5.31.2008

Ens veiem!

Alegra aquesta cara!!!! Que ja és dissabte!!!
Bon cap de setmana... encara que sigui a casa.

5.30.2008

Síndrome de Cornelia de Lange.


"La Dra. Cornelia de Lange realizó una publicación donde vinculaba ciertos signos y síntomas que abarcaban variables grados de retardo mental, anormalidades de miembros superiores , retardo del crecimiento y rasgos faciales determinados.
Este síndrome tiene una frecuencia cercana al 1/10000 personas, no habiendo predominio en cuanto a sexo.
Por el lado de la recurrencia entre hermanos es del 2 al 5% (hay autores que la consideran menor).
El Síndrome de Cornelia de Lange puede asociarse a reflujo gastroesofágico, trastornos de la alimentación, malformaciones cardíacas, sordera, miopia, estrabismo y problemas respiratorios entre otros.
Signos Clínicos (algunos de los más frecuentes)
Los pacientes con este síndrome pueden presentar:
pestañas largas
microcefalia (diámetro de la cabeza pequeño)
nariz pequeña y respingada
aumento del vello corporal
inserción posterior del cabello baja
angulos bucales hacia abajo
labios finos
narinas antevertidas, puente nasal ancho
dientes espaciados
mentón pequeño
manos y pies chicos
deformidades en manos y pies
En varones puede presentar criptorquidia, genitales pequeños.
Existe en algunos pacientes limitación a la extensión de los codos.
Llanto de tono bajo y en algunos casos ombligo pequeño".
A l'escola tenim dues nenes amb aquest síndrome, a la classe de pollets, i com va dir un dia una companya, de tan "lletges" són maques; i és ben cert, per lletja que pugui ser una persona sempre pot resultar atractiva quan la coneixes.
S'assemblen molt, però són diferents, de caràcter tampoc són iguals; un dia el policia que ens ajuda a travessar el carrer per agafar el bus em va dir: aquesta no ha passat ja? I li vaig contestar: no, fixa-t'hi en aquest detall... i va dir: tens raó! També s'assemblen a la de la imatge, o no Pepi?
Totes dues ens tenen el cor robat!

5.29.2008

Complement i necessitat.

La bossa de mà a més a més de ser un complement (més femení que masculí), és una necessitat. On ens ficaríem tot el que portem dins de la bossa?
A mi m'agraden que càpiguen coses, deu ser que encara tinc el xip de quan els nanos eren petits i havies de carregar amb el biberó, el xumet de recanvi, el bolquer, "el potito"...
Ara s'han incorporat nous elements, com ara el mòbil i, altres han quedat en desús, al menys per a mi.
Però també la industria de les bosses és un negoci com qualsevol altre que porta molts beneficis.
Les més glamuroses la porten Tous...I fa un temps, quan es va posar de moda la marca "misako" era molt divertit, després de comprar la bossa maca, anaven pel carrer amb la de tela de propaganda de la marca, us enrecordeu?També un temps va causar sensació portar la bossa amb la foto dels nens... Què maco!

I la resta portem la bossa que podem o que volem!!! Això sí, sempre plena.

5.26.2008

Tengo tanga.

Hoy toca vídeo y, de risa; a más de una le veremos la parte del cuerpo "donde la espalda pierde su nombre".
¡Ala, a disfrutar!

5.25.2008

Poesía sensual...


Vivo olvidado de mi cuerpo.
Cuando miro la aurora,
confusamente lo recuerdo bello,
cual si estuviera
fuera de mí y muy lejos.
Más cuando tú me coges
me lo siento todo,
duro, suave, dibujado, lleno,
y gozo de él en ti y en mí,
contigo, descubierto, en su secreto.
Juan Ramón Jiménez
...Y hay días en que somos tan lúbricos, tan lúbricos,
que nos depara en vano su carne la mujer:
tras de ceñir un talle y acariciar un seno,
la redondez de un fruto nos vuelve a estremecer...
Porfirio Barba Jacob
¿Será el día?

5.24.2008

La revolta.

Foto: Q.M.
Des de fa uns deu o dotze dies han hagut molts de canvis a la política local, i sorpreses; algunes molt agradables i d'altres que ens han deixat un tant pensatius: uns reflexionant, altres meditant...
Ara, amb la tranquilitat que dóna el pas dels temps i després d'alguna conversa necessària i imprescindible (no gaires), arribo a la conclusió de que confio en la llista electoral que vaig votar fa un any, i en el seu criteri.
El que em sorprén més és com detalls que en principi haurien de ser de coneixement intern de Partit o d'Ajuntament, surten a la llum... Qui se'n va de la llengua???
Fins ahir a la tarda que jo sàpiga no era oficial, que és quan jo vaig rebre la informació; per això avui vull felicitar els quatre companys que han estat en boca de tota la ciutat aquests dies (uns més que altres).
Esteve: Que et vagi molt bé, segur que sí.
Núria: Estic contenta que si hi ha canvis, que entri un dona; hem tingut moltes converses serioses, i de més divertides tu i jo (l'últim any menys, per això), sempre em vas dir que estaves il·lusionada i preparada per entrar a l'Ajuntament, ha arribat l'hora, ara ens ho has de demostrar
Carlos: Molta feina, te'n sortiràs!
Quico: Felicitats per la tinença d'alcaldia!
Tenim un bon equip de Govern!
En definitiva: la discreció és un valor que no tothom el té... algú s'ho hauria de mirar! S'evitarien molts mals de caps.

5.23.2008

La realitat del xat?

En aquest temps on la comunicació virtual és un fet indiscutible: amb SMS's, el messenger, els blocs... i ara amb el facebook; una no deixa de pensar en com poden haver-hi encara persones que s'aventuren a relacionar-se sense conèixer-se de res. I si els hi passa com a les de la imatge??? També és cert que quan s'arribi a un nivell intens d'amistat i, es coneguin en persona, potser ja no els importarà tant l'aparença física. Ara, això sí, nets i polits!
Jo em quedo amb la frase: "más vale malo conocido que bueno por conocer" digueu-me covard!
Avui li dedico el post al meu nebot, a en Juan que fa anys; per molts anys "Juaniko" Demà ens veiem.

5.22.2008

Fins a quan?



Fins a quina edat les mares protegim els nostres fills??? La preocupació d'on són? Què fan? Amb qui són? Com els hi va?

Això que només sembla un acudit d'en Forges, és una realitat, i més ara amb el problema de l'accés a l'habitatge que tenen els joves... tant de lloguer com de compra.

Amb les hipoteques que es fan inaccessibles i insoportables, tenim fills a casa per a dies! Que consti que a mi no em fan nosa, però ells també volen "volar" i no veuen la manera.

Fins a quan patim pels nostres fills? Tota la vida!!! Jo conec la mare d'un fill únic que ja es passa de la ratlla... I fa la tira d'anys que s'ha emancipat!

5.21.2008

Penas compartidas...

¡Ala, Pepi, prepárate!
Ayer nos lamentábamos la Pepi y yo; ella del dolor de rodilla por hacer el indio (a su edad... je je je) el domingo en el gimnasio del Antonio Machado, y todo por salir en la foto... La que escribe por la sopa que lleva, me parece que también la recaída fue en el mismo sitio, sólo faltó el airecillo que corría por la tarde en la calle Alemania.
Hoy con el pañuelo en la nariz, y unos ojos empequeñecidos y lagrimosos, me ha venido esta canción a la cabeza; ahora la interpreta Andrés Calamaro, pero me parece que desde que la conozco, este cantante aún no había saltado a la fama, pondré un fragmento:
"Las penas y las vaquitas,
se van por la misma senda;
las penas y las vaquitas,
se van por la misma senda.
Las penas son de nosotros
las vaquitas son ajenas,
las penas son de nosotros
las vaquitas son ajenas".
Mira por donde, esto también le serviría para mi hijo... ¡hasta que tenga vacas!!!

5.20.2008

Mataró-Elna

Foto: Pepi, àlbum personal.
Diumenge al matí vaig assistir a la inauguració oficial de l'escola Antonio Machado i, de l'escola bressol Elna. Molts coneguts i conegudes, moltíssims, d'altres que vaig conèixer aquel dia i que segur que ens tornarem a veure el 14 de juny. Alguna que tot i que tenia previst anar-hi no ho va poder fer per un compromís familiar... la vaig trobar a faltar. D'altra que quan ja pensava que a l'últim moment l'havia sorgit algun imprevist, la vaig veure i ens vam fer una forta abraçada i, que em va dir que ja té localitzades 14 Elnes per fer la foto el dia vuit!!!
Ho vam passar molt bé, tal com diu l'Alcalde, ambient festiu i reivindicatiu, va haver-hi moments força emotius.
Quan el refredat semblava que marxava... ha tornat, el corrent d'aire no em va gens de bé, serà l'edat? Estic feta un nyap!

5.18.2008

Anada i tornada.

Foto: Q. M.

Ahir la primera trucada del dia la rebia ben d'hora, tenia (literalment) un peu dins de la dutxa; una amiga s'havia quedat "tirada " a la carretera quan tornava a Mataró per assistir a una reunió prevista a les 10, li va saber molt de greu no poder ser-hi.
Havent dinat ens vam anar cap a la Catalunya Central a veure el meu nebot; me'ls estimo molt a tots tres, però en Diego...és especial.
De seguida me'n vaig quedar adormida, com el poc sol que es deixava entreveure entre els núvols em donava de cara, abans de sortir de la ciutat ja em pesaven les parpelles, i amb la música de la ràdio de fons... quan vaig obrir els ulls vaig veure Monserrat emboirat!
Només em sol despertar el clic si volen apagar la ràdio per no "molestar-me i que dormi millor".
Per cert, que tant a l'anada com a la tornada van posar (no em digueu quina emissora) cançons de Mecano: Me cuesta tanto olvidarte i La fuerza del destino, Déu n'hi do! La d'anys que fa que s'han retirat i encara s'escolten i agraden. Hi ha una altra emissora que cada dia posen Cruz de navajas... Crec que aquet grup va marcar història, i això que m'agraden les veus més greus, no tan agudes com la de l'Ana!
Tant de bo aguantin molts anys Amaral com grup, no li passi a l'Eva com a l'Ana Torroja, que després ho va intentar com a solista i ja no va funcionar igual.
També vaig escoltar anuncis on parlaven de seguretat a la carretera, sobretot en moto i, la importància de posar-se el casc al cap, no al colze; perquè ningú té el cap tan dur com per a no necessitar-ho...
Ahir la cosa va anar de viatges, carreteres, d'anades i tornades...

5.17.2008

Sé todos los cuentos...

"Yo no sé muchas cosas, es verdad.
Digo tan sólo lo que he visto.
Y he visto: que la cuna del hombre la mecen con cuentos...
Que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos...
Que el llanto del hombre lo taponan con cuentos...
Que los huesos del hombre los entierran con cuentos...
Y que el miedo del hombre ha inventado todos los cuentos.
Yo no sé muchas cosas es verdad.
Pero me han dormido con todos los cuentos...
Y sé todos los cuentos".
León Felipe.

5.16.2008

El peso de la cultura.


"Los libros no tienen boca
ni cuerdas en la garganta,
pero dicen lo que quieren
en la lengua de sus páginas.
Se van uniendo las letras
en sílabas, en palabras,
y algunas veces nos gritan,
y algunas veces nos hablan".

Ángel Mendoza

Este poema, junto con una dedicatoria preciosa y algo más, fue un regalo. Todo un detalle.

5.15.2008

5.14.2008

Hoy no, mañana...

DESNUDOS

Por el mar vendrán
las flores del alba
olas, olas llenas
de azucenas blancas-,
el gallo alzará
su clarín de plata.
-....!Hoy!, te diré yo,
tocándote el alma-.
! OH bajo los pinos,
tu desnudez malva,
tus pies en la tierna
yerba con escarcha,
tus cabellos, verdes
de estrellas mojadas!
-...Y tú me dirás
huyendo: !Mañana!-
Levantará el gallo
su clarín de llama,
y la aurora plena,
cantando entre granas,
prenderá sus fuegos
en las ramas blandas....
-....!Hoy!, te diré yo
tocándote el alma-.
!OH, en el sol nacido,
tus doradas lágrimas,
los ojos inmensos
de tu cara maga,
evitando, ardientes,
mis negras miradas!
-Y tú me dirás
huyendo: !Mañana!
Juan Ramon Jiménez

5.13.2008

Alegre, simpàtica, emotiva...

Aquesta foto està feta des de setembre, principis de curs; quantes coses han passat de d'aleshores! Quants de canvis! Alguns ja es sabien, donat que la teva companya de tutoria en classe estava de baixa maternal, venia una suplenta, que després va ser que no; mentre venia una altra, va estar una suplenta de la suplenta... Fins i tot mes i mig vam compartir tu i jo aula a les tardes!
Mentre, tu rebies tot el pes psicològic de la classe i, paties les conseqüències.
El pont de la Constitución portava nous i durs canvis... Després de Nadal, es va anant estabiltzant la situació, fins a trobar un cert equilibri amb la tornada de la recent mare.
A finals d'abril un altre cop molt fort, una pèrdua que hem sentit totes, però tu especialment, sempre has estat la seva mestra!
A poc a poc estàs recuperant aquest somriure de començament de curs i, mai has perdut la teva alegria, ni la teva capacitat per ajudar, per donar recolzament, i repartit amabilitat, així com somriures entre les persones que veus en desavantatge.
Gràcies Pepi.

5.12.2008

Fort i tocanassos...

Tot i que la meva estimada Joana, descriu amb molta sensualitat al vent de Llevant; jo diré que per a mi, és un "tocapilotes".
Divendres a la tarda ja no vaig anar a comprar, pensant que dissabte milloraria el temps , mentre, la meva filla volava a Anglaterra; dissabte més del mateix que ni vaig baixar al mercat de Prat de la Riba. El millor del dissabte (per a mi), l'esmorzar amb bona companyia!
Donada l'orientació del meu pis, quan bufa aquest vent, ni puc obrir finestres per airejar, m'entra fins i tot tenint tancat; si a sobre porta aigua, com ha passat aquest últims dies... ja és la pera!
El pont passat, entre altres coses, vam fer a fons persianes (també les de la galeria) i vidres. Bé, ja està tot com abans! La galeria, i tot el que tinc allà, amb aigua fins... les persianes tancades tot el dia, o sigui, que a la cuina amb el llum encès. El vidres de l'habitació i del menjador, com si fes mesos que no els netejo. Ahir vam tenir convidats a dinar i em dic: mira, passo les cortines i demà serà un altre dia!
Sí, és un pis alegre, assolellat, amb bones vistes... però quan aquest vent "estimat" bufa de valent a mi, em toca la pera!
Avui semblava que tot tornava a la normalitat, la nena ja ha tornat de Liverpool, la galeria ja està seca; volia començar el dia amb alegria i netejar vidres, però em sembla que m'espero, ja no ve d'aquí! No me'n refio, encara que diguin que millora el temps, jo no ho veig gens de clar.
També diré que estic contenta, al menys han pujat el nivells d'aigua dels embassaments!

5.11.2008

25 anys.

D'aquesta foto ahir va fer 25 anys, no era el mateix dia del mes perquè ja sabeu que la Segona Pasqua no cau sempre igual; el 1983 va ser uns dies més tard i, el temps, tot i que era fresc, no van descarregar tanta aigua els núvols com ahir, al menys al meu poble.
L'any passat un grup d'amics i companys, ens vam reunir per fer un sopar (tampoc era el mateix dia del mes); l'endemà eren les eleccions municipals i teníem bones vibracions. Ho vam passar molt bé, també va ploure i fins i tot vam gaudir d'aquet fet; us enrecordeu? L'altre dia un veí que estava sopant al costat nostre amb la seva colla, encara m'ho va recordar.
Ahir no haguéssim pogut sopar allà de cap de les maneres.
Passa el temps i els records queden...

5.10.2008

Ponle tu el nombre...

Esta canción de Pablo Milanés, la escuché mucho en una etapa de mi vida; hoy mi hijo la sigue escuchando en la voz de Silvio Rodríguez y no deja de emocionarme cuando la oigo sonar por casa.

5.09.2008

Una gran ciutat, una ciutat petita.

Mataró té això, és una ciutat gran, amb tants habitants com pot haver-hi en tota la província de Terol; però, també és una ciutat petita on pots trobar-te la mateixa persona de tant en tant, quan et sembla que ja l'havies perdut la pista.
Jo vaig conèixer una persona quan vaig portar els meus fills a l'Escola Balmes. De seguida vam estar, el meu home a l'AMPA i servidora al Consell Escolar; en totes dues agrupacions hi era ell, crec recordar que algun temps va ser President de l'AMPA. Vam començar a relacionar-nos amb la parella, vivien al barri dels Molins i un any ens van convidar a anar-hi a les festes del barri, que també estava implicat en les mateixes. Sempre guardo el record de la nit tan agradable que vaig passar i associo les festes amb aquest barri.
Aquel dia vaig descobrir que també coneixia a un germà seu, que evidentment no sabia que eren germans, obria en breu una pizzeria que encara funciona.
Els fills es feien grans, canviaven d'escola; ells de lloc de residència. Un dia ens vam retrobar passejant pel port i... a ella ja no la vaig tornar a veure més, va tenir una mort sobtada; ens va avisar un altre membre de l'AMPA i vam anar a donar-li suport i força per tirar endavant amb el fills, la filla encara petita.
Mentre, jo coneixia a dues dones que anaven a teràpia de grup per haver enviduat de cop; ell també anava a aquest grup i, vam tornar a coincidir. Des d'aleshores, Déu n'hi do! La nit de Requisits de Les Santes no ens la perdem!
També parlant amb una amiga un dia d'ell, em va començar a fer preguntes que jo sempre deia sí i, va resultar que havien crescut junts.
Avui he tingut una gran alegria quan he llegit aquesta notícia. L'enhorabona Manel! Sabia que eres dissenyador gràfic, que havies fet els cartells de festes de molts barris, altres facetes les desconeixia; però anirem a veure la teva obra, i tant que anirem!

5.08.2008

Vols venir?

La idea que tenia des de fa un temps, adreçada en principi per a un grup reduït, de fer una sortida a Elna, a poc a poc ha anat agafant cos i s'ha convertit en un projecte més ambiciós: volem omplir un autocar, i l'omplirem! Des de la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró volem convidar a tothom que vulgui acompanyar-nos.
Si hagués de posar els noms de totes les persones que m'han ajudat... Crec que no cal, ja ho saben! Moltes gràcies!
Trobareu tota la informació aquí.

5.07.2008

Coneixeu cap Elna?

Coneixeu cap nena que es digui Elna? Ahir l'Assumpta Montellà em deia que mirés el seu bloc, que si la podia ajudar en aquest projecte tan bonic.
D'entrada diré que sí conec una Elna, més a la seva mare; vaig imprimir la pàgina i li vaig donar, quan ho va llegir es va emocionar i em va dir que no es pensava que n'haguessin tantes nenes amb aquest nom i, que per suposat, anirà a la crida de l'Assumpta.
També em va dir que havia anat dues vegades a visitar la Maternitat i que l'havia trobat tancada, o sigui, que no li va posar a la nena Elna per casualitat!
Jo tinc una, i les altres 74 aniran?

5.06.2008

Un pont guai!

Ha passat el pont del 1r de maig. Mira, no em venia de gust anar al poble! Em sembla que fins a l'estiu ja tinc el complet, i com altres llocs per visitar no hi eren a la meva agenda...
Dijous ho vam dedicar a fer aquelles coses que no es fan tan sovint i que es millor fer-les entre dos, parlo de feines de casa! Un volt pel Passeig Marítim i poc més.
Divendres compres del super, i més del que havia quedat de dijous. A la tarda el pare de família va recollir a la feina a la seva filla, que no tenia pont i com el viatge programat ho té per aquest cap de setmana, se'n van anar tots dos al poble xino, xano. Ens quedàvem el noi i jo, i la gola ja em començava a picar.
Dissabte compres al mercat de la fruita; després vam quedar amb la Teresa per anar al centre a veure la galeria d'art que havia al carrer i la fira de Sant Ponç. Ens vam fer un tip de Rambla, Riera amunt i avall, i Plaça de l'Ajuntament; però estava sosa de mena i no vaig comprar res, ni uns caramelets d'eucaliptus que m'anessin anat força bé pel coll. Mentre el noi estava a la feina, per primer cop a la seva vida té un contracte de treball, pels caps de setmana, i relacionat amb la carrera que està estudiant; només serà una campanya de promoció d'un producte d'alimentació per animals, però està content.
El millor potser va ser al vespre, quan ens vam comunicar amb la Pepi i més (quina colla) que estaven a un poble de la Cerdanya; vam "parlar", vam riure... i totes dues anaven buscant el senyal de Wifi per poder continuar amb la xerrada; em van dir que per a elles també va ser el més divertit del dia. Deien que per obrir el correu haurien d'anar al campanari de l'Església del poble...

Aquí una mostra... de l'album familiar de la Pepi.

Diumenge, Dia de la Mare; us enrecordeu que vaig comentar que si em felicitaven us ho diria? El noi va caure quan dient-li que l'aniria a veure a la feina i em va dir: "no mama, ni se t'acudeixi, és un dels dies de l'any que més gent va allà... Ah! Per cert, mama, feliç dia!" La noia quan va arribar al vespre i va llegir un correu molt maco que li havia reenviat.

Volia fer una passejada per la platja, però em vaig haver de conformar amb prendre el sol en samarreta de tirants i pantalons curts al balcó de casa.

Sort que a la tarda vaig estar entretinguda; de cop i volta vaig començar a rebre e-mails, que em convidaven a fer amics i amigues, aceptacions a la meva amistat, agraïments... Em sembla que estàvem conectats alhora una pila de coneguts i conegudes. Tot gràcies a en Ramon, caram amb el Facebook!

Dilluns a la rutina diària i a rendir a la feina, com Déu mana!

Ah! Des de la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró, estem preparant una sortida; rebreu informació més endavant; de moment mireu aquest bloc i, concretament la data del 14 de juny, potser us doni alguna pista.

5.05.2008

On vas sense cabàs?

Foto: Toniher's

Totalment d'acord amb la mesura que ha proposat el Govern de reduir l'ús i abús de les bosses de plàstic als súpers.
De vegades em costa de creure la facilitat i la poca consciència com que es fa servir aquest producte; i no només als supermercats, també als mercats de la fruita, on arribes a veure bosses amb un cogombre solet o un carbassó; a comprar el pa, ja no va ningú/na amb la bossa.
Us enrecordeu de la campanya a Catalunya: On vas sense cabàs? Jo sí, i encara dic la frase de tant en tant. Sabeu que venedors/es o caixers/es, s'extranyen si al preguntar-te: vols una bossa, el contestes que no? Tampoc diré que no tinc bosses a casa, no seria veritat, però no les reciclo d'entrada, les guardo per fer-les servir per altres coses.

5.04.2008

Mare, només hi ha una.

Una altre any el Dia de la Mare, un altre any que jo no puc felicitar la meva, però aquestes dues criatures sí; se'n recodaran de felicitar la seva mare? La noia està de viatge i, el noi embolicat amb la feina que ha trobat pels caps de setmana (i això que estarà envoltat de persones que van a comprar un detall), us ho explicaré demà.
He fet una tria de frases relacionades amb les mares, és el meu homenatge per a totes. Feliç i dolç dia!
"Tus brazos siempre se abrían cuando quería un abrazo. Tu corazón comprendía cuando necesitaba una amiga. Tus ojos tiernos se endurecían cuando me hacía falta una lección. Tu fuerza y tu amor me guiaron, y me dieron alas para volar".
"Una madre es capaz de dar todo sin recibir nada. De querer con todo su corazón sin esperar nada a cambio. De invertir todo en un proyecto sin medir la rentabilidad que le aporte su inversión. Una madre sigue teniendo confianza en sus hijos cuando todos los demás la han perdido".
"En general, las madres y las amas de casa son los únicos trabajadores que nunca tienen días libres. Las madres componen una clase a parte. Una clase sin derecho a vacaciones".

5.03.2008

¿Derrochona yo?

Si he de hacer algún derroche... serà de ternura.


5.02.2008

Mira qui parla!

Últimament, els narradors dels llibres que llegeixo, són personatges un xic peculiars. Mira que sempre trobes de curiosos, però aquestes dues vegades... es superen.
El que ja vaig acabar: La lladre de llibres, de Markus Zusak, on la narradora és La Mort, m'atreveria a dir fins i tot, que en certs moments, amb sentiments; l'acció es desenvolupa a l'Alemanya Nazi, a la Segona Guerra Mundial, imagineu si devia tenir feina i coses per explicar!



Ara estic amb: "Rabos de lagartija" de Juan Marsé, que no deixa de tenir-ne un dels narradors del llibre, digue'm-ne precoç; és un nonat, sí, té veu un fetus, no només veu, que enraona!

La imaginació dels escriptors no té límits, jo me'n aprofito; com m'agrada la creativitat literària!

5.01.2008

Sin título.

"No dejes que los árboles te impidan ver el bosque"...

Un abrazo.