7.29.2008

Dia de calma...

Foto: Pepi.
Arribo ara del meu passeig, avui he invertit l'horari, primer he fet quatre coses i, després he baixat a la platja; si no ho faig, tinc "mono"... Clar, després passa el que passa, venia amb la meva barra de pa sota el braç aquest matí i em diu un home que per a mi era la primera vegada que el veia: que avui no vas a la platja...? Perdó? Sí, que et veig cada dia passejar... Ah! Ara baixo... I és que potser miro, però no hi veig!
Em va molt i molt bé la tranquilitat, el silenci (avui trencat pel soroll de les fortes onades), l'aigua del mar, el sol, la sorra... I també em serveix de vegades d'inspiració per escriure al bloc, no sempre, perquè hi ha molts dies que les muses passen olímpicament de mi.
Si hi ha qui pensa que tot i ser Les Santes em vaig a dormir d'hora (donat que em llevo com sempre) està en un error, no sé, potser eren les tres de la matinada o més que em ficava al llit; després d'un dia molt bé aprofitat i que si hagués comptat les passes que vaig donar al llarg del dia (i de la nit), igual batia el meu propi rècord.
La nit va estar fantàstica, un grup del més variat vam coincidir al ball de Requisits; uns, ja havíem quedat i d'altres ens vam trobar. El que a mi m'agrada, que tota la gent que m'arriba estigui al meu costat, oi que m'enteneu?
Quan a casa un dorm i l'altre encara no ha vingut a dormir, és el moment de refrescar-se i continuar amb la feina, descansar una mica havent dinat i... aquesta nit tinc una altra cita al Parc Central, qui s'apunta? De moment ja som uns quants.

7.28.2008

Tercer dia sense "birra".

Foto: Tomàquet's

Algunes persones pensaran que parlo de la cervesa, aquesta beguda tan apreciada, sobretot a l'estiu, en totes les seves variants: sola, amb alcohol, sense alcohol, clara, "mojada"...Però els i les que em coneixen saben que no en sóc consumidora.
Parlo de la Birra, la gossa d'un amic del meu fill. Fa uns dies va rebre una trucada i ens va dir, me'n vaig que la gossa de l'H... no es troba bé, diu que està nerviosa, que potser l'ha caigut una escala de la galeria, o l'estenedor de la roba a sobre i, podria tenir una pota trencada; va agafar tots el seus estris amb presses: fonendoscopi, termòmetre... Edgar, què no agafes guants??? (aquesta acció amb la pràctica es fa mecànicament), va trigar unes hores en venir i, ens va explicar com havia anat tot.
A l'arribar va comprobar que tenia febre, i que possiblement era alguna cosa més que una pota trencada, quan li va obrir la boca (amb els guants posats) l'animal va fer un vòmit de sang i, sense perdre gaire més temps la van portar a l'Hospital Veterinari. Allà li van fer proves i analítiques per fer un bon diagnòstic; en principi no portava res trencat i tot semblava una ingesta d'alguna mena de verí, la van deixar en observació ingressada, i a esperar... Dissabte a mig matí va sonar el mòbil del nano i, ell encara era al llit; al veure de qui era la trucada vaig pensar que seria important i li vaig portar, dient-li: Edgar, que et truca l'H..., quan va sortir li pregunto: males notícies? Les pitjors, acaben de sacrificar la Birra, es veu que tenia una infecció generalitzada... sap greu! Ves per on aquest any no s'ha espantat amb els espetecs del focs artificials de Les Santes.
Quan agafes afecció a un amic o una amiga, no només als humans, tambés als animals; costa desenganxar-se, costa dir adéu. Ho dic jo que sempre he tingut bitxos a casa.
Doncs això: tercer dia sense "birra".

7.27.2008

Una nit al teatre.

Va ser ahir a la nit, una vegada més en Joan Pera torna fent teatre a la seva ciutat per Les Santes, i una vegada més, allà que hi era jo! La sala era de gom a gom!
Dues amigues havien vist l'embolic de les maletes a Barcelona, em la recomanaven, i un Pera fill em va dir que si més no, riuria... ja em va bé això.
La funció començava a les 10, però havíem anat una mica abans per fer-nos amb les entrades que previament havia adquirit per Internet; una vegada amb les entrades a la mà vam anar a fer un cafetó i a la tornada s'havia animat molt la cantonada del Monumental.
Vam gaudir d'una bona posició (fins i tot en el teatre, em van dir que la fila set era la millor), estàvem envoltats d'amics i coneguts reconeguts.. es va fer fosc el local i ja va començar la bogeria: Un tio molt ric, que tot li anava com la seda amb la seva dona i la seva (pija) filla, de cop i volta es veu ficat en un embolic, que comença quan el seu home de confiança li demana augment de sou per poder sol·licitar la mà de la seva xicota... ( I tot li passa per ser molt ric... ho anava dient...). Un tip de riure, fins i tot ells! Guarnit amb gags de l'actor principal relatius a Mataró, la ciutat que tan estima i l'estima.
A la sortida ens vam acostar al ball de festa major del parc (tinc això: o no surto o no entro...), un parell de voltes pel recinte, salutacions amb coneguts i amics, una beguda fresca, seguir el ritme d'unes quantes cançons pegadisses, respirar el magnífic ambientillo... I a casa. M'he llevat amb les Matinades.
Després quatre pocasoltes diuen que les Santes són avorrides... Hi ha actes per a tots els gustos i totes les edats, i si no mireu; la meva filla era amb la meva neboda (que venia de lluny) a veure el concert d'Amaral, que per cert van venir encantades i no els va importar la llarrrrgaaa estona que van fer cua. El meu fill al Cosmos a veure el cel de Les Santes a través del telescopi (amb aquest encara no he tingut l'oportunitat de parlar), I nosaltres: Una nit al teatre!
El dia d'avui també promet... Glòria a Les Santes!

7.26.2008

15 roses roges.

Com cada any, i ja fa uns quants, les integrants de la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró; ens vam reunir dijous passat, 24 de juliol, per fer un sopar a la fresca. D'aquesta manera tanquem el curs i, iniciem Les Santes, a ritme d'habaneres.
Érem 15, altres companyes no van poder assitir per diferents motius (vam pensar en elles), una estona deliciosa entre dones, mentre rebíem la visita de companys/es i amics/gues que passaven per allà, o simplement que venien a saludar-nos.
Ens van obsequiar amb una postal de "Las 13 rosas" i un escrit de la Maria-Mercè Marçal que em va emocionar, diu així:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Moltes gràcies a l'Anna, Regidora de la Dona, per tenir la idea, a la Marian, Secretària del grup, per l'organització del sopar; i a totes les que vau assitir, per haver pogut compartir una nit tan especial: Montse, Carme, Consol, les dues Pepis, Alícia, Núria, Cuca, Teresa, Conxita, Adela, Coral, Sara i, amb la Glorieta... em sembla que ja estem totes! (no em digueu que no faig "pose" de feliç!)
A una taula del davant hi havia un amic, sopant amb la seva família; quan ens anàvem a fer la foto de grup pel record, li vam convidar... i va venir, com es pot apreciar. Moltes gràcies, Joan Antoni!

"Voces de mujeres"

Ahir vaig rebre aquesta poesia d'una companya, una de les 15 dones que dijous passat vam estar sopant com cada any, la nit d'habaneres. Arran d'un detallet que vam rebre, es veu que a l'arribar a casa va estar buscant records i va trobar un llibre de Maria-Mercè Marçal, diu que a la tapa posa any 85 i, dins, hi havia un paper amb un poema en castellà que no sap de qui és (diu que d'ella no). Si més no, l'he trobat digne de compartir; algunes coses han canviat molt i d'altres no han canviat gens ni mica. Si alguna dona, la llegeix i la troba seva, que m'ho digui.
Del sopar i dels detalls escriuré altre dia, quan tingui imatges per ilustrar-ho.
"Oigo voces de mujeres
¿están locas? ¡qué piden!
tengo mis hijos, mi marido, mi casa
ellos me dicen que es bastante
¿y por qué no?
oigo voces de mujeres...
Me siento pequeña,
creo que no existo,
yo no existo sólo porque ellos me lo digan
conmigo no cuentan
no sirvo, y en casa estoy tan sola,
pero luego llega él, ¡me quiere!
oigo voces de mujeres...
Y casi creo...
Tengo que darme quenta de ello
no quieren que exista,
como la casa no hay nada
la comida puesta, el niño en la cama
¿ y si no lo hago?
mujer, trabajo, me sacrifico por ti y los mios
¿y tú? así me lo agradeces
pero ¿y si yo quiero trabajar?
a mí no me dan puestos
y si me los dan, son tan malos
sólo soy una mujer,
oigo voces de mujeres...
Veo que ellas saben lo que sufro
¡que están conmigo
y contigo compañera!
que luchan por sacarme,
por librarme
¡no es la casa! es el trabajo
¡no son los niños! es el camino
¡no son los hombres! es el amor
oigo voces de mujeres,
son mis voces también
son las tuyas.
Todas nosotras estamos,
existimos, gritamos
oigo voces de mujeres...
!Venceremos!"
He tractat de respectar al màxim l'escrit, només he retocat alguna coseta; tampoc he llegit l'original, a mi m'ha arribat transcrit.
¡"Voces de mujeres... Que no se rompa la voz"!

7.25.2008

El arte de la Prudencia.

"Relacionate con aquellos que te pueden enseñar algo: Deja que la amistad sea escuela de conocimientos y que la cultura sea enseñada en la conversación. Que tus amigos sean tus maestros y mezcla los placeres de la conversación con las ventajas de la instrucción. Siempre estamos atraídos a otros por nuestro interés propio, pero en este caso es un interés noble
No causes expectación exagerada cuando inicies algo: porque después es difícil satisfacer las expectativas. Lo real nunca puede igualar a lo imaginado, por lo que es fácil formarse ideales y luego es muy difícil hacerlas realidad. La imaginación crea esperanza y hace que se crea que las cosas son más de lo que en realidad son. Por la expectación la gente se desilusiona en vez de impresionarse. La esperanza es una gran falsificadora de la verdad. Haz lo contrario asegurándote que el fruto exceda al deseo. Es mejor que la realidad sobrepase a la idea.
Se libre de imperfecciones: Todos tenemos algún punto débil, ya sea físico o moral, el cual consentimos aunque lo podríamos curar fácilmente. Un defecto, por pequeño que sea te devalúa, una nube puede tapar al sol. Nuestros defectos sirven para ser señalados por aquellos con mala voluntad. La más grande habilidad es transformar los defectos en ornamentos. El Cesar romano ocultaba su calvicie con laureles.
Domina tus antipatías: Nos formamos antipatías de la gente, aún cuando no sabemos nada de ellos. Hay veces que esta aversión se dirige hacia nuestros superiores. El buen sentido domina este sentimiento porque no hay nada más desacreditable que repudiar a los que son mejores que nosotros. Si la simpatía con los grandes nos ennoblece, la antipatía con ellos nos degrada.
Evita echarte obligaciones: Éste es uno de los principales objetivos de la Prudencia. La gente de gran Prudencia mantiene los extremos muy separados para que haya una gran distancia entre ellos. Siempre se mantienen en el centro de su precaución, para que les de tiempo de actuar. Es mas fácil evitar comprometerse que salir bien parado del compromiso. Tales asuntos ponen a prueba nuestra inteligencia –es mejor evitarlos. Una obligación lleva a la otra y puede terminar en problemas. Hay gente que por naturaleza o por costumbre se echa obligaciones fácilmente. Pero el Inteligente debe meditar bien antes de echarse una obligación. Se necesita más valor para negarse a aceptar la obligación que en cumplirla. Cuando hay un tonto que se ofrece, uno debe de tomar el segundo lugar".
Frases de: El arte de la Prudencia, de Baltasar Gracián.

7.24.2008

Los números.

"Los números que todos usamos (1, 2, 3, 4, etc.) Son llamados números arábigos" para distinguirlos de los "números romanos" (I, II, III, IV, V, VI, etc.)
Los árabes popularizaron estos números, pero su origen se remonta a los comerciantes fenicios que los usaban para contar y llevar la contabilidad comercial.
¿Pero has pensado alguna vez por qué "1" significa "uno", "2" significa "dos", etc.?
Los números romanos son fáciles de comprender pero... ¿Cuál es la lógica que hay detrás de los números arábigos o fenicios?
Pues muy sencilla, se trata de ángulos. Es pura lógica: si escribes el número en su forma primitiva, verás que:
El número 1 tiene un ángulo.
El número 2 tiene dos ángulos.
El número 3 tiene tres ángulos.
Y el número 0 no tiene ángulos.
Y como una imagen vale más que mil palabras"...

Nunca te acostarás sin saber una cosa más...

7.23.2008

Las letras.

"Las letras pueden ser únicas: ADN
Pueden ser sobrias: AA
Las letras pueden tener mayor contenido: ETC
Pueden dar placer: G
Las letras pueden ser un parámetro: IQ
Pueden tener mucho peso: KG
Las letras pueden ser alucinantes: LSD
Pueden ser profundas: OM
Las letras siempre tienen algo que decir: PD
Pueden ser implacables: RIP
Las letras pueden ser de gran ayuda: SOS
Pueden ser explosivas: TNT
Las letras pueden marcarte de por vida: VIH
Pueden ser un alivio: WC
Las letras pueden causar delirios de grandeza: XL
Pueden ser muy explícitas: XXX
Las letras pueden ser un buen fin: Z
¡Únelas!
Leer es comunicarse, soñar, imaginar, entretenerse, aprender, conocer... Desarrolla el vocabulario, la comprensión, otorga un pensamiento crítico... etc".

7.22.2008

XIè Congrés del PSC (II)

Vídeo ambient. M'encanta!



Entrevista a Manuela de Madre. Un Congrés amb compromís i esbarjo.

7.21.2008

Mig segle...

Fa com sis mesos, quan la meva companya i amiga Pepi ens va convidar a la festa del seu home, per celebrar els seus 50 anys, vaig pensar: una festa més de les que últimament assistim... Però no, aquesta era especial; ens va arribar la invitació per correu convencional amb una sèrie de característiques que la feien diferent a totes les que havíem anat fins ara.
Una de les condicions era que s'havia d'anar disfressats... però no una disfressa qualsevol, havia de ser un personatge famós i reconegut mundialment, i que es notés de què anaves (o portar una nota on ho digués). De seguida ens vam posar a pensar en personatges, ens va agradar la idea i el fet que contessin amb nosaltres per celebrar un día tan bonic.

De personatges masculins teníem unes quantes en ment amb molta consistència; però al final ens vam decidir per Groucho Marx.

De personatges femenins costava més decidir, i em van donar la idea a casa; per què no vas de Cleopatra? Tens unes característiques que et faran més autèntica, com ara el nas gran... D'egípcia ja m'havia vestit fa molts anys, però no de la seva reina.
Bé, com que el nas ja el tenia, em vaig preparar el vestit i els complements: perruca, joies, pintures etc.
Teníem un problema, la festa era el dia 20 i, aquest dia jo estava en un altre lloc; la Pepi em va dir que fes un esforç per assistir, cosa que és d'agrair perquè sé que és de cor; i allà vam estar.
Vam arribar més aviat tard, els premis ja estaven donats, a la Marilyn Monroe se l'havien caigut les tetes, la Leti"la fea" ja no era tan lletja... (tot i que li vaig dir: lletja! I em va contestar; gràcies!
A la Madonna, al Chiquiliquatre i les seves ballarines, a la Lara Croft, i a Bonnie & Clyde... encara s'els podia apreciar l'ingeni a l'hora de preparar la disfressa.
Una estona molt bona compartida amb "la gente" d'aquesta parella; altra vegada van coincidir Elna i Mataró.
Gràcies per comptar amb nosaltres.
Per molts anys, Diego!!!

7.20.2008

XIè Congrés del PSC (I)

Montilla amb la proposta de la JSC.

Treball a les comissions del Congrés.

7.19.2008

Querer y perder.

Cuando te conocí,
la vida me enseñó,
qué caro cuesta ser feliz,
si el precio es el dolor.
Saber que te perdí,
no ha sido lo peor,
peor fue descubrir,
que como tu no hay dos.
Pero es mejor querer
y después perder,
que nunca haber querido.
Estés donde tu estés ,
te recordaré,
y estarás conmigo.
Volverás conmigo....
Qué voy a hacer sin ti,
si detrás de tu adiós.
Se van los sueños
que hay en mí
y toda mi ilusión.
Y si quererte así,
fue mi mayor error...
Castigame a vivir,
pagando con mi amor.
Pero es mejor querer
y después perder
que nunca haber querido
estés donde tu estés,
te recordaré
y estarás conmigo.
Volverás conmigo...

Querer y perder, inolvidable canción de Dyango.
P.D. Aquests dies tirarem d'arxiu...:)

7.18.2008

Ni Internet.


En estos tiempos de avanzada tecnología en comunicación, donde puedes estar "hablando" por Internet con varias personas a la vez y en diferente idioma, como suelo hacer yo frecuentemente; por diferentes servidores: messenger, facebook... (a veces me cuelo y envío mensajes equivocados...) Que parece que el medio sea "perfecto"... ¡Pues no! ¡Ni Internet!

Me escribieron esta frase precisamente en una conversación virtual y, después de pensarla, me dije: ¡Cuanta razón tiene!

"Esto de Internet, no es perfecto; lo serà cuando se huela, cuando se sienta el halo de la otra persona, cuando se pueda notar la electricidad..."

¿Estáis de acuerdo?

7.17.2008

És preferible...

Voleu riure una mica? Veient aquest vídeos ho fareu, segur!






7.16.2008

Mai és tard!


Ahir a la tarda rebia l'e-mail d'un amic amb l'enllaç a aquest bloc, dient-me: crec que t'agradarà... en aquell moment vaig llegir el post que em va sortir en pantalla i, com estava escrit com si fos una notícia de premsa, no em vaig adonar de qui era el bloc; i li vaig contestar: moltes gràcies, és tot un exemple a seguir, mai és tard! Jo conec una dona gallega... És ella!
Avui he rebut aquesta notícia per altra banda, que d'alguna manera estan relacionades. La senyora Riley també gaudia compartint cançons que li agradaven, com servidora.
A Mataró tenim l'Encarna Siles, tot i que ella encara és joveneta...
Tres dones fantàstiques, actives, amb la ment desperta, "con dos tacones"!.
Em quedo amb la frase de la María Amelia referint-se a Internet: "el mejor invento que he visto en mi vida".
Avui el post va dedicat a L'Encarna, a Olive i María Amelia.

7.15.2008

No me crees.

"No sé pensar si no te veo,
no puedo oír si no es tu voz,
y en mi soledad
yo te escribo y te entrego
en cada beso el corazón.
Ohh

Se apaga el sol en mi ventana
y hace tiempo que ya no sé de ti,
dime cómo te ha ido,
si también estás sola
y si piensas en mí,
sigo aquí.

En todas las palabras, mil caricias y miradas,
tú me dabas lo que nadie me dio en mi vida.

Tu recuerdo me consuela, me desvela ,
me envenena tanto cada día.
¿Qué haría si te pierde este pobre corazón?

Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido,
no me crees cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y en cada día, en cada hora, a cada instante pienso en ti y no lo ves,
no me crees.

No sé soñar si no es contigo,
yo sólo quiero volverte a ver
y decirte al oído todo lo que te escribo en este papel,
entiéndeme.

En todas las palabras, mil caricias y miradas
tú me dabas lo que nadie me dio en mi vida.

Tu recuerdo me consuela, me desvela ,
me envenena tanto cada día.
¿Qué haría si te pierde este pobre corazón?

Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido,
no me crees cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y en cada día, en cada hora, a cada instante pienso en ti y no lo ves.

Y no me crees cuando te digo que no habrá nadie que te quiera como yo,
cuando te pido que en el olvido no me dejes sin razón,
entretenerme en el recuerdo es el remedio que me queda de tu amor.

Y si me entrego a ti sincero
y te abro el corazón
espero que no me devuelvas un adiós.

Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido,
no me crees cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y en cada día, en cada hora, a cada instante pienso en ti y no lo ves.

Y no me crees cuando te digo que no habrá nadie que te quiera como yo,
cuando te pido que en el olvido no me dejes sin razón,
entretenerme en el recuerdo es el remedio que me queda de tu amor.
No me crees".

No me crees de Efecto Mariposa. Magnífica canción que suelo escuchar en la radio del coche cuando viajo.

7.14.2008

Vivències i convivència.

Aquest cap de setmana hi ha hagut una mica de tot: calor, pluja, viatges, festa, vivències maques...
Dissabte, una sortida amb companys i companyes a Barcelona, on vam assistir a la celebració dels 30 anys del PSC; vaig apuntar-me dues frases al punt de llibre que em van regalar al comprar el llibre que han editat per a l'ocasió; les dues de la mateixa persona , d'en Raimon Obiols i, curiosament, després les vaig llegir en aquest bloc, i són: "Federalisme és unir en llibertat" i" La llengua no ens dividirà".
A la tarda, dins de la programació de les festes de Rocafonda, vaig anar a escoltar monòlegs; l'obra de teatre que havia de representar el Grup de teatre EPMA, no es va poder realitzar per no estar prou madura. Ja m'ho havien comentat membres del col·lectiu el dia d'abans quan ens vam trobar al Pregó de les festes; tot i això vaig voler escoltar el monòlegs que per cert, la Montse, integrant del grup i veïna del barri ens va fer riure de valent, o no Joana?
En acabar, una "petita excursió" pel Maresme, que amb els problemes adicionals per la pluja, es va convertir en dues hores llargues, inclosa la remullada; tot per a veure com havia quedat el piset de la meva filla que encara no l'havia vist moblat (molt cuco).
Ahir a la tarda tenia cita a Rocafonda, l'any passat vaig anar al Fem gresca (com va quedar patent al programa de festes...) i em va agradar molt, per tant havia de repetir, i va ser amb el mateix resultat, un ambient encantador!
Allà ens vam trobar moltíssima gent, que ens anàvem saludant (fins i tot vaig conèixer els polonesos) i, unes nenes marroquines que escribien el nom en àrab en uns punts de llibre, em van regalar quatre; dos pels meus fills, un per a un amic que passava per allà ;) i el meu, oi que és maco?
Un cap de setmana diferent!

7.13.2008

Gent compromesa, gent implicada.

Foto: Pepi.
Fent una reflexió sobre el fet de la gent que s'implica socialment, gent compromesa amb les seves idees, etc. He arribat a aquesta conclusió.
Hi ha persones que es comprometen fins a un punt que et dius; caram, sí que és llarga ! Després te n'adones que aquests compromisos no els van assolint... Això no ho he descobert ara, ho he comprovat al llarg de la meva vida, però sí que em resulta si més no, curiós. M'agrada la gent formal i responsable.
Jo sóc de l'opinió, que si hem comprometo, ho he de complir, i si veig que no està al meu abast, simplement dic que no; és cert que de vegades vas dient que sí, que sí i, sense adonar-te estàs ficada en més afers dels que pots dur a terme.
De tots els compromisos que tinc ara (que no pas obligacions), hi ha amb els que em sento molt còmoda i d'altres que no tant (suposo que es nota). Estic ja de vacances (això ajuda) i, vaig fent el que puc, de vegades deixant de banda altres coses que abans les tenies com a prioritats.
Quan arribi setembre, potser serà l'hora de fer un pensament i dir: ho sento, fins aquí he arribat.

7.12.2008

Polònia, polonesos, polacs...

Encara que algú pot pensar que escriuré sobre el programa Polònia de TV3 i, de "polacos" (com diuen a la meva terra al catalans); avui no van per aquí els tirs. Vull escriure sobre el país que té com a capital Varsòvia i, dels polonesos.
Tot va començar una tarda d'estiu quan una noia que havia estat treballant en una empresa de treball temporal com a consultora, va anar a buscar la liquidació i, de pas a veure les seves ex companyes; una d'elles estava atenent en anglès i amb certes dificultats a uns clients; una parella de joves. La noia que veia la cosa com de lluny va pensar que podia ajudar i es va posar a parlar amb ells i, així va saber que a més a més de feina buscaven una habitació de lloguer per un mes; van buscar una econòmica i seguirien en contacte pel mòbil.
L'endemà li truquen per anar a veure l'habitació fent ella de traductora i, la noia va acompanyada del seu germà. La parella polonesa els expliquen moltes coses a tots dos relacionades amb el seu país, com ara que l'economia està fatal: els preus semblants a aquí amb sous de 400 i 500 € mensuals... Imagineu!!!
I això que tots dos tenen estudis universitaris, parlen a més a més del seu idioma l'anglès perfecte, em sembla que també rus i alemany, ella també ha estudiat cinc mesos espanyol, però enten poc i no parla gens ni mica. Ell també es veu que és músic, i que a Polònia té tres àlbims publicats. Jo els faria el suggeriment que hi vagin al xiringuitos de la platja a les nits, per provar no perden res.
Bé, han vingut amb 500€ a pasar el mes, clar que han de buscar feina!!! Només l'habitació ja els hi costa la meitat; però tenen un problema greu, l'idioma... Potser a la Costa tindrien més sortida en l'hosteleria. Com han arribat a Mataró em sembla que encara no ho saben ni ells, de rebot; van anar a algun poble més amunt buscant allotjament i els hi van dir que potser a Mataró que era més gran...
Avui en agraïment l'han convidada a dinar, tot dient que fos un lloc barat, clar...
M'ha semblat una història molt bonica, plena d'altruisme i humanitat.
Koniec!!!

Tolerància zero.

Davant del maltractador, tolerància zero!


7.11.2008

Avui toca...

Avui, pensant en les samarretes d'estiu i, el missatges que porten escrits moltes vegades (com que una sempre va llegint pel carrer...), he buscat imatges atrevides; de les que més he trobat són les relacionades amb el sexe...
Faré un rànquing:
En el número quatre una suau... per anar fent boca.
En el número tres una frase que ja l'he llegit altres estius, i que el final encara es veu més borrós.

En el número dos, aquesta tan sugerent...

I en el número u, l'escrit de samarreta més descarat que he vist mai; jo no me la posaria, i tu?Us ha agradat? Ces't la vie!!!

7.10.2008

"Nochecita toledana"


"Si buscáis en el diccionario lo que significa una "noche toledana" os dirá que es la que se pasa sin dormir.
Una Noche Toledana se puede entender como pasar una noche loca, suele referirse a una noche agitada en la que no puedes dormir pero con connotaciones negativas
Origen de la expresión: en tiempos, las noches de Toledo eran una juerga de mosquitos, que martirizaban a los visitantes que no estaban advertidos de la gracia".
Bé, aquesta nit ha estat per a mi: "Una nochecita toledana"!
Me'n vaig anar al llit, amb el meu llibre, mentre veia Hospital Central, sense mòbil; en un moment donat se'm tanquen el ulls, apago el llum i la tele i em quedo adormida de seguida. Quan estava al setè cel, em sona el telèfon a l'orella i faig un bot, era el meu fill que s'havia deixat les claus... M'aixeco i surto per obrir, el pare era al mig del menjador amb el seu mòbil a la mà que es veu que el nano havia estat trucant a tots dos (no vaig sentir cap dels dos). A dos quarts de dues de la matinada semblava migdia i que anàvem a fer el vermut!! Quina marxa!
Em torno al llit que em picaven els ulls, em desperto i eren les tres...i ara què faig? Un pipí, un got d'aigua, miro el correu electrònic; les notícies: locals, autonòmiques, nacionals, internacionals... i em dic. tia, hauràs de dormir! Amb un ull obert i altre tancat he aguantat fins a les cinc, em llevo i em faig una tassa de llet amb una madalena... una senyora madalena! Recullo roba estesa...i vaig una altra vegada al llit on em quedo mig adormida i somio que estic recollint roba i la deixo a la barana del balcó (no d'on visc, sino d'un setè pis...), amb tan mala sort que un parell de peces petites femenines em cauen al carrer, miro i havia un tio mirant cap amunt, em retiro avergonyida i baixo per les escales (que per cert, no em sonaven de res, i pensava: les han degut de canviar des que no visc aquí). Quan les baixava de tres en tres, sona el despertador, i em dic:per fi!!!! Quina nit! Quina sort que hagi acabat!!!! I això que no m'han molestat els mosquit!!! Total eren dos quarts de set, i fins les vuit que aquests dies tinc cita amb TV espanyola...
Déu ser cert allò que per a descansar has d'estar cansada...

7.09.2008

Relax i sensualitat.

Música, roses i tango.
Gaudiu!




Evora Lorena Mcknnitt

7.08.2008

Felicitats, Edgar!

Mirada enigmàtica i profunda; paissatge de la meva terra el novembre passat, què estaria pensant?
Quan vam decidir el seu nom, no teníem ni idea de quin dia es celebrava el seu sant, va ser, quan una vegada nascut vaig anar a inscriure'l al cens; la noia que em va atendre em va dir: què saps quan és el seu sant? Li vaig contestar que no, i em va dir: el vuit de juliol, ho sé perquè tinc un fill que es diu Edgar... Felicitats, fill!
"SANTORAL - ONOMÁSTICA
Santos del día 8 de Julio
Abundio, Agresto, Alberto, Alicio, Edgar, Ampelio, Apolonio, Aquila, Priscila, Benedicta.
EDGAR
Variante inglesa de Eduardo, que como en los casos de Benedicto y Benito, Isidoro e Isidro, Raimundo y Ramón, son de hecho el mismo nombre, pero detrás de cada forma de los mismos hay un personaje distinto de gran talla, y para distinguirlos se mantienen las diferentes formas del mismo nombre. Éste es el caso de Edgar, que es una variante inglesa de Edward nombre germánico procedente de Hrod-ward, que significa "Guardián glorioso" y que se reserva en la forma Edgar para san Edgar "el Pacífico", famoso rey sajón del siglo X.
San Edgar el Pacífico, rey de Inglaterra, nació el 944. Hijo de Edmundo el Mágico se educó probablemente en la corte de su tío Eadredo. Al morir su hermano Edwy en 959 quedó como único soberano de Wessex, la Mercia y la Northumbria. Reinó con mano dura, y a pesar de la gran inestabilidad de la época, consiguió pasar su reinado sin grandes conflictos. Físicamente era un joven gallardo y vigoroso, con gran vitalidad, lo que le llevó a cometer algunos excesos, que la Iglesia le hizo expiar (se pasó siete años sin llevar corona). Tuvo como consejero a san Dunstan, arzobispo de Canterbury, que le ayudó a reinar con sabiduría y en paz. Tuvo entre otros el acierto de tratar por igual a todos sus súbditos, sin hacer diferencia entre los ingleses, los dinamarqueses y los bretones, lo que si bien le acarreó el disgusto de los ingleses, le permitió reinar sin sublevaciones y sin apenas ataques externos. Venció con facilidad a los escoceses y a los irlandeses. En 972 nombró arzobispo de York (el poder religioso era inseparable del civil) al dinamarqués Oswaldo, que junto con su consejero san Dunstan ofició su coronación en Balh. Esta coronación vino a representar como la entronización de Edgar como emperador de todos los países que estaban aquel momento bajo la corona británica, y desde entonces firmó los documentos oficiales denominándose Albionis Imperator Augustus (Albión es como llamaban los romanos a Inglaterra). Los príncipes del país de Gales, de Escocia y de la Irlanda dinamarquesa reconocieron su autoridad de emperador. En el resto de Europa su nombre era conocido y respetado, y tuvo embajadores en la corte de Otón I y Otón II. Su atractivo físico, sus éxitos y su talante impresionaron a sus contemporáneos, que lo convirtieron en un héroe al que dedicaron varios poemas épicos. Se le recuerda muy especialmente porque libró al país de los lobos, que eran su azote y su pesadilla. Murió a los 32 años de edad (975) y fue enterrado en Glastonbury. Medio milenio más tarde, en 1502, el abad de aquel monasterio tuvo la idea de exponer sus restos en un relicario, de donde surgió la leyenda de su santidad.
Los Edgar celebran su onomástica el 8 de julio. Tienen como referente un héroe de primera línea que tuvo un gran valor, una inteligencia privilegiada y que además tuvo siempre la suerte de cara. Tanto, que lo único que le faltaba, el honor de los altares, lo alcanzó porque al abad del monasterio en que fue enterrado decidió ponerle sepultura de santo, con lo que empezó a ejercer de tal, con milagros incluidos. Estar bajo la protección de san Edgardo es como un presagio de que la fuerza, la belleza y la suerte rondarán a los que así se llaman. ¡Felicidades!

7.07.2008

... Des del sofà...

Ahir, tarda dedicada als esports! A casa i des del sofà, o sigui que vaig fer sofing!
Començava a les dues amb la carrera de Fòrmula 1, on Hamilton va gaudir i va guanyar, OK!
De Nadal i Federer, què dir; ja era de nit i esperant a veure qui dels dos arribava a la glòria, va ser el mallorquí; jo no entenc gaire de tennis, però a casa algú va dir (que va estar més de quatre hores sense moure el cul...) que havia vist pocs partits a la seva vida com aquest, OK!
Mentre, amb el cor en un puny... Laporta per poc, com Teruel: existeix i resisteix, a un pas del KO!
Tot això guarnit amb les notícies del Congrès del PSOE a Madrid i del Congrés del PP català; la política no és esport, però també hi ha OK i KO!
Sort que al matí havia sortit a caminar per la platja! OK!

7.06.2008

Corbata, sí; corbata, no.

A aquest no li cal res... Una mica menys "repeinao" i perfecte!
Al periodista i presentador de televisió, José María Carrascal,se li recorda molt (entre altres coses) per les corbates que duia. I aquest, em mola, amb corbata i sense.
A aquest altre el felicito, volia cridar l'atenció i ho va aconseguir.
Vosaltres què penseu: corbata, sí; o corbata, no? I si parlem de nusos...

7.05.2008

Trece líneas para vivir.

Al leer estas frases de Gabriel García Márquez, algunas me sonaban, muchas; pero las quiero transcribir todas porque valen la pena.
"Te quiero no por quien eres, sino... por quien soy cuando estoy contigo.
Ninguna persona merece tus lágrimas, y quien se las merece no te hará llorar.
Sólo porque alguien no te ame como tú quieres, no significa que no te ame con todo su ser.
Un verdadero amigo es quien te toma de la mano y te toca el corazón.
La peor forma de extrañar a alguien es estar sentado a su lado y saber que nunca le podrás tener.
Nunca dejes de sonreir, ni siquiera cuando estés triste, porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa.
Puedes ser una persona solamente para el mundo, pero para una persona tú eres el mundo.
No pases el tiempo con alguien que no está dispuesto a pasarlo contigo.
Quizá Dios quiera que conozcas mucha gente equivocada antes de que conozcas a la persona adecuada, para cuando al fin la conozcas sepas estar agradecido.
No llores porque terminó, sonríe porque sucedió.
Siempre habrá gente que te lastime, así que lo que tienes que hacer es seguir confiando y sólo ser más cuidadoso en quien confías dos veces..
Conviértete en una mejor persona y asegúrate de saber quien eres antes de conocer a alguien más y esperar que esa persona sepa quien eres.
No te esfuerces tanto, las mejores cosas suceden cuando menos te las esperas".

7.04.2008

Marineros y sirenas.


Él camina despacito que las prisas no son buenas,
en su brazo dobladita con cuidado la chaqueta.
Luego pasa por la calle donde los chavales juegan,
él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.
Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena,
conociste a la más guapa y a la menos buena
sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta.
Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena,
la verdad no fue dificil cuando conoció a Mariela,
que tenia los ojos verdes y el negocio entre las piernas.
¡Ay que ver que puntería no te arrimas a una buena!
Soldadito marinero conociste a una sirena
de esas que dicen te quiero si ven la cartera llena,
conociste a la más guapa y a la menos buena
sin saber como ha venido te ha cogido la tormenta.
Después de un invierno malo, una mala primavera,
dime porqué estas buscando una lágrima en la arena.
Soldadito marinero: Fito y los Fitipaldi.
Hoy me viene esta canción todo el rato a la cabeza, así que la comparto con todos.

7.03.2008

A l'estiu... polo!

Per refrescar-te la gola a l'estiu, no hi ha millor gelat que un polo de llimona, taronja, maduixa...

O fer un discret viatge de vacances al Polo Nord, Sud...

Jugar a polo...

Fer un volt en un polo i si és descapotable, millor!

Amb un polo, ja sobra! I a aquest li sobra fins i tot el polo... I fer un viatge amb el descapotable fins el Polo Nord o Sud llepant un polo... es practicarà el polo allà?

Recordo una tonteria de quan era nena, una dona (important i coneguda) que de primer cognom era "Polo", i després li deien el del seu home, que era com el d'una moneda europea. Aleshores nosaltres li dèiem: "Doña" C... Polo de Pesseta, era més "cañí"!

7.02.2008

Primavera cultural masina.

Concierto de Chema Bello
Dentro de las actividades programadas para la PRIMAVERA CULTURAL MASINA, el sábado 7 de junio el cantautor Chema Bello (casado con una masina, que si no me falla la vista es la que está sentada a su lado) presentó su disco "Cruzando por aquí" en la Casa de Cultura. En su concierto incluyó esta canción primicia dedicada a Mas de las Matas. El domingo 22 es el día de Aragón en la EXPO 2008 de Zaragoza y Chema actuará a las 20 h. cantando, entre otras, esta canción.
Desde dentro...
Mas de las Matas mío, villa de trovadores:
Su “alma” y su “masino”, su “Trala”, San Antón...
Puerta del Maestrazgo, cuna de mis amores;
desde dentro te canto para ti esta canción.
Dicen que “Mochiganga”, dicen que “sol y moscas”
dicen “San Juan Bautista”, dicen “Comendador”
dicen “¡grandes ideas”!, dicen que no son pocas.
¡Hogar de forasteros!: Eso lo digo yo.
Paloma mensajera: si algún día me pillas
soñando en Zaragoza, durmiendo en Castellón,
cruzando por el Duero, currando por Sevilla,
dile al Mas, que lo llevo pegado al corazón.
Desfile de carrozas, orgullo de masinos,
que casi toca el cielo tu torre, ya lo sé,
aunque no van a Roma, tus más de mil caminos
te reza quien te mira, te quiere quien te ve.
En aguas de tu río he lavado mi alma
subieron con mis lágrimas los cauces del canal
Santa Bárbara mira, Santa Flora me llama.
Masadas de Aguaviva: ¡No me dejéis llorar!
Paloma mensajera, si algún día consigo
verte por Alcorisa, volando en Alcañiz
planeando en Castellote, cantando en Abenfigo
di en el Mas que ya llego, que estoy cerca de allí
diles que sólo quiero perderme por allí.
Di que sólo en el cielo, se está mejor que aquí.
De algunas cosas que se nombran, solamente las sabemos los masinos y masinas, otras son conocidas sobradamente. No está mal la letra, con música no la he escuchado...

7.01.2008

Un cel ple...

Amb aquesta foto de la Pepi, feta des del seu racó, vull enviar l'últim adéu a en Martí; un altre estel que ha pujat al cel.
Tot i que ara no hi era a la seva classe, ha estat abans la seva mestra i, la primera que m'ha avisat del fatal desenllaç: Glòria, una mala notícia, en Martí es mort... Sabíem d'un postoperatori una mica complicat, però ahir va empitjorar.
Ho sento molt, ho sentim molt!!!
"He passat com una estela
i a penes he vist el món.
Déu sap els secrets que ens vela
i el destí que duia al front.
Doncs, no ploreu, pare i mare,
d'una visita tan breu,
pregueu que un jorn cara a cara,
ens veiem davant de Déu.
Jo vetllaré la demora
on he sigut enviat
i a Déu pregaré tothora
per vostra felicitat."
M. Vidal Brú.