5.31.2007

"Même" ecologista.

La Joana em passa un "même" ecologista. Què puc fer jo per aquest planeta tan maltractat per l'home?
A casa reciclem des que els nens eren petits i els hi van inculcar a l'escola, si se'ns passava alguna cosa ja es preocupaven ells de corregir-ho: paper i cartró, plàstic, vidre i la resta; ara també separem l'orgànica amb les seves corresponents bossetes. Es queda petita la galeria!
Els fulls de paper que només estan escrits per una cara els guardem, i els fem servir per fer treballs en brut (som la pera!)
Rentaplats només fa uns cinc anys que tinc, jo era de les que deia que es despilfarrava molta aigua i energia. Assecadora encara no en tinc; penso que som uns privilegiats al nostre país amb totes les hores de sol que tenim i, m'agrada aprofitar la seva energia. Com la calefacció a l'hivern, la justa; perquè l'hem de tenir al màxim i dir que anem per casa de màniga curta? Estic totalment en contra de l'aire condicionat, ocasiona refredats, al·lèrgies i un fred força artificial!
Dutxa abans que bany, llums només quan cal, aigua la necessària, transport públic o caminant per moure'm per la ciutat...
Segur que podria fer més coses, o que ja faig i ara no em venen al cap, a veure si la lleidatana Maria Guàrdia ens diu unes quantes!

5.30.2007

Ayer y hoy.

Foto: Enkartist
Adiós a los que se quedan
y a los que se van también.
Adiós a los que se quedan
y a los que se van también.
Adiós a Huesca y provincia,
a Zaragoza y Teruel.
Esta es la Albada del viento,
la Albada del que se fue,
esta es la Albada del viento,
la Albada del que se fue,
que quiso volver un día
pero eso no pudo ser.
Las Albadas de mi tierra
se entonan por la mañana,
las Albadas de mi tierra
se entonan por la mañana,
para animar a las gentes
a comenzar la jornada.
Arriba los compañeros
que ya ha llegado la hora,
arriba los compañeros
que ya ha llegado la hora,
que te llenen nuestras manos
lo que nos quitan de fuera,
que te llenen nuestras manos
lo que nos quitan de fuera.
Esta Albada que yo canto
es una Albada guerrera,
esta Albada que yo canto
es una Albada guerrera,
que lucha por que regresen
los que dejaron su tierra,
que lucha por que regresen
los que dejaron su tierra.
Esta Albada de Labordeta, junto a Aragón o el Canto a la Libertad, me recuerdan mis tiempos de juventud, cuando íbamos a los recitales de los cantautores aragoneses por los pueblos. Canciones reivindicativas que denunciaban el expolio de la región. Entonces yo era de las que vivia allí, de las que luchaba porque volviera a su tierra el que se fue... Hoy vivo aquí y me resultaría muy difícil el adaptarme a la forma de vida tan tranquila del pueblo; necesito actividad en el día a día. Eso no quiere decir que no me guste volver de vez en cuando, pero he de reconocer que cada vez menos.
A los políticos aragoneses me parece que también les falta un poco de chispa, incluidos Marcelino Iglesias y Juan Alberto Belloch; Aragón es algo más que Zaragoza (Zaragón, que decía una canción de Carbonell) ellos tendrían que trabajar seriamente por la desigualdad tan grande que hay entre las tres provincias, y que sale perdiendo Teruel. Puede que sea ese un motivo por el que la gente cambie su voto y digan: a ver, quién nos traerá empresas, nos arreglará nuestras carreteras (en Teruel no hay ni un Km. de autopista) acercará el tren al menos hasta Alcañiz...
El elemento en contra, la falta de población, no es viable una fuerte inversión para tan pocos habitantes por kilómetro cuadrado, o eso es lo que dicen; es el pez que se muerde la cola.

Així sóc jo...

Ahir a la nit, veient "House", durant la publicitat va sortir un anunci per fomentar la lectura que em va cridar l'atenció: Pablo Picasso va nèixer mort, no respirava... Us sona?
Al gener vaig escriure cinc coses de mi i, una era aquesta. Encara no coneixia a ningú que li hagués passat, i ves per on, ell va arribar a ser tot un geni. La tècnica utilitzada per revifar-li va ser un tant radical: el seu tiet li va bufar el fum del puro que s'estava futent, pel nas... La que van utilitzar amb mi, cassolana, però eficient: es veu que em feien tombarelles cap endavant i cap en darrera a sobre del llit i, que em ficaven en recipients amb aigua calenta i freda... Així, qui no reacciona!!!!!
M'hagués perdut moltes coses importants, interessants i boniques de la vida; també l'experiència que he viscut aquets dos mesos últims tan enriquidora i satisfactòria. Gràcies per comptar amb mi!
Així és la meva vida, així sóc jo...
Me gusta pasear cuando oscurece,
y ver el sol ponerse lentamente,
me gusta el amor cuando amanece,
y mi amigo el sol ver despertar.
Así es mi vida, así soy yo
aunque haya gente que no entienda el amor,
qué es la vida, sin la ilusión
sólo una cama que ya no da calor.
Me gusta trabajar con la esperanza,
de que la gente entienda lo que yo haga,
y no pido perdón por mis palabras,
sinceramente digo lo que me pasa.
Así es mi vida, así soy yo
aunque haya gente que no entienda el amor
qué es la vida, sin la ilusión
sólo una cama que ya no da calor.
Así es mi vida, y seguiré
aunque haya gente que no le caiga bien
y por siempre estaré
contigo y te amaré.
"Así es mi vida" de Santa Bárbara. 1979

5.29.2007

El poder del líder.


A totes les espècies animals existeix un líder; per exemple, cada manada de lleones té el seu lleó; i ara em venen al cap imatges de mascles de cabra montés hispànica, lluitant amb la seva potent cornamenta per veure qui es queda l'amo del grup i cobreix totes les famelles. El derrotat se'n retira dòcilment...
Els humans també tenim sempre un cap, darrera de cada projecte hi ha un nom, una cara, una persona... Si no, com pot ser que al meu poble, d'orígens republicans i colectivistes hagi guanyat el PP! Suposo que perquè encapçalava la candidatura en Pedro, l'ATS del poble i que té un fort lligam amb la gent, sobre tot amb els avis.
O que em dieu de Montornès del Vallès, la meitat de la població s'ha tornat comunista? Han votat el candidat, no m'hi cap el menor dubte!
Mataró es queda més o menys com estava; però em consta que tot i tenir el partit dels socialistes unes propostes ambicioses, sòlides i realistes, moltes persones han votat al seu líder, en Joan Antoni Baron, persones inclòs d'altres partits i que per alguna raó el nostre candidat els transmet credibilitat.

5.28.2007

El nostre flamant alcalde.

Foto: El Tot Mataró

Tindrem quatre anys més alcalde socialista! Quatre anys més, alcalde, Joan Antoni Baron, perquè la ciutat ho ha volgut així.
Per més que alguns deien que ja n'hi havia prou després de 28 anys (o eren 27?) governant el PSC, els votants no van pensar el mateix.
L'enhorabona, Joan Antoni!

5.25.2007

No te fallaré.

Foto: Q.M.

Como un cielo abierto cuando nadie lo esperaba
como esa palabra que estremece mi razón
desde la otra orilla del río que nos separa
cruzaste nadando a prestarme el corazón
te has ganado a pulso siempre atento a cada gesto...
No te fallaré
somos compañeros
siempre estoy aquí,
si me necesitas,
no te fallaré,
somos compañeros,
compañeros del trabajo,
de la vida y del amor,
compañeros de las dudas
que tenga tu corazón.
No te fallaré.
Canción cabecera de la serie de TV Compañeros, y que me viene como anillo al dedo...

Fem-nos confiança.

5.23.2007

L'Espai públic.

Presentación en Rocafonda.

Foto: Q.M.
Con estas palabras presenté ayer a la gente de mi barrio a nuestro candidato del PSC de Mataró, Joan Antoni.
El acto resultó genial, mucho público y con ganas de escuchar los proyectos que ya se han realizado y las propuestas para el próximo mandato.
Buenas tardes a todos y gracias por vuestra asistencia.
Bienvenidos al acto de presentación de compromisos en Rocafonda, por parte del candidato socialista y actual alcalde, Joan Antoni Baron.
Llevo 24 años en Cataluña, los mismos que en Mataró y, exactamente los mismos que viviendo, primero en la Avenida América y después en la Plaza del Turó de Mata, moviéndome entre El Palau y Rocafonda: para llevar a mis hijos de pequeños a la guarderia y al colegio, para comprar cada día, para gestiones bancarias, para ir al médico, a la farmacia... No he conocido otros y os puedo asegurar que de momento no pienso en irme, por mucho que se empeñen algunos candidatos (que normalmente ni los pisan, si no son elecciones) en decir que son barrios de segunda. Son igual que otros de la ciudad, ni más ni menos; con problemas, evidentemente, y para eso, se han de buscar soluciones, no criticar y crispar a los vecinos.
Ha canviado el vecindario, no hace falta obviarlo; hemos de convivir todos en el mismo espacio público, con diferentes culturas y todos hemos de conocer nuestros derechos y deberes.
Por todo eso, hace falta el diálogo , ninguno como nuestro alcalde, un alcalde cercano, que sabe escuchar y sabe dar respuestas a nuestras preguntas.
Soy Gloria Figuerola y como miembro de la candidatura socialista encabezada por Joan Antoni Baron, pido que nos deis vuestra confianza el domingo 27 de Mayo.

5.22.2007

La llista del PSC de Castellfollit de la Roca.

Avui m'he llevat amb la grata notícia de que a Castellfollit de la Roca, poble de la Garrotxa, la llista del PSC és íntegrament femenina. Al tenir menys de 5.000 habitants no afecta la Llei de Paritat; tampoc és perquè s'hagi fet descriminació masculina, simplement no ha volgut cap home formar-ne part.
Al meu poble l'esquerra també va encapçalada per dones: Isabel Lecha pel PSOE i Maria Pilar Gracia per IU, només el cap de llista de la CHA és home, Javier Díaz.

Model de ciutat.

5.21.2007

Elegía a un compañero.


ELEGÍA A RAMÓN SIJÉ .
(En Orihuela, su pueblo y el mío,
se me ha muerto como del rayo,
Ramón Sijé, a quien tanto quería.)
Yo quiero ser llorando
el hortelano de la tierra
que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano. . .
Alimentando lluvias, caracoles
y órganos mi dolor sin instrumento,
a las desalentadas amapolas
daré tu corazón por alimento.
Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento. . .
Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado. ..
No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida. . .
Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos. . .
Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo. . .
No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada. . .
En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofe y hambrienta .
Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes. . .
Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte .
Volverás a mi huerto y a mi higuera:
por los altos andamios de mis flores
pajareará tu alma colmenera
de angelicales ceras y labores.
Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores. . .
Alegrarás la sombra de mis cejas,
y tu sangre se irá a cada lado
disputando tu novia y las abejas. . .
Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado. . .
A las aladas almas de las rosas...
de almendro de nata te requiero:
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero. . .
Miguel Hernández (10 de enero de 1936)


Nuestros poetas... ¡Más vivos que nunca!

5.20.2007

Amar en tiempos revueltos.

Hubo que aprender
a llevar y a tener
el corazón y el mar heridos.
Días de avidez,
de hambre y escasez
de vencedores y vencidos.
Hubo que aprender
a ganar y a perder
a fuerza de amor y coraje.
Días de un ayer
marcado para ser
vivido sin equipaje.
Amar en tiempos revueltos
tiempos de ruina y lamentos.
Amar en tiempos revueltos
por vientos que trajo un mar.
De batallas por contar.
Tuve que aprender
que el odio y el querer
no tienen patria ni bandera.
Tuve que vivir con tu presencia
y pagar el precio de la espera.
Amar en tiempos revueltos
tiempos de ruina y lamentos.
Amar en tiempos revueltos
por vientos que trajo un mar
de batallas por contar.
Amar en tiempos revueltos
tiempos de ruina y lamentos.
Amar en tiempos revueltos
por vientos que trajo un mar.
De batallas por contar.
De batallas por contar.
Este es el título de una telenovela que vi hace ya algún tiempo (me parece que ahora la reponen). No soy amante de seriales, ni mucho menos, pero éste me enganchó. Ambientada en al Guerra Civil Española y en los primeros años del Franquismo.
Amar en tiempos revueltos era también el título de la canción de la cabecera , y cuando oía las primeras notas, interpretadas por Mónica Molina... Ya me entraba carne de gallina.
Ahora es un buen momento para el recuerdo. Ayer, en el reparto de información electoral por el mercado, sentí muchos comentarios de boca de personas que vivieron el calvario de la opresión fascista y, no quieren ni oir hablar de la derecha; el que más me quedó fue el de un señor, que emocionado me dijo: "A mi me echaron de mi tierra, Andalucía, ellos, los señoritos; y llegué aquí con ocho metros de tripa limpia, pues allí sólo pasé hambre..."

Que si bada?

Acabo de llegir una notícia a El Periódico de Catalunya sobre un camioner que va colapsar ahir la Ronda de Dalt i, encara estic flipant!
Aquest paio deu ser dels que els va fer gràcia les declaracions de l'irresponsable d'Aznar sobre conduir i beure.
Si a tot això s'afegeix l'efecte badoc... Ja tenim l'embolic!

5.18.2007

La publicitat.


Piensa en mí.
Si tienes un hondo penar,
piensa en mí..
si tienes ganas de llorar,
piensa en mí.
Ya ves que venero
tu imagen divina,
tu párvula boca
que siendo tan niña
me enseñó a pecar.
Piensa en mí
cuando sufras,
cuando llores
también piensa en mí,
cuando quieras
quitarme la vida,
no la quiero
para nada,
para nada me sirve sin ti...

Bonica lletra de la cançó: "Piensa en mi" de Luz Casal.
Però segur que molts pensem al escoltar-la (aquesta és de les que m'agrada també la música) en la pel·lícula d' Almodovar "Tacones lejanos" o en l'anunci de TV que solen fer per aquestes dates, quan les varius comencen a donar la llauna i surt una dona remullant-se les cames en una font pública...
La publicitat té això! Mireu la Concha Velasco, tants anys de carrera artística per acabar anunciant "Indasec"... A veure qui no pensa en ella quan "hi ha pèrdues".
I què em dieu de la famosa frase: " Los que las sufren en silencio"? La digui qui la digui, tothom sap de què es parla, je je je.
Ara estem en campanya, i jo prefereixo utilitzar la parula informació, abans que publicitat o propaganda electoral. I no enganyo a ningú, com feia cert partit amb la publicitat subliminal.

5.17.2007

Ahir doblet!


Foto: Q. M.

Ahir dos actes del partit als que vaig assistir. Actes on una vegada més en Joan Antoni em va arribar.
Un al matí per explicar les propostes del programa electoral en l'àmbit socio-sanitari a la Fundació Hospital, davant de representants de diferents entitats de la ciutat; aquestes són part de les propostes: dos nous CAPs, remodelació d'altres dos, ampliació de l'Hospital de Mataró, creació d'un Hospital de Salut Mental a la Llar Cabanelles, teleassistència per a persones amb dependències amb un 65% o més de discapacitat, augmentar els serveis d'atenció domiciliària en un 12 %, construcció d'habitatges adaptats per a persones amb discapacitat, etc. Però, jo em vaig quedar amb que el projecte de la nova Escola d'Educació Especial, L'Arboç... Aviat serà una realitat!
L'altre, a la tarda, al meu barri, 24 anys a Catalunya, 24 anys a Mataró, 24 anys vivint al Palau; allà ens vam reunir una cinquentena de veins, amics i companys per escoltar a l'alcalde que tocant de peus a terra ens anava enumerant tota la classe de millores i equipaments per aquest barri, que alguns s'empenyen en menysprear, sí que hi ha problemes a resoldre, com en altres barris, tot es pot millorar; per això les propostes amb solucions! Tenim un alcalde proper i dialogant, aprofitem-ho!

5.16.2007

Habitatge i Feina.

Fent campanya!



Som molts i moltes els que fem suport a aquest candidat; una gran majoria ja coneix la seva trajectòria com alcalde i el seu tarannà; altres el coneixem també com company, com socialista.
Tots plegats fem pinya perquè el proper 27 de maig guanyi, i continui sent el nostre alcalde, per això estem treballant! Visitem mercats, fem el porta a porta, actes a tots els barris i a totes les institucions perquè coneguin de primera mà les propostes del nostre partit... Ahir un company ja veterà va dir: Què és la primera campanya per a aquestes noies? Perquè tenen un vitalitat! Doncs sí, totes que èrem en aquell moment allà, és la primera campanya municipal, jo fa temps que col·laboro, però més a l'ombra, i us puc ben assegurar que m'ho passo d'allò més bé; potser perquè crec en el que venc!
Aquesta foto és del company Melero diumenge passat a l'acte central del PSC de Mataró, en el que vam veure un Joan Antoni emocionat i compromès amb la seva ciutat.
Com emocionada vaig estar jo quan la Diputada al Congrés Carme Chacón va parlar de l'orgull de ser de Mataró i de l'oportunitat que tenen els joves de formar-se, una oportunitat que jo no vaig tenir i que vull que els meus fills la tinguin.

5.14.2007

Temps d'al·lèrgies.


Com que una no es priva de res, doncs sí, també tinc rinitis al·lèrgica! A part d'al·lèrgia per contacte a certs productes i metalls amb reaccions cutàneas, o per ingestió que ara no venen al cas; també tinc al plàtan,la fruita no, aquest arbre que te'l trobes allà on vagis! Avui és el dia ideal per tenir els esternuts a cabassos, sort que només és això, picor al nas, perquè el carrer està ple de pèls groguencs que s'han desprès de la boleta.
Poca broma, que l'asma és molt fomuda! Com que tot s'hereta, la meva filla va heretar la meva al·lèrgia elevada a la cinquena potència, i pobreta quan agafa una crisi ho passa fatal, ella a sobre té al pèl dels animals i a la pols. Ha de ser tot net i polit!
El noi no, una mica de dermatitis i ja està; a qui té veritable al·lèrgia és a la dreta! Com el seu pare...

5.13.2007

Uala!!!!!!!!



Mentre la ciutat bullia amb la primera trobada de Gospel de Catalunya, un incendi cremava a Les Cinc Sènies. Jo em trobava al Centre i vam comentar amb uns companys el fum tan negre que va cobrir el cel; de seguida vam saber on estava localitzat.
El meu fill era l'únic que es trobava a casa i va fer aquestes fotos tan espectaculars.
Afegit: Es veu que ell venia en tren de Barcelona i la columna de fum es veia des d'allà, la sorpresa va ser que tenia el foc davant de casa; quan va fer les fotos ja quedava poca cosa.

5.12.2007

Per desconectar una mica.

La idea que he tingut es buscar lletres de cançons on surti algun mes de l'any. Hi ha mesos que n'he trobat força, en canvi en d'altres he hagut de recórrer al cançoner popular; si coneixeu alguna que no he posat, vosaltres mateixos...
Gener:
"Y en el momento que vi tu mirada buscando mi cara,
la madrugada del 20 de Enero saliendo el tren,
me pregunté qué sería sin ti el resto de mi vida,
y desde entonces te quiero, te adoro
y te vuelvo a querer"
20 de Enero. La Oreja De Van Gogh.
Febrer:
"Hoy siete de Febrero, sello y firmo en Cudillero"
El Cudillero. Victor Manuel.
Març:
" 30 de Marzo, aquí acaba el diario
de Bowers, Wilson y Scott"
Héroes de la Antártida. Mecano.
Abril:
"20 de Abril del 90
Hola chata ¿cóm estás?
¿te sorprende que te escriba?
tanto tiempo es normal,
pues es que aquí estaba solo
me había puesto a recordar
me entró la melancolía
y te tenía que hablar"
20 de Abril. Celtas Cortos.
Maig:
"Me despierto y sé, que no puedo más
de tanto pensar no voy a olvidar
ese atardecer no te vi ni volver
la lluvia de Mayo en mi piel"
Lluvia de Mayo. Kabah.
Juny:
"Junio, vacaciones, verano, viajes, separaciones,
infortunios, caprichos del tiempo,
todos los que pueden salen por patas"
Un año más. Tote King.
Juliol:
"Uno de Enero, dos de febrero, tres Marzo, cuatro de Abril,
cinco de Mayo, seis de Junio, siete de Julio San Fermín"
Je je je.
Agost:
"Tarde o temprano me perderé en cadenas,
una vez en la vida debo encontrar dentro de mi,
una noche de Agosto, mi alma perdida
que arrojé al mar"
Agosto. Héroes del Silencio.
Setembre:
"El siete de Septiembre es,
es nuestro aniversario"
El siete de Septiembre. Mecano.
Octubre:
"¿Dónde coño te escondes, felicidad?
Los lunes de Octubre dónde estarás
¿Dónde coño te escondes, felicidad?
Me condenas a muerte de soledad"
Los lunes de Octubre, La Fuga.
Novembre:
"Noviembre sin ti
es sentir que la lluvia
me dice llorando que todo acabó
Noviembre sin ti
es pedirle a la luna
que brille en la noche de mi corazón.
Otra vez... Otra vez..."
Noviembre sin ti. Reik.
Desembre:
"El 25 de desembre, fum, fum, fum..."
Nadal!!!!!!!!!!!

Juguem per Mataró.

5.11.2007

Tímida, vergonyosa...

Quantes vegades m'ha passat! Tenir la sensació d'haver quedat malament...
Jo sé el que sento i puc escriure'l, expresar-ho en grup... Però, a l'hora de parlar o llegir davant d'un públic em quedo com si tingués la ment buida. La meva germana, pobreta, sempre m'ho deia: Glòria, quan saps que tothom està pendent de tu, perds, no sembles la mateixa... (era una incondicional meva, tot s'ha de dir). És el que hi ha, per més que ho intento no puc treure'm "la por escènica", perquè de fet, ja no és la primera vegada! Els que em coneixeu més, sabeu que m'agrada participar, que m'implico, que sé el que vull; però, després em quedo tallada, el cor em va a mil per hora, em suen les mans (jo que sempre les tinc fredes) se m'asseca la gola, i fins i tot se'm posa mal cos, sí, sí. Un passada! Els de casa em diuen que això és psicològic, que s'ha d'aprendre a controlar la situació i jo em dic: a aquestes alçades em sembla gairebé impossible!
Tot això ve perquè l'altre dia havia de fer una petita introducció a l'acte oficial, dins la precampanya del PSC de Mataró, on l'Alcalde va explicar les propostes en l'àmbit de la Dona del Programa Electoral, al Centre d'Informació i Recursos per a la Dona, obert recentment i, em va sortir fatal!
Sort que la resta de companys ho va fer fenomenal, i el nombrós públic de dones i homes que van assistir, van sortir contents i ben informats dels objectius i propostes dels socialistes en quant a polítiques de gènere.

5.10.2007

Maig, el mes de les flors.

"Ya ha llegado Mayo, bien venido sea" Així comença la cançó "Los Mayos" de "Boira", grup de música tradicional aragonesa..
M'agrada el mes de maig! De sempre. Records tampoc em falten, quan anava a l'escola i arribava el mes de maig, feien al passadís un altar amb la Mare de Déu envoltada de espelmes, roses i tota mena de flors, allà ens reuníem cada dia totes les classes (penseu que aleshores els nois i les noies estàvem separats) i cantàvem les cançons pròpies d'aquest mes, també es resava el rosari i la letania! Í era escola pública! Cal dir que els últims anys l'atenció anava més cap l'altre gènere que no pas a les oracions, coses de les hormones...
Maig per a mi té olors, colors, sons, sensacions... Amb més intesitat que d'altres mesos, com dates per recordar, tampoc és que n'hi hagi tantes; d'atzar en sembla que poques, que es pot triar sí, el meu cassament. Un tant atípic, per cert, pels anys que eren.
El maig de 1983 guanyava per primer cop al meu poble un alcalde socialista, jo vaig estar d'apoderada recolzant la candidatura i representant el PSOE en una mesa electoral, va ser un bon alcalde i juntament amb la seva dona que va agafar l'alcaldia (anava en segon lloc) quan l'oposició li va fer plegar, van deixar rastre per la feina feta, ben feta! Dies després em casava i, vaig arribar a Mataró que ja governava en Manel Mas.
Han passat 24 anys i els socialistes continuem amb la il·lusió de sempre, treballant com sempre; aquesta nit comença la campanya per les properes eleccions municipals del dia 27, ens esperen dies de feina, cap problema, estem acostumats a treballar i a llevar-nos d'hora, o no? Som molts que volem a en Baron com alcalde!
Només hi ha un però al mes de maig... Que darrera va el juny i, els records ja no són tan gratificants, quan arriba et fas la pregunta: Què passara aquest any?

5.08.2007

Y nos dieron las diez...

Fue en un pueblo con mar
una noche después de un concierto.
Tú reinabas detrás
de la barra del único bar que vimos abierto...
- Cántame una canción al oído
y te pongo un cubata
- Con una condición:
que me dejes abierto el balcón de tus ojos de gata...
Loco por conocer los secretos de tu dormitorio,
esa noche canté al piano del amanecer todo mi repertorio.
Los clientes del bar, uno a uno, se fueron marchando.
Tú saliste a cerrar, yo me dije:
"cuidado, chaval, te estás enamorando".
Luego todo pasó, de repente,
tu dedo en mi espalda dibujó un corazón
y mi mano le correspondió debajo de tu falda...
Caminito al hostal nos besamos en cada farola,
era un pueblo con mar, yo quería dormir contigo
y tú no querías dormir sola...
Y nos dieron las diez y las once,
las doce y la una, y las dos y las tres,
y desnudos al anochecer nos encontró la luna...
Nos dijimos: "adiós, ojalá que volvamos a vernos".
El verano acabó,
el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno,
y a tu pueblo el azar otra vez el verano siguiente
me llevó y al final del concierto me puse a buscar
tu cara entre la gente...
Y no hallé quien de ti me dijera ni media palabra,
parecía como si
me quisiera gastar el destino una broma macabra.
No había nadie detrás de la barra del otro verano,
y en lugar de tu bar
me encontré una sucursal del banco Hispano-Americano.
Tu memoria vengué a pedradas contra los cristales.
"Sé que no lo soñé",
protestaba mientras me esposaban los municipales.
En mi declaración alegué que llevaba tres copas
y empecé esta canción
en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa...
¡Quien fuera como la chica de detrás de la barra! ¡Y... un "Sabina" que te escribiera una canción!

5.07.2007

M'agrada la meva ciutat.

Foto: Q.M.
Ahir al matí vaig anar a passejar pel Passeig Marítim, com molts diumenges, tot i que ahir era especial; allà ens vam trobar companys, amics, veins, coneguts i ciutadans que feien el mateix que jo, gaudir d'un dia de sol. Uns amb bicis, altres amb patinets, hi havia que anaven a la platja (els més agosarats es banyaven) altres simplement a caminar... Un ambient festiu de ciutat costanera!
Aviat reprendré les meves caminades per la sorra com cada any quan arriba el bon temps (si és de bon matí, millor) m'agrada sentir l'ona quan em dona als peus, als turmells, a les cames... Passo per "la platja nudista"; ja ens coneixem, no passa res, no vaig a "mirar" i normalment arribo fins El Castell de Mata, un luxe!
Després vam tenir un dinar familiar pel dia que es celebrava, el menú ho diré en castellà perquè sona millor: "ternasco al horno con patatas" plat típic de l'Aragó, la meva terra, i que em va sortir per llepar-se els dits; no ho dic només jo, ho van dir els que s'ho van cruspir! El regalet, un capsa de bombons, no calia res!
La tarda tranquileta, per acabar de curar el costipat i descansar del matí tan mogut que vaig tenir.
Mataró fa goig!

5.06.2007

Felicidades, mamá.

Todos los que tenéis la suerte de poder felicitar hoy a vuestra madre... Que no se os olvide...
Y siguiendo en la línea de Mafalda:
-¡¡¡ Aprovecho el Dia de la Madre para saludar a todas las mamás!!
... Y para recordarle a algunas sacrificadas que fregar, planchar, cocinar y todo eso...
... No quiere decir fregarse la vida, plancharse las inquietudes, freirse la personalidad y todo eso ¿Saben?

5.05.2007

Calle Melancolía.


Como quien viaja a lomos de una yegua sombría,
por la ciudad camino, no preguntéis adónde.
Busco acaso un encuentro que me ilumine el día,
y no hallo más que puertas que niegan lo que esconden.
Las chimeneas vierten su vómito de humo
a un cielo cada vez más lejano y más alto.
Por las paredes ocres se desparrama el zumo
de una fruta de sangre crecida en el asfalto.
Ya el campo estará verde, debe ser primavera,
cruza por mi mirada un tren interminable,
el barrio donde habito no es ninguna pradera,
desolado paisaje de antenas y de cables.
Vivo en el número siete, calle Melancolía.
Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría.
Pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía
y en la escalera me siento a silbar mi melodía.
Como quien viaja a bordo de un barco enloquecido,
que viene de la noche y va a ninguna parte,
así mis pies descienden la cuesta del olvido,
fatigados de tanto andar sin encontrarte.
Luego, de vuelta a casa, enciendo un cigarrillo,
ordeno mis papeles, resuelvo un crucigrama;
me enfado con las sombras que pueblan los pasillos
y me abrazo a la ausencia que dejas en mi cama.
Trepo por tu recuerdo como una enredadera
que no encuentra ventanas donde agarrarse,
soy esa absurda epidemia que sufren las aceras,
si quieres encontrarme, ya sabes dónde estoy.
Vivo en el número siete, calle Melancolía.
Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría.
Pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía
y en la escalera me siento a silbar mi melodía
Joaquín Sabina: ayer, hoy y siempre.

Demà serà un altre dia.



Hi ha dies que tot ho veus negre, el got mig buit... Tens la mirada perduda, com esperant... Què?

Sense ganes de fer res especial, deixes passar les hores en silenci, sola...

Amb la de feina que teniu! Demà serà un altre dia, potser sortirà el Sol i també estaràs una mica millor del costipat de nassos (mai millor més ben dit) que portes, t'ha deixat les defenses i la moral pel terra.

T'ha acabat d'arreglar el dia l'Aznar amb la seva irresponsable opinió sobre la velocitat en carretera i els controls d'alcoholèmia; la cosa és tocar la pera! Igual anava amb un puntet!

Bona nit, perquè no tens molt a dir avui de ningú i, de la Pantoja... Tampoc!

5.03.2007

Més enllà de l'amor.


Dimarts a la tarda vaig veure per enèsima vegada Ghost, i no em canso! Un cop més vaig emocionar-me amb aquesta història d'amor, més enllà de l'amor! I, que no acaba amb final felíç, doncs el protagonista mor ja al principi. Sí, ja sé que els fantasmes no existeixen, que les vidents no encerten una, que bla bla bla, bla bla bla, bla bla bla... Però m'agrada! I la música tan sensual ... Em fa vibrar!

Parecidos razonables.

Je je je, de tal palo...


5.01.2007

Dia de pluja...

Quan m'he llevat plovia; el cel encara amenaça pluja, núvols grisos l'omplen. El mar tranquil i encisador. Encara pengen de la barana del balcó tímides gotetes. Els bancals de davant de casa tenen el verd intens d'agraïts per l'aigua rebuda. Els ocells canten alegres l'arribada del nou dia...
Avui, 1r de maig, dia reivindicatiu per excelència; els sindicats i els treballadors sortiran al carrer per manifestar-se contra la precarietat laboral, com cada any, com sempre... Mentre, el cel, no para de plorar!
Desde que te perdí
la luz se ha puesto muy mojada
mirada triste está nublada
y en mis ojos no ha parado de llover.
Solo y ya sin ti
me tienes como un perro herido
me tienes como un ave sin su nido
estoy solo como arena sin su mar
quien detendrá la lluvia en mí
oh no, no
se me ha inundado el corazón
quien detendrá la lluvia en mi,
oh mi amor
sólo tú puedes pararla.
Sigue lloviendo, le sigue lloviendo al corazón
dime que diablos voy a hacer.
Sigue lloviendo, le sigue lloviendo al corazón
y en mis ojos no ha parado de llover.
No te comprendo, no entiendo que pasó
si te di todo, quizás te di de más
dime que faltó, dime que sobró, dime que pasó
pero dime algo, pues me estoy muriendo
quien detendrá la lluvia en mi,
oh no, no
Se me ha inundado el corazón.
Quien detendrá la lluvia en mi,
oh mi amor
Sólo tu puedes pararla.
Sigue lloviendo, le sigue lloviendo al corazón
dime que diablos voy a hacer.
Sigue lloviendo, le sigue lloviendo al corazón,
oh no no
y en mis ojos no ha parado de llover,
yeah yeah
Sigue lloviendo, le sigue lloviendo al corazón
Dime que diablos voy a hacer
Le sigue lloviendo, le sigue lloviendo al corazón
Y en mis ojos no ha parado de llover
No para de llover
No ha parado de llover
oh no no
No ha parado de llover. Maná.