6.30.2007

Avui pot ser un gran dia!!!!


Ahir a la nit a Saragossa, 9000 fans segons El Periódico de Catalunya, i 9500 segons El País, van gaudir de la música, les lletres, les veus (la d'en Sabina una mica "rota", però m'agrada), la ironia, la complicitat... De Serrat/ Sabina, Sabina/ Serrat. Ja m'hagués agradat ser allà!!!!
La canço " Hoy puede ser un gran día" de Serrat, és un himne d'optimisme per a totes aquelles persones que tenen per endavant un dia important i trascendental. Si ets una d'elles... "Duro con él"!!!!!
"Hoy puede ser un gran día"
plantéatelo así:
aprovecharlo o que pase de largo
depende en parte de tí.
Dale el día libre a la experiencia
para comenzar
y recíbelo como si fuera
fiesta de guardar.
No consientas que se esfume,
asómate y consume la vida a granel...
"Hoy puede ser un gran día"
duro con él...
"Hoy puede ser un gran día"
donde todo está por descubrir.
Si lo empleas como el último
que te toca vivir.
Saca de paseo a tus instintos
y ventílalos al sol
y no dosifiques los placeres.
si puedes, derróchalos.
Si la rutina te aplasta,
dile que ya basta de mediocridad...
"Hoy puede ser un gran día"
date una oportunidad...
"Hoy puede ser un gran día"
imposible de recuperar,
un ejemplar único,
no lo dejes escapar.
Que todo cuanto te rodea
lo han puesto para tí.
No lo mires desde la ventana
y siéntate al festín.
Pelea por lo que quieres
y no desesperes
si algo no anda bien...
"Hoy puede ser un gran día"
y mañana también...

6.29.2007

A mi madre.

Después de unos meses de la muerte de mi madre, y de estar soñando cada noche con ella; escribí mis sentimientos en forma de pareado... ¡La terapia funcionó!

El silencio de la ausencia
29 de Abril naciste y 29 de Junio falleciste
mientras tanto, 71 intensos años viviste.
Demasiados años nos separaban
quizá, por eso, nuetros genios chocaban.
Muy pocas veces estuviste de mi lado
ni en estudios, inquietudes, ni en trabajo.
Madre, tú sabes que también me diste alegrías
pero, más bien son recuerdos de cuando era niña.
Sé que en el fondo tú me querías
y yo, grité mamá cuando nacía mi hija.
Cuando tantas veces estabas enferma
yo, aunque lejos, siempre llegaba la primera.
Tú, nunca olvidabas los aniversarios
cosa que los demás hacemos algunos años.
Sentí muchas veces tu ausencia
y hoy en mi mente noto tu presencia.
Ahora ya no estás y te echo de menos
madre, no puedo decirte cuánto te quiero.
¡Cuántas veces nos poníamos a gritar!
Y sin embargo ahora te encuentro a faltar.
Descansa allí donde estés
y hasta que yo llegue ¡Madre, espérame!
Mataró 17/11/1993

6.27.2007

Benvinguda, Sònia!

Ahir a la tarda vaig llegir al capgros digital una grata notícia: la dona de Mataró, la Sònia,agredida brutalment pel seu home fa dos mesos, ha sortit del coma i està a punt de ser donada d'alta a l'Hospital. Ben segur que això és tornar a nèixer!

6.25.2007

¿Qué cuento te cuento?

Había una vez en una ciudad un niño que era gran amante de la naturaleza; desde pequeño le gustaba sembrar en las macetas del balcón de casa semillas de hortalizas, en vez de flores, se enredaban por los barrotes judieras... También tuvo fresas y tomates cherris. Así como se fue haciendo mayor le entró la afición por otro tipo de plantas (mero experimento).
Un día sus abuelos volvían al pueblo después de haber pasado el invierno en la ciudad y, se le ocurrió al chico la brillante idea de darles una maceta con su plantita en pleno desarrollo, se la encargó a la abuela para que la cuidara y ver cual era la respuesta en un clima distinto; eso estaba muy bien, lo único que se le olvidó decirle un pequeño detalle: el nombre de la planta. A la madre del chico le extrañaba un poco que fuesen tan tolerantes en estas cosas con el nieto ¡Buen rollito, sí señor!
La buena mujer muy ufana de poder ayudar a su nieto en la investigación, iba dándole detalles del crecimiento en cada llamada telefónica, hasta que un día le dijo: he de darte una mala noticia, saqué la planta a la puerta de la calle y te la han robado ¡Ah! ¡Y ya sabemos que tenía nombre de galleta! La madre aún se ríe cada vez que piensa en "los chorizos", dirian: "joer", con estos yayos ¡cómo molan! En fin, no creo que saquen mucho provecho, ni mucha cosecha. Pero mira por dónde me ha servido para escribir este post.
Y yo que pensaba contar el de Caperucita... ¡Cómo han canviado los cuentos!

6.24.2007

"Tu nombre me sabe a hierba"

Felicitats a tots els Juan, Joan, Juana, Joana... Noms simples i compostos. Especialment als que estan molt a prop de mi.
Aquest és el meu nebot Juan Antonio, possiblement, de tota la família, el que més va acusar la pèrdua de la meva germana, la seva mare. T'estimo, Juan!
La lletra d'aquesta cançó de Serrat (un altre Joan) és preciosa, perquè el nom ens diu molt d'una persona...
"Porque te quiero a ti, porque te quiero.
Cerré mi puerta una mañana y eché a andar.
Porque te quiero a ti, porque te quiero.
Dejé los montes y me vine al mar.
Tu nombre me sabe a hierba
de la que nace en el valle
a golpes de sol y de agua.
Tu nombre me lleva atado
en un pliege de tu talle
y en el bies de tu enagua.
Porque te quiero a ti, porque te quiero.
Aunque estás lejos yo te siento a flor de piel.
Porque te quiero a ti, porque te quiero.
Se hace más corto el camino aquel.
Tu nombre me sabe a hierba
de la que nace en el valle
a golpes de sol y de agua.
Tu nombre me lleva atado
en un pliege de tu talle
y en el bies de tu enagua.
Porque te quiero a ti, porque te quiero.
Mi voz se rompe como el cielo al clarear.
Porque te quiero a ti, porque te quiero.
Dejo esos montes y me vengo al mar".

6.22.2007

No fotis!!!!!!!!!!!!!

Acabo de llegir aquest article a El Pais i m'he quedat a quadres!!!!!!!! El germà gran és més inteligent que el petit!!!!!!!!!!!!
Serà igual en el cas de que siguin noies? Perquè clar, l'estudi noruec aquest diu: "... Quan es van presentar a files..." Però, i si és noi i noia? O noia i noi? I en el dels "bocadillo"? (el del mig) El que queda clar és que els fills únics no són més... I els bessons tampoc, tot i que sempre hi ha un que és més gran que l'altre (dic jo).
A hores d'ara algú estarà fent càbales, anàlisi i preguntes.
Molt curiós, sí senyor! Seria bo conèixer totes les respostes.
Avui dissabte, El Periódico de Catalunya també es fa ressó de la notícia.

6.20.2007

Cosas de niños.

Quién no recuerda frases, charradas, anécdotas, razonamientos... De niños que le han hecho gracia. Yo tengo unas cuantas de mis sobrinos, de mis hijos, de la famosa revista Ser Padres, de Mafalda y de Manolito Gafotas (en estos dos últimos, más bien son de sus creadores) entre otros; aquí pondré una de cada de los que he nombrado. Si tenéis vosotros más, sería divertido compartirlas.
La primera de mi sobrino Juan; viendo que su madre tenía una pila de vajilla para fregar y posiblemente oyendo que ella se quejaba, le dijo: "mamá, mi vaso no hace falta que lo fregues, que sólo he bebido agua..." Je je je. (de él tengo más)
Qué decir de las anécdotas de los hijos; ¡pero el niño era la pera! Cuando iba a la guardería Rocafonda con tres años, un día al ir a buscarle, tenían expuestos los dibujos que habían pintado; eran delfines, todos con unos colores llamativos, a cuadros, a rayas, con círculos... Menos el de mi hiljo que era de color gris y se había salido de los límites notablemente, me quedé parada y le dije: Edgar ¿Porqué has pintado así el delfín? Y me contestó: ¡Es que los delfines son grises! ¿Y cómo es que te has salido tanto? Son las gotas de agua que salpican cuando saltan... A ver ¿Quien le contradice?
De la revista Ser Padres, recuerdo una sección donde los flamantes padres escribían las gestas de sus retoños y me llamó ésta especialmente la atención: Un padre explica a su hija pequeña (la tercera) el milagro de la vida, y cuando concluye la niña se queda con una duda y pregunta "¿Así que tu y mamá ya lo habéis hecho tres veces?" Bendita inocencia...
De Mafalda podría decir muchas, pero me solidarizo con las de la fobia a la sopa, yo también la odiaba, ahora como de todo (casi): El primer día de colegio la maestra habla a la clase ... "Y a vosotros los más pequeñuelos, que por primera vez acudís a este templo del saber, os aseguro que aquí tendréis un segundo hogar en el que cada maestra os brindará aquello que toda madre ofrece a sus hijos: AMOR , a lo que ella contesta desde el pupitre: ¡Menos mal, creí que iba a decir sopa!"
De Manolito Gafotas sólo recuerdo una, pero que no tiene desperdicio: Está en un bar y le sirven salchichas de carnicería, viéndolas replica: "mi mamá me dice que a mí sólo me gustan las salchichas de marca... La camarera le dice: ¿Ah sí? ¿Y de qué marca te gusta, guapo? A lo que responde: marca Dia%" ¡Pijo, pijo, el niño!

6.19.2007

Aniversaris.


Avui, 19 de juny, fa vuit anys que ja no tinc el suport, la companyia i l'estima de la meva germana... També avui fa set que el meu pare se'n va anar amb ella; s'estimaven molt i sembla que es van posar d'acord fins i tot perquè l'aniversari fos el mateix dia. D'aquí deu dies serà el de la meva mare, catorze anys ja!
Vagi des d'aquest escrit el meu pensament allà on siguin i que pensin que mentre hi hagi qui els recorda aquí a la terra, ells... No moriran.
Aquestes ferides si que triguen a cicatritzar!

6.17.2007

Mediterrània.


La dona es va llevar en silenci a una hora que ja feia dies que no ho feia, tot i així era de bon matí; havia tingut un somni tranquil, sense massa interrupcions. La resta de persones que havia a l'apartament, encara dormien.
Lluïa el sol, però a poc a poc el cel es va anar omplint de núvols, mentre, ella era a la terrassa mirant el mar i escoltant el compàs de les ones a l'arribar a la vora, era molt a prop. Mirava la gent matinera que ja anava passejant, tot trepitjant l'aigua; els gossos amb els seus amos, la brigada de manteniment de l'Ajuntament netejant les restes de l'incivisme i, preparant-ho tot per tenir un espai públic acondicionat una altra vegada (més o menys el que veu ella cada matí quan surt a caminar per la platja de la seva ciutat). Va agafar el llibre que estava llegint i va gaudir una bona estona de la trama d'amors i desamors que la seva autora va escriure.
La ment, però, no parava d'aquí cap allà, quan s'ha viscut força, hi ha records, imatges, vivències, experiències... Que formen part de la vida i està tot guardat en un disc dur, que es poden tornar a reviure en qualsevol moment. Són com les ferides que deixen marca: aquesta és de la varicel·la, aquesta altra d'una vacuna, aquí em vaig tallar amb unes tissores... Quants més anys, més ferides i més cicatrius.
Començava a tenir gana, a aquestes hores ella ja va pel segon esmorzar i, els seus companys encara no feien acte de presència.
A mig matí va sortir un tímid sol i el petit grup, després d'un reparador esmorzar, travessa els pocs metres de distància que els separa del mar...

6.16.2007

Felicitats!!!!!!!!!!


Felicitats als meus companys, especialment als que han arribat a un acord amb ERC i ICV per continuar tenint un govern d'esquerres a Mataró.
Fotos i article de capgros.

6.14.2007

Un poble viu.

Foto: El Masino
L'Ajuntament del meu poble no sé si destinarà l'1% dels pressupostos a països menys desenvolupats, però sí que fan coses, com aquesta iniciativa que tenen "Las amas de casa"; estic molt orgullosa!
Si us feu un volt pel Masino digital, veureu que és un poble viu i participatiu, quan dius que ets d'un poble de Terol, tothom fa la gràcia: ah! Però, que existeix? I tant que existeix, i resisteix!
Jo sóc una incondicional dels articles d'en Miguel Ángel Royo, m'agrada el seu estil d'escriure; és irònic sense massa acidesa. Les bromes que fa en el d'aquest mes, és perquè de tota la vida Calanda ha estat de dretes i ara és socialista. En el Mas és a l'inrevés.
També podeu comprovar que els nanos tenen més oportunitats que no pas quan jo era petita, l'excursió més agossarada que teníem era anar a l'era amb "la pañoleta y la cantimplora", potser ara no saben ni què és l'era!

6.12.2007

Aquests petits detalls.

No sóc dona de grans ostentacions; això a hores d'ara ja és de domini públic!
Gaudeixo molt amb petits detalls; en pocs dies he rebut dos especials: un d'una companya de feina, l'altre de la meva filla i, tots dos han anat acompanyats d'una frase de les que arriba.
La Pepi, que des d'aquí li envio el meu record, avui particularment, em va regalar una capça de bombons (no és la primera) i li vaig dir: això a sant de què? Si jo no et dono mai res, i em va contestar: tu em dónes cada dia... Si és la meva feina!!!
Després dissabte al matí em truca la meva filla i quan li dic que me'n vaig a la platja em diu; espera un moment que et porto una cosa... I em ve amb la bossa de la foto! Com m'agrada la Mafalda! I ella ho sap. Li vaig dir: per què? Em va contestar: perquè ets una bona mare! No va dir que sigui la millor ni molt menys, però, per a ella sóc una bona mare!
Hi ha regals, per això, que els rebo cada dia, com ara: la mirada, la carícia, el crit o el somriure dels nens i nenes de l'escola.

6.10.2007

Un gest per la Pau.

Foto: El País.
Ahir a la tarda mentre servidora anava de compres, veia un festival infantil i per últim prenia un refresc amb una bona amiga, milers de ciutadans es manifestaven en contra de la ruptura de la treva d'ETA.
La llibertat és un dret!

6.09.2007

Yo Gloria ¿Y tu?


GLORIA, FALTAS EN EL AIRE
FALTA TU PRESENCIA
CÁLIDA INOCENCIA
FALTAS EN MI BOCA
QUE SIN QUERER TE NOMBRA
ESCRIBIRÉ MI HISTORIA
CON LA PALABRA GLORIA
PORQUE AQUÍ A TU LADO
LA MAÑANA SE ILUMINA
LA VERDAD Y LA MENTIRA
SE LLAMA GLORIA.
GLORIA, FALTAS EN EL AIRE
FALTAS EN EL CIELO
ME QUEMARÉ EN TU FUEGO
FUNDEME EN LA NIEVE
QUE CONGELA MI PECHO
TE ESPERO GLORIA.
GLORIA, CAMPOS DE SONRISA
AGUA EN EL DESIERTO
CORAZÓN ABIERTO
AVENTURA DE MI MENTE
DE MI MESA Y DE MI LECHO
DEL JARDÍN DE MI PRESENTE
TE ESPERO GLORIA.
OH GLORIA
POR QUIEN ESPERA EL DÍA
Y MIENTRAS TANTO DUERMES
CON LA MEMORIA INVENTAS
AROMA ENTRE LOS ÁRBOLES
EN UNA TIERRA MÁGICA
POR QUIEN RESPIRAS NIEBLA
POR QUE RESPIRAS RABIA
POR MI QUE SIN SUS BESOS
TE DESNUDAS PROVOCANDO
Y HAGO SOMBRAS EN EL TECHO...
PENSANDO EN GLORIA,


Esta canción de Humberto Tozzi de 1979 la he tarareado y me la han tarareado muchas veces, pero mira, nunca la había visto escrita y... No está mal, me gusta.
Recordando el post de María, he pensado en que (quien quiera) puede escribir la canción o las canciones que lleven su nombre.

6.07.2007

No se me ocurre nada...


No hago otra cosa que pensar en ti...
Por halagarte y para que se sepa,
tomé papel y lápiz, y esparcí
las prendas de tu amor sobre la mesa.
Buscaba una canción y me perdí
en un montón de palabras gastadas.
No hago otra cosa que pensar en ti
y no se me ocurre nada.
Enciendo un cigarrillo, y otro más...
Un día de éstos he de plantearme
muy seriamente dejar de fumar,
con esa tos que me entra al levantarme...
Busqué, mirando al cielo, inspiración
y me quedé "colgao" en las alturas.
Por cierto, al techo no le iría nada mal
una mano de pintura.
Miré por la ventana y me fugué
con una niña que iba en bicicleta.
Me distrajo un vecino que también
no hacía más que rascarse la cabeza.
No hago otra cosa que pensar en ti...
Nada me gusta más que hacer canciones,
pero hoy las musas han "pasao" de mí.
Andarán de vacaciones…
¡Hasta los poetas tienen días malos! "No hago otra cosa que pensar en ti" la debió escribir Joan Manuel Serrat, al no salirle la canción que él quería para su chica, le faltaba la inspiración. Y fíjate luego lo oída que ha sido... Pues eso, que no se me ocurre nada.

6.06.2007

Tota teva?

La publicitat continua fent de les seves; sort que hi ha qui vetlla per la igualtat entre els homes i les dones.

La cançó "Sólo pienso en ti" de Miguel Bosé, m'ha vingut al cap llegint aquesta notícia.
Hi ha química, però tractada amb tacte. Qui pinta a qui?
Me pongo a pintarte
y no lo consigo
después de estudiarte lentamente
termino pensando
que faltan sobre mi paleta
colores intensos que reflejen tu rara belleza.
No puedo
captar tu sonrisa,
plasmar tu mirada
pero poco a poco
sólo pienso en ti...
Tu sigues viniendo
y sigues posando
con mucha paciencia porque siempre mi lienzo
está blanco.
Las horas
se pasan volando
y hay poco trabajo adelantado para tu retrato.
Sospecho
que no tienes prisa
y que te complace
ver que poco a poco
sólo pienso en ti...

6.05.2007

On és...?


En aquesta foto d'en Q. Melero, on hi ha companys i simpatitzants socialistes: de cara. d'esquena, davant, darrera, més o menys actius, d'altres que s'endevinen... Hi ha un "infiltrat" je je je, potser no és dels "nostres", però ens estima i nosaltres l'estimem a ell.

6.03.2007

Cruïlla de cultures.

Ahir a la nit la meva filla va venir a casa, més que res per l'ordinador! S'ha endut el seu portàtil, però no té conexió a Internet encara.
Estàvem totes dues mirant alguna cosa quan va sortir la finestreta de que algú es conectava al messenger i ella va escriure: hola; li dic: i quan t'has conectat? No, si és el de l'Edgar (surt ja d'entrada) que parla amb aquest noi del Brasil, que vol practicar català... Eeee? Bé, li va dir que el seu germà no hi era, però que si volia practicar amb ella podia. Jo vaig marxar i al cap d'una estona em diu: mama, m'ha preguntat que on visc (imagineu, amb el noi no havia sentit aquesta curiositat, je je je) i al dir-li Mataró es veu que li va contestar: diuen que és la ciutat bloquera a Espanya... Jo li vaig dir que li digués que la seva mare contribueix a fomentar aquesta fama... Je je je. No deixa de resultar curiós, oi?
Tinc uns fills políglotes de mena; la noia ha parlat amb mig món en anglès i francès, el noi en basc, tots dos, a més a més del castellà i català, per practicar la llengua, ja sigui en benefici d'uns o d'altres.
Ho trobo fantàstic, tant de bo ho pogués fer jo! Però a part del castellà, del català i una mica de francès... Només domino "el maño"! Últimament practico "l'argentí" els dissabtes al matí al mercat de Prat de la Riba, la noia de la fruita és rosarina, una jove maquíssima (natural de Rosario, femení; definició dels encreuats) Em diu: "vos siempre me decís Guillermina, y me yamo Georgina"... No sé perquè aquesta confusió!!! Serà perquè comença per "G"!!! Tot i el bon rotllo que tenim, fins ahir, ella ni sabia com em deia jo, que també comença per "G".

6.02.2007

Una mare per a dos fills.

Aquí faltava un mes per a nèixer la meva filla, la nena del post anterior. Estava fent exercicis prenatals que després van servir per a ben poc; va ser un part complicat amb epidural, un fòrceps traumàtic tant per a ella com per a mi. Jo, 14 dies sondada per trencament de bufeta, més 10 que portava ingressada per toxemia lleu... 24! El 84 sense Santes, i les vacances a un hospital a Barcelona! El naixement estava previst segons el metge pel 6 d'agost i, com que a mi m'agrada molt la puntualitat, vaig ser puntual fins i tot per a parir!
La nena es va empassar aigües meconials durant el part, a més a més del patiment; en total un dia a la incubadora, res! Quan vaig anar a veure-la l'endemà, estava en mig de nens realment amb problemes i ella es veia fenomenal, em va dir el pediatra: l'Andrea està molt bé, ara el que té és gana; sort perquè jo volia donar-li el pit i ja no podia esperar més! El seu caparró es quedava petit en comparació amb... El regal a tot plegat, ja ho sabeu; l'orgull de mare!
Per cert, vaig dir que mai més un final d'embaràs a l'estiu! El segon, tot l'agost i fins a la segona quinzena de setembre! Si és que de vegades estic més maca amb la boca tancada!!!!!
D'aquí ve que el nen sigui nonat, una cessària programada a les 39 setmanes de gestació.
Es nota que estic toveta, oi?

6.01.2007

La nena s'ha fet gran.

Així es quedava després de mamar
Quan els fills volen del niu sempre és un moment ple de sentiments contradictoris pels pares.
La meva filla avui ha donat aquest pas; viurà amb el seu xicot . L'hem anat a acompanyar el seu pare i jo a la seva nova casa, a ajudar-la a portar els últims objectes personals; al acomiadar-nos, no he pogut evitar plorar.
Mama: que aniré cada dia, que no tinc internet, que estem aquí al costat... Però, la nena s'ha fet gran! Passen per la meva ment els quasi 23 anys que té, i ha fet tantes coses! És tan forta i valenta! M'ha donat tantes i tantes satisfaccions! Una Lleó autèntica.
Necessitava compartir amb algú l'experiència que he viscut avui i, qui millor que la meva família "bloguera". Disculpeu-me, estic tendreta; ara mateix és com si una part de mi (de les poques que em queden) se m'hagués marxat.

Bon dia!!!!!!!!

Foto: bloc J. Naya
La vella Montserrat, desperta el barri
a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes,
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat,
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat
però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixetera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mirai diu
Bon dia...

Els Pets (i Les Llufes) je je je, any 1997.
L'estiu d'aquell any vam arribar fins a Salamanca (los Campos de Castilla de Machado) Els meus fills encara recorden aquelles vacances tan culturals... Quan vam entrar a veure "El Entierro del Conde de Orgaz" del Greco a Toledo, en un moment donat no vèiem al meu fill i, era assegut al primer banc mirant-se la pintura amb una atenció aclaparadora, el curs següent va lluir-se davant la mestra i els companys quan va dir el nom del quadre i del pintor en una classe. També va ser el primer en trobar la granota de la façana de la Universitat de Salamanca! Vam fer la ruta de "Don Quijote" veient els molins de vent de prop.
Al cotxe només sonava la música dels Pets!
Quan vam tornar al poble per a continuar amb les vacances tot va canviar, la malaltia de la meva germana havia començat a fer-li mal, molt de mal...