6.30.2008

La primera "foto" de l'Edgar.

La meva Joana, amb el seu títol d'àvia primerenca, m'ha fet pensar en la primera ecografia que em van fer i vaig tenir per a mi; quan l'embaràs de la nena, no em van donar cap, només la veia per la pantalla.
És de l'Edgar, el meu fill, a les 14 setmanes de vida intrauterina; tot i que es nota els vint-i-un anys d'avenços tecnològics entre la d'en Dídac i aquesta, jo la guardo com un tresor, és l'única que tinc i, ja em va dir l'ecògraf aquel dia que podria ser un nen, perquè pel temps que tenia el fetus estava molt format... serà veritat o em va dir el que volia escoltar? Sense mullar-se massa... La següent m'ho van confirmar, nen!
Aviat el nen farà 21 anys!

6.29.2008

Ja tenim geganta!

La Palaueta
Aquest és el text que vaig llegir divendres passat a la presentació en societat de la Palaueta, la geganta del nostre barri.
"Bona tarda a tothom,
Avui és un gran dia pel Palau, comencen les festes anuals del barri i, presentem la nostra geganta, la “Palaueta”. Fruit de les moltes gestions de la Presidenta i la seva Junta, ja és una realitat
Abans de tot, però, m’agradaria fer una mica d’història sobre l’origen del barri; un dia, en una de les moltes xerrades que hem fet amb la Paqui al llarg de l’any, i parlant precisament d’aquest projecte, em va comentar que algú li havia dit que fa molts anys, aquest barri eren terres on vivía un pagès, a l’arribada dels nostres primers immigrants. Ell, els hi va proporcionar aigua i llum per poder portar a terme els seus objectius de viure i treballar a la nostra ciutat. A poc a poc es van anar fent moltes casetes i va néixer un barri: El Palau!
Quan fa un any més o menys, vam començar a parlar d’una figura representativa pel nostre barri, vam pensar en un gegant i, la idea es va anar polint fins arribar a la definitiva.
És una geganta: dona i de mitjana edat, la majoria de la Junta complim el requisit i, jardinera, per la relació tan estreta amb Les Cinc Sènies, amb gran quantitat d’hivernacles de flors. El nom, no vam dubtar: Palaueta, pel barri.
Voldríem agrair al pagès que tan bé va acollir els nostres primers immigrants, exemple de convivència entre nouvinguts i bentrobats. Realitat del nostre barri d’avui.
I també a les madrines, les capgrosses de Rocafonda: la Montserrat, l’Haya i la Tamimunt.
Benvinguda al Palau, Palaueta!"

6.28.2008

A veces... más vale estar callada.

"LAS CINCO VOCALES.
La famosa escritora española Lucí­a Echevarrí­a, ganadora del Premio Planeta 2001, dijo en una entrevista, que murciélago era la única palabra en el idioma español que contení­a las cinco vocales...
Un lector, José Fernando Blanco Sánchez, envía la siguiente carta al periódico ABC, para ampliar su conocimiento.

Carta al director del diario ABC: Acabo de ver en la televisión estatal a Lucí­a Echevarrí­a diciendo que, murciélago es la única palabra en el idioma español que contení­a las cinco vocales.
Mi estimada señora, piense un poco y controle su euforia. Un arquitecto, escuálido, llamado Aurelio o Eulalio, dice que lo más auténtico es tener un abuelito que lleve un traje reticulado y siga el arquetipo de aquel viejo reumático y repudiado, que consiguiera en su tiempo, ser esquilado por un comunicante, que cometía adulterio con una encubridora cerca del estanquillo, sin usar estimulador. Señora escritora, si el peliagudo enunciado de la ecuación la deja irresoluta, olvide su menstruación y piense de modo jerárquico. No se atragante con esta perturbación, que no va con su milonguera y meticulosa educación.

Y repita conmigo, como dirí­a Cantinflas: ¡Lo que es la falta de ignorancia!"

6.27.2008

Les minyones de la postguerra.

Aquesta foto no sé exactament quants anys té, com a mínim 60... La forquilla està entre l'any 39 i el 48, penso que més cap a finals de la dècada. I està feta a Barcelona.
Endivineu quina d'aquestes tres senyoretes és la meva mare? Podria donar pistes, però em sembla que no cal. Més presumida que no pas jo, molt més!

6.25.2008

La veu dels barris.


Avui a Mataró Ràdio, al 89.3 de la FM, al programa "La veu dels barris"; ens entrevistaran en directe a la Junta de l'AV del Palau, per explicar la programació de les festes del nostre barri.

Com que ara hi ha feina per a tothom, aquesta tasca... m'ha tocat! A veure si no "se me lengua la traba" que dèiem al meu poble... Caram, i això que de petita volia ser locutora de ràdio!

Us deixo, que tinc uns nervis... je je je.

6.24.2008

Sant Joan.

M'agrada aquest nom! Diuen que de vegades els noms ens diuen molt si els coneixem en persones que ens arriben, igual que altres ens poden recordar a persones que no ens fan el pes i no agradar-nos.
A mi m'encanta Joan i Joana, Juan i Juana; per què serà?
Que tingueu un molt bon dia, especilament els que porteu aquest nom.

6.23.2008

... I no tan bons...

Tal dia com avui fa 17 anys, a casa d'una família no es va beure cava ni es va menjar coca.
L'avi acabava de ser donat d'alta hospitalària d'una intervenció quirúrgica força seriosa: l'extirpació d'un càncer de recte, amb tot el que comporta, tant física com psíquicament, principalment pel malalt, però repercuteix a la resta familiar.
Al fill de tres anys l'havia sortit la varicel·la molt forta feia ja uns dies; aquest dia en concret, la nit de Sant Joan, la seva germana i el seu pare ja anàvem ben plens de granets des del cap fins els peus... la talquistina anava que volava!
Quatre persones convalescents a la mateixa casa i només una dona per a cuidar a tots.
A la nit, quan ja estaven tots a seu llit, la dona va sortir al balcó, no podia dormir, i asseguda a una cadira escoltava i veia la festa de la masia del davant: llums, música, petards, riures, crits, xivarri... i ella plorava en silenci.
Han passat molts anys, però igual que hi ha records bons que no s'obliden... els no tan bons tampoc!
Que tingueu una bona revetlla!

6.22.2008

La salsa de la vida.

Tothom tenim il·lusions a la vida, si més no, projectes o idees que se'n van complint amb més o menys dificultats. Són la salsa de la vida!
Actualment estic ficada de ple en aquestes idees o il·lusions, l'adrenalina a "tope"; cert que dic de vegades: ja tinc ganes que això o allò acabi, però, em fico en altres...
En els últims dies, degut a aquesta activitat, porto un promig entre dinars i sopars que Déu n'hi do! Després em queixo... Sempre em quedarà dir que és la rentadora que encongeix la roba, je je je.
D'altra banda, ja he començat els meus passejos per la sorra de la platja, ahir s'estava bé i, al menys durant el pont, penso gaudir d'aquest privilegi; perquè és un privilegi poder anar a la platja sense necessitat d'agafar el cotxe, altra cosa és que vulguis anar més lluny.
Les caminades per la ciutat no les he deixat, ahir ens vam fer un bon tip baixant la Riera a ritme de batucada; el petit grup que anàvem i amb els que ens anàvem trobant, gairebé ens comunicàvem a crits o per signes, impossible portar una conversa en to confidencial... Després ho vam compensar amb una bona sentada i un refresc abans d'iniciar la pujada al barri.
I ara mateix la il·lusió o decisió més important no la tinc jo, la té la meva filla, tot i que també repercutirà en mi; els mesos de viure en parella al pis dels avis, aquí al costat de casa... pasarà a formar part del seu currículum de convivència. Se'n van de la ciutat, i a poc a poc, ella; se'n va deslliurant del cordó umbilical que la va mantenir amb vida durant nou mesos i, d'uns pits que la van alletar tres i mig més.
Ara, miraré des de la finestra cap endavant i, veient els últims habitatges del poble que tinc més a la vora, diré: nena, què fas???
S'han de tenir il·lusions!

6.21.2008

Qüestió d'humanitat.

M'explicava ahir per e-mail un vell amic, un incident que acabava de viure a la Ronda de Dalt, quan circulava amb la seva eina de treball: el camió.
Em deia textualment que venia de mal rotllo, la Ronda de Dalt estava colapsada (per a variar), i que entre mig dels cotxes va aparèixer un cadell de gat; es veu que el tio (el calificatiu que l'ha donat no el poso), que anava al seu costat, tot i veure el gatet, li va passar per sobre i li va fer mal a una pota, se'n va anar fent ziga zaga el gatet i, el meu amic, parant el tràfic...(imagineu la situació, amb l'angoixa que m'entra a mi al Nus de la Trinitat, o entre els murs de formigó) el va agafar i el va pujar al camió. Es veu que als dos minuts el gat era mort, alguna cosa més que la pota trepitjada tindria el pobre.
Tothom havia vist el que va passar , i una vegada reanudada la circulació, alguns, posant-se a la seva alçada li preguntaven pel gat i ell contestava que havia mort; li donaven les gràcies per l'acció, i pesarosos, cadascú continuava el seu camí i el seu destí.
Acava l'e-mail dient: "algú pensarà, però si només era un gat!!!! I jo continuaré pensant que hi ha molt de ... pel món".
Vaig trobar tan maca i tan humana la història, que li vaig contestar que li dedicaria un post, s'ho mereix!!!
Nano, pel vells temps, va per tu!

6.20.2008

Arriba l'estiu.

Sí, arriba l'estiu sense tenir primavera...
Jo, de moment, només he tingut dos dies calor (serà l'edat?) i ho he pogut suportar. Encara no he iniciat els meus passejos per la sorra de la platja, a part que no ha fet el temps adequat, no he tingut temps material, a veure al juliol.
El vano tot just l'he començat a utilitzar, aquest complemet és un del que més faig servir a l'estiu. M'agrada!

La fruita estiuenca que més em refresca i menys em cansa, podria ser la síndria, sí, adjudicat el vot... després els préssecs.

I de begudes, a més a més de l'aigua, pura, transparent, fresca i clara... com que l'orxata, ni la cervesa (ni clara ni "mojada") no m'agraden, a l'estiu bec tònica, i les nits especials... gintònic!

No és les meva estació de l'any favorita.

6.19.2008

Records.

Avui 19 de juny no escric res, molts records i encara una mica de dolor.
Aquesta foto (retocada), feta pel company Santi, de un dia que vam estar unidas per la Maternitat d'Elna les tres dones de la família, em servirà per a dir que no us oblidem; i que de vegades... sobren les paraules...

6.18.2008

Fi de curs.

Acaba el curs, els nens i nenes de les escoles aquesta setmana s'acomiadaran dels seus companys/es, mestres, amics/gues... fins a setembre uns/es, altres canviaran d'escola.
De reunions escolars a mi, encara em queden uns dies més; però, del curs que si ens vam acomiadar ahir a la tarda va ser del "Som amigues". Us enrecordeu fa uns mesos que parlava del projecte?
Ens vam reunir totes les parelles lingüístiques que vam començar: unes no van arribar a funcionar per diferents motius, altres han fet poques sessions i, la "nostra" en concret, malgrat tot... Déu n'hi do!!!
Vaig quedar molt agradablement sorpresa d'algunes benvingudes, que bé que ho fan! Després diuen que tothom és igual...
Ens van fer un regalet (a totes el mateix) i l'escrit m'ha encantat, el color de la papallona ho vaig triar jo.
Pel setembre tornarem a dedicar una mica del nostre temps lliure a parlar en català.

6.17.2008

El meu barri: El Palau.

Foto del cartell de festes del Palau.

Passat Sant Joan, arriba Sant Pau i Sant Pere... i el meu barri: El Palau, celebra les seves festes anuals, els dies 27, 28 i 29 de juny.
Faré cinc cèntims dels actes pel vostre coneixement.
Divendres 27:
19 hores.- Pregó a càrrec de la Regidora de la Dona, Anna Barrera. Presentació i benedicció de la nostra geganta. A l'acte assistirà l'Alcalde i, els Regidors que ens vulguin acompanyar, tots estan convidats.
21:30 hores.- Sardinada popular i "pinchos morunos".
22 hores.- Disco mòbil (amb la sardina a la boca... a ballar!!!)
Dissabte 28:
11 hores.- Gimcana infantil.
12 hores.- Concurs infantil (en aquest moments desconec de què és el concurs).
18 hores.- Doblet: mentre la cercavila amb la nostra geganta i les colles geganteres convidades, ballant al ritme de la batucada del barri:"Andarua" i, acompanyats per la quitxalla, engresquen els veïns a la festa; el col·lectiu de teatre EPMA ens representarà la obra de teatre, "UCI, cuidados intensivos".
20 hores.- Sevillanes amb Loli Granados i Sangre gitana.
21:30.- Rumberos amb "Bache provisional" (i... rumbes)
23 hores.- Revetlla amb l'orquestra "Magic Band".
Diumenge 29:
10 hores.- Xocolata amb xurros a dojo!!!
12.- Per primer cop al nostre barri, la colla castellerà Capgrossos de Mataró, aixecaran castells humans; el "puntazo" de la festa.
12:30.- Missa Rociera a la Parroquia de Sant Pau i ofrena floral al Sant Patró.
14 hores.- Dinar popular; paella i "cuscús", (cadascú que triï).
17 hores.- Actuació del grup de rok "Clímax"...
18:30 hores.- Danses catalanes a càrrec de L'Esbart Dansaire d'Iluro.
20 hores.- Havaneres i rom cremat, ens deleitaran amb la seva veu el grup "Alta mar".
22 hores.- Espectacle de les Diablesses de la Llàntia i final de festa amb focs artificials.
Vine al nostre barri, El Palau.
Estem de festa el 27, 28 i 29 de juny del 2008.
T'ho passaràs genial!!!

6.15.2008

Un intens dissabte.

Foto: Pepi
El llevar-me d'hora no és cap novetat pel fet d'anar de viatge, ho faig cada dia; a dos quarts de nou ja érem a la Plaça de les Tereses i em pensava que seríem les primeres, però no, ja estava la companya Victòria (fent honor al seu cognom, Pendón,je je je) i la seva amiga, que ens van dir que ja hi eren allà des de les set... Increible la vitalitat d'aquestes dues dones!
Vam sortir força puntuals 60 persones de Mataró i El Maresme a fer la ruta de l'exili; tan bon punt la TV Maresme Digital va grabar la sortida i, l'entrevista a L'Assumpta Montellà, on va presentar la foto oficial de les Elnes.

Teníem prevista l'arribada a la Maternitat d'Elna cap a les onze, però la parada tècnica de deu minuts que volíem fer a Figueres, es va allargar fins a quaranta-cinc... i arribàvem amb una hora de retard; sort del nostre contacte a Elna, la Josie, que ho va explicar a qui ens estava esperant!
Pel camí l'Assumpta ja ens anava fent boca i això que com va dir-nos hagués dormit una horeta més al seu llit (la becaina a l'autocar sí que la va fer), penseu que la nit d'abans acabava del xat de després del documental del canal 33 cap a les tres de la matinada. Abans de pujar les escales de la Maternitat una altra xerradeta i per dins, a cada sala ens deleitava amb la seva veu, els seus coneixements i, els seu saber fer; estava fantàstica en les explicacions: documentada, motivada, emocionada... les persones que no l'havien escoltat mai les tenia amb la boca oberta... En una paraula: Genial!!!!
Una vegada embriagats de sentiments i d'història vam anar a dinar; diuen que a França no es menja bé, que si és car, que si... us puc ben assegurar que gana no vam passar. A les postres, l'Assumpta, sense menjar-se-les, ens va fer una explicació amb més profunditat i, "dicharachera", com vam gaudir! Es va guanyar la gent, de veritat. Vam sortir ràpid cap a La Jonquera perquè el Museu de l'exili tancava d'hora, així que es va quedar la pobre sense postres i sense cafè.
Al Museu vam veure imatges i documents impactants; a servidora una foto en especial se li va quedar gravada a la retina: un grup d'adolescents formats i quadrats a l'intempèrie al camp de concentració de Mauthausen, tal com la seva mare els va portar al món... Vexació i atemptat a la dignitat de les persones que feria la nostra sensibilitat. Bestial! En tot cas jo faria primer en aquestes sortides la visita al Museu, on la barbàrie provoca calfreds i, després la visita a la Maternitat on hi ha optimisme, vida i esperança...
A la sortida vam fer una foto de grup pel record i ja vam iniciar la tornada cap a Mataró, arribant a l'hora prevista, amb el plaer d'haver fet un viatge preciós, on les coses van sortir segons el previst; tothom va quedar content, però he de dir que res hagués estat igual sense la companyia de l'Assumpta Montella, guia excepcional. Per cert, que ja se'ns ha ofert per acompanyar-nos a fer la ruta del Setè camió i visitar la mina de La Vajol, igual ens trobem el tresor perdut de la República nosaltres pel Coll de Lli...
A l'arribar a casa, un moment per refrescar-me i canviar-me de roba, després tenia un sopar, on la taula llarga i plena, tant de bon menjar com de gent em va recordar la penya del meu poble; va estar bé, fins i tot vaig cantar una jota aragonesa a duo, una mica "esclafada" que es diu allà (vol dir mal cantada).
Bé, diumenge no vaig sortir de casa, però dissabte no vaig entrar!

Valores.

" Cuenta una historia que dos amigos iban caminando por el desierto.
En algún punto del viaje comenzaron a discutir, y un amigo le dio una bofetada al otro.
Lastimado, pero sin decir nada, escribió en la arena: Mi mejor amigo me dio una bofetada.
Siguieron caminando hasta que encontraron un oasis, donde decidieron bañarse.
El amigo que había sido abofeteado comenzó a ahogarse, pero su amigo le salvó.
Después de recuperarse, escribió en una piedra: Mi mejor amigo hoy salvó mi vida.
El amigo que había abofeteado y salvado a su mejor amigo pregunto´: Cuando te lastimé escribiste en la arena y ahora lo haces en una piedra ¿Poqué?
El otro amigo respondió: Cuando alguien nos lastima debemos escribirlo en la arena donde los vientos del perdón puedan borrarlo.
Pero cuando alguien hace algo bueno por nosotros, debemos grabarlo en piedra donde ningún viento pueda borrarlo".
"Aprende a escribir tus heridas en la arena y grabar en piedra tus venturas.
Dicen que toma un minuto encontrar a una persona especial, una hora para apreciarla, un día para amarla, pero un vida entera para olvidarla".

6.13.2008

Felicitats, Elisabeth!

Aquesta nit tenim una cita amb el canal 33: "El llegat de la Maternitat d'Elna".
Demà tenim una altra 63 persones de Mataró i El Maresme, que avui al llegir del llistat algun nom m'he posat molt contenta.
I felicitar a l'Elisabeth pel seu 95 aniversari!

6.12.2008

Pensando en la amistad...

" En la antigua Grecia, Sócrates fue famoso por su sabiduría y por el gran respeto que profesaba a todos.
Un día un conocido se encontró con el gran filósofo, y le dijo:
- ¿Sabes lo que escuché acerca de tu amigo?
- Espera un minuto, replicó Sócrates. Antes de decirme nada, quisiera que pasaras un pequeño exámen. Yo lo llamo el exámen del triple filtro.
- ¿El triple filtro?, preguntó el otro.
- Correcto, continuó Sócrates. Antes de que me hables sobre mi amigo, puede ser una buena idea filtrar tres veces lo que vas a decir.
Es por eso que le llamo el exámen del triple filtro.
... El primer filtro es la Verdad. ¿Estás absolutamente seguro de que lo que vas a decirme es cierto?
- No, dijo el hombre, realmente, sólo escuché sobre eso y...
- Bien, dijo Sócrates, entonces realmente no sabes si es cierto o no.
- Ahora permiteme aplicar el segundo filtro, el filtro de la Bondad.
- ¿Es bueno lo que vas a decirme de mi amigo?
- No, por el contrario...
- Entonces, deseas decirme algo malo de él, pero no estás seguro de que sea cierto.
Pero aún podría querer escucharlo porque queda un filtro, el filtro de la Utilidad.
- ¿Me servirá de algo saber lo que vas a decirme?
- No, la verdad que no.
-Bien, concluyó Sócrates.
Si lo que deseas decirme no es cierto, ni bueno e incluso no me es útil... ¿para qué querría yo saberlo?"
Usa es triple filtro cada vez que oigas comentarios sobre alguno de tus amigos/amigas cercanos y queridos.

6.10.2008

Trucos para ahorrar combustible.

En estos tiempos que corren, donde el precio del combustible para los aparatos de locomoción, está alcanzando cifras inimaginables, recibo un e-mail de consejos para ahorrarlo.
Busco una imagen al google simpàtica que haga referencia al escrito, la guardo en mis documentos y luego la inserto en el nuevo post del blog.
Selecciono el texto, un control c; me voy al post donde tengo la imagen, control v, modifico fuente, tamaño y color de la letra, lo entrecomillo y lo pongo en cursiva porque no es mío, justifico el texto y lo publico.
Si se trata de ahorrar, vamos a ahorrar todos.
"El autor de este texto trabaja en una refinería desde hace 31 años. Así que puede usted tomar en serio los trucos que a continuación les expone para aprovechar al máximo su combustible y, por consiguiente, su dinero".
"1er Truco: Llenar el depósito por la mañana temprano.
La temperatura ambiente y del suelo es más baja. Todas las estaciones de servicio tienen sus depósitos bajo tierra. Al estar más fría la tierra, la densidad de la gasolina y del gasóleo es más pequeña. Al contrario pasa durante el día, que la temperatura del suelo sube, y los carburantes tienden a expandirse. Por esto último, si usted llena el depósito al medio día, por la tarde o al anochecer, el litro de combustible no será un litro exactamente.
En la industria petrolera, la gravedad específica y la temperatura de un suelo, juegan un papel muy importante. Donde yo trabajo, cada carga de combustible en los camiones es cuidadosamente controlada en lo que respecta a la temperatura. Para que cada galón vertido en la cisterna del camión sea exacto.
2º Truco: Cuando llene el depósito, no apriete la manilla del surtidor al máximo. Según la presión que se ejerza sobre la manilla, la velocidad del surtidor puede ser lenta, media o alta. Elija siempre el modo más lento y ahorrará más dinero. Al surtir más lentamente, se crea menos vapor, y la mayor parte del vertido se convierte en un lleno eficaz. Todas las mangueras surtidoras devuelven el vapor a al tanque. Si llenan el depósito apretando la manilla al máximo un cierto porcentaje del precioso líquido que entra en el depósito se transforma en vapor y vuelve por la manguera del surtidor al depósito de la estación. Con lo cual, consiguen menos combustible por el mismo dinero.
3er Truco: Llenar el depósito antes de que este baje de la mitad. Mientras más combustible haya en el depósito, menos aire hay en el mismo. El carburante se evapora más rápidamente de lo que usted piensa. Los grandes depósitos cisterna de las refinerías tienen techos flotantes en el interior, manteniendo el aire separado del combustible, con el objetivo de mantener la evaporación al mínimo.
4º Truco: No llenar el depósito cuando se están rellenando los tanques de la gasolinera ni inmediatamente después. Si llega usted a la estación del servicio y ve un camión cisterna que está rellenando los tanques subterráneos de la misma, o los acaba de rellenar, evite, si puede, repostar en dicha estación en ese momento. Al rellenar los tanques, se remueve el combustible restante en los mismos y los sedimentos del fondo. Así que corre el riesgo de repostar combustible sucio".

6.09.2008

Orgullo maño.

Con esta imagen del mítico, querido y recordado Paco Martínez Soria, quiero rendir homenaje a mi gente, transcribiendo unas frases, que si bien pueden resultar algo exageradas... un poco de rastro hay, y el acento, ¡que no te abandona en vida!
También he de decir que ya no se va por las calles con boina, que en las casas hay luz y agua, que las calles están pavimentadas, que hay coches... sí, sí, no os penséis que aún se va montado en burro.
Bueno, pues he recibido vía e-mail esto y me ha parecido divertido para compartirlo.
*El maño no saluda, te dice: Qué pasa, có!!
*El maño no se cae: Se mete un ostión.
*El maño no se va de tapas: Se va a picotear.
*El maño no bebe mucho: Se pone ciego como un cerdo.
*El maño no tiene prejuicios: Sólo odia a los murcianos.
*El maño no te da la espalda: Te manda a tomar por culo.
*El maño no acaricia: Soba.
*El maño no molesta: Da por culo.
*El maño no hace algo mal: La caga.
*El maño no habla claro: Te lo dice todo a la puta cara.
*El maño no toma una taza de café: Se toma un cafecico.
*El maño no esta cansado: Está reventao.
*El maño no es valiente: Tiene webos.
Para comprender la sutileza y concisión del idioma ZARAGOZANO he aquí ejemplicos...
El principio es la frase en español; después viene la traducción al ZARAGOZANO.
Por cierto, no te asustes de ver palabras con 5 acentos. Por ejemplo: Zárágózánó
*Por favor, ¿tendría la amabilidad de apartarse? AHIVADAI....!!!!!!
*Ánimo, acelera, ya queda poco. Alaamañooooo....!!!
*Me acabo de golpear los dedos con el martillo. Cagüendiós!
*Joven, ¡por favor! SSHHIISHH CÓÓÓÓ!! (o sólo CÓÓÓ!!)
*Ten cuidado con ese objeto que llevas en las manos, que es delicado y se puede romper. Aún lo joderás!!!
*Aunque mostrando total respeto hacia tus opiniones, no creo que sean las correctas. Beeemm!!!!!
*Tiene una relación con una joven. Está festejando con una mozica.
*Recto hasta el final. Tootieso!
*Disculpe, señor, no le he entendido ¿Podría repetirlo, por favor? !!!¿MÁNDÉÉ?!!!!

6.08.2008

Puja al tren!


Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut
pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja el tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
quan em veig en el mirall
no en tinc prou amb somniar
necessito desfer-me d'aquest pes
que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja el tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
si vius als núvols i estàs deprimit
si la boira ja t'ha acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
és bo saber que no estem sols,
això és bo.
No sempre s'està de sort
no sempre trobaràs el mar
darrera el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
hi ha princeses que busquen dolor.
Si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc
puja el tren de mitjanit.


El tren de mitja nit del grup de rok català Sau: Pep Sala i el desaparegut Carles Sabater.

6.07.2008

Etiquetes

La gent, tenim tendència a "posar etiquetes" a tot déu, i de vegades, després, és difícil de treure de sobre. Quan veiem una persona desconeguda, ens la mirem de dalt a baix... i treiem conclusions, que no sempre són encertades!
Una molt generalitzada: "las rubias son tontas", doncs, potser hi ha rosses llestes i rosses bledes; com de morenes! A més a més... i si s'ha posat un bany de color??? Vaja que és "rubia de bote", que em sembla que són la majoria, o no?
Una altra manera d'etiquetar és per la vestimenta: "Tribus urbanas son aquellas pandillas, bandas o simplemente agrupaciones de jóvenes que visten de forma similar, que poseen hábitos comunes y lugares de reunión", però no sempre és veritat; et pots refiar més d'un "pijo" que d'un "heavy metal"? Clar, dóna més bona imatge!!!
O si parlem de sexe... ja: aquest o aquesta té pinta de gai/lesbiana, aquest és un "donjuan", aquest no es menja una rosca... (altres calificacions no les posaré pas aquí), moltes vegades ens equivoquem, però moltes i, sense voler podem fer mal; que d'altra banda no passa res, que cadascú faci de la seva vida el que vulgui, però, si no és veritat...
Posem etiquetes, tothom a tothom, i no diguem que no, també en política!

6.06.2008

Ja s'acosta el dia.

Quan som a una setmana i un dia de la sortida a Elna, vull comentar unes cosetes. El primer de tot que estic molt contenta per l'èxit de la convocatòria; volíem omplir un autocar i ho hem aconseguit, segur que els que hi anem, tornarem amb el regust d'una experiència inolvidable.
Mentre, l'Assumpta, la nostra mataronina, no para; a la crida a les Elnes de Catalunya, ja té resposta de 48 i, es farà la foto aquest diumenge amb totes elles, per entregar-li a l'Elisabeth el dia 12 de juny com a regal pel seu 95 aniversari. Un regal preciós!
També el divendres 13 tenim una cita al canal 33, a les 22:50, per a veure el documental "El llegat de la Maternitat d'Elna", sens dubta que serà interessant.
Tot plegat, crec que hem agafat unes dates molt significatives per a fer la nostra visita a la maternitat i a la ciutat, només ho ha enterbolit els fets ocorreguts dissabte passat.

6.05.2008

En mi pecho...


He encontrado el vídeo de Carmen París donde canta: En mi pecho, y me ha encantado; en su día transcribí la letra que me sirvió para escribir un post, donde hablaba de fragmentos de la memoria.
Quiero compartir con vosotros esta canción a ritmo de jota.


Pensamientos inolvidables.

"Hice un acuerdo de cohesistencia pacífica con el tiempo: ni él me persigue, ni yo huyo de él, un día nos encontraremos". (Mario Lago)

"Nunca andes por el camino trazado, pues él te conduce únicamente hacia donde otros fueron". (Grahan Bell)

"Siempre hay un poco de locura en el amor, aunque siempre hay un poco de razón en la locura". (F. Nietzshe)

"Muchas personas pierden las pequeñas alegrías, esperando la gran felicidad". (Pearl S. Buck)

"La vida sólo puede ser comprendida mirando para atrás; mas sólo puede ser vivida mirando para adelante". (Soren Kierke Gaard)

"¿Para qué repetir los errores antiguos habiendo tantos errores nuevos que cometer?". (Bertrand Russel)

"Hay personas que nos hablan y no las escuchamos; hay personas que nos hieren y no dejan cicatriz, pero hay personas que simplemente aparecen en nuestra vida y nos marcan para siempre". (Cecília Meireles)

6.04.2008

Un altre esport a Mataró.

Centaures de la UAB
El meu fill està molt il·lusionat; mai havia practicat cap esport en equip fins aquest any, que ho ha fet a la Universitat i, amb un esport de minories: el rugbi.
Per què està il·lusionat? Perquè ara estan intentant formar un equip a Mataró, el primer dia eren tres per parlar i fer els primers entrenaments a la platja... de nit, el segon havia plogut i em sembla que només va anar-hi ell... ahir va venir que eren gairebé les 11 de la nit i molt content; es veu que ja s'estan donant veus i n'hi ha bones vibracions. També em va dir que volen posar-se en contacte amb el regidor d'esports, però es va equivocar al dir el nom i com que jo no sabia de què parlava li dic: per a què voleu parlar amb en Joan Pera??? Je je je.
Ell és de minories, sempre ho he dit: en esports, en política, en idiomes i... en currículum! Ja em direu qui té posat amb vint anys al mateix que sap munyir vaques, que sap portar tractor, que ha elaborat sobrasada i formatges... (tot això de les pràctiques de l'estiu passat a Menorca). I ara també podrà posar que és promotor de vendes de pinsos, després de la seva experiència com a tal.
En resum, que estaria molt contenta que aquest projecte arribés a bon port perquè en aquesta vida no tot és futbol.

6.02.2008

Placebos.

"Se llama placebos a las acciones o sustancias que, siendo inexistentes, o neutras, o incluso de acción contraria ... producen estos efectos beneficiosos en quienes creen que estos efectos se van a producir".
Yo no quiero entrar en situaciones serias de personas hopocondríacas o cosas de esas, simplemente en remedios simples y básicos ante un incidente.
El otro día cuando escribí el post de lo que podemos llegar a llevar las mujeres dentro del bolso, y más teniendo niños pequeños, recordé lo que llegué a llevar yo.
Las "tiritas" nunca faltaban ¡tu sabes la de pataletas que te pueden salvar! Qualquier rasguño con un "curasana" y una tirita... listo. Este método me parece que aún funciona hoy en día con los peques.
El termómetro (no lo llevaba en el bolso, a tanto no llegaba) ¡tampoco cura! Te da información de un estado de salud, si hay una infección... pero no te alivia ningún síntoma; sin embargo, parece que cuando se pone debajo del brazo a ciertos pacientes... mejoran, lo hago cada día y puedo comprobarlo.
Esto me recuerda un día, hace muchísimos años, cuando mi abuelo materno se encontraba mal siempre le decía a mi madre: ponme el termómetro que me parece que tengo fiebre, y ese día en concreto no aparecía el termómetro; oye, que le puso un bolígrafo de bic y tuvo el mismo efecto: no pasa nada, no tiene fiebre ¡y él tan contento!
¿Y la mercromina? Algo haría, porque los de mi generación siempre íbamos con los codos y las rodillas pintadas de rojo que luego te quedaban uns costras bien feas, pero curar lo que se dice curar, no lo tengo claro; después vino la tintura de yodo con marcas que le dieron nombre, como en su dia se lo dio la mercromina al mercuriocromo (o como se escriba), entonces las heridas se tiñeron de color calabaza. También se comercializó la cristalmina que era más discreta, transparente... Ahora o no me fijo, o está de moda otro producto que resulta invisible para mi, o no se caen tanto los niños... porque claro, no tiene el mismo riesgo ir corriendo por las huertas o entre los zarzales para coger moras, que jugar a la videoconsola, mirar la tele o estar delante del ordenador.
Y ahora me voy a poner un algodón en la oreja que parece que me duele el oído...

6.01.2008

Relat del dissabte.

Ahir dissabte, va ser un dia molt llarg i molt profitós, sort que m'havia posat de bon matí la cara de dissabte; em vaig llevar d'hora per fer la compra, després... més compres.
A mig matí vam anar amb la meva filla a veure uns pisos, perquè volen canviar d'aires; a mi em va agradar molt un especialment, però, l'útima paraula la tenen ells, tal com estan les coses els hi costa prendre la decissió final.
A l'arribar a casa vaig preparar el dinar, unes orades al forn amb patates que ens vam llepar els dits tots cinc, després de recollir la cuina tenia dues opcions, amb un temps per realitzar-les relativament curt: fer una becaina o prendre un tallat i planxar... em vaig decidir per l'última; a les quatre havia de ser a un altre lloc!
Tarda de dissabte: Festa a l'escola!!!! Després dels preparatius durant tota la setmana, va arribar el dia, tot i que el temps era incert, encara es va portar i va aguantar; la festa va estar fantàstica, la feina per equips molt bé coordinada, de la del meu grup estic encantada, ens va sortir molt bé. Hi havia moments quan venia números pel sorteig dels regals (de quatre talonaris vaig vendre gairebé tres) que em recordaven la campanya municipal de fa un any, quan repartia informació electoral; pels que em vau veure com gaudia... doncs, ahir igual!
Vaig marxar abans d'acabar, per això; havia quedat amb la Joana per anar a la inauguració de l'exposició que el col·lectiu de teatre EPMA, amb material informatiu de Metges sense Fronteres, han preparat per sensibiltzar a la població, i conèixer de més a prop els problemes que hi ha en quant a malaties, algunes tan fàcils d'eradicar com la del Chaga, amb una fumigació (és la que em va impressionar més). Vam saludar els amics del col·lectiu, altres que no coneixia, el company i Regidor de Participació: en Carlos, vam beure una copa de cava i com es feia ja tard, vam tornar cap a casa en bus. Quina conversa amb un noi de 11 anys!!!
Havent sopat, sopar senzill i ràpid, vaig estar una estona a l'ordinador i em va passar una cosa que mai m'havia passat, vaig començar a pesar figues allà asseguda... Em vaig dir: Glorieta, a dormir!
Avui, amb el temps que fa, em quedaré a casa "fent dissabte" amb cara de diumenge:)