4.30.2008

El quid de la qüestió.

Davant del fet d'acompanyar o, vigilar que els adolescents assisteixin a classe i, després de xerrades ambs mestres, mares, fills... Una arriba a aquestes conclusions:
Motivar i estimular, abans que vigilar o acompanyar. M'explico, de què serveix assegurar-se que un noi/noia entra a l'escola o l'institut, si la seva ment no passa de la porta; vaja que és a classe, però no és! No tenen cap interès per aprendre, només estan esperant que passin les hores per sortir.
Se'ls ha de fer entendre que és el seu futur i, que tu els pots ajudar, però, principalment ho han de fer ells/elles i, que amb una bona formació arribaran més lluny i, podran dedicar-se de grans al que han somiat des de petits/es
Premi, abans que càstig. Premiar els bons resultats, no pas castigar els fracassos. Que tampoc vol dir "tenir-los comprats" amb promeses que poden acabar en uns resultats dolents, tant pels pares com pels fills. Han de saber valorar el que tenen i el que reben a casa i que a tothom ens ha costat un esforç arribar on hem arribat, sigui on sigui.
El model familiar té molt a veure, així com l'entorn, les companyies, etc. Quan hi ha un que tira en un grupet, segur que seguiran uns quants (dit per tutors).
Per què estan tan passius alguns joves? No ho sé pas, però estaria bé que se n'adonessin quan encara s'està a temps.
El quid de la qüestió seria: motivar i premiar?
A mi em va funcionar!

4.29.2008

El jardín prohibido.

Esta tarde vengo triste
y tengo que decirte.
Que tu mejor amiga
ha estado entre mis brazos.
Sus ojos me llamaban
pidiendo mis caricias.
Su cuerpo me rogaba
que le diera vida.
Comí del fruto prohibido
dejando el vestido
colgando de nuestra inconsciencia.
Mi cuerpo fue suyo
durante un minuto,
mi mente lloraba tu ausencia.
No lo volveré a hacer más.
No lo volveré a hacer más.
Pues mi alma volaba a tu lado
y mis ojos decían cansados
que eras tú, que eras tú.
Que siempre serás tú.
Lo siento mucho
la vida es así
no la he inventado yo.
Siempre que me ha mirado a los ojos
y cogido por mano
yo me he dejado llevar
por mi cuerpo,
y me he comportado
como un ser humano.
Lo siento mucho
la vida es así
no la he inventado yo.
Sus besos no me permitieron
repetir tu nombre, y el suyo sí.
Por eso cuando la abrazaba
me acordé de tí.
Comí del fruto prohibido
dejando el vestido
colgando de nuestra inconsciencia.
Mi cuerpo fue gozo
durante un minuto,
mi mente lloraba tu ausencia.
No lo volveré a hacer más.
No lo volveré a hacer más.
Pues mi alma volaba a tu lado
y mis ojos decían cansados
que eras tú, que eras tú.
Que siempre serás tú.
Lo siento mucho
la vida es así
no la he inventado yo.
Siempre que me ha mirado a los ojos
y cogido por mano
yo me he dejado
llevar por mi cuerpo,
y me he comportado
como un ser humano.
Lo siento mucho
la vida es así
no la he inventado yo.

Inolvidable canción de Sandro Giaccobe: El jardín prohibido.

4.28.2008

Amb parlar, no n'hi ha prou!

Dissabte passat vam coincidir amb una persona, que sempre l'he considerat molt compromesa, i vam acabar parlant de solidaritat, cooperació, etc.
Però, van sorgir punts de vista diferents quan em va dir que el post on escrivia dels nens de Colòmbia que havien de travessar un rio a peu cada dia per a anar a l'escola, no ho considerava tan greu, ja que cada dia morien moltes persones de gana i ningú feia res... Em va entran una mala baba impressionant.
Què fas tu per buscar sol·lucions? No n'hi ha prou amb omplir-se la boca al dir-ho! Què estàs en cap grup de treball per fer propostes, perquè arribin a qui han d'arribar? Sap quin percentage del pressupost municipal dóna la ciutat de Mataró a països en vies de desenvolupament? L'1, sí l'1%!!! Saps la quantitat d'entitats sense ànim de lucre i ONGs que hi ha a la ciutat? Saps que avui hi ha una festa per recaptar fons i copsar nous socis d'una d'elles, a la Plaça Santa Anna?
Vam quedar que continuaríem parlant en una altra ocasió amb els ànims més calmats.
Per a mi, a més a més de la nutrició mundial, que és primordial; també és molt important la sanitat, l'educació i la dignitat de les dones.
P.D. Felicitats Miguel, no només ens alegres la vida amb les teves cançons!

4.27.2008

Un estel més.

Des d'ahir a la tarda, al cel hi ha un estel més. Marc, sempre et recordarem.
P.D. Mentre ahir dilluns es deia l'últim adéu a en Marc... La vida continuava.

Donde hay agua, hay vida.

Embalse de Santolea
Había una jota que comenzaba así:
"Hacen presas y pantanos
"pa" que Aragón sea rico
hacen presas y pantanos
ya no irán los segadores
a segar a los secanos
ni a beber agua de balsa
toda llena de gusanos".
Muchas eran las bromas sobre las apariciones de Franco inaugurando obras en el NO-DO, antes de la película del cine, nos empapábamos (y nunca mejor dicho) de toda el agua de los embalses y pantanos que se construyeron en los años 60-70. Ahora podemos comprobar que si ni todos, muchos, eran necesarios.
En la comarca del Bajo Aragón, mi tierra, hay dos: el de Santolea y el de Calanda (éste me acuerdo cuando estaba en obras), además de la Estanca de Alcañiz; los tres embalses con aguas del Guadalope, el río que pasa por mi pueblo.
Ribera del Guadalope.
En el año 92 hice un pequeño trabajo sobre El Bajo Aragón, y en la parte de Hidrografía escribía más o menos esto:
"El río más importante es el Guadalope, que junto con el Martín y el Matarraña son afluentes del Ebro por su margen derecha, drenan la comarca formando hondos y estrechos valles, que constituyen las principales áreas de asentamiento de la población.
El Guadalope con 7,16 metros cúbicos por segundo de caudal a su paso por Alcañiz y 3476 Kilómetros cuadrados de cuenca de regadío, es el más importante de la comarca. Estos ríos son bastante irregulares, con las lluvias aumenta su caudal en primavera y otoño, por ejemplo dicho río Guadalope en santolea aporta un caudal de 4,78 metros por segundo. Por ese motivo, en el curso del río Guadalope se han construido dos pantanos:
El primero es el embalse de Santolea con capacidad para 54 Hm. cúbicos. El segundo es el embalse de Calanda con la misma capacidad curiosamente, 54 Hm. cúbicos.
Las aguas del embalse de Calanda además de aprovecharse para el regadío se utilizan para la rafrigeración de la Central Térmica que Endesa tiene en Andorra, y que produce una energía de 1050 Mw.
La principal laguna de la comarca es la Estanca de Alcañiz, con capacidad para 11Hm cúbicos y es una derivación del Guadalope. Es la comarca aragonesa con mayor cantidad de agua embalsada, un 37,15% del total".
En la actualidad el embalse de Santolea está en obras de ampliación, dicen que tendrá el doble de capacidad. Ahora a esperar que llueva y se llene...
Una tiene guardado en la retina el paisaje de su tierra.

4.26.2008

¡Increible!

Cuando ayer noche me enteraba de esta noticia, no lo podía creer.
Tan fácil que lo tenemos aquí... y mucha veces lo desprovechamos.
http://terratv.terra.com.ar/templates/channelContents.aspx?channel=789&contentid=46801
Buscad el vídeo: Atraviesan un río para ir a la escuela.

4.25.2008

Cansada, però, contenta...

L'hora del dia que més agraeixo, és la d'anar al llit... Ho faig d'hora, perquè ja estic esgotada de tot el dia amunt i avall.
Em poso a llegir, recostada al coixí, de vegades amb la tele de companyia; però, sovint la lectura se'm fa gran, i tan sols puc apagar llums i tancar els ulls.
Aquesta setmana és especialment moguda; reunions extralaborals a la tarda dilluns i dimarts, amb l'escola dos matins de sortides: dimecres per a veure l'ambient al carrer per Sant Jordi i els gegants a l'Ajuntament, i ahir per a veure una obra de teatre al Monumental. Avui divendres, com sempre, serà cansat.
Doncs això, que estic cansada, però, contenta. Estic viva!!!

4.24.2008

Per què visites un bloc?

Hi ha dies que un comentari, simple per la persona que t'ho fa; al llarg del dia haurà parlat de coses infinitament més importants que del que et parla, però, que per a tu és important, "et puja l'ego", pel resultat de fer una activitat a la teva vida que t'omple.
La cosa va anar així: ens vam saludar amb una companya, amb la que feia un temps que no ens vèiem i, que de sempre l'he admirat, com política i com dona. Bé, em diu més o menys: Glòria, avui he llegit el teu bloc a través de... (glup), i que em té als seus contactes com a "lectura recomanada". També em va dir perquè li agradava visitar el meu bloc.
La primera sorpresa, no imaginava que ella em llegia. La segona, la altra persona que recomana el meu bloc. No diré que em vaig posar vermella, perquè amb el meu color de pell, no cola; sí que estava amb un puntet de satisfacció pel que faig, que en definitiva no és més que fer allò que m'agrada i, que possiblement expressi els meus sentiments més fàcilment per escrit que oralment.
Els meus fills, sempre em diuen que em recorden de quan eren petits, llegint, escivint o fent encreuats; vaja, amb un llibre, o paper i bolígraf a la mà (no teníem ordinador).
A l'arribar a casa a la nit, ho vaig comentar, i van començar a dir-me cadascú el seu parer; em vaig quedar parada, com s'ho callaven! Van sortir diferents motius pels que la gent visita uns blocs i no pas altres, o sent més preferència per uns que per altres.
Podria ser per: Actualitzar a diari? Per escrits en dues llengües? Per combinar aspectes personals quotidians amb d'altres d'interès general? Pels posts d'humor? Per escrits no massa llargs i de fàcil lectura? Per les imatges? (aquí el petit de la casa em va dir: com t'ho fas?) Per l'estil? Totes aquestes respostes les vaig sentir i la veritat, no m'ho esperava.
He de dir que jo em fixo en totes aquestes característiques, i d'altres, a l'hora de triar els blocs que visito...
Conec a moltes persones de les que entren a aquest bloc, d'altres potser de vista, i moltes que no les coneixeré ni les veuré mai.
I tu? Perquè entres a llegir un bloc? Digues la teva!!!

4.23.2008

Tant de bo plogués!

Ja estem a 23 d'abril i allò de: abril, aigües mil... com que no!
Si en Juan Luis Guerra deia:
"Ojalá que llueva café en el campo
que caiga un aguacero de yuca y té"
Jo dic: Tant de bo plogués! Però amb aigua em conformo.
A les roses de Sant Jordi suposo que no les haurà faltat aigua...
Felicitats a tots els Jordis i Jordines i, feliç dia a tothom.
Especialment a tu, Jordi.
Són les 21:15 hores i... Està plovent!!!

4.22.2008

Parlant de les fashion victims...

He fet un test relacionat amb les "fashion victims", a veure què em sortia, amb aquest títol tan seductor: "¿ Qué tipo de fashion victim eres?
¿Sigues les tendencias de moda o te pones lo primero que sobresale, literalmente, en el armario?"
He de confessar que m'ha despertat interès i el resultat, crec que és força encertat.
"Urbana:
Look urbano y funcional.
Nada de estridencias ni salidas de tono.
Aunque te preocupa tu imagen, no te obsesiona.
Sigues moderadamente las tendencias sin renunciar a tu propia personalidad.
La ciudad es una gran pasarela y esa es tu inspiración."
M'agrada!

4.21.2008

Novatillos y novatillas... yo, incluída.

SUCEDIDO EN “ATENCION AL CLIENTE”
"Ayuda al usuario: ¿Qué ordenador tiene?
Cliente: Uno blanco.
_____
Cliente: Hola. No puedo sacar el disquete de la disquetera.
Ayuda al usuario: ¿Ha intentado apretar el botón?
Cliente: Sí, claro, esta como pegado...
Ayuda al usuario: Eso no suena bien, tomaré nota
Cliente: No... espera... no había metido el disquete... esta todavía en la mesa... lo siento.
_____
Ayuda al usuario: Haga clic sobre el icono de 'Mi PC', a la izquierda de la pantalla
Cliente: ¿Tu izquierda o mi izquierda?
_____
Ayuda al usuario: Buenos días, ¿en qué puedo ayudarle?
Cliente: Hola, no puedo imprimir.
Ayuda al usuario: Podría hacer click sobre "inicio" y ...
Cliente: Escuche; no empiece con tecnicismos, no soy Bill Gates ¡Maldita sea!
_____
Cliente: Hola, buenas tardes, soy Marta y no puedo imprimir, cada vez que lo intento dice "No se encuentra impresora". He cogido incluso la impresora, la he colocado en frente del monitor pero el ordenador todavía dice que no la puede encontrar.
_____
Cliente: Tengo problemas para imprimir en rojo
Ayuda al usuario: Tiene una impresora a color?
Cliente: Aaaaaaaah.... gracias!!
_____
Ayuda al usuario: Qué hay en su monitor ahora mismo?
Cliente: Un osito de peluche que mi novio me compró en un supermercado.
_____
Ayuda al usuario: Ahora, pulse F8.
Cliente: No funciona.
Ayuda al usuario: Que hizo exactamente?
Cliente: Presionar la F 8 veces como me dijiste, pero no ocurre nada
_____
Cliente: Mi teclado no quiere funcionar.
Ayuda al usuario: ¿Está seguro de que esta conectado?
Cliente: No lo sé. No alcanzo la parte de atrás.
Ayuda al usuario: coja el teclado, y dé diez pasos hacia atrás.
Cliente: ok
Ayuda al usuario: El teclado sigue con usted?
Cliente: Sí
Ayuda al usuario: Eso significa que el teclado no está conectado ¿Hay algún otro teclado?
Cliente: Sí, hay otro aquí. Andaaa,.... este si funciona!!

_____
Ayuda al usuario: Tu password es 'a' minúscula de andamio, V mayúscula de Victor, el número 7...
Cliente: 7 en mayúscula o minúscula?
_____
Un cliente no puede conectarse a Internet
Ayuda al usuario: Está seguro de que esta utilizando el password correcto?
Cliente: Si, estoy seguro, vi a un colega hacerlo
Ayuda al usuario: Me puede decir cual era el password?
Cliente: 5 asteriscos.
_____
Cliente: Tengo un grave problema. Un amigo me puso un protector de pantalla, pero cada vez que muevo el ratón desaparece."

4.20.2008

El Palau, el meu barri.

Amb aquesta foto del company i veí Joan Ribas, on es veu on vam celebrar per últim cop les festes a l'antic Parc, vull tornar a parlar del meu barri, El Palau. Ara és un bon moment, donat que estem preparant les d'aquest any; em sembla que són les primeres de la ciutat, l'any passat per circumstànscies, es van fer al setembre, enguany han tornat per Sant Pau, quan li pertoquen.
La Junta, estem elaborant un programa força innovador: farem canvis, tindrem per primera vegada al barri l'actuació catellera del Capgrossos (que precissament avui inauguren la seva nova seu), representació teatral del col·lectiu de teatre EPMA (gràcies, Ildefonso), actuacions de grups musicals de joves emergents, la presentació al barri i a la ciutat de la geganta que ens estan construint per representar el barri... I, treiem actes, el ball de l'escuma, la xeringada... per motius obvis; els clàssics es queden, com ara la Missa Rociera, la sardinada de divendres, la paella de diumenge, sevillanes, dança catalana, habaneres, cremat, Diables de la Llàntia... Tindreu puntualment el programa complet.
El que sí es cert és que, mentre, ens haurem de conformar amb l'espai que queda entre les tanques de les obres i les cases per dur a terme la festa; els veïns patim estòicament les molèsties ocasionades per les obres (sorolls, pols, falta de llocs d'aparcament...), tot esperant gaudir d'un espai públic renovat i adaptat als nous temps. Estem molt il·lusionats, malgrat que sempre hi ha qui treuen peròs a tot.
Continuaré informant.

4.19.2008

Poca broma!!!

Bon cap de setmana a tothom.

4.18.2008

Salud, dinero y amor.

Hoy me ha dado por mirar mi horóscopo; a ver cómo me va a ir... Y me he encontrado con unas características generales que no dejan de sorprenderme, algunas por lo atinadas y otras por lo distantes.
"Está representado por el ...
Plutón, el planeta regente de ..., es el dios del subsuelo, de lo subterráneo y lo oculto... es un signo de Agua, por lo que su verdadero mundo está en los sentimientos, aunque algunos manifiesten enorme voluntad de poder.
Ciertamente, tu signo no se conforma con el mundo de las apariencias, y por eso tiendes a penetrar o a profundizar en los misterios de la vida y en el lado oculto de la misma. De ahí, también, la necesidad de guardar secretos o reserva sobre determinadas parcelas.
Siendo uno de los signos más celosos de su intimidad, sabes echar, cuando te conviene, cortinas de humo a tu alrededor para evitar que la gente profundice en tu persona. Eso mismo es lo que puede hacerte desconfiado o tener una especial capacidad para mantener tu vida en secreto.
Todo el mundo sabe que ... posee una fuerte sexualidad. Sin embargo, esto no tiene nada que ver con muchos nativos de tu signo. Tienes una sexualidad muy completa, y para que funcione bien -como signo de Agua que eres- necesitas conectar emocionalmente y tener un intenso intercambio afectivo. Esa intensidad en el amor te puede hacer pensar, incluso, que el otro no siente tanto o que no se entrega tanto como tú.
Eres capaz de entablar grandes luchas que oscilan entre tu naturaleza pasional, por un lado, y tus ansias de poder o de dominio, por otro. De ahí arranca también, en ocasiones, tu tendencia crítica o destructiva. Contigo no es extraño que, de entrada, los demás se encuentren con una negativa, pero conviene seguir negociando, ya que inconscientemente necesitas destruir para partir de cero: eso te ofrece más garantías. Para bien o para mal, no sueles pasar desapercibido; es más fácil que despiertes sentimientos extremados a que resultes indiferente a la opinión ajena, viéndote, incluso, fácilmente envueltos en la polémica.
Si ... tiene una carta astral armónica, mostrará con facilidad los siguientes valores: energía, intrepidez, autodominio, fuerza de voluntad, comprensión rápida y profunda.
En cambio, si el conjunto de la carta astral es inarmónico, éstos serán algunos de sus principales defectos: espíritu de venganza, celos, brutalidad y pasiones atormentadas.
MENSAJE. Es el signo que más influencias positivas está recibiendo y en el caso de aprovecharlas como debe, tiene ante sí un panorama muy favorable.
TRABAJO. Tiene suficiente capacidad para desvelar los hechos futuros. Se advierten cambios que mejoran sus contactos con otras personas y le colocan en disposición para abordar asuntos que exigen su iniciativa. Controla mejor desde el silencio.
VIDA SENTIMENTAL. Se manifiestan sospechas que creía olvidadas y roces que se han ido acumulando para poner la relación en el disparadero. Valora mucho la intimidad y necesita tanto de espacio como de intensidad en la vida emocional.
SALUD. La defensa más razonable contra los reumatismos es seguir un régimen severo, una reeducación permanente y una hidroterapia cotidiana".
¿Me identifico con mi signo o no? Je je je.

4.17.2008

Preguntes amb substància.


"¿Cueces o enriqueces?" Aquesta pregunta es va fer molt popular.

Estudies o treballes? Amb aquesta pregunta abans començaven moltes converses... Ara no ho sé pas.

Dutxa o bany? Aquesta ja gairebé no es fa; el bany s'ha convertit en un luxe, un malbaratament d'aigua que no ens podem permetre.


Això no, prohibit!!!

4.16.2008

Aquarela

Foto: Pepi.
Una amiga em va fer arribar aquet vídeo per compartir-ho amb mi i, em va dir: A què és preciosa aquesta cançó? Sí, Pepi, ho és.
Avui compartirem tots el vídeo i la teva foto; no sé si el Cantàbric serà un dels set mars de Toquinho...


4.15.2008

Caída de un guindo.

No me gustan los chismorreos, prefiero las noticias de buena fuente; recuerdo que ya lo pasaba fatal de niña en el pueblo, cuando en verano la gente sale por la noche a tomar la fresca a la calle y se ponen en corro a hablar, sentados en sillas o incluso hamacas... llegaba hasta a dar alguna vuelta por otra calle si sabía quién formaba parte del corrillo ¡Porque hay quien tiene máster en esta disciplina! Entonces pasas tu y se callan de golpe, para volver a oir el murmullo una vez te alejas y te dices: ¡Ya me han hecho un traje!
Ésta es una de las cosas que menos me gustan del pueblo, cuando se acaba el tema de conversación en una reunión, siempre sale alguna diciendo: "Niñas, ¿Hay alguna novedad en el pueblo? "Y yo me quedo a cuadros. ¿Pero cómo pueden ser así? Pobre del o la que cogen por banda. Y claro, siempre piensas: otro día hablaran de mí... He llegado a tener alguna discusión fuerte por este tema.
Alguien pensará que aquí en los barrios, en las escaleras, en el trabajo... pasa algo parecido; puede ser, pero yo no me entero de nada. A veces parezco "caída de un guindo", por ejemplo ayer llegué a casa por la noche después de una reunión, con más información de esa que va de boca en boca, de lo que yo misma podía creer o asimilar.
Resulta que conocí a un argentino que es el "ex" de una conocida, que a la vez el hijo mayor de ambos sale con una mujer mayor que él. También que no sé quien está ingresado porque se lo ha dicho fulanito "buena fuente", el que se juntado con menganita no sé cuantos años más joven que él, que esperan un hijo; aquí yo digo: espera, no sé si hablamos de la misma persona, será de segundas; y me contestan: o de terceras, porque antes ya estuvo... ¿Y quién es la chica? Sí, la hermana de aquella... Resulta que conoces a todos desde hace tiempo, no sabías nada ni habías atado cabos, ¡Ni te importa lo más mínimo! Allá cada uno con su vida.
Lo dicho, en muchas ocasiones parezco "caída de un guindo" ¡Que siga así!

4.14.2008

És possible?

Foto: bloc Marc.
Avui es commemora la proclamació de la Segona República Espanyola, a llarg del cap de setmana ja s'estan fent actes per recordar-ho i, al balcó de casa ja tenim penjada la bandera des de dissabte.
Al capítol tercer d'Un altre món" de l'Arcadi Oliveras, dins de l'apartat, "Redistribuir la renda i canviar el sistema d'impostos", hi ha un frase que per avui la trobo molt adient: "Sovint ens trobem amb despeses burocràtiques, per exemple, que són completament inadmissibles, començant per la monarquia, en el cas espanyol".
Al mateix capítol, a l'apartat. "La renda bàsica i l'objecció fiscal" parla de les despeses militars i del pressupost de Defensa. Quantitats que em resulten esgarrifoses : "... que en el cas de l'Estat Espanyol l'any 2006 es va situar, fent els càlculs correctes, al voltant dels 45 milions d'euros diaris..." De què i de qui ens hem de defensar???
En aquest llibre trobarem frases com ara: banca ética, les despeses inútils i les necessitats inventades, consum responsable, l'obsessió pel creixement desmesurat, la perversió de la banca, la fórmula de les cooperatives, lluitar contra el frau fiscal... I no deixes de preguntar-te: És possible un altre món?
Arribar a aquest llibre ha estat gràcies a la sectorial de Cooperació i, al seu coordinador, el company Ramon, que com bon mestre ens posa deures per a casa; ens llegim un capítol i quan ens reunim ho comentem.
De vegades t'entra una mala llufa impressionant, com el dia que me'n vaig anar a la caixa d'estalvis de la que sóc clienta i, li vaig preguntar directament a l'empleada amb la que tinc millor relació si era veritat tot el que es deia en aquest llibre (per cert que ja havia sentit parlar del llibre, o ho havia llegit), em va contestar que del tot no era cert, que els beneficis es destinaven a obres socials, que si... Em va acabar de tancar la boca amb unes entrades pel CosmoCaixa...
"Construir un altre món és possible i necessari".

4.13.2008

Nou més vuit, igual disset.

Aquestes nous dones són les que formaran el nou Govern Zapatero, juntament amb vuit homes més. Com sempre dic: "les socialistes lluitem amb els homes, no contra els homes".
Tal com anunciava José Luis Rodriguez Zapatero a la seva campanya electoral, on apostava per la igualtat de les dones; ha complert el seu compromís. Tindrem Ministeri d'Igualtat.
Majoria en nombre de Ministres al Govern; és molt important, perquè la mirada, el cor, la veu... serà de dona!
Igualtat d'oportunitats. Igualtat a la feina, però també els càrrecs alts, de responsabilitat... A igual feina, igual salari. Demostrar que estar embarassada no és estar malalta, és simplemet portar al món una nova vida.
Valoro molt positivament també la creació del Ministeri de Ciència i Innovació, si el porta una dona, millor que millor.
Bé, crec que ahir era el tema que tothom tenia a la boca: la presència femenina al Govern, un fet històric.

4.12.2008

Dona i d'esquerres.

Carme Chacón al Palau Sant Jordi: Quico Melero.
Felicitats, Carme! M'he emocionat com una bleda al llegir aquest article; com estarà d'orgullosa la teva mare!!! El que no m'acaba d'agradar és el Ministeri, però...
Vaig anar a saludar-te a l'acte central de les passades eleccions Municipals, a la meva ciutat; vam parlar una miqueta perquè feia temps que "et seguia la pista" i, així t'ho vaig dir. Et vas emocionar amb mi i, em vas dir que necessitaves de tant en tant sentir paraules d'ànim, perquè de vegades, ser a Madrid, era molt dur. Potser, mai tornarem a parlar...
En el que coincidim, apart de ser dones i d'esquerres; és en llevar-nos de matinada i transcriure els nostres sentiments.
Un vell amic ha volgut compartir amb mi aquest vídeo de l'Ana Belén i, jo s'ho dedico avui a la Carme Chacón.

4.11.2008

Tu, què hi veus?

Tu, què hi veus en aquesta imatge? Una dona jove, o una velleta? O una de mitjana edat?
Tot en aquesta vida és relatiu; la mateixa imatge, la mateixa notícia, la mateixa vivència... la podem veure i sentir de diferent manera.
Posaré una citació d'un llibre d'Antonio Gala que m'agrada molt: "Ha bastado salirme del jardín para comprobar que la perfección no existe; ninguno lo es: ni el Edén. Son nuestros ojos los que lo ensalzan o lo abaten. O ni siquiera nuestros ojos: sólo la forma o la intención con la que lo miramos".
Aquesta noticía em va impactar, i per diferents raons. De seguida em va venir al cap el nom d'aquest llibre. Punts en comú, potser només el d'haver nascut dones i a l'Índia.
Tu, què hi veus?

4.10.2008

M'ho mereixo?

En Ramon Font, m'ha otorgat un premi, bé, més aviat al meu bloc; no sé pas si m'ho mereixo o no. Diu que és perquè és un dels primers blocs que va descobrir com a blocaire, per tenir el cor dividt entre dues terres i, pels meus escrits, tant pels d'humor com pels seriosos. En qualsevol cas, gràcies Ramon.
El lema del premi és :“El 1er lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura i, amb ell, es vol reconèixer els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, que està i roman, innat, entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.
Els blocs que selecciono són els següents:
http://joana6.blogspot.com/ La meva Joana, mestra blocaire, companya i amiga; amb un gran cor, del que li surten escrits molt visceral.
http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/ L'Assumpta Montellà, Historiadora i Escriptora, que tot i que fa gairebé poc temps que ens coneixem, coincidim en molts dels valors importants de la vida (alguns podrien ser els esmentats a dalt).
http://ramonbassas.blogspot.com/ En Ramon Bassas, per saber combinar la política, amb la religió i amb el dia a dia. També perquè és un dels primers blocs que vaig visitar i, continuo fent-ho.
Felicitats a tots!

4.09.2008

¡Ay, qué risa!

"Si se trata de reír, vamos a reírnos todos; que aquí, el que más o el que menos, ha llorado por los codos" (fragmento de: "Con razón o sin razón" del cantautor aragonés Joaquín Carbonell)


www.Tu.tv


No puedo evitarlo, de siempre los vídeos de "braguitas" me dan risa.

4.08.2008

"De Rodríguez"

Aquest cap de setmana he estat "de Rodriguez", com molts al llarg de la temporada de caça; però en aquesta ocasió i fora de temporada, ha estat una mica diferent. L'objectiu, un cabirol a la província de Soria amb tot en regla, això sí, que va ser caçat diumenge.
A la meva vida havia cuinat aquesta carn ni l'havia menjada, ves per on, ahir les dues coses i... estava bo l'estofat; tot i que per l'artífex de la gesta el millor és el trofeu, diu que podría ser bronze.

Amb el responsable del coto, l'amic i company de "fatigues grosses" i, el cabirol.

Mentre, dissabte al matí, al tornar de la compra, els meus fills m'anunciaven la mort de la meva tieta de Saragossa, la germana de la meva mare. Per diferents motius no em vaig poder desplaçar fins allà per poder acomiadar-la i acompanyar a les meves cosines al funeral, que va ser diumenge a primera hora.

Dissabte a la tarda vaig anar fent el que tenia previst, com ara una reunió que es va allargar més de dues hores i la visita a casa d'una amiga que al final em vaig quedar a sopar; noia, un altre dia convides a una persona que sàpiga anglès i més d'informàtica que no pas jo!
Diumenge al matí em va acompanyar la meva filla al passeig matinal fins el Port, sabent que estava, si més no, pensativa per com s'havien succeït els esdeveniments.
Al migdia rebia la trucada d'una bona amiga interessant-se pel meu estat d'ànim, em va anar bé la xerradeta.
La resta... quedarà per a mi.

4.07.2008

Amb el cul a l'aire?

Hi ha qui pensa (molts/moltes), que els blocaires ens despullem davant de tothom sovint; vaja que hi ha qui fa un nu integral, mentre d'altres només ens quedem amb el cul a l'aire...
Jo penso, com em va dir certa persona que em coneix i que llegeix el que escric, que publico el que crec que es "pot publicar", sempre em guardo un as a la màniga i potser mai em mostro del tot com en realitat sóc; això és un... privilegi? dels que em coneixen de més a prop. Mai m'he sentit "despullada", escric el que vull i, tampoc "despullaré" mai a ningú! Com tothom, blocaires o no, hi ha coses que queden per a un/una.
Aquest cap de setmana, per exemple ha estat especial per a mi i, són molt poques persones les que saben en realitat què em va passar, en tot cas ho explicaré al bloc com anècdota passat un temps.
Fins i tot una escriptora de reconegut nom ha escrit un llibre d'anècdotes familiars, que en definitiva, és com un bloc; anant escribint les vivències, si més no, curioses de la vida, però, segur que es deixa alguna sense explicar...

4.06.2008

Mitos, fobias y miedos.

"A finales del siglo pasado, en la búsqueda incisiva por la dominación del mundo, emprendimos, como sociedad, procesos de apertura comercial, política y cultural que nos condujeron a la celebración de acuerdos de cooperación económica y política, obligándonos a aceptar condiciones de comportamiento sociocultural para lo cual no habíamos generado el sustento necesario. Pues los comportamientos socioculturales son el producto de años, de siglos o de milenios, a través de los cuales transitan las sociedades, plasmando en cada época la característica propia de su tiempo.
El paradigma de la asociación internacional de países, en el plano económico, político y cultural trae consigo los parásitos del miedo y de las fobias raciales; que se alimentan con la intolerancia y los dogmatismos. Estos antivalores producen fanatismos y excesos que provocan desastres, corrompen sociedades y aniquilan culturas. Y en este escenario, el de los fanatismos religiosos, de totalitarismo político, mafioso o militar se gestan intenciones perversas que destruyen violentamente lo que le ha costado siglos al hombre construir. Así, se generan mitos y se derriban otros; se gestan fobias como rechazo irracional a las diferencias raciales e ideológicas; y quizás tanto las fobias como los mitos son el producto malsano de la ignorancia, de la indiferencia y de los miedos a lo inexplicable.
Y en este sentido, el fomento del odio, del miedo y de los fanatismos políticos y religiosos sólo generan destrucción; y no podemos dejar de señalar que los atentados que ha sufrido nuestro vecino del norte son producto, entre otros factores, de una crisis de valores que han fomentado el menosprecio de la vida humana y de la persona; que ha generado psicópatas y sociópatas que han magnificado los fanatismos y la destrucción de las sociedades.
En el mundo actual, el de las telecomunicaciones y del paradigma electrónico existen nuevos mitos y nuevos miedos; el mito de la comunicación sin fronteras y el miedo a la soledad; el mito del dominio global y el miedo a la vulnerabilidad; el mito de las identidades nacionales y el miedo a la migración; el mito del conocimiento exhaustivo y el miedo a la ignorancia.
Hoy, el virus del síndrome de inmunodeficiencia adquirida (SIDA) ha generado el miedo al contagio sanguíneo pero también ha estimulado las relaciones sexuales protegidas; el virus del w32sircan y el código rojo han puesto a temblar a los grandes sistemas de telecomunicación que a su vez respaldan inimaginables cantidades de dinero en el mundo. Si bien el virus humano destruye los tejidos y acaba con la vida en corto tiempo, el virus electrónico destruye los sistemas y provoca enormes deterioros psicológicos.
Así como la destrucción física genera estados psicológicos de crisis que pueden conducir a los sujetos a su autodestrucción, también las perturbaciones psicológicas y sociales pueden conducirlos al mismo punto. En uno y otro escenario se pueden observar abusos o excesos en el manejo de las actitudes y las actuaciones de los sujetos. Y la regulación de esos excesos pasa necesariamente por diversos valores que equilibran la personalidad del sujeto y de sus actuaciones sociales. Y en este marco, cobran enorme relevancia el amor a la vida, la solidaridad social, la paz y la amistad.
Estos cuatro valores constituyen los pilares fundamentales de la sociedad y en torno a ellos se entretejen la sensibilidad por la expresión estética del contexto y el valor por el trabajo como medio de sustento de los sujetos; como vínculo con sus congéneres; como fuente de desarrollo personal y profesional y como medio de aportación trascendental para las nuevas generaciones."
"Sappiens.com 2001"

4.05.2008

Masinos bajo tierra.

Estos jóvenes son los cuatro miembros del Club de Espeleología 8, que tuvieron a mi pueblo en vilo esta pasada Semana Santa.
Encontraréis más información en El Masino digital.
Si tenéis tiempo y os queréis entretener, hay más artículos interesantes, o al menos curiosos, como: los párvulos del 65, el comunista checo, las excursiones de los niños de la escuela (nada que ver con las que hacíamos los de mi generación), el comunicado del Grupo Socialista... además de las secciones de Miguel Angel Royo, de las que soy fiel seguidora.
Que tengáis buen fin de semana.

4.04.2008

L'enhorabona, "Papito".

Como un lobo: MIguel i Mimba Bosé.

Parece que
el miedo ha conquistado
tus ojos negros
profundos y templados
¿Qué va a ser de tí? ¿qué va a ser de tí?
Panteras son
vigilan mi destierro
me he condenado
y en ellos yo me encierro
¿Qué va a ser de mí? ¿qué va a ser de mí?
Miénteme y dí que no estoy loco
Miénteme y dí que sólo un poco
quién teme ... quién teme dí...
si yo me pierdo
Mi corazón
salvaje y estepario
lamo poemas caídos de tus labios
¿Que va a ser de mí? ¿que va a ser de tí?
Tu pecho es
tan cruel como bendito
tu cuerpo en fin
Babel y laberinto
¿Qué va a ser de mí? ¿qué va a ser de tí?
Miénteme y dí que no estoy loco
Miénteme y dí que sólo un poco
Miénteme y dí que no estoy loco
Miénteme y dí...
Mil años pasarán
y el duende de tu nombre
de luna en luna irá
aullando fuerte woh! woh! woh!
Miénteme y dí que no estoy loco
Miénteme y dí que sólo un poco
Y como un lobo voy detras de tí
paso a paso tu huella he de seguir
y como un lobo voy detras de tí
paso a paso... paso a paso...

4.03.2008

... És sensacional...


Les meves idees creatives estan com els embassaments d'aigua: amb sequera! Per això, llegint les notícies del dia a El Periódico, m'he quedat amb aquesta de la que en puc treure una mica de "suc".
A mi no m'ho han preguntat, però m'identifico totalment amb l'estadística: sóc de les dones que els agrada la fruita amb un puntet d'acidesa, i si he de triar alguna serà la pinya i la taronja.
D'altra banda m'ha fet molta gràcia que els homes es decantin per la fruita fàcil de pelar...

4.02.2008

Parlant de somnis.


Si ahir la Joana ens explicava el seu "malson" com a Congresista a Madrid, avui ho faré jo amb un somni que he tingut aquesta matinada, una mica abans de llevar-me.
Hi ha una bona barreja de personatges i de llocs (com sempre), però el fons era l'habitatge i el problema dels joves al seu accés quan volen emancipar-se. Suposo que el somni serà degut a que l'altre dia vaig estar parlant amb un jove d'aquest tema i dels ajuts que hi dóna la Generalitat al jovent per llogar pis, i... que una ja somia amb deixar de preparar carmanyoles d'un dia per l'altre!
Bé, la meva filla ens portava a veure el pis que havia llogat amb la seva parella; quan vam arribar vaig veure que compartien pis (eren tres), l'altra persona era una dona de mitjana edat endavant. Després va aparèixer la meva sogra que va dir que "l'altre" li agradava més, jo no sabia a què es referia fins que va venir un noi desconegut per a mi (es veu que era la nova parella de la meva filla) i, que amb això vaig coincidir amb la meva sogra: m'agradava més el que jo coneixia fins ara, a sobre aquest... tenia halitosi!!!
El pis estava en obres, tot potes enlaire i, vaig pensar: els amos s'han quedat sense peles per a la reforma i el lloguen per acabar-ho d'arreglar, tot plegat, cutre, cutre. Mentre la iaia (la meva sogra) preparava el dinar me'n vaig anar a fer un volt; surto al carrer i no conec res, començo a caminar i quan vull tornar no sé on sóc. Pregunto en una botiga de mitges "Glory" (aquí m'ha sortit la vena de quan treballava a Can Gassol) i em diuen que és Horta (BCN), jo veig totes les cases iguals i no sé ni l'adreça, he sortit de casa sense mòbil... i li demano el favor a una senyora que venia amb mi (una coneguda del carrer del costat), no vaig arribar a trucar perquè no em sé de memòria els números; em pujo a un bus que comença a baixar i fer giravoltes i jo espantada perquè veia que m'allunyava del barri de la meva filla.
Sort que ha sonat el despertador, sinó, no sé on hauria anat a parar! El que m'ha quedat clar és el barri on havia llogat el pis la meva filla: Horta, suposo que perquè allà està la ludoteca on va morir l'altre dia un nadó.

4.01.2008

La mort també existeix.


Hi ha dies que t'assabentes d'una notícia que et deixa del tot aclaparada; et fa pensar en la fragilitat de l'ésser humà. Si a més a més et recorda fets passats a la teva vida... ben segur que estàs uns dies, si més no, pensativa.

Així com ens anem fent grans, ens anem familiaritzant amb la mort i el dolor que genera la mateixa; veus coma avis, tiets, amics, coneguts, pares, germana... se'n van i mai més tornaran. Això costa de pair i, no tothom reaccionem igual en el procés de dol, tot i que els símptomes solen ser semblants: tristesa, trastorn de la son, alteracions de la gana i la libido, pèrdua de pes... També disminueïx l'interés pel món exterior, sobretot en allò que recorda la persona morta. I apareix el desinterés pel treball, per trobar noves relacions, a més de manifestacions d'angoixa, sentiments de culpa, apatia, falta d'esperança (tot això ho vaig patir jo) i, fins i tot, -en casos greus- els pensaments de suïcidi (aixó no em va passar pel cap).
A més, sorgeixen símptomes físics com cefalees, úlceres, problemes respiratoris, palpitacions, sudoració i disminució de les defenses de l'organisme.

Incredulitat. És la primera reacció davant de la notícia de la pèrdua, acompanyada d'atordiment ("això no m'està passant a mi"). Ens allunyem de la realitat, en un intent de pal·liar aquest esdeveniment tan dramàtic.
Agressivitat, ira. La persona es torna irascible, amb reaccions de descontentament, i resulta difícil de tractar. Adopta actituds crítiques enfront dels qui l'envolten i es pregunta per què li ha hagut de tocar aquesta desgràcia.
Depressió. Actituds d'apatia i silenci. Va fent-se la idea que la pèrdua és irreversible i va deixant d'agarrar-se a la imatge de l'absent. És una resignació trista i silenciosa.
Acceptació i pau. S'assumix serenament l'absència. La persona comença a centrar-se i torna a les seves activitats quotidianes.

Altres persones necessiten ajut psicològic perquè no esdevengui un trastorn patològic, en el meu cas, tot i que vaig tenir un dol llarg, massa llarg; me'n vaig sortir sola, sense cap ajut psicològic ni farmacològic.

Mai s'oblida, però... la vida continua.