9.30.2007

Contes per a no dormir.

Existeixen el contes de fades? Costa de creure, oi?
Això no és cap conte, però en l'era que vivim... També costa de creure!
Aquesta vivia "del cuento".
I a aquests veïns, quin conte els van explicar?
Això sí que serà com viure un conte!
I, conte comptat, ja s'ha acabat!

Salut i Serveis Socials.

En l'últim any hi ha hagut una forta inversió en equipaments sanitaris a Catalunya, i això ha servit per a que els nostres professionals treballin en millors condicions. Des de l'any 2006 s'han destinat 319 milions d'euros a les millores salarials, en les darrers mesos s'han ofert 3000 places d'ocupació pública per a reduir la temporalitat i s'han finalitzat 65 actuacions d'inversió en els últims sis mesos per un valor de més de 600 milions d'euros. Tot i tenint en compte que en menys d'un any hi ha hagut un increment de 120.000 targetes sanitàries.
El President de la Generalitat, José Montilla diu que cal seguir millorant i que el Govern espera consens per a aprovar la Llei de Modernització i Qualitat del Sistema Sanitari.
Hi ha satisfacció pels avenços, però triomfalismes, no.
Respecte a Serveis Socials, el Govern garantirà l'accés a les prestacions de la Llei de Dependència a les 30.000 persones que a Catalunya s'hi poden acollir. En aquest sentit, el Govern té com a prioritat atendre als més de set milions de catalans i catalanes, molt especialment a les persones i col·lectius més vulnerables: les persones amb dependències i els seus familiars i cuidadors/es.
Aquest any s'ha iniciat el desplegament i l'aplicació de la Llei de Dependència que el President Montilla ha qualificat de quart pilar de l'Estat de Benestar. I amb l'aprovació del projecte de Llei de Serveis Socials el dret al Serveis Socials s'universalitzarà.
També es procurarà que cap resident a Catalunya tingui uns ingressos inferiors a l'indicador de la renda de suficiència, establerta per l'any 2007 en 531,7 euros.
No és suficient, però és un pas important en quant a serveis Socials a Catalunya.

9.28.2007

Diferències.

Estic llegint un llibre on l'autora fa unes reflexions sobre l'amor; més aviat compara l'amor relatiu i l'amor absolut. Fa una definició força similar a l'opinió que tinc jo d'aquest tema.
I diu així: " És el que ho arregla tot. El que fa desaparèixer tots els teus dimonis... No perquè no hi siguin sinó perquè deixes de veure'ls... El que redueix a zero totes les angoixes, no perquè deixin d'existir, sinó perquè deixen d'angoixar-te... Tot ho arregla, l'Amor Absolut".

9.27.2007

La gallina dels ous d'or.

Fins a on pot arribar la imaginació dels traficants de drogues!
Volen fer-se rics a costa de la vida dels, lamentablement, consumidors? De cada troballa policial... quantes més pasaran per alt?
La notícia de El Periódico de Catalunya explica amb detall l'encautament d'un contraban de cocaina a Sudamèrica, tot i que segur que "l'amo" ho tornarà a intentar amb altres procediments, ja que no el van enxampar. Molt llest el paio!

9.25.2007

La veïna.

Qui no coneix de Mataró aquesta parelleta? De veure-la en anuncis de l'Ajuntament per fomentar el civisme en revistes, cartells de les parades del bus...
És "tocaya" meva, vivim a la mateixa escala i és ara la presidenta, je je je. Fa ja un temps sortíem de casa alhora i davant teníem el cartell de la parada del bus; me la vaig mirar i li dic: ets tu, oi? I em va contestar: sí, som nosaltres, tot i que no tenim fills; això pot despistar una mica, clar, però tots sabem que els que surten en anuncis, no precisament és la realitat de la seva vida.
La realitat meva és aquesta: Microlitiasis renal bilateral, vaja, que tinc una cantera i no ho sabia pas; vet aquí les molèsties de les últimes setmanes!

9.24.2007

Pàrvuls.


Aquesta va ser la meva primera escola, a pàrvuls, ara diuen P-4 i P-5; amb "Doña Elvira" (abans donàvem aquest tracte als mestres).
Jo no havia vist mai ni sabia que existia la foto; aquest cap de setmana que he anat al meu poble, a una festa que fan els últims anys recreant el Segle d'Or, "El regreso del Comendador", em vaig trobar amb la Neli, germana de la que està marcada amb la fletxeta, la Silvia. Em va comentar que tenia la foto, perquè sap que m'agrada recordar les arrels, i li vaig dir que me l'enviés ja que la tenia escanejada.
Jo m'he trobat, je je, però m'ha costat; els altres companys, amb alguns necessitaria ajut per saber qui són. Té anys la foto!
Encara recordo el llibre de lectura, amb pocs dibuixos per cert; l'anècdota és que a la pàgina del so "c" l'únic dibuix era un "murciélago", a sota posava "Zacarias" (per casualitat) i vaig estar un temps que als murciélagos els hi deia Zacarias; en part ho recordo perquè m'ho han anat dient a casa.
Molt bona! Sí senyor! Gràcies Neli.

9.20.2007

No lo fue.

Frases inteligentes.

" La experiencia es un peine que te llega cuando te quedaste calvo". Ringo Bonavena.

"Un banquero es alguien que te deja su paraguas cuando hace buen tiempo, pero en cuanto empieza a llover te exige que se lo devuelvas". Mark Twain.

"El auténtico amigo es el que lo sabe todo sobre ti y sigue siendo tu amigo". Kurt D. Cobain.

"El fenómeno de los OVNIs no demuestra que haya mucha inteligencia en el universo, sino que hay muy poca en la Tierra". A.C. Clarke.

"No busques un amigo para matar las horas, sino búscale con horas para vivir". Khalil Gibran.

"El amor es como el fuego. Ven antes el humo los que están fuera... que las llamas los que están dentro". J. Benavente.

"Aprendí que lo difícil no es llegar a la cima, sino jamás dejar de subir". Walt Disney.

"Cuando no puedas trotar, camina. Cuando no puedas caminar, usa bastón. Pero nunca te detengas". Madre Teresa de Calcuta.

"No juzgues tu día por cuánta cosecha lograste recoger, sino por cuánta semilla lograste sembrar". Autor desconocido.

9.19.2007

La perfección no existe.

Apuntes de psicología.

"Tengo un problema, ¿cómo puedo solucionarlo?Algunas veces ocurre que tenemos delante una cuestión o problema y estamos paralizados a la hora de realizar la solución. ¿Por qué nos ocurre esto?, ¿qué podemos hacer? Generalmente nos agobiamos ante un problema porque estamos sumergidos en una situación estresante o que nos genera mucha ansiedad.

Pasos a seguir
A su vez el no tener decisión ante el problema, nos hace sentir malestar ya que pensamos que no tenemos valor o determinación para solucionarlo. Dedicamos mucho tiempo y energía a preocuparnos por la decisión. Puede pasar hasta que esta situación nos genere un dolor de cabeza. Cualquier decisión en la vida llega a ser más fácil si se la considera simplemente como un problema a ser resuelto.Como curiosidad puedes escribir en un papel todos los pasos a seguir y así te resultará sencillo encontrar la salida a tu planteamiento.
1. Identifica la emoción negativa que se interpone en tu pensamiento
Necesitas saber y ponerle nombre a lo que te pasa. Detente un momento y concéntrate para ver lo que sientes, puede ser: miedo, pena, vergüenza, rabia, remordimiento, angustia, etc. Una vez que ya lo sepas puedes seguir adelante.
2. ¿Cuál es el problema que tengo?
A veces puedes agobiarte sólo porque tu emoción negativa no te deja pensar con claridad. Probablemente no consigas detener y definir la cuestión. Una forma muy sencilla de aclararte es formular el problema en una sola frase. Por ejemplo: “necesito saber si ...”.
3. ¿Cuáles son las opciones reales que tengo para resolver la situación?
Realiza un listado con todas las posibles opciones en una hoja de papel, si te resulta difícil generar alternativas posibles, recurre a alguien en quien confíes y que esté bien informado acerca del problema al que te enfrentas.Es aquí donde muchas personas llegan a desviarse. En lugar de enumerar las opciones posibles, se desaniman y abandonan, lo que más tarde les hará sentir infravaloración.
4. Aspectos positivos y negativos de cada opción
De cada una de las opciones anteriores saca los puntos fuertes y débiles. Busca tanta información como te sea posible, a fin de que las consecuencias de tus opciones sean claras. Si el problema lo requiere puedes recoger información en Internet, en organismos, aconsejarte de alguien en quien confíes o un experto, buscar en tu pasado si ya has resuelto una situación similar.
5. Sentimientos más positivos o menos negativos
Si has logrado realizar efectivamente el punto 4, una de las opciones probablemente te genere sentimientos más positivos o útiles que las otras. Debes encaminarte a esta opción. Una vez que has llegado a este punto, no pierdas el tiempo y sigue adelante con la opción elegida, puesto que la ansiedad generada por un conflicto prolongado puede debilitarte. Recuerda que la perfección no existe, la opción es la mejor, pero no la “perfecta”.
6. Valórate
Después de haber experimentado las consecuencias de tu decisión, tómate tiempo para evaluar las acciones que has emprendido. Si las cosas han salido de manera satisfactoria, ¡¡asegúrate de felicitarte por el trabajo bien hecho!! Este punto es tan importante o más que los anteriores. Si yo me voy estimulando por las soluciones tomadas, aprenderé que es sano solucionar los problema. Si abandono o me pierdo en las dudas, me demuestro que “no sirvo para afrontar problemas”.
Este puede ser un buen ejercicio para tomar decisiones. Quizás al principio pueda parecerte poco natural tener que apuntar en un papel los pasos. Una vez que lo puedas hacer sin tener que apuntarlo, te darás cuenta que no es tan complicada la vida ni el mundo de las emociones. Sería muy útil que intentes practicar primero con decisiones sencillas y después con las que requieran más esfuerzo. Una vez más, no te olvides del punto 6, supone un punto de refuerzo para tu autoestima. La autofelicitación es una tarea muy barata y útil para nuestro crecimiento personal. "

9.18.2007

Per molts anys, Edgar!



Avui, a les cinc de la tarda el meu fill fa 20 anys, com passa el temps!
Aquestes fotos tenen història; es tracta de la guarderia Mare de Déu de Montserrat de Can Gassol, amb la estimada i ja desapareguda Magda (té el nen a la seva falda), i la resta de cuidadores, que d'algunes he perdut la pista, però que amb altres quan ens trobem encara fem petar la xerrada. Moltes gràcies a totes, éreu estupendes!
Això seria la festa del seu aniversari,a ell no li agradava disfressar-se, ni que el pintessin la cara, després va canviar. Tan pallassot que és ara!
Els nens, ara no tan nens, potser, si algú d'ells es passeja pels blocs mataronins es reconegui, al menys un sé segur que té bloc i es força conegut en actes culturals de música popular i així; una pista: a la foto de dalt està la seva mare... I vosaltres segur que també coneixeu a alguna cuidadora.
Va ser una etapa molt maca, de veritat; i un luxe que vam tenir les treballadores de Can Gassol.
Doncs això: Per molts anys, Edgar!


P.D. Ja està penjat El Masino digital de setembre, no té desperdici!

9.17.2007

Quan la mida sí que importa.



Fins i tot la típica, insulsa i anodina comèdia musical americana (massa musical pel meu gust) pot portar missatge.
Ahir a la tarda vaig anar al cinema amb la meva filla a veure "Hairspray", una pel·lícula ambientada en els anys sesanta, més o menys de l'època de " Grease". De seguida vaig veure que la protagonista s'ho hauria d'haver "currat" molt per arribar a fer aquest treball, perquè les "guapes " i "ties buenorras" ja tenen molt terreny guanyat; com va dir la imponent Michelle Pfeiffer directora de la cadena on feien el programa concurs televisiu per triar "Miss Laca", ella no havia passat pel quiròfan per arribar a obtenir aquest títol de joveneta, sino pel llit del jutge...
La Tracy és una noia grassoneta, no gaire alta, molt simpàtica, maca i que la seva vida és el ball, però no té la figura ideal per formar part d'aquests grups de moda; els seus pares (la mare és John Travolta) li donen suport, tot i que són realistes i no volen que la seva filla pateixi. Demostrant la seva vàlua arriba a formar part del grup de ball, on hi ha un noi que li fa tilín (noviet de la "guapa", és clar!) i que a poc a poc va veient l'interior de la Tracy.
Mentre també hi ha el problema de segregació dels negres, fins i tot no ballaven junts al programa; hi havia un dia per a ells: El dia dels negres. Ella, la Tracy, lluita perquè ballin tots junts i s'afegeix a la manifestació fent-lis costat per la integració. I al final guanya el concurs una joveneta negra!
Quan acaba la pel·lícula triomfa l'amor, hi ha una barreja de parelletes: el negre i la blanca ; el "guapo" i la Tracy...
Tots som iguals, tots som diferents!

9.16.2007

Toma entrepà!

Foto i text de El Periódico de Catalunya.

Els veïns de Terol fan un entrepà de pernil de 300 metres.
Un moment de la cerimònia en què es va tallar l'immens entrepà de pernil. Foto: EFE / FM
EFE TEROL
Els veïns de Terol s'han menjat avui un entrepà de pernil de 300 metres, del qual es van tallar unes 11.000 racions, amb motiu de la celebració de la 23a Fira i Festa del Pernil de Terol.
L'entrepà gegant s'ha convertit en una de les principals atraccions d'aquesta fira, que té com a objectius promoure el consum de pernil entre les famílies, fonamentalment els joves, i ressaltar les seves propietats nutritives.
Per a l'elaboració de l'entrepà, s'han filetejat 60 pernils de la Denominació d'Origen Pernil de Terol i s'han repartit entre els assistents prop de 1.100 quilos de cañada (pa d'oli típic de la terra).
Pregó de l'home del temps d'A-3 TV.
El repartiment de les racions s'ha efectuat després de la lectura del pregó de la Fira, que aquest any ha anat a càrrec de l'home del temps d'Antena 3 Televisión, Roberto Brasero, que ha destacat que les baixes temperatures que registra Terol són molt bones per al curat del pernil.
En el repartiment de les racions hi han participat l'alcalde de Terol, Miguel Ferrer, el president del Consell Regulador de la DO Pernil de Terol, Enrique Bayona, els consellers d'Agricultura, Gonzalo Argilé, i de Presidència del Govern aragonès, Javier Velasco, i el president de la Diputació, Antonio Arrufat. L'entrepà gegant és fruit de la col·laboració del Consell Regulador de la DO Pernil de Terol i l'Associació Provincial de Forners.
La Fira del Pernil de Terol, que compta amb un pressupost de 90.000 euros, inclou nombroses activitats, degustacions, cursos de tast de pernil, i concursos de talladors i tapes. Dintre de la fira, en què s'entregarà el Premi de Qualitat de la Denominació a l'empresa Alto Mijares, s'inclou una multitudinària concentració motard.

Amb una mica de retard...




Vagi aquest recull fotogràfic dedicat a la meva filla per felicitar-la pel seu 23 aniversari, va ser el sis d'agost i no vaig poder fer-ho (vull dir el post), érem de vacances!
Es guanya a pols que li agraexi moltes coses, però la setmana passada més que mai, gràcies Andrea!
Aquesta és la seva etapa de "catalanisme compulsiu", quan era a la guarderia de Can Gassol, la seva directora tenia molt a veure...
Per molts anys, "Doctora Espada"!

9.14.2007

El contacte humà.


Hi ha alguna cosa més important que el contacte humà? Des que neixem fins a la vellesa necessitem una veu amiga, que ens donin una mà en els moments relevants i/o difícils de la nostra vida.
He trobat aquest poema en un llibre que defineix molt bé el que vull dir:
" Lo que cuenta en el mundo es el toque humano,
el contacto de tu mano y la mía,
mucho más importante para el corazón vacilante
que el refugio, el pan y el vino.
Porque cuando pasa la noche, el refugio desaparece.
Y el pan sólo dura un día.
Pero el contacto de una mano y el sonido de una voz,
cantan para siempre en el alma".

9.11.2007

Los Recuerdos.

LOS RECUERDOS SUELEN
CONTARTE MENTIRAS.
SE AMOLDAN AL VIENTO,
AMAÑAN LA HISTORIA;
POR AQUÍ SE ENCOGEN,
POR ALLÁ SE ESTIRAN,
SE TIÑEN DE GLORIA,
SE BAÑAN EN LODO,
SE ENDULZAN, SE AMARGAN
A NUESTRO ACOMODO,
SEGÚN NOS CONVENGA;
PORQUE ANTES QUE NADA
Y A PESAR DE TODO
HAY QUE SOBREVIVIR.
RECUERDOS QUE VOLARON LEJOS
O QUE LOS ARMARIOS ENCIERRAN;
CUANDO ESTÁ POR CAMBIAR EL TIEMPO,
COMO LAS HERIDAS DE GUERRA,
VUELVEN A DOLERNOS DE NUEVO.
LOS RECUERDOS TIENEN
UN PERFUME FRÁGIL
QUE LES ACOMPAÑA
POR TODA LA VIDA
Y TATUADO A FUEGO
LLEVAN EN LA FRENTE
UN DÍA CUALQUIERA,
UN NOMBRE CORRIENTE
CON EL QUE CAMINAN
CON PASO DOLIENTE,
ARRIBA Y ABAJO,
HÚMEDAS ACERAS
CANTURREANDO SIEMPRE
LA MISMA CANCIÓN.
Y POR MÁS QUE TIEMPOS

FELICES SAQUEN
A PASEAR DE LA MANO,
LOS RECUERDOS SUELEN SER TRISTES
HIJOS, COMO SON, DEL PASADO,
DE AQUELLO QUE FUE Y YA NO EXISTE.
PERO LOS RECUERDOS
DESNUDOS DE ADORNOS,
LIMPIOS DE NOSTALGIAS,
CUANDO SOLO QUEDA
LA MEMORIA PURA,
EL OLOR SIN ROSTRO,
EL COLOR SIN NOMBRE,
SIN ENCARNADURA,
SON EL ESQUELETO
SOBRE EL QUE CONSTRUIMOS
TODO LO QUE SOMOS,
AQUELLO QUE FUIMOS
Y LO QUE QUISIMOS Y NO PUDO SER.
DESPUÉS, INFLEXIBLE, EL OLVIDO
IRÁ CARCOMIENDO LA HISTORIA;
Y AQUELLOS QUE NOS HAN QUERIDO
RESTAURARÁN NUESTRA MEMORIA
A SU GUSTO Y A SU MEDIDA
CON RECUERDOS
DE SUS VIDAS.

"Los Recuerdos" Letra y música de Joan Manuel Serrat.



9.10.2007

Després de la tempesta...

Amb una veu després del cap de setmana, que semblava la de la nena del Exorcista, començo el dia força bé, que al menys m'ha sortit el costipat! De veu encara no sé com vaig que no he parlat amb ningú, tothom dorm. Dec tenir les defenses baixes, perquè tornar de vacances i sortir-me de tot...
Avui com la majoria dels catalans tinc pont, i em va de meravella per descansar del "trajín" d'aquests dos dies. Ahir a la nit van acabar les festes del Palau amb la pirotècnia musical i traca final dels Diables de la Llàntia coordinats pel company Kiko, que per cert va agradar moltíssim; ell, com president d'una associació de veïns sap tota la feina desinteresada que hi ha al darrera, va agrair l'esforç de la nova Junta per tirar endavant el barri i sentir-nos tan matorinins com els de qualsevol altre barri. I com no, va encoratjar la Presidenta a no defallir en els moments feixucs.
Ahir va començar el matí amb una xocolatada amb xurros, boníssima la xocolata de la Paquita i els xurros de la Rosi també, molt bon ambient; seguit van fer una xeringada els més petits, mentre picàvem alls i preparàvem tot pel dinar. Déu n'hi do la gent que hi èrem! La paella d'en Quico excel·lent, el cuscús (la meva primera vegada) el vaig trobar molt bó, però tot i que el compartia, no vaig tenir nassos d'acabar-ho; puc assegurar que gana no vam passar, en acabar van fer sortetjos de regalets (previament habien repartit paperets a l'atzar) i la dona guanyadora va resultar ser una de les que més s'ho mereixia, perquè sempre sap estar al lloc on va, i ahir ho va demostrar una altra vegada ballant i portant la corona de "princesa per un dia".
A la tarda va haber-hi les actuacions de un grup magrebí i habaneres amb cremat, una bona combinació.

9.09.2007

Esa Junta, ei!!!!!!

Oi que fem goig la nova Junta de l'Associació de veïns del Palau?
La seva Presidenta (que a la foto només sabrà qui és qui la conegui) la Paqui, la Vicepresidenta, la Secretària, la Tresorera, la munió de Vocals... Fins i tot està "Paquita la chocolatera" je je je. Qui va estar ahir al pregó de la festa del barri, ja sap de què va.
Fa poques hores que ha acabat la nit de dissabte, ens ho hem passat molt bé; la tarda va començar fluixeta de veïns, parò se'n va anar animant fins el punt que s'han exaurit els "pinchos morunos" al sopar, aquest any eren la novetat i han estat tot un èxit juntament amb la ja popular sardinada.
Els espectacles al Parc van anar força bé: la batucada engrescadora, malgrat que faltaven uns quants membres encara de vacances; les actuacions amb molt de públic i el ball amb l'escuma, que l'escuma ha arribat fins i tot als que no hi èrem a la pista...
Hauríeu d'haver vist a l'Evarist posant canyes; definitivament no es guanyaria la vida de cambrer, je je je: una anècdota: va venir un noi a demanar i li deia que posés el got més inclinat, i per defensar-ho una mica li dic: és que no és "lo suyo" i contesta: "ya se nota, ya", però s'ho ha passat de conya i el que és més important, ningú se l'ha escapat sense pagar, perquè això dels números i comptes sí que és "lo suyo"! Supera sempre tranquil·lament la prova de la calculadora de "Saber y ganar".
Avui comencem frescs i amb ganes de gaudir dels actes del diumenge, esperem a molts per l'hora del dinar; ja ho sabeu: paella i/o cuscús, tu tries!
Un apunt; no tots que hi ha voltant amb la samarreta de la Comissió de Festes pertenyen a ella o a la Junta, simplement són col·laboradors , i és d'agrair!!!

9.08.2007

Quina setmaneta!!!!

Vaja amb la primera setmana de setembre!!!! No he tingut ni temps de gaudir tranquil·lament del bloc!!!!! Ara vénen quatre dies de relativa calma, perquè amb la festa del barri...
Dilluns vaig començar a la feina, tot i que fins dimecres només ha estat a mitges: reunions d'equip, per grups, guarnir l'escola per rebre els nens i nenes,etc. Ara falta el component principal, ells i elles.
També he tingut els pintors a casa, buf!! Quina mandra em feia, però ja està! Tot el pis potes en l'aire, sort que ara podré gaudir dels resultats, i del color de la meva habitació, m'encanta. Per cert, els nois flipaven amb la vista que tenim des de casa!!!!
Al Cap dels metges també he anat alguna vegada, molèsties que m'han deixat feta caldo, però d'això no cal ni parlar.
Així que amb tot plegat he pogut col·laborar poc amb la festa del Palau (he de dir que no sóc de la comissió de festes). Demà i demà passat si estic bé sí que ajudaré en tot el que calgui, i procuraré que tot surti bé, molt bé... Si el temps no ho impedeix, com va passar a les festes del meu poble!

9.02.2007

Què són 30 anys?


Es noten els més o menys 30 anys de diferència que hi ha entre aquestes dues fotografies, en molts aspectes...
Els nois, per exemple: tant el de la barbeta com el que té al darrera fent una ganyota, han canviat considerablement; ja ho veieu, je je je.
La que feia de fotògràfa en les dues ocasions, és la mateixa persona, però també acusa el pas del temps.

9.01.2007

Festa al meu barri.

Us hi esperem!!!!!!
I parlant de festes; Encarna, que gaudiu molt a les de Cirera, el teu barri. Gràcies pel post.