7.31.2007

Los amigos de mis amigas...



Había una canción que no recuerdo el título, ni quien la cantaba que decía: "¡Uf! Vaya lío, los amigos de mis amigas son mis amigos".
Bien, pues ayer conocí a uno de ellos, y la verdad es que deja huella. Me reí como hacía días que no lo hacía, ya me habían hablado de él un poco y tenía ganas de conocerle. Lo presentaré.
Es un zaragozano que hace como dos o tres veces yo, tanto a lo alto como a lo ancho, que no se corta un pelo, sin complejos, alegre, amigo, dicharachero... Un encanto.
En el coche, yendo a cenar a un italiano, sabiendo sus ideas políticas le dije las mías, ya le pareció bien, y empezó a sacarme todo lo que llevaba en el bolso con huella socialista, es de las Juventudes de Zaragoza, yo le dije que sólo llevaba calendarios, a lo que respondió que no tenía. Le enseñé los dos modelos de mi cartera y se quedó con el que estaba Zapatero, Montilla, Hereu y De Madre de espaldas (no sé ni quien me lo dio). También me dijo que había estado en Mataró, y puedo dar fe que es verdad, pues me describió la playa, Can Bruguera y otros lugares que si no has estado es difícil hacerlo.
Otras de las cosas que sacó del bolso fueron abanicos, y mira que a mi me gustan y llevaba dos, pero él me ganaba... Tres, y uno de ellos de plumas lilas ¡chulo, chulo! Bien ya habréis llegado a la conclusión de que el amigo de mi amiga es gay, no lo esconde en absoluto, me tiró confeti y dijo: "es del día del orgullo gay de este año en Madrid"
"Javitron" para los amigos, está entre los 30 seleccionados para entrar en Gran Hermano 2007 (han de quedar 14), y dadas sus características, puedo asegurar después de haberle conocido, que no me extrañaría nada verle en Guadalix de la Sierra imitando a la Pantoja de Puerto Rico.

7.27.2007

Mafalda.

Aquest vídeo es va fer per a commemorar els 40 anys de la Mafalda. Gaudiu!

7.25.2007

La maternitat d'Elna.


Us recomano llegir aquest llibre.


Una mica de història, perquè no podem oblidar.

7.23.2007

Amb regust a poc.


Cap de setmana a Menorca, l'excusa, visitar el meu fill que està de granger (dimecres torna per a Les Santes)
Tota l'illa és maca, neta i tranquil·la, però si he de triar, em quedo amb Binibèquer -Binibeca- el poble on vam estar allotjats, i on es respiraba aroma de pi, l'olor d'arbre que més m'agrada.
Ah!!! I a l'aeroport, a la tornada vam coincidir amb Josep Piqué, aniria a païr la dimissió...

7.20.2007

El "même" de la catosfera.

La Lourdes Santamaria, Secretària de la Política de les Dones del PSC, i Diputada al Congrés per Barcelona, m'ha enviat un "même", recomanacions de la catosfera. Havia decidit tancar la paradeta fins passades les vacances, però, crec que en agraïment a la seva atenció l'he de seguir.
-Recomana'm un bloc en català: el bloc de la Joana Torres, tot i que de vegades en consideració als seus lectors escriu en castellà.
-Recomana'm un bloc en altre idioma: sens dubte 4 colors, el llegeixo des de fa molt de temps, és un dels primers blocaires mataronins (en un post recent diu que porta "6 años jodiendo la marrana") i, he de confesar que de tant en tant li deixo comentaris, això sí, amb pseudònim!
Recomana'm un post d'especial interès: jo no sé si tindrà el mateix interès per a tothom, però a mi em van encantar Les cartes a Lola de la Diputada al Parlament de Catalunya pel partit dels socialistes, entre altres coses, Consol Prados.
Recomana'm una web: he de recomanar El masino, el diari del meu poble que fa 25 anys que surt al carrer, últimament digital. Un poble amb uns 1500 habitants!
Per recomanar una eina no sóc la més indicada: la que més faig servir és el buscador de google, je je je. I normalment trobo tot el que busco!
Recomana'm un vídeo: "Labios compartidos" de Maná, me'l van enviar per e-mail i la primera vegada que el vaig veure em va posar la pell de gallina.
D'àudio tampoc recomano perque no ho faig servir.
A qui passo el testimoni???? Ja sé que estem a les portes de Les Santes, amb un peu al lloc de vacances... però per reviure la nit del 8 de març de 2007, el viatge des de Arenys de Munt fins a Barcelona, s'ho passo a en Charli, la Joana i la Consol. Juntament amb la Lourdes i aquesta que escriu, ens ho vam passar la mar de bé!

7.16.2007

A buen entendedor...



Con este videoclip de mis paisanos Héroes del Silencio y, una de mis canciones favoritas de ellos: Entre dos Tierras, me cojo un descanso veraniego ¡Hasta la vuelta!
Felices vacaciones.

El mar i jo.

Platja del Varador. Mataró.
Cap de setmana relativament tranquil, ho necessitava!
Dissabte a la tarda sortida cap a Blanes i Palafolls, bona companyia i sopar a la fresca; a Blanes vaig més sovint i tothom ja sap com és i l'ambient que es respira, però Palafolls, tan a prop que estan i és completament diferent. Jo sempre dic que em recorda a Aranjuez, tan pla i amb tants jardins... És més poble, té uns 8.000 habitants (segons em va dir una noia que treballa a l'Ajuntament) l'alçada dels edificis no passa de tres pisos, moltes cases, la flaire de camp; només sortir del cotxe ja vaig notar l'olor d'herba fresca. M'agrada!
Diumenge al matí platja, una estoneta només, com sempre. A la tarda passeig fins el port; al llarg del recorregut et vas trobant amb coneguts i amics i fas petar la xerrada; ahir l'ambient era magnífic, es sumava la processó de la Mare de Déu del Carme.
Mentre, en contacte amb amics, bons amics! Dels "altres" ja arribarà el dia que parlaré!
Tant a Palafolls com a Mataró hi ha Govern d'esquerres, al poble de la Selva governa el PSC amb majoria absoluta; del tripartit de Blanes, millor no parlo, perquè no ho entenen ni els que hi viuen... Tot i que va guanyar el PSC, no està al Govern!
I aquest estiu que no acaba d'arribar, sí, fa calor, però no calor forta estival; ja em veig tot l'agost amb jaqueta pel poble...

7.14.2007

Apunts de psicologia II.

"El conflicto es un hecho natural en nuestra vida. Hay conflictos entre padres e hijos, parientes, políticos, jefes y subalternos, compañeros de trabajo, socios, amigos... ¿Quién no ha tenido experiencia de lo que es un conflicto? Se habla de personas conflictivas y de situaciones conflictivas, pero el conflicto es la esencia misma de la vida. Nos lo encontramos a cada momento. Ahora bien, se convierte en un problema cuando se convierte en norma o hábito, cuando caracteriza el conjunto del comportamiento. Si el conflicto ocupa una parte tan importante de nuestra vida, la habilidad que mostremos en gestionarlo reviste una gran importancia para nuestro equilibrio personal e incluso para nuestra calidad de vida.
La palabra conflicto en su origen significa choque.
Hasta en las relaciones más amistosas y placenteras surgen ocasionalmente los choques. Hay un conflicto interpersonal cuando alguien encuentra en el comportamiento de los demás un obstáculo que se interpone para el logro de los propios objetivos. En la medida en que las personas tenemos historias personales diferentes y, por lo tanto, deseos, opiniones y necesidades diferentes es normal que haya comportamientos diferentes y por tanto choques, debates y colisión de intereses. En esas situaciones hacemos valer nuestras necesidades e intereses del mismo modo que las otras personas hacen valer los suyos. La fuerza de esos intereses es la que determina la intensidad del conflicto y que la posición sea conciliable o no".
Bon cap de setmana a tothom!

7.13.2007

Tots portem un Ulisses dins...


Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Viatge a Ítaca de Lluís Llach.

7.11.2007

Una altra...

Sembla que el post d'avui és una continuació del d'ahir, i si no llegiu aquesta notícia de El Periódico de Catalunya fins el final. Una altra vegada es fa servir la força i el poder opressor.

7.10.2007

L'Odissea!

Tot va començar dijous dia cinc a la tarda, quan un grup de joves inicien un viatge des de Mataró a Pamplona, a viure les festes de "San Fermín" en primera persona.
Anaven en la furgoneta d'un dels nois que no tenia carnet, per tant agafaven el relleu al volant els altres dos que al menys un no havia conduït mai cap furgoneta; es van perdre unes quantes vegades i van arribar a la ciutat a les cinc del dia sis.
Gaudeixen del "chupinazo" i de la resta de la jornada fins al punt que l'endemà el protagonista d'aquest relat té una resaca important; veient el que hi ha per allà i com es troba ell, pensa que si això és en realitat "los sanfermines" no l'interessa gaire. Ja no parlem de la pudor: Pamplona és en aquests dies un gran W.C.
Decideix que d'ara endavant ho farà a la seva manera: controlant! Veu situacions força preocupants, com ara gent estesa amuntegada a la gespa totalment col·locada, indefensa, i "cacos" que van fent l'agost treient-lis tot el que porten a sobre de valor.
Tot eren "guiris" i gent d'arreu del país, però sí que va fer amistats, i amb gent autòctona també, que és el que volia; això és el més positiu!
El matí de dilluns és el primer que pot còrrer "el encierro", ja no hi ha la gentada del cap de setmana, després entra a la plaça a gaudir amb les vaquilles, i a la quarta, tot fent-li uns "recortes" li va agafar; res important, però una bona trompada i un bon ensurt!
Mentre, ell anava dient als seus companys que havia de ser a casa dilluns sense falta, i es veu que la resta estaven molt bé i amb ganes de més gresca. Arriba el migdia de dilluns i decideix tornar pel seu compte, truca als pares i diu el que hi ha; no li queden diners, però porta tarja (els diners no dónen la felicitat, però en ocasions ajuden molt). Autobusos ja no hi ha que surtin cap a Barcelona, està tot ple fins dos dies després, i agafa el tren Pamplona-Saragossa-Barcelona que el porti a casa el més aviat possible. A Saragossa una altra experiència negativa: l'escorcollen i li demanen identificació la policia, una altra vegada que es jutja per "les pintes" (només hagués faltat que els parlés en euskera) es posa a enraonar amb ells i els pregunta que a qui busquen, la contestació és: a ningú en particular i a terroristes en general... Sap greu!
Els pares el van anar a buscar a Barcelona amb un bon entrepà, perquè la seva mare intuïa que tindria gana, en efecte, encara estava en dejú! Arriben a casa passades les onze, el temps de dutxar-se, preparar la bossa amb roba neta i adient per la tasca que farà a Menorca, mirar el correu... I dormir una estoneta, a les sis tenia el vol! Ara ja deu estar amb les altres vaques.
S'ha anat coix i amb un braç esgarrapat i dolorit, però molt content i els pares també; és un noi responsable i confien en ell!

7.09.2007

Crònica de diumenge.

Ja portem quatre dies sense ascensor! Des que dijous es va quedar tancada la meva filla! Cada dia ve el tècnic, però deu ser una avaria important perquè se'n va i tot segueix igual; i en cap de setmana, que sols pujar més carregada!
Avui torna el meu "sanferminero" preferit, el temps just per explicar-nos com l'ha anat i canviar de bossa de roba, perquè demà ja té vol reservat per anar a Menorca... A fer pràctiques a granjes de vaques!!!!!!! Je je je, això sí, només fins a Les Santes!
La tarda d'ahir diumenge també va ser força entretinguda, vaig anar a la Festa Popular de Rocafonda; els tastets de cuina d'arreu del món em van encantar. Un altre any a veure si hi ha de l'Aragó, especialment de "torta de pimiento" que sé que triomfaria, ara, que hauria de ser del meu poble, és la millor, perquè... ¡"El secreto está en la masa"! També vaig estar una estona veient ballar sevillanes i l'actuació d'un grup de rumba gitana. Converses amb coneguts, companys, veïns, amics... I tornar a pujar els quatre pisos!
Ah! Una curiositat que em sento sovint i aquest cap de setmana també: Tu que treballes a l'Ajuntament... No, no treballo a l'Ajuntament; treballo en una escola d'educació especial des de març del 2005! Potser és que al google surt una dona que sí treballa a l'Ajuntament de Barcelona i que té el nom i el primer cognom igual que jo, el segon no.

7.08.2007

Cinc cèntims de dissabte.


Ahir a la tarda, dins dels actes de les Festes de Rocafonda , hi havia teatre amateur a Can Noé d'un grup de Mataró: Epma. Des de fa dies havíem quedat amb una amiga, afeccionada també al teatre, d'anar-hi; ens havien parlat de l'obra i de la representació al barri integrants d'aquest col·lectiu, i allà que vam ens vam presentar.
Tarda calurosa, però al local, amb l'aire condicionat (massa fort pel meu gust), no es notava. No es va omplir, llàstima, perquè va estar força bé, tant la trama com els actors.
L'acció de l'obra transcorre entre una habitació d'hospital i la sala d'espera dels familiars; i es barregen situacions mèdiques amb embolics de faldes, és una crítica de la relació de parella. Vam riure de valent, sobre tot amb el paper de l'Anna Maria Martínez, que feia de noi ingressat "El Púa", amb accent argentí; també a destacar el paper de Lluïsa Soriano, que feia de Berta, la legítima del "casanoves". Doncs això, que vam passar una bona estona!
Havent sopat vaig anar a la cantada d'havaneres a la Plaça Santa Anna i em vaig beure el cremat de rigor, Déu n'hi do la gentada que hi havia! Estava organitzada per la colla de sardanes Repuntejant en la celebracio del 40è aniversari (és curiós, en poc dies ja he sentit parlar del 40è aniversari de diferents entitas de la ciutat, què passaria fa 40 anys?), només vaig estar una estona perquè també volia anar al ball de Festa a Rocafonda, unes quantes cançons amb molt de ritme que convidaven a moure el cos, una xerrada amb conegudes, una beguda i cap a casa.
Guau!!!!!!!!!!! Quin dissabte! I això que no he dit res del matí ni de la tarda fins a les sis!!!!!!!!!!

7.07.2007

"La marea roja"

Heu anat mai a Pamplona (Iruña) en "San Fermín"? No té res a veure la ciutat aquests dies amb la resta de l'any! Encara que facis el recorregut de "el encierro" a peu com ha fet alguna vegada aquesta que escriu... Cada any des del 6 de juliol amb el "chupinazo", que m'emociona especialment, (ahir buscava entre la "marea roja" el meu fill, je je je) visc els "Sanfermines" per TV fins el dia 14 que acaben, normalment no em perdo cap "encierro".
Bé, fa uns anys vam anar el cap de setmana i va ser inolvidable, en molts sentits!!! Una de les poques vegades que no el vaig veure, tot i que vam arribar al "callejón" de l'entrada a la plaça a les 6 del de matí, ja no vam poder accedir-hi a les primeres files; és força complicat; en un moment donat vaig pensar en anar a un bar a veure'l però vaig deixar-ho estar que per un cop no passava res: escoltar l'ambientillo, els crits dels corredors, i els esquils dels animals també té els seu encant.
El tema brossa és espectacular; a les nits hi ha pel carrer Estafeta i voltants, munts de tot el que us podeu imaginar, i quan arriba el matí allò és net i polit, funciona molt bé la neteja!
Una altra cosa que et queda gravada són les olors; és una barreja d'orina, vòmits, alcohol... I caca de vaca!!! Que fins i tot al diari que vaig comprar li trobava aquesta característica!!!!
Em van cridar l'atenció la conducta dels estrangers, molt porcs en general, i amb tants litres d'alcohol per les venes, que davant una ferida em sembla que ja estarien desinfectats. Sense escrúpols de cap mena; quan tenien una necessitat en ple carrer, no es molestaven ni d'amagar-se una mica, hi havia que es llevaven el kilt (serien escocesos) i apa!!!
És prácticament impossible que quedis amb algú i que et trobis, però pots veure't amb qui no saps que hi és allà, com ens va passar amb una família del poble, que ens trobàvem tant sovint que al final vam decidir continuar junts.
La gastronomia navarresa m'encanta, tot i que en "Sanfermines" potser no és el millor moment per assaborir-la; però les altres vegades que he estat sí, l'última fa dos estius quan vam anar a la Serra basco-navarresa d 'Aralar.
Si teniu mai oportunitat o ganes de viure uns Sanfermines, us ho recomano, no ho oblidareu, ah!!! I només arribar, el mocador vermell!!!!!!

7.06.2007

Quina pinta!!!!

Carnestoltes a casa d'uns amics.
Comparsa amb la "peña" a les Festes del poble.
En els temps de karateques.
Eren força bons.De tenista a l'escola. Carnestoltes. A l'escola de bruixot. Carnestoltes.
De caribeña a las Festes del poble.

Un mix de disfresses.

7.05.2007

Bla bla bla...

Avui he llegit una altra cuiriositat a El Periódico de Catalunya; les dones i els homes parlem més o menys igual, s'ha trencat el tòpic típic de que nosaltres som més xerraires!
De vegades ho fem així...
I de vegades ho fem així...
Es tracta de trobar l'equilibri. Que tingueu tots i totes un molt bon dia!!!!!!!!!!
P.D. Estic contenta perquè avui ha triomfat el diàleg!!!!

7.03.2007

Apunts de psicologia I.


"Abierta furia del opresor, ira impotente del oprimido".
"En los grupos humanos, sin que sus miembros lo adviertan, se verifican oscuras transacciones, donde los que tienen el poder -como yudocas de los sentimientos- aprovechan en su favor la ira que ellos mismos generan en los oprimidos".

7.02.2007

Va de música.

L'alguairenca, Maria em passa un même musical; veuré el que puc fer... Es tracta de dir quina música tens a l'ordinador, l'últim disc comprat, cinc cançons que t'agradin o formin part de la teva vida, i la cançó que estàs escoltant en aquell moment.
-Música a l'ordinador hi ha molta, però no és meva, i normalment no escolto música a l'ordinador, si no és veient algún video que m'agrada o que m'envien.
-De l'últim disc comprat ni me'n recordo; els últims, de Miguel Bosé i de Manà, me'ls van regalar.
-Cinc cançons que m'agrada escoltar o que em diuen alguna cosa:
You Got It de Roy Orbison m'emocionava molt al escoltar-la, i encara... penseu que com que no sé anglès, m'ha d'entrar molt per l'orella la veu i la música.
Boig per tu de Sau, també em recorda bons moments.
De Manà, últimament, la cançó que més em va arribar va ser "Labios compartidos", encara l'escolto i miro el vídeo que tinc guardat.
De Pablo Milanés hem quedaria amb "El breve espacio en que no estás"
I per últim una canço que trobo molt sensual i em posa la carn de gallina és "Je t'aime... Moi non plus.
-Ara mateix no escolto cap cançó, però, acabo de veure aquest vídeo...(pujeu els altaveus)

Li passo el testimoni a en Javi Naya i la Joana.

Ella... És ella.

Molt organitzada... Què devia fer?
A les platges de Nova Zelanda.

Amb el germà. Quina complicitat! Sí, sí,catalana! (a la guarderia de Can Gassol)
Que no, que no les ensenya! (i la seva mare ni la cara)
Cadascú pot presumir del que té, jo presumeixo de fills!

7.01.2007

Ell, i la seva relació amb la natura.

Bateig submarí a Begur. (amb l'orella una mica taponada)
Distracció d'una tarda d'estiu.
Temps de cireres.

"Qué bonita es la amapola, ay ay ay..."

Temps de neu.

En el futur potser posaré fotografies d'ell amb vaques i cavalls, és el que hi ha!