla "
Amo esta isla, soy del Caribe
jamás podría pisar tierra firme,
porque me inhibe.
No me hablen de continente
que ya se han abarrotado,
usted mira a todos lados,
y lo ve lleno de gente,
no es que tanto me moleste,
pero pocos son de allí,
se fueron de allá, de aquí,
y hoy arrastran esa pena,
de sentirse entre cadenas,
que es lo que me pasa a mí.
Amo esta isla, soy del Caribe
jamás podría pisar tierra firme,
porque me inhibe.
El que nació en el Caribe,
goza de una facultad,
al sentir su libertad,
se identifica y la vive,
al cambiar la que lo que inhibe,
por su mar, por su palmera,
una eterna primavera,
o un sol que nutre su piel,
va sintiendo que no es él
y pierde hasta su bandera.
Amo esta isla, soy del Caribe
jamás podría pisar tierra firme,
porque me inhibe".
Pablo Milanés
"Amo esa isla"
Amo esa isla, voy al Caribe
me voy de gira "pa" allà
aunque a Fidel le pique.
No me hablen del Vaticano
que lo tengo atragantado,
en la isla de Cuba hay
más samba y menos trabajo,
pues el señor Castro tiene,
buenos cigarros habanos,
faltaba yo allí, Fidel
ahora no has dicho ni papa,
pasearé en mi carricoche,
rezando a ritmo de samba.
Amo esa isla...
No me pongan ni un problema,
que no hay Dios que a mí me frene,
aunque ya no esté de moda,
me voy con Curro al caribe,
no quiero estar bajo de tinte
morenito todo el año,
me voy a Cuba a bañar,
en las playas caribeñas,
todo en la vida no es rezar
en Cuba se van las penas.
Amo esa isla...
Fidel nació en el Caribe,
tiene mucha mala baba,
lo disimula sonriendo,
con el bigote y la barba,
jefe de los comunista,
mandamás de poca monta,
me voy corriendo "pa" allà
ahora el ateo ha tragado,
un buen sermón le caerá,
quiero verlo arrodillado.
Amo esa isla...
Amo esa isla oy, oy, oy, oy
soy el Pontifice,
cuando me incline al llegar,
¡que no la pifie"!
Glorieta

10.04.2008

"Las calles están mojadas..."

Després d'escriure del grup de gospel de Mataró, ahir, en una tarda de pluja, vaig pensar en diferents agrupacions musicals i, ves per on vaig arribar a "La Tuna"!!!!
Joves universitaris ens deleitaven (anys ha) amb les seves canços en cassaments, festes i saraos; Qui no ha cantat els "clavelitos"? Ara, diuen, que encara hi queden, que són llicenciats i diplomats amb menys pèl, més panxa i, nostàlgia dels estudiants que van ser...
M'imagino actualment el meu fill amb la pandereta fent l'indi i, mira , que ric i tot!
He trobat un vídeo que no té desperdici, un NO-DO que parlen d'un concurs de "Tunas", on la senyoreta que dóna els premis només se li reconeix pel títol nobiliari.

10.03.2008

Cor de gospel mataroní.


De les actuacions que he vist a la ciutat, del cor dels Gospel Sons de Mataró, cap com la del Clap (apa, rima i tot!). Érem pocs, però especials... Pocs per les dimensions de la sala, perquè era plena!
Fa uns dies vaig assabentar-me que havia un vídeo per internet i, el vaig mirar; per si no l'heu vist, aquí el teniu.
No és perfecte, ni molt menys, però... és el que hi ha!

Gospel Sons, un grup mataroní, amb molt bones vibracions.

10.02.2008

...A qualsevol hora és bo...

Quan ahir vaig rebre aquest "bombonet" de la Joana, vaig pensar: sap que tinc una bastida a la façana? O només ho fa per fer-me somriure?
Estan arreglant uns desprendiments dels balcons i mira tu, un temps, a més a més del paissatge que ja gaudeixo, tindré la vista d'un joves passant davant del meu menjador! Amb casc i vestits, per això.
Si ja ho dic, quan hi ha incidents, tots de cop...
Fins i tot el meu fill, que havia deixat les granotes aquest estiu a un amic, i que diu no els hi donava tanta estima com ell, se l'ha mort una...
Per això, un bombonet, a qualsevol hora és bo!


www.Tu.tv

10.01.2008

Un somriure, si us plau!

" Símptomes de que ens estem fent grans...
- Quan, sent home, per fi ets capaç de dir-li que NO a una dona sense remordiments.
- Quan, sent dona, per fi ets capaç de dir-li que SÍ a un home sense remordiments.
- Quan fas esport i, cofoi, li dius a tothom que ho fas.
- Quan hi ha remeis o medicaments a la tauleta de nit.
- Quan la virginitat fa temps que ja no és tema de conversa.
- Quan necessites molt més temps que un matí per a recuperar-te d'una festa.
- Quan els teus fills dominen molt millor que no pas tu l'ordinador.
- Quan ves els partits i els concerts per la tele, en comptes d'anar a veurel's en viu.
- Quan, per a fer esport, compres roba que et tapi en comptes d'ensenyar...
- Quan vas a la platja i pots passar-te tot el dia sense ficar-te a l'aigua.
- Quan els nens i nenes et diuen "senyor/senyora" i et tracten de vosté.
- Quan ja saps el què vols.
La vida és un somni, si et despertes, tanca els ulls i torna a somiar".