11.30.2007

Avui hi ha un judici.


Avui a Mataró hi ha un judici, al Jutjat d'Instrucció número 4 de Violència envers les Dones, per Delicte contra la intimitat i vexació injusta a una dona.
Els fets van ocórrer fa un any i mig i es van produir pel messenger, el correu electrònic i el mòbil. La noia era jove, i una nit va començar a rebre trucades de nois d'arreu d'Espanya que demanaven els "seus favors", al principi va pensar que era una broma, però quan això creixia es va espantar i va fer preguntes de com havien arribat a ella, van dir-li que la informació l'havia donat ella pel xat. Es va conectar al xat però no va trobar ningú. Després va connectar-se al messenger i va veure que l'havia agregada una senyoreta que tenia posada la seva foto, però amb frase digue'm-ne de senyoreta "de moral distreta"; evidentment algú li estava fent una mala jugada! A més, també li van enviar un fotomuntatge on sortia la cara d'ella amb el cos d'una noia despullada, on també havien afegit motius satànics.
Indagant, va arribar a la conclusió que "podria" ser un noi amb el que s'havia discutit feia uns dies, un noi despitat, i amb l'ajut d'un amic van trobar l'IP del "bromista". Efectivament, tot i que la noia no s'ho podia creure, era ell! Va preguntar-li personalment i ell s'ho va negar. Ho va denunciar, i només aleshores el noi ho va admetre. La trucava per dir-li que fes enrera la denúncia, que només volia atreure de nou la seva atenció, que no ho tornaria a fer, que tindria una taca al seu currículum, que...
Ara, deprés de tant de temps, que quasi ho havia oblidat, ha tornat a reviure aquells dies, ella diu que voldria fer enrera la denúncia per no haver de passar aquest mal tràngol, que serà molt incòmode tonar a veure'l, que ja no ho ha fet més.
No es pot, ni li convé; la denúncia ha de seguir el seu curs i l'agressor ha de pagar aquestes ganes de broma que tenia. Almenys reconèixer davant del Jutge que va atentar contra la intimitat d'una dona i la va tractar com el que no és.
Serà la Justícia justa? Avui ho sabrem!

11.29.2007

¡No me gusta el fútbol!


"El fútbol es un deporte de caballeros practicado por bestias, el rugby es un deporte de bestias practicado por caballeros". (Un jugador de rugby).

11.28.2007

Va de cotxes.


En aquesta foto de qualitat tan pèssima, es pot veure el meu primer cotxe, TE-9103-A, jo tenia 19 anys quan me'l van comprar: la noia del Dyane 6, "Sor Citroën", je je je. També es pot apreciar els hiverns tan rigorosos en quant al clima es refereix, que hi ha a Terol, ara no neva tant, per això!
El tenia per tenir, perquè conduir no m'ha agradat mai, viatges principalment a Alcanyís, Saragossa, algun a Terol capital, Penyíscola o Lleida; pel poble no el necessitava pas!

Aquest és el segon, compartit amb la parella, ja va circular pel carrers d'Argentona i Mataró, tot i que es coneixia el camí prou bé d'anada i tornada al poble.
I el teu? Te'n recordes del teu primer cotxe?

11.27.2007

El meu racó.

Plaça Santa Anna
El company Javi Naya, aquesta tarda tot mirant per la finestra i veient com se'n va la llum diürna i arriba la foscor tan d'hora en aquesta època de l'any; amb la sensibilitat que el caracteritza, ha llançat un "même" creat per ell mateix. Es tracta de dir el carrer, la plaça, el racó... preferit de la teva ciutat o poble.
Bé, com ciutadana de Mataró si em remonto a la meva arribada a la capital del Maresme, la imatge que més m'agrada, és el Centre: Plaça Santa Anna, La Riera i carrer Barcelona principalment; quan no coneixia bé els carrers me'n anava per recorreguts més llargs, però més segurs per a mí, i l'objectiu sempre era el mateix. Encara ara, prefereixo abans els dissabtes a la tarda anar a passejar, o de compres al Centre que no pas a grans centres comercials.
Si parlo del meu poble, em quedaria amb el meu carrer, amb "la calle Teruel", el meu racó; al costat de la plaça de l'Esglèsia, en mig del poble. No és el carrer més maco del poble ni de bon tros; però és un trosset de la meva vida i, algun dia es farà realitat el somni que tinc!
Li passo el testimoni a la Joana, segur que em sorprendrà amb algun indret desconegut per mí. A l'Arare, vull que em parli de Blanes i del seu mar, i a l'Assumpta perquè em digui el seu lloc preferit de Cardedeu.

11.26.2007

"Finde" a Girona.

Aquest cap de setmana he parat poc per casa. Dissabte de bon matí ja ens vam anar els delegats i delegades del PSC de Mataró cap a Girona, on es va celebrar la VI Conferència Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Per a mí era la primera vegada i, l'emoció era evident, els meus companys i companyes ja anaven més relaxats; jo no parlaré pas del contingut de la Conferència, això ja ho han fet companys molt més experts en política. Els paissatges, tan d'anada com de tornada, espectaculars; ens fixàvem en els colors de la tardor, els arbres, la lluna plena (majestuosa) la neu a dalt dels cims, alts i llunyans, el riu Onyar que vam travessar quatre vegades (pel pont) a peu... tot plegat molt bucòlic.
Dissabte al migdia ens vam reunir tots/es representants del Maresme per dinar, perquè les relacions personals també són importants; bon àpat i bona companyia.
L'anècdota podria ser que ahir em vaig oblidar la credencial a casa i vaig haver d'anar a Informació a veure què es feia en aquests casos; quan li vaig donar el meu DNI al noi que atenia, se'l mira i comença a riure i em parla d'un tema que no sabia jo de què anava la cosa, em va fer una altra credencial sense problemes, i jo no parava de rumiar, fins que vaig arribar a la conclusió de que m'havia confós amb altra dona, amb el nom i primer cognom igual que jo (i molt més important) el noi no es va fixar en el segon, que és el que ens diferencia. No és la primera vegada que em passa. Una coneguda del meu poble que viu a BCN, un dia em va dir que molt bé l'article que havia escrit al Director del Periódico de Catalunya parlant de la Torre Agbar.... Glup!
També dissabte, però al vespre i ja aquí, a Mataró, vaig anar a la lectura de Manifest en contra de la violència vers les Dones, que va anar a càrrec de la Regidora de la Dona, Anna Barrera, acompanyada per l'Alcalde i uns quants regidors i regidores; abans la Vocalia de la Dona de Rocafonda havia fet una representació teatral que va emocionar a tothom, jo no ho vaig poder veure, però em van dir que ploraven fins i tot les mateixes "actrius". L'enhorabona!
Un cap de setmana força complet i dedicat al partit amb el qual em sento cada vegada més identificada.
L'experiència va ser molt gratificant. Gràcies per pensar en mí! Girona feia olor a roses vermelles.

11.25.2007

Lo ha dicho la radio...

Mi vocación de niña era ser locutora de radio, sí. Cuando todas mis amigas soñaban con ser modelos o azafatas; yo, siempre tan realista, ya veia que si iba por ese camino, lo tenia crudo. También, ya entonces, apreciaba la voz, tenía mis ídolos a través de las ondas radiofónicas. ¡Todavía recuerdo el día que entró la radio en casa! Las emisoras, normalmente: Radio Zaragoza y Radio Nacional de España.
Me levantaba y daba media vuelta al botón, desayunaba con: "Paco Ruiz al aparato" una serie corta donde el protagonista era un detective (ya me gustaba el suspense y la intriga). Después a la escuela, que era de 10 a 13 horas por la mañana y de 15 a 17 horas por la tarde, si no te quedabas al "repaso".
Cuando llegaba a casa por la tarde, mi madre escuchaba las radionovelas tipo "Ama Rosa" y las voces que me tenían con la oreja pegada al aparato eran: Pedro Pablo Ayuso, Juana Jinzo y Matilde Conesa. El teatro radiado me encantaba: "...Presenta a Carlos Larrañaga y Maria Luisa Merlo en La Celestina. Gemma Cuervo y Fernando Guillén en..."
Al atardecer, solían radiar cosas para niños, como cuentos (recuerdo especialmente "El mono titiritero") o cortos tipo Los Simpson de TV, pero el prototipo familiar español: "Matilde, Perico y Periquín", o cuando llegaban las Navidades "El pajarito Pinzón", era un pájaro muy chafardero que le chivaba a la locutora nombres de niños que se habían portado mal durante el año, o los que se hacían pis en la cama, y la locutora lo traducía para que se enteraran los Reyes Magos.
Había un espacio con dedicatorias de canciones; por aquel entonces, yo era fan de Manolo Escobar ¡tela! Y de José Guardiola con su hija Rosa Mari ¿Os acordáis del : "Dí papá"?¡Yo sí!
A las noticias les llamábamos "El parte", no sólo a casa, todos: ¡callad, que van a dar el parte! Con el tiempo me enteré que venía de los partes radiados durante la Guerra Civil Española.
La apoteosis final era después de cenar con: "De España (la la la, la la la la) para los españoles" lloraba y todo con las cartas de "nuestros" emigrantes, las canciones que pedían eran casi siempre las mismas, "El emigrante" de Juanito Valderrama, "Suspiros de España", "Tatuaje"... y la que más me tocaba la fibra: "En tierra extraña". Quizá actualmente los jóvenes no entiendan como me podía emocionar, pero me ponía en el lugar de ellos y me veía fuera de mi tierra...
Cambiar de emisora con el dial era como hacer "zapping" en televisión ahora. Mi fantasía hacía el resto.
VOY A CONTARLES A USTEDES
LO QUE A MI ME HA SUCEDIDO
QUE ES LA EMOCIÓN MAS PROFUNDA
QUE EN MI VIDA YO HE SENTIDO
FUE EN NUEVA YORK
UNA NOCHEBUENA
QUE YO PREPARÉ UNA CENA
PA' INVITAR A MIS PAISANOS
Y EN LA REUNIÓN
TODA DE ESPAÑOLES
ENTRE VIVAS Y ENTRE OLES
POR ESPAÑA SE BRINDÓ
Y COMO ALLI NO BEBEN
POR LA "LEY SECA"
Y SOLO AL QUE ESTA ENFERMO
DESPACHAN VINO
YO PAGUE A PRECIO DE ORO UNA RECETA
Y COMPRE EN LA FARMACIA
VINO ESPAÑOL¡VINO ESPAÑOL!
¡VINO ESPAÑOL!
EL VINO DE NUESTRA TIERRA
BEBIMOS EN TIERRA EXTRAÑA
¡QUE BIEN QUE SABE ESTE VINO
CUANDO SE BEBE LEJOS DE ESPAÑA!
POR ELLA BRINDAMOS TODOS
Y FUE EL FIN DE AQUELLA CENA
LA NOCHEBUENA, MAS BUENA
QUE SOÑAR PUDO UN ESPAÑOL
MAS, DE PRONTO, SE ESCUCHÓ
UN GRAMÓFONO SONAR"
CALLAD TODOS", DIJE YO
Y UN PASODOBLE SE OYÓ
QUE NOS HIZO SUSPIRAR
CESÓ LA ALEGRÍA
YA TODOS CALLABAN
YA NADIE REÍA
QUE TODOS LLORABAN
OYENDO ESTA MÚSICA
ALLÁ, EN TIERRA EXTRAÑA
ERAN NUESTROS SUSPIROS
"SUSPIROS DE ESPAÑA"

11.24.2007

Actíva't, dona!

Amb aquest pensament de la Mafalda, vull retre homenatge a totes les dones del món: a les que són i a les que ja no hi són, a les que treballen dins i fora de la casa, a les valentes, a les callades... Especialment a les dones que pateixen maltractaments psíquics i/o físics. No ho permeteu pas. Denuncieu els vostres maltractadors!
Acte, 30 anys de feminisme socialista: mandarina1's
Les dones socialistes continuarem lluitant per la igualtat i contra la violència masclista!!!

11.23.2007

Noces.


- Un any: De cotó fluix











- Tres anys: De cuir






- Cinc anys: De seda








- Deu anys: D'estany








- Vint anys: De cristall







- Vint-i- cinc anys: D'argent








- Trenta anys: De perles












- Quaranta anys: De robins









- Cinquanta anys: D'or








- Sesanta anys: De diamants







Sempre havia volgut saber (mera curiositat) les correspondències entre els anys de casats i els símbols que els caracteritzen. L'altre dia per casualitat, ho vaig escoltar per televisió i vaig prendre nota.
Actualment, es pot donar el cas que alguna persona tingui, per exemple, noces d'estany o de cristall amb una parella i vagi pel cotó fluix o el cuir amb altra... A les d' argent cada vegada s'arriba menys, i a les de perles, ja tota una proesa! Serà als cinc anys de relació que tot va com la seda?
Felicitats a les parelles que puguin celebrar robins, or i diamants! És tot un mèrit arribar, no només per l'edat, també com a moldel de convivència.
I les parelles que no estan casades?

11.22.2007

On aniran?

En pocs dies he escoltat aquesta frase dues vegades:" A dónde iran los besos que guardamos, que no damos..." En diferent context; la primera divendres passat en l'exposició per part de dues mestres davant un grup de treball, parlant de l'anomenat "fred de peus", episodis de gelosia que sorgeixen a la classe i, que alguns nens/es materialitzen aquest sentiment de manera prou clara i contundent. L'altre, ahir a un presentador de televisió. Totes dues prenien com a referent aquesta cançó d'en Victor Manuel.
I jo em pregunto: On aniran?
Petonets per a tothom!

11.21.2007

¡Praa flapir!


"Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera eestn ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden esatr pquore no lemeos cada ltera por si msima preo la paalbra es un tdoo. Pesornamelnte me preace icrneilbe... "


Tabién es increíble las palabras que pueden resultar cuando nos coemos una letra en el teclado.
Estoy escribiendo tal i como salen del ío, que de vez en cuando se coe la ee, ahora sí, ahora no; si reviso el escrito, bien. Si no lo reviso se pueden leer verdaderos disparates o chistes, por ejemplo ayer al contestar un coentario li dí "ànis" a una amiga, (suerte del acento) si no le habría dado anís...
A veces hasta me entra la risa así coo voy escribiendo. Le pediré a los Reyes Magos un teclado nuevo.
¿Habéis podido seguir el hilo de i experimento? Je je je.
P.D. Ya han pasado los Reyes Magos; se ve que por La Habana lo hacen antes que por El Palau...
Gracias, Pepi.

11.20.2007

Tots i totes contra la violència masclista.

Anna Barrera: Regidora de la Dona. Foto: Q. M.

Ahir al vespre vaig assitir al primer, dels molts actes que hi ha programats a Mataró per diferents entitats , grups i formacions polítiques aquests dies, per commemorar el Dia contra la violència envers les Dones.
El d'ahir en concret, estava organitzat des de la Regiduria de la Dona de l'Ajuntament de Mataró, la presentació va anar a càrrec de l'Anna Barrera, regidora de la Dona i, com ponents la Lourdes Muñoz, Diputada al Congrès per Barcelona i Secretària de la Política de les Dones del PSC; i de la Meritxell Puyané, psicòloga del Centre d'Informació i Recursos per a les Dones de la ciutat.
La Lourdes va comentar tres Lleis: La LLei integral contra la violència de gènere, la LLei contra la violència masclista i cinc cèntims de la LLei d'Igualtat.
Les conclusions que vaig treure són que la dona ha avançat molt en aquests últims 30 anys, però encara queda; tampoc la societat ha avançat al mateix ritme i es creen dificultats que s'aniran sol·lucionant amb el pas del temps, com ara jutges formats en aquest problema. Que es van posant "parxes" quan hi ha casos de maltractament de dones, però que s'ha de treballar amb formació, informació, detecció... per eradicar a fons aquesta xacra. I que s'ha de denunciar!
La Meritxell ens va donar el perfil de la dona maltractada, que va amb molta por a fer-ho, i que de vegades quan exposa el seu problema ni ella mateix sap que pateix aquest maltractament; ens va llegir un poema que semblava escrit per una dona maltractada del Segle XXI, quan estava escrit per la dona d'un teixidor tres segles (crec recordar) abans de Crist, fort, oi? No hem avançat gaire!
L'acte va estar molt bé, moltes dones i un home, si no comptem els nois dels mitjans de comunicació que cobrien la notícia. També vaig trobar a faltar companys i companyes... Potser per malentesos en la difusió del mateix acte.

11.19.2007

Foto en sípia.

Seguint el post de la Joana, jo també m'hi apunto a posar una foto en sípia de fa la tira d'anys.
És la que tinc de més petita, encara em pregunto qui faria la foto i on, perquè càmeres a casa no hi havia.
Estic en braços de la meva àvia materna, Miguela, només ens portàvem 56 anys (tenia aleshores pocs anys més que jo ara). Sempre la vaig conèixer així, vestida de negre, amb el monyo i coixa; segurament degut a les penúries que va passar de petita; eren 13 germans i em deia que abans d'esmorzar havien d'anar pels camins a buscar un cabàs de fems... D'aquí la seva escoliosi (desviació de columna) i la seva ciàtica; va morir amb 69 anys i encara me'n recordo. Dona amb una gran capacitat de treball, cosa que potser he heretat una mica jo, d'altres qualitats que tenia no les vaig heretar, per això.
Ara em venen records de quan vivien els meus avis de masovers i jo anava els estius allà, la por que passava! A la casa va haver-hi una matança brutal de tota una família (menys un). Els maquis, encapçalats per "La Pastora" van ser els executors, els motius no els sé pas, i encara eren a les parets de la cuina els forats dels tirs; la meva imaginació feia la resta, veia els cosos amuntegats al mig, tal com m'ho explicaven. D'aquesta experiència es podria fer un altre post.
La foto no està conservada en gaire bones condicions, però me l'estimo molt, a més a més que és l'original; és en sípia, sí... guarnida amb taques groguenques, ratlles i em sembla que alguna cagadeta de mosca! La trobaria per algun calaix i la guardo com un tresor. Els mesos que tenia, no ho sé, imagino que menys de sis, tot i que estic "más tiesa que un ajo" que es diu al meu poble.
També es pot apreciar la semblança amb la meva filla de quan teníem més o menys la mateixa edat.
Quatre generacions, m'he saltat la meva mare, que era la més maca (de físic) de totes quatre.

11.18.2007

"Même": cançons.

La Rosa m'ha enviat un "même" de cançons, i com que m'agraden les dues coses, ho he fet molt ràpid.
He de dir que dos videoclips d'ella ja m'agraden: "Entre dos tierras" de Héroes del silencio, y "Fiesta pagana" de Mägo de Oz.


1 - Bob Marley, tot i que encara m'agrada, em recorda molt la meva joventut. A més, tinc la gran sort que els meus fills també escolten aquesta música. One love mola.


2 - De Boney M, dic el mateix, tot un luxe escoltar encara aquesta música i que et digui alguna cosa, sentiment que també comparteixo amb els de casa. D'ells he posat Rivers of Babylon.


3 - Amb Mecano vam fer molts viatges a l'Aragó quan els meus fills eren petits i "Hijo de la luna" era una de les preferides.


4 - Amaral em va començar a arribar amb "Toda la noche en la calle", i encara dura.


5 - De Maná m'agraden moltes, però potser "No ha parado de llover" és especial.

No ho passo a ningú, el que vulgui i li agradi que ho faci.

Suport emocional.

Un cop de mà: planeta roig's photos
Tots alguna vegada, o moltes, necessitem suport físic, sí, però també emocional; tu, jo, l'altre, l'atra... Davant d'una pèrdua important, de la presa d'una decisió rellevant, d'una pressió psicològica, d'estar passant una temporada baixa, d'un canvi notable a la vida, de...
Aquesta imatge tan representativa ho diu tot: "dame una mano, te necesito hermano".
Tot això ve perquè aquests últims dies han rebut el meu suport emocional dues dones (que per a mí són més fortes que jo, però ara ho necessiten elles). Precisament ahir al matí, la meva presència va ser totalment de "mans a la butxaca".

11.16.2007

Ja toca!

Amb una expressió tan significativa com la que veieu aquí, de l'equip de migdia de l'Escola d'Educació Especial L'Arboç, ens hem quedat totes les companyes, al rebre avui aquesta notícia.

Crònica setmanal.

Setmana mogudeta en quant a tasques i notícies, a la vegada tranquil·la, és a dir, sense grans daltibaixos.
L'Uròleg ha dit que els punts de bolígraf (així em va dibuixar els meus càlculs renals al paper, je je je) sortiran amb una mica d'ajut farmacèutic, després mesures de prevenció per evitar més en el futur, aigua de l'aixeta si vull i, si no hi ha novetat que ens veurem d'aquí a sis o set anys... Estic fantàstica!
La segona conversa de Som amigues va anar fenomenal, la benvinguda ja s'atreveix a parlar amb altres persones en català; la bentrobada li va dir: mai un català es riurà de l'esforç i la bona voluntat d'un castellà-parlant, mai! Es queda curta l'hora convinguda! Moltíssims anys a Catalunya i encara no li havia dit ningú que allò que hi ha als carrers alt amb un llum a dalt de tot i que serveix per a il·luminar, es diu fanal, fort, oi?
A la feina canvis de suport de classes temporals que m'afecten directament, molt bé. Només diré que dimarts 13, per a mi no va ser dolent; potser per a l'Elena i en Jaime sí, o no!!!!
Sortir de casa a les tardes per activitats extres, només ahir, no m'ho crec ni jo!
I em sembla que ja estic realitzada a la vida segons la imatge del post d'avui, si serveixen plantes, flors... Perquè arbres, la veritat no sé si he plantat, potser algun presseguer al poble!!!

11.14.2007

Mediterrani.

Aquesta poesia l'he tret d'un llibre que em va regalar la meva amiga i companya Pepi; poemas escrits per la mataronina Roser Taxés i Segismundo (1951-1999) titulat Poemas d'amor i de mar, de la part del mar és Mediterrani.
Pepi, per a tu!
Et canvio l'estel
per una mica de platja.
Et dono un tros de sol
per la sorra daurada.
La lluna si la vols,
valdrà per una barca,
i aquell núvol tan blanc
per la grisor de l'aigua.
Les gavines, també,
puc canviar-te les ara,
per aquell peix immens
que neda en les rocalles.
Jo vull restar a la mar,
com el rovell a l'àncora.
No volaré mai més,
se m'han trencat les ales.

11.12.2007

Esencias de la vida.

Ayer fue un día familiar (en total ocho...) con comida incluída, para celebrar que la matriarca ha cumplido un año más.
También puede decirse que fue un día donde la presencia de Gabriel García Márquez estuvo patente; recibí un "forward" de frases de él muy acertadas, de las cuales hice una selección y estuvimos comentando con mi sobrina. Actualmente estoy leyendo (no es la primera vez) Crónica de una muerte anunciada, de una gran riqueza literaria.
Buen domingo, y buena compañía.
- "Puedes ser solamente una persona para el mundo, pero para una persona, tú eres el mundo".
- "Nunca dejes de sonreir, ni siquiera cuando estés triste, porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa".
- "No pases el tiempo con alguien que no está dispuesto a pasarlo contigo".
- "No llores porque ya se terminó, sonríe porque sucedió".

11.11.2007

I sembla l'altre dia!

Estimat bloc,

Avui fa un any que vaig començar a escriure't i no ho tenia gens clar, oficialment vaig fer-ho uns dies després, compartint amb tu les meves alegries, els meus neguits, experiències... És a dir, el meu dia a dia. He tingut dies que volia dir-te moltes coses, d'altres no tantes i amb menys ganes, però oblidar-me de tu, no me'n oblidat mai.
Hi ha coses que no són relevants, no cal que te les expliqui; d'altres són massa personals i es queden només per a mí, no fos cas que un dia tu, estimat diari, caiguessis en mans d'alguna persona que fes un mal ús, o una mala interpretació del que escric.
267 posts, en els que hi ha de tot; el que més profitós en quant a comentaris i resultats secundaris, sense dubte, el de "Mi paso por la Parodia Nacional", es va crear un fòrum en el que participen, fins i tot, alguns dels cantants del programa i gent que guarda un bon record de la tele que es feia fa uns anys.
També t'he parlat de la meva família, de la meva terra, de la feina, dels meus amics i amigues, de cine, de llibres, de música, de les veïnes, del temps, dels sentiments... I allà pel maig et vaig parlar molt sovint de política local, i això que jo no entenc gens ni mica! Però vaig fer campanya amb molta il·lusió des de la reraguàrdia perquè guanyés el meu partit i el meu alcalde les eleccions municipals.
Avui fa un any i sembla l'altre dia!
T'estimo, bloc meu!

11.10.2007

No se busca, se encuentra.


" A veces tu alegría es la fuente de tu sonrisa, pero a veces tu sonrisa puede ser la fuente de tu alegría". Thich Nhat Hanh

Esta frase la he sacado de un libro que me regalaron para mi cumpleaños: El laberinto de la felicidad, y quiero dedicársela a una persona muy especial para mí que ayer sin buscar la felicidad, la encontró.

11.09.2007

Qui no té cap...

Arran d'un comentari que em va deixar l'Arare de que perd les ulleres, les busca, i les porta posades (suposo que al cap), he tingut una idea.
Jo normalment no acostumo a perdre coses, i menys divertides, com el més típic que sento a dir: perdre el moneder o la cartera i que el troben a la nevera, el congelador...
Però fa uns anys, encara estaven les pessetes, sí que vaig tenir, més que una pèrdua, un oblit gros; s'estaban acabant les vacances d'agost, les festes del poble i els diners! Vam anar a Alcanyís a fer encàrrecs i a la vegada passar per l'entitat bancària de la que sóc clienta i, tenen sucursal allà. Com que els centres de la ciutat són a tot arreu un caos per aparcar, ens quedàvem un al cotxe i l'altre feia la feina; vaig entrar jo al caixer automàtic, poso la llibreta al dia i em diu que Antena3 TV m'ha ingressat 25.000 pts. per la meva participació en un programa de La Parodia Nacional i que la canço no va resultar premiada. Fantàstic, les trec, que són com una propina! Començo a seguir les instruccions, en aquestes que entra una coneguda del poble del meu home i em felicita, precissament perquè va veure aquell dia el programa i li va agradar la parodia; acabem de parlar, retiro la llibreta i me'n vaig tota cofoia al cotxe; però els diners no hi eren! Entro, miro el caixer, res! Vaig a una taula i explico el cas al bancari, em diu que pot haver entrat algú darrera meu, o que si no els he tret sortiran al fer el recompte quan pleguin (la veritat és que no sé si es refieven molt de mi...) em donen un número de telèfon i marxo al poble amb una ràbia impressionant; no només pels diners, que també, si no per l'origen tan gratificant per a mi i, com no, per haver tingut el cap en altre lloc; em vaig dir: tia, com bades!!!!
Havent dinat unes mongetes al carrer amb la gent del poble com colofó festiu (i que no vaig pair gaire bé) vaig trucar i em van dir que sí, que van sortir i que anés l'endemà a buscar-les. Quan tornàvem cap a Mataró vam entrar i em van entregar el sobre amb una explicació prou convincent. Es veu que mentre jo feia petar la xerrada, el caixer es va "menjar" les 25.000 peles com mesura de seguretat. Havia tingut un bon ensurt, i un suspir d'alleujament va sortir dels meus llavis.
Doncs això: jo vaig perdre 25.000 pessetes i les vaig trobar dins d'un sobre, je je je. T'ha passat a tu alguna vegada tenir el cap en un altre lloc, o directament, no tenir?

11.08.2007

Felicitats, nois!

Des d'aquets humil bloc vull felicitar a dos mataronins; un, el biòleg ciéntífic David Vílchez, altre l'artista, Raül Roncero.
A en David no el conec pas, bravo, noi! A en Raül sí (com n'estaran d'orgullosos del seu fill la Sra. Iglesias i el Sr. Roncero, je je je. No hi ha per a menys!) és amic del meu fill; van anar a l'escola Balmes des del cinc anys fins la ESO que la van fer a Freta, després al batxillerat ja es van separar perquè en Raül va fer l'artístic, en Rubén (futur físic) i l'Edgar van quedar-se a Freta i van fer el científic. Els tres amics que fa referència aquest comentari del meu fill al capgros digital.
Reben el mateix suport a la ciutat els artistes que els científics? El mateix passa a Catalunya i a la resta de l'Estat Espanyol. Em sembla una mica desigual el rapartiment d'oportunitats, a sobre sempre he d'estar llegint i escoltant que si cultura això que si cultura allò; sí que és important la cultura, però no ho és menys la sanitat i la investigació.
Què serà dels nostres joves que no tenen la traça i la vocació d'artistes?

11.07.2007

Parella lingüística.

Aquet matí han tingut la primera trobada per parlar en català una nova parella.
A una persona li diré la benvinguda i a l'altra la bentrobada; totes dues porten anys vivint a Catalunya, només les diferencia l'entorn on es mouen i d'aquí el perquè una sí i l'altra no.
Es van conèixer fa uns mesos parlant en castellà i fins avui sempre ho havien fet així, era cosa de canviar el xip; la benvinguda estava una mica nerviosa i tot i que je tenien relació li costava obrir-se, quan no li sortia una paraula o simplement no la sabia, la bentrobada la deia correctament totes les vegades que han calgut i, no han parlat gens ni mica en castellà!
La bentrobada l'ha posat "deures" com una professional a la benvinguda, que ho ha aceptat molt i molt contenta, és més, l'ha demanat un llibre per a llegir a casa senzill i de fàcil lectura, com que la bentrobada té de quan va aprendre, cap problema. També l'ha donat unes recomanacions per a fer servir el diccionari, molt útils.
Bé, l'experiència ha estat satisfactòria per a les dues parts i que es repetiran cada dimecres al matí durant una hora, en un total de deu sessions, sempre a convenir. Ja us aniré explicant.
Ara una curiositat: amb el post anterior he batut el meu propi rècord de visites en un dia... Je je je, per què serà?

11.06.2007

Complements.

Hi ha un llarg llistat de complements i accessoris, moltes cops innecessaris; jo no em fico amb els gustos de cadascú/na, que moltes vegades el tenen al cul, i mai millor dit!
Començaré suau: mocadors a tort i dret que no treuen cap moc! Després per treure'ls fem servir de paper...
Ulleres de sol, quina sofisticació! Les porten de diadema la mayor part del dia i tota la nit quan estan de festa... Un conegut que treballa en una òptica em deia que n'hi ha, que per emprovar-se-las quan se les van a comprar, o simplemet a tafanejar, se las posen directament al cap i es miren al mirall, sí, sí! Fashion, fashion...
Cinturons penjant que no subjecten cap pantaló ni faldilla; i si no, com és que molts joves van ensenyant els calçotets, les calcetes o el tanga i, de vegades "la hucha"?
El tanga segons com es miri també hauria d'anar en l'apartat de complements, perquè està dissenyat per acomplir una funció que no sé pas si ho aconsegueix. El tanga és perquè el vegin els altres que es porta i ja està!!!
Bé, i a tots aquests articles "d'extrema necessitat" si s'els hi veu la marca, ja és la pera, perquè clar, de "mercadillo", no mola!!!
Fixa't tot el que pot donar de sí una matinada d'insomni!

11.04.2007

Tants + 1

Recull fotogràfic que em van fer els meus fills l'any passat.

Ja he tornat del pont de Tots Sants; tot ha anat bé, i amb un any més! Tot un plaer poder fer anys.

Els que no han fet pont són els meus "incordis corporals"; m'han donat igualment la tabarra, de tant en tant em deien: Ep!! Que som aquí, no te'n oblidis!!!

Ha fet un temps magnífic per l'Aragó, fresc als matins i a les tardes, però ja és l'època. El cel d'un blau preciós i, un sol brillant esplèndid.

El primer dia visita al cementiri, flors i llàgrimes silencioses pels meus.

Després visites als familiars; trobades i sopars amb els de la colla cada dia, tranquilitat i encreuats a dojo!

Divendres va ser el meu aniversari, vaig rebre trucades, missatges, petons i felicitacions d'un bon grapat d'amics i amigues (d'aquí i d'allà) dels de casa, dels nebots, de les tietes i cosines... Una que vaig tenir l'any passat i enguany no, sí que l'he trobat a faltar.

La Pepi, que és una punyetera em diu: què, has felicitat a la Reina? doncs no, ni ella a mí tampoc; fem anys el mateix dia, però es veu que cap de les dues ens tenim en els contactes, je je je.

Bé, doncs això, que hem tingut una bona tornada, tot i que pensàvem que els "moters" tornant de Xest ens farien la guitxa, com va passar a l'anada, res; un mica de cua, però de cotxes, el normal!